Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Recuperar el passat per construir el futur esdevé la tasca que tot ésser humà ha d'assumir
responsablement en el seu compromís amb la societat"
Simone Weil
ARTICLES » 24-04-2013  |  COLOM, CATALà
23634

Noms d'animals traduïts del català als textos d’En Colom

Si En Colom hagués viscut a Castella i Andalusia, com se’ns diu, hauria après els noms dels animals en aquella llengua. I en escriure’ls ho hauria fet en un correcte castellà. O en un castellà italianitzat. Però no és així, sinó que els noms d’alguns animals que cita són una traducció barroera dels noms catalans dels mateixos animals

Quan llegim la Història de les Índies del Pare les Cases, veiem que, tot sovint, cita els textos del Diari de Bord d'En Colom. Així, esmenta més de deu peixos «de los de Castilla», i, fins i tot, hi ha noms de peixos que, sens dubte, han estat mal traduïts del català. En Jordi Bilbeny hi dedica un capítol sencer a la seva Brevíssima Relació de la Destrucció de les Història. Resseguint-lo, observo també que, per exemple, el Pare Cases esmenta un suposat peix pámpano; un terme que, si bé avui el diccionari de la RAE recull com a nom d'un peix, fins l'any 1803 només designava en castellà el sarment o el full de la vinya (segons es confirma en el Nou Tresor Lexicogràfic de la Llengua Espanyola [NTLLE] de l'Academia, on es poden consultar tots els diccionaris acadèmics des del 1726). L'error de dir pámpano a un peix el 1492 prové d'haver traduït erròniament el nom pàmpol, que en català designa alhora la sarment del cep i un peix que en castellà es coneix com a pez piloto. Per sort per als historiadors, els traductors van ser fidels a la dita italiana: traduttore traditore! (traductor traïdor). Les Cases anomena així mateix peixos com la lliça i les toninas (que així era com es deia tonyina en català als segles XV i XVI), i, fins i tot, tradueix aquestes últimes dient: «y llamolas atunes». No obstant això, la Reial Acadèmia Espanyola només reconeix l'origen català de liza. Respecte a tonina –que, segons el seu propi banc de dades, ha tingut un ús mínim al llarg de la història: a part d'En Colom, només 23 casos en 500 anys–, avui ho dóna com a sinònim d'«atún» i derivat del llatí thunnus, però la veritat és que no va admetre el terme fins al 1837, segons es confirma al NTLLE, i ho va fer amb el significat d'«atún fresco»; és a dir, no com el nom d'un peix. Només a partir del 1925 ho va acceptar com a sinònim de tonyina, encara que no ho faci servir ningú. Per cert, el terme «atún» –també derivat de thunnus– ja el feia servir l'Arxiprest d'Hita al 1330. Però encara hi ha dos casos més flagrants que evidencien que s'estava traduint del català. El primer: En Colom, el Pare Cases i En Ferran Colom esmenten repetides vegades una au anomenada rabo de junco, un nom que al banc de dades de l'Academia només apareix usat per ells (vull dir, per En Colom, el seu fill i el Pare Cases) i per cronistes de les Índies (que es basaven en els seus textos). I no és estrany que així sigui, atès que no existeix aquesta au en castellà: es tracta del cua de jonc, una au típica de València, que en castellà es diu ánade o pato rabudo. El segon: Les Cases parla també d'un peix anomenat golondrino, i explica que és «un pez que vuela un gran tiro de piedra encima del agua». Ara bé, en castellà no ha existit mai un peix amb aquest nom. En català, en canvi, hi ha un peix anomenat orenol que planeja per sobre de l'aigua, tal com explica Las Casas, i que en castellà es diu pez volador. La imperícia del traductor és evident: en no conèixer la traducció d'orenol, va derivar golondrino de golondrina, tal com –segons suposava– orenol derivava d'oreneta (golondrina). I va inventar, així, un peix inexistent.


