Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No tot el que se'ns presenta com la història realment ha passat,
i el que realment va succeir en realitat no va succeir de la manera que se'ns presenta..."
Goethe
ARTICLES » 16-05-2012  |  PROJECTE LLEONARD
4757

Una passejada per la Roma dels Della Rovere

L’estiu passat En Pep Comajuncosa se’n va anar a Roma i va fer un cop d’ull a l’església de San Pietro in Vincole, on reposen els cossos de la família Della Rovere, perquè també sospitava que podien ser Rovira. Aquí teniu el resultat d’aquella passejada.

Part dels territoris de la Corona catalano-aragonesa al segle XV.

L'estiu passat vaig passar uns dies de vacances a Roma. Hi vaig anar amb la família i va ser un viatge bàsicament turístic.
De tota manera, em vaig poder escapar una estona a l'església de San Pietro in Vincole, la de la família Della Rovere, per provar de veure alguna cosa. La veritat és que va haver de ser una visita ràpida, però, tot i així, no em vull estar de comentar algunes coses:

1) En alguns casos el cognom ROVERE apareix, en làpides i inscripcions llatines, escrit com RVVERE. Em sembla que, de vegades, en italià la "e" al final de paraula es pot pronunciar com la vocal neutra. És una qüestió a comprovar, però, si fos així, tindríem que a aquesta gent els deien Ruvera.

2) Addicionalment, les gramàtiques de la llengua napolitana esmenten que a la regió nord-oest de l'antic regne, la més propera a Roma, sovint la vocal "e", quan és aguda es pronuncia "i". Si tenim en compte que els catalans que arribaven al vaticà sovint ho feien després d'haver tingut càrrecs al regne de Napols, l'inscripció RUVERE es pronunciaria pels qui la van fer, directament com a Ruvíra.

3) A part de membres de la família Della Rovere, hi ha el sepulcre d'en Nicolau de Cusa (això que podria indicar que en Nicolau Cossa i els Rovira estaven emparentats).

4) Al llistat de cardenals titulars de l'església, lògicament hi apareixen Giuliano della Rovere (1471-1503) i Francesco della Rovere (1467-1471). L'antecesor d'aquest és Nikolaus von Cusa (1449-1467) i el seu antecessor un tal Juan de Cervantes (1426-1447). A la xarxa trobo que suposadament amb anterioritat era arxidiaca de Sevilla i va ser escollit cardenal pel Papa Martí V el mateix 1426. Sigui això cert o no, probablement seria un Servent. Tindríem una mostra més que l'església era titularitat de famílies "spanyoles" ja des de començament del segle XV.

5) També hi ha enterrats el pintor-escultor Antonio Pallaiuolo i el miniaturista Giulio Clovio (a la xarxa diu que era amic del Greco).

6) Malauradament, no vaig poder entrar a l'església de Santa Maria de Montserrato (era tencada el dia en qüestió). Es troba  a la Via Montserrato, carrer important a la part antiga-medieval-renaixentista de la ciutat. L'altra església important del carrer és S. Girolamo (St. Jeroni). Encara avui hi ha un gran cartell a l'entrada de la primera amb els escuts del vaticà i el constitucional d'Espanya dient que és l'església nacional d'Espanya a Roma. Això sí: amb un curiós canvi de nom "Iglesia de Santiago y Montserrat".

7) Dos cents metres més avall comença el call jueu. Segons les guies, el més gran de l'Europa medieval. Hi ha una gran sinagoga (engrandida posteriorment). El carrer que porta a l'entrada d'aquesta i que sembla un dels eixos centrals del call jueu encara es diu avui Via Catalana.

Una visita ràpida a la Roma medieval i renaixentista fa evident que la presència catalana a la Roma de l'època va ser molt important i anava molt més enllà de la mera presència de la família Borja. Malauradament, però, amb unes poques excepcions, manquen estudis a fons d'aquesta presència. I també de les profundes relacions polítiques, econòmiques, culturals i artístiques que per força hi hauria entre els regnes de la Corona catalano-aragonesa i els diferents territoris italians. Tota una història per estudiar i escriure.

 

Pep Comajuncosa




versió per imprimir

  1. Lluís
    27-12-2014 22:50

    Sobre el canvi de nom de l'església ("de Santiago y Montserrat"), en Gustau Navarro ja va dir que això era manipulació històrica: no pot ser que enlloc un sant vagi per davant de la Mare de Déu. Tal com van fer inventant-se la Pilarica, només volen que fer creure que Montserrat era un element secundari.

  2. barbaroja
    03-09-2014 20:23

    Aragondesorientado: El mapa está hecho por castellanos, con toda la mala baba para que tu no puedas escapar de los Monegros, no deberías de poner tanta fe en los mapas de tus enemigos.

  3. aragonoriental
    19-01-2013 18:47

    el mapa me gusta y pone ARAGON y no cataluña.mirarlo bien polacos

  4. EtrusCat
    24-05-2012 20:37

    Només un parell d'apunts lingüístics: la primera església que esmenta es diu de San Pietro in Vincoli (només com a curiositat, tot i no haver-hi cap accent gràfic, l'accent fonètic cau a la primera síl·laba); pel que fa a l'altra església, seria millor esmentar-la o tota en italià Santa Maria di Monserrato (degli Spagnoli)- o tota en català -Santa Maria de Montserrat (dels Espanyols)-. El mateix passa amb el carrer: Via Monserrato. A banda d'això, l'article és molt interessant.

  5. Pep
    19-05-2012 03:56

    Un dels símptomes de la pugna entre catalans i valencians a què fèiem esment als comentaris de l'article sobre "Castella, el regne més pobre d'Europa..." restaria prou palès amb l'esborrament sistemàtic dels papes catalans i el manteniment d'almenys dos dels valencians. Castella potser els hauria esborrat tots, però necessitava almenys 2 papes de la nostra nació distants en el temps per justificar els incomptables rastres de presència catalana que són perceptibles a la ciutat de Roma i a tota Itàlia. Curiós, que els que quedin siguin valencians. Curiós, o tot un símptoma. En una visita tan ràpida, felicitats per la bona capacitat d'observació, senyor Comajuncosa.

  6. Montserrat
    17-05-2012 23:05

    Es tracta de l'església de San Pietro in Vincoli, sense accent i amb una i final.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
22233
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Té alguna relació la sardana i la bruixeria? Com és que els primers textos històrics on s'esmenta aquesta...[+]
Quan “Cervantes” glossa el Tirant lo Blanc al Quixot, i ens diu que és “el millor llibre del món”, ens...[+]
Si fos cert que la Celestina és una obra catalana traduïda al castellà, l'acció de la qual passa a València,...[+]
Viu o mort al 1484? Aquest punt bloqueja molts investigadors, però En Jordi Bilbeny et dóna la clau per passar...[+]