Susana Rodríguez-Vida


Aclaracions de l'autora sobre el pez golondrino

És cert que al Covarrubias es troba un peix anomenat golondrino, però els primers diccionaris de la RAE (des del 1734 fins a 1803) només parlen d'un peix denominat golondrina, en femení. Tan sols a partir del 1803 (300 anys després d'utilitzar-lo En Colom), i fins avui, hi ha una entrada per al peix golondrino com a sinònim del peix golondrina. Ara bé, «curiosament», al seu extensíssim banc de dades CORDE i CREA (amb 410 milions de paraules corresponents a textos des de l'inici de l'idioma fins al 2008) només es troben DOS textos on apareix el tal pez golondrino: un és el vocabulari llatí-castellà d'Alfonso de Palencia i l'altre és la novel·la de l'escriptor paraguaià Roa Bastos La vigilia del Almirante…, el protagonista de la qual és En Cristòfor Colom (la qual cosa, per descomptat, fa suposar que l'escriptor es va basar en els Diaris d'a bord del descobridor).

D'altra banda, a l'Enciclopedia Espasa-Calpe, infinitament més completa que el diccionari de la RAE quant a noms d'animals i plantes, no existeix cap peix golondrino. Sí que hi ha un peix golondrina, però, tal com ha comentat el lector submarinista, és un peix de la família dels tríglids que es caracteritza per la cua en forma de forquilla semblant a la d'una oreneta (d'aquí el nom) i per caminar pel fons del mar, és a dir, ben lluny del pez volador o orenol, que pertany a la família dels exocètids o peixos voladors i que és capaç de fer un planeig sobre l'aigua de fins a 100 metres; o sigui, «un pez que vuela un gran tiro de piedra encima del agua». La mateixa Enciclopedia Espasa-Calpe comenta que hi ha regions d'Espanya on es dóna aquest nom de golondrina al pez volador, encara que aquest pertany a una altra famíl·lia ben diferent.

Resumint:

  1. A més dels textos d'En Colom, només es pot trobar el peix golondrino… als diccionaris! Però, ¿no se suposa que els diccionaris recullen els mots estesos a la parla i l'escriptura? Com és possible que s'incorpori al diccionari de la RAE una paraula que només va utilitzar una persona: En Colom? No sembla un intent barroer de castellanitzar el que no era castellà?

  2. Sembla bastant probable que aquesta confusió entre un peix que camina pel fons i un altre que vola confusió que encara es troba en algunes regions d'Espanya, potser als Països Catalans obeixi a un fet lingüístic: que orenol és un fals amic de golondrino. D'aquí l'invent d'aquest golondrino que només apareix als textos d'En Colom.

 

Per acabar, una altra «curiositat». Fa un any vaig poder consultar al banc de dades de la RAE (CORDE) tots els Diaris d'En Colom i els extractes d'aquests citats per Las Casas. Doncs, vet aquí que ja no hi són! Coneixent la falta d'objectivitat científica de la RAE quant a Espanya es refereix, i vist l'insòlit fet que es retirin uns textos que ja estaven carregats, només se m'acudeix una raó: coneixedors de les investigacions lingüístiques que s'estan fent a Catalunya sobre aquests textos, els han eliminat per dificultar-nos la feina. Alguna cosa han de voler amagar, no?





Autor: Susana Rodríguez-Vida




versió per imprimir

  1. dPujals
    08-11-2016 13:42

    Molt interessant el comentari de @German sobre la CAÑA DE AZÚCAR.
    Per cert, GINY o ENGINY = CHISME.

  2. pelino
    02-05-2013 23:20

    No puc explicar com, però ja m'ho imaginava....

  3. josep
    02-05-2013 20:15

    Una altra cosa Miquel el llibre Libro de guisados de Ruperto de Nola també és una altra traducció del català.

  4. josep
    02-05-2013 20:09

    Miquel crec entendre que el teu Enrique de villena també esta traduit del catala, es l'autor de Los Treballs d'Hercules del qual només tenim la traducció.

  5. super
    27-04-2013 22:00

    Miquel.. Cuajonc si que existeix en català per referir-se a aquest ocell.Seria només una teoria però podríem aventurar-nos a dir que aquest ocell podría haver estat present al llevant peninsular, ja que se l'ha vist encara molt ocasionalment. No és una teoria absurda ja que amb altres espècies ha passat el mateix. Però no deixa de ser una teoria. M'estranyaria que confonguessin aquesta gavina amb un ànec, a no ser que només es referissin a la forma de la cua, com passa amb altres ocells. En la resta, res a dir, bé, potser el cas de l'orenol, que tant el covarrubias com el diccionari de la RAE sembla que no saben de quin peix parlen.

  6. Miquel
    27-04-2013 20:23

    Quan a la toNYina, la senyora Rodríguez-Vida torna a fer trampa, per què, si bé es cert que en castellà la paraula "tonina" (amb so 'n') té pocs registres, no passa el mateix amb la paraula "toÑina", qué és la correcta, la que deriva del llatí toNNina. I és normal, perquè "tonina" és una corrupció de "toñina", val a dir, una forma incorrecta de transcriure el seu so. Si vol un bon grapat de citacions de la paraula "toÑina" busqui el "Libro de guisados de Ruperto de Nola", d'autoria anònima encara que no ho sembli pel títol, de l'any 1529, i se'n farà un tip. De ben segur n'hi ha moltíssimes més i de més antigues, però es que no vull fer la feina a ningú. Passa que el castellà va alternar històricament i alterna les paraules "atún" i "toñina" i els seus cognats, depenent, sobretot de la 'influència àrab en la zona, tot i que no sempre. "Atún" prové de l'arab (al-tun) i ha estat a la fi la vencedora, i "toñina" directament del llatí. I li he dit que "no sempre" perquè dona la punyetera casualitat de que en una zona d'Almeria on estiuejo, de l'"atún" en diuen "tonina", i li asseguro que no amb el surrealista significat de "atún fresco". Ja veu. Quines coses.

  7. Miquel
    27-04-2013 19:56

    Per cert, senyora Susana Rodriguez-Vida: l'au mencionada en els diaris de'n Colom ("en aquella mañana dize que vido un ave blanca que se llama rabo de junco que no suele dormir en la mar"), és un Phaethon Aethereus, una au marina present en les zones tropicals i subtropicals de l'oceà Atlàntic, anomenada en castellà "rabijunco" i en català "faetó". Res a veure amb Anas Acuta, en català "ànec cuallarg" (en valencià "cua de jonc") i en castellà "ánade rabudo", ànec d'aigua dolça amb la que intenta confondre-la pel simple fet de la coincidència en el nom. Amb un amateurisme tan escandalosament trampós l'únic que s'aconsegueix és donar munició a qui està desitjant enxampar-nos en qualsevol error. Aquí ja sembla que tot val, i començo a repensar a qui fa servei aquest senyor Bilbeny i la seva cohort d'excitats investigadors de vikipèdia.

  8. Miquel
    27-04-2013 19:31

    Seria molt demanar una mica de serietat en tota aquesta histèrica colla de gent il·letrada que publiquen ximpleses aquí a tort i a dret?

  9. Miquel
    27-04-2013 19:30

    ARTE CISORIA, d'Enrique de Villena. 1423. Pàgina 188,: "... desta manera que la trucha se cortan el pagel, el besugo, el pámpano, el lenguado, la dorada, l'azedía e los pescados pequeños que a esto paresçen".

  10. Miquel
    27-04-2013 19:20

    VOCABULARIO UNIVESAL EN LATIN Y EN ROMANCE. Alfonso de Palencia. ANY 1490: "Milago, es vn lianie de pexe que buela sobre el agua & cuando lo veen temen los ombres que aya de recreçer tormenta. Es golondrino."

  11. Miquel
    27-04-2013 19:19

    VOCABULARIO UNIVESAL EN LATIN Y EN ROMANCE. Alfonso de Palencia. ANY 1490: "Milago, es vn lianie de pexe que buela sobre el agua & cuando lo veen temen los ombres que aya de recreçer tormenta. Es golondrino."

  12. super
    25-04-2013 23:53

    Pseudo-historiador... quan em refereixo a suposicions em refereixo a això: "Ay vn pez que se llama golondrino, entiendo deue ser, o por la color, o por la forma de la cola"... Com veus l'autor no sabia ni com era el peix, només ho SUPOSAVA... En castellà sembla ser que mai ha existit el nom de golondrino o pez golondrino per descriure un peix volador capaç de saltar varies desenes de metres sobre l'aigua. Dic sembla ser perque desconec tots el noms que es fan servir per anomenar als peixos voladors en castellà. El que és clar es que ni al covarrubias del 1611 ni, sobretot, al de 1734 parlen d'un peix volador. D'igual manera que l'orenol si que es un nom català, que ve d'oreneta. A portugal tampoc se li associa el nom d'oreneta, ni a frança, però si a itàlia i crec que també a Grècia. En castellà un pez volador és una cosa i un peix que es diu golondrino/a n'és una altra. Les Cases parla d'un peix volador.

  13. Pseudo-historiador
    25-04-2013 20:49

    Ets conscient que en afirmar: "el Covarrubias del 1611 (que fa una descrició a base de suposicions) pots posar en dubte qualsevol argument lògic i invalidant qualsevol argument d'autoritat? Si es nomes una suposició, adeu-siau; peró aqui, a l´INH una suposició te "auctoritas" i infal·libilitat papal. Com és possible?

  14. super
    25-04-2013 19:33

    El covarrubias del 1611 no és el mateix que el del 1734. Li recomanaria al company que busques el "peix golondrina" i l'orenol, més que res perque es fes una idea de quins peixos està parlant el Covarrubias del 1611 (que fa una descrició a base de suposicions) i el del 1734 (que si en fa una altra detallada que res té a veure amb la del 1611). Un del meus hobbies és el submarinisme i he tingut la sort de nedar al costat d'un "peix golondrina" desplegant les seves ales pel FONS marí (es preciós veure com de cop un peix sense color es converteix de cop en una espècie de papallona marina, res a veure amb una oreneta), com també he hagut de treure d'alguna barca un orenol que en un del seus salts havia quedat atrapat dins. No té res a veure un peix amb l'altre, un vola per fora l'aigua i l'altre es mou pel fons, un sembla una sardina alada i l'altre un peix de roca que es desplega com un paó

  15. Pseudo-historiador
    25-04-2013 19:01

    No tot es or a l´univers catalanista: En el Tesoro de la Lengua Castellana (el Covarrubias) del año 1611, en relación a la palabra GOLONDRINA, encontramos, tras una larga explicación sobre el ave en cuestión, una acepción que puede cuestionar, si no refutar el artículo colgado en el foro: “Ay vn pez que se llama golondrino, entiendo deue ser, o por la color, o por la forma de la cola.” La fuente la podéis encontrar en: http://fondosdigitales.us.es/fondos/libros/765/1177/tesoro-de-la-lengua-castellana-o-espanola/ El Diccionario de Autoridades, en su tomo 4 (1734), hallamos la voz GOLONDRINA, que define como: “Pescado marino, que tiene el cuerpo por los extremos quadrado, y por el medio redondo, y está cubierto de escámas ásperas y duras… Llamose Golondrina por la semejanza que tienen sus alas y cola con las del ave. Lat. Hirundo marina.Cbelidon.HUERT.Plin.lib.9.cap.26. A la Golondrina llamaron los Griegos Chelidon, y los Latinos Hirundo por la semejanza que tiene con la golondrina, ave conocida de todos.” Accepto quálsevol refutació de la caverna nacionalista, i d´algú qui tingui “cojones de manchego." Em quedo amb la frase: El segon: "Les Cases parla també d'un peix anomenat golondrino, i explica que és «un pez que vuela un gran tiro de piedra encima del agua». Ara bé, en castellà no ha existit mai un peix amb aquest nom." La meva admiració i respecte per l´INH per contrastar abans l´informació que publica!

  16. Eduard
    25-04-2013 11:27

    Cesc merci, per respondre, seguiré intentant, que gent que se les dona de aplicar més o menys el mètode científic, em donin explicacions clares sobre temes clars, directes, i raonables. Tanmateix ja ho he intentat sovint, i no se centren a preguntar-se res concret. Quan galileo galilei, exposa la seva teoria del moviment que fan els astres, poc o molt era comprensible, tanmateix no lligava gens ja aleshores a ulls de cientifics amb la realitat observable. Actualement hi ha com una mena de apalancament facil i comode, de mantenir les REALITAT OFICIALS SOBRE LA HISTÒRIA, que no entenc gens. ON COLLONS ÉS L'ESPERIT BUSCADOR I CRÍTIC, ? Tenim realment un sentitment d'inferioritat molts catalans que no ens permet acceptar cap estudi que no vingui de noms o bé extrangers o ejpaniols de prestigi interessat per l'estat. Les universitats no haurien de ajudar a crear esperits crítics i que els estudiants busquessin preguntar-se i rumiar respostes a infinitat de evidencies???Seguiré lluitant amb la gent propera, ja que la pròpia VIDA és un regal que cal aprendre a obserbar i estudiar amb deteniment, i no menjar i acceptar a ulls clucs, certes "REALITATS" històriques precuinades i inamobibles (conceptes contraris a la ciencia) que et fan anar morint com a cientific o entès en algun tema.

  17. Ernesto
    24-04-2013 22:38

    Ahora entrará la colla egpañolista a saco y os pondrán a parir, al tiempo. Para la colla, agradecería se dieran argumentos, no descalificaciones, gracias.

  18. german
    24-04-2013 20:11

    LA CAÑA DE AZUCAR, FUE LLEVADA DESDE TORTOSA A AMERICA… POR SI ALGUNOS DE USTEDES SE ATREVEN A INVESTIGAR MÁS. Resulta que aún, hoy en día, en todos los países de América, tanto del norte como en América del sur, absolutamente todas las palabras que se están usando para todo lo concerniente al mundo del azúcar son palabras catalanas, de la zona de Tortosa, adaptadas al castellano partiendo de sus originales catalanas... Todas estas palabras están relacionadas en documentos que existen en los archivos del Cabildo de Catedral de Tortosa... (Documentos de propiedades de fincas y compra ventas i de los cultivos que en ellos se hacían). Mas concretamente están relacionadas en el extraordinario y muy elocuente libro de Cristòfol Despuig, "" LOS COL-LOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA""", escrito en el año 1557---- (más concretamente en el “col.loqui”, 6) En este libro se detallan exhaustivamente todas y cada una de las palabras que aún hoy se usan en toda América, “mel”, “melasssa”, “pa”, “panell”, “menja blanc”, “formes”,…... y una de las palabras más significativas y que mejor indican la única posible pertenencia a la lengua catalana, esa palabra es "" TRAPICHE "" así le llaman al aparato que sirve para exprimir la miel o melassa de la caña de azúcar... El mismo autor del libro menciona haber visto con sus propios ojos todas esas cuantas maquinas y utensilios para la confección del azúcar… Menciona las “formes” donde se vertía la “Canyamel” y la “melassa” para darle forma de panecillos “panells”, y también el “arrop”, y les “raspadures”, y el “sosegat”, etc.…….. En toda América estas palabras que se usan hoy, solo tienen el significado de uso, eso es, no tienen raíces, solo uso… no son palabras de ellos ni de su idioma... Sólo en catalán tenemos esa palabra para designar ese efecto ""trepix"", pisar para estrujar el líquido de unos productos, en ese caso de la caña de azúcar...... En ese libro de 1557, se mencionan con absoluto detalle mas de 20 palabras catalanas de las tierras de Tortosa, que eran de uso normal en la zona, pues incluso se detallan las fincas donde se cultivaba la caña de azúcar, unas en Xerta, otras en la zona de l'Aldea, aun hoy existen esas fincas y aun hoy se conservan con los mismos nombres que entonces... Sólo en la zona de Tortosa se cultivó la caña de azúcar, en esos años, sólo en este lugar se le dio nombre propio a cada parte de esa industria... Sólo desde aquí es que se pudo llevar a ese nuevo mundo las palabras que usan hoy en día, tantos países de America… Sólo desde aquí se pudo llevar esas “”soques”” “”socas””, esas raíces que son los plantones para sembrar las cañas… Si en America se llaman aun hoy “”socas”” a las raíces planteles de la caña, es que usan nuestras palabras catalanas, de Tortosa… En ningún otro idioma del mundo, que no sea en catalán, hay una palabra igual que defina ese concepto… Otra palabra que indica ese mismo origen es la palabra con la que aun hoy en America se denomina a los sitios donde se saca el azúcar de la caña, mediante los “”trapiches””, bien, ese lugar se llama ""INGENIO"" que no es más que una mala traducción de la palabra catalana ""ENGINY”" en ese error de traducción se demuestra aun más manifiestamente, que es una mala traducción del catalán “”ENGINY””... En el idioma catalán se usan dos palabras diferentes para decir “artefacto—maquina” y para decir “ingenio de la mente”... “”ENGINY”” “”INGENI”” Los que se apropiaron de la palabra no sabían esa diferencia, por eso para ellos las maquinas las llaman """INGENIOS"", en vez de llamarles “máquinas”, porque no sabían el significado... esa palabra para ellos solo era de uso, desconocían su raíz original catalana... En el segundo viaje de Colom a América es cuando, según las crónicas de Bartolomé de las casas y de otros, se lleva la caña de azúcar a America,,, así mismo consta en los archivos históricos de la Republica Dominicana, primer lugar donde se descargaron las primeras “”socas”” de cañas de azúcar… En el museo de azúcar de la capital Dominicana, esta escrito en piedra a la entrada del edificio un nombre en catalán :: “”” MIQUEL BALLESTER””, (escrito con la Q), fue el primer ser humano que extrajo el primer azúcar de las cañas llevadas al nuevo mundo. Según el mismo Bartolomé de las Casas, hace mención de ese hombre llamado Miquel Ballester, como ciudadano de tarragona, con casa y hacienda propia, amigo de infancia de COLOM, y preceptor de su hijo… Hicieron el segundo viaje a America juntos, recogiendo antes en Tortosa las cañas de azúcar, sus maquinas, utensilios y las palabras únicas en el mundo de ese tiempo… Así esta escrito en muchos de esos sitios… Aún hoy en día, se están usando las mismas únicas palabras catalanas, sobre el azúcar, en toda América… Estas cosas, así buscadas y así argumentadas me hacen pensar que sólo quien me pueda demostrar que llevo esas palabras de Tortosa a America, sólo ese pudo ser el único portador de la caña de azúcar a América…… Tendré desde hoy por falsos todos los demás personajes referentes al azúcar, que no me demuestren otro argumento que supere el mío… Sic dixi. Así lo he dicho. Aixi ho he dit. Ecco detto. GERMAN LLUCH.

  19. Francesc
    24-04-2013 19:58

    I el més curios,és que moltes d'aquestes aus no s'allunyen mai de la costa més de 100 km i segons el diari d'abord,les observen quand els vaixells son en mig de l'atlantic.No serà que la ruta passava realment per les illes de cap verd per després aprofitar les corrents que van a petar al continent Americà?Si els aires eren molt temperats, com sovint recalca el diari,no seria extrany pensar que van vaixar a l'alçada de l'equador.

  20. german
    24-04-2013 19:54

    LA CAÑA DE AZUCAR, FUE LLEVADA DESDE TORTOSA A AMERICA… POR SI ALGUNOS DE USTEDES SE ATREVEN A INVESTIGAR MÁS. Resulta que aún, hoy en día, en todos los países de América, tanto del norte como en América del sur, absolutamente todas las palabras que se están usando para todo lo concerniente al mundo del azúcar son palabras catalanas, de la zona de Tortosa, adaptadas al castellano partiendo de sus originales catalanas... Todas estas palabras están relacionadas en documentos que existen en los archivos del Cabildo de Catedral de Tortosa... (Documentos de propiedades de fincas y compra ventas i de los cultivos que en ellos se hacían). Mas concretamente están relacionadas en el extraordinario y muy elocuente libro de Cristòfol Despuig, "" LOS COL-LOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA""", escrito en el año 1557---- (más concretamente en el “col.loqui”, 6) En este libro se detallan exhaustivamente todas y cada una de las palabras que aún hoy se usan en toda América, “mel”, “melasssa”, “pa”, “panell”, “menja blanc”, “formes”,…... y una de las palabras más significativas y que mejor indican la única posible pertenencia a la lengua catalana, esa palabra es "" TRAPICHE "" así le llaman al aparato que sirve para exprimir la miel o melassa de la caña de azúcar... El mismo autor del libro menciona haber visto con sus propios ojos todas esas cuantas maquinas y utensilios para la confección del azúcar… Menciona las “formes” donde se vertía la “Canyamel” y la “melassa” para darle forma de panecillos “panells”, y también el “arrop”, y les “raspadures”, y el “sosegat”, etc.…….. En toda América estas palabras que se usan hoy, solo tienen el significado de uso, eso es, no tienen raíces, solo uso… no son palabras de ellos ni de su idioma... Sólo en catalán tenemos esa palabra para designar ese efecto ""trepix"", pisar para estrujar el líquido de unos productos, en ese caso de la caña de azúcar...... En ese libro de 1557, se mencionan con absoluto detalle mas de 20 palabras catalanas de las tierras de Tortosa, que eran de uso normal en la zona, pues incluso se detallan las fincas donde se cultivaba la caña de azúcar, unas en Xerta, otras en la zona de l'Aldea, aun hoy existen esas fincas y aun hoy se conservan con los mismos nombres que entonces... Sólo en la zona de Tortosa se cultivó la caña de azúcar, en esos años, sólo en este lugar se le dio nombre propio a cada parte de esa industria... Sólo desde aquí es que se pudo llevar a ese nuevo mundo las palabras que usan hoy en día, tantos países de America… Sólo desde aquí se pudo llevar esas “”soques”” “”socas””, esas raíces que son los plantones para sembrar las cañas… Si en America se llaman aun hoy “”socas”” a las raíces planteles de la caña, es que usan nuestras palabras catalanas, de Tortosa… En ningún otro idioma del mundo, que no sea en catalán, hay una palabra igual que defina ese concepto… Otra palabra que indica ese mismo origen es la palabra con la que aun hoy en America se denomina a los sitios donde se saca el azúcar de la caña, mediante los “”trapiches””, bien, ese lugar se llama ""INGENIO"" que no es más que una mala traducción de la palabra catalana ""ENGINY”" en ese error de traducción se demuestra aun más manifiestamente, que es una mala traducción del catalán “”ENGINY””... En el idioma catalán se usan dos palabras diferentes para decir “artefacto—maquina” y para decir “ingenio de la mente”... “”ENGINY”” “”INGENI”” Los que se apropiaron de la palabra no sabían esa diferencia, por eso para ellos las maquinas las llaman """INGENIOS"", en vez de llamarles “máquinas”, porque no sabían el significado... esa palabra para ellos solo era de uso, desconocían su raíz original catalana... En el segundo viaje de Colom a América es cuando, según las crónicas de Bartolomé de las casas y de otros, se lleva la caña de azúcar a America,,, así mismo consta en los archivos históricos de la Republica Dominicana, primer lugar donde se descargaron las primeras “”socas”” de cañas de azúcar… En el museo de azúcar de la capital Dominicana, esta escrito en piedra a la entrada del edificio un nombre en catalán :: “”” MIQUEL BALLESTER””, (escrito con la Q), fue el primer ser humano que extrajo el primer azúcar de las cañas llevadas al nuevo mundo. Según el mismo Bartolomé de las Casas, hace mención de ese hombre llamado Miquel Ballester, como ciudadano de tarragona, con casa y hacienda propia, amigo de infancia de COLOM, y preceptor de su hijo… Hicieron el segundo viaje a America juntos, recogiendo antes en Tortosa las cañas de azúcar, sus maquinas, utensilios y las palabras únicas en el mundo de ese tiempo… Así esta escrito en muchos de esos sitios… Aún hoy en día, se están usando las mismas únicas palabras catalanas, sobre el azúcar, en toda América… Estas cosas, así buscadas y así argumentadas me hacen pensar que sólo quien me pueda demostrar que llevo esas palabras de Tortosa a America, sólo ese pudo ser el único portador de la caña de azúcar a América…… Tendré desde hoy por falsos todos los demás personajes referentes al azúcar, que no me demuestren otro argumento que supere el mío… Sic dixi. Así lo he dicho. Aixi ho he dit. Ecco detto. GERMAN LLUCH.

  21. pepe
    24-04-2013 16:44

    i el xanquet.... es peix ben nostre.... i a la zona de malaga es un dels mes famosos.. los chanquetes.....

  22. Pere
    24-04-2013 16:43

    De traca i mocador! Inapel·lable! En aquest cas no admet discussió: tots aquests noms en castellà no s'aguanten per enlloc i demostren de forma implacable l'origen català dels textos originals.Enhorabona! Ben exposat, ben desgranat i directe a barraca!

  23. cesc
    24-04-2013 15:39

    Eduard, els historiadors sempre responen amb els seus referents històrics escrits, és a dir, si en un fragment del s XVI (Simancas) està escrit que una tribu del desert de Sàhara va inventar la canoa ni se't passi pel cap discutir-ho. Et diran que no tens ni idea de com s'investiga. Darrerament quan em surten amb la cantarella de que un aficionat a la història no sap investigar els recordo que el gran economista Rodrigo Rato va enfonsar un banc o que els grans economistes han enfonsat països sencers i que algun historiador català menteix per seguir cobran.

  24. Eduard
    24-04-2013 14:08

    TInc una cunyada, i un germà que són històriadors. Quan els comento com s'expliquen aquestes coses, com els noms de peixos, o bé com es van organitzar els nous territoris, (inimaginable que acceptessin els nobles castellans a diferència dels catalans), no saben ben bé respondre'm, però categoricament tracten el treball de Bilbeny i altres de inexperts o coses pitjors. Jo no són gran teoric, però la lògica més pura, em diu que hi ha massa punts foscos en la història per no dir proves evidents, tanmateix germà i cunyat, com qui recita tantres o és dogmatic-religiós, no entren ni tant sols a preguntar-se coses. COm es pot trencar aquesta tendència que fa tornar robots al qui els estudis els haurien d'haver aportat eines per preguntar-se coses i dubtar de tot???

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34990
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'acadèmia peruana de la llengua reconeix l'origen català algunes paraules com...[+]
Per què no s'ha recordat la gran victòria catalana contra els francesos a Grècia el 13 de març 1311? Quim...[+]
Jordi Molet entrevista l'historiador Jordi Bilbeny al programa 7 dies de...[+]
En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona...[+]