Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La hist√≤ria s'assembla a un sord que contesta preguntes que ning√ļ fa."
Lleó Tolstoi
ARTICLES » 09-07-2012  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AM√®RICA
4900

Un error a la maleta

Va tornar una de les caravel¬∑les colombines a Baiona, com diuen algunes cr√≤niques? √Čs un error creure que van sorgir a Palos de la Frontera? Alguns espanyols defensen que la primera terra espanyola a saber que s'havia trobat un nou m√≥n va ser Baiona i que defensar una altra cosa √©s un error. En Pep Mayolas considera que Baiona √©s una manipulaci√≥ que ve a substituir l'aut√®ntic port d'arribada: Barcelona.

El dia 24 de desembre del 2010, dos diaris gallecs i l'edici√≥ gallega d'un de madrileny signada per Miguel Magdalena, sota el titular "Los espa√Īoles llevamos un error en la maleta", es feien ress√≤ d'un error que hi ha a l'actual model de passaport espanyol, on es commemora el descobriment d'Am√®rica amb el dibuix d'unes caravel¬∑les i el tra√ßat de la ruta atl√†ntica que, oficialment, segu√≠ en Colom l'any 1492 partint de Palos de la Frontera i arribant a Lisboa de tornada del Nou M√≥n, el mar√ß del 1493.

L'alcalde del municipi gallec de Baiona reivindica all√≤ que diu la hist√≤ria, i √©s que en Mart√≠n Alonso Pinz√≥n va arribar a Baiona una setmana abans que en Colom a Lisboa i, per tant, en el passaport d'un orgull√≥s s√ļbdit espanyol hauria de restar clar i pal√®s que fou la vila de Baiona el primer lloc d'Europa que tingu√© not√≠cia d'aquest fet hist√≤ric. De fet, Baiona celebra cada any la festa de l'Arribada. S√≠, s√≠, en catal√†. Una paraula catalana que ja pertany al llenguatge universal: l'"Arribada", acci√≥ d'atracar a la riba.

Anem a pams. D'entrada, i segons la mateixa historiografia espanyola, en Colom mor√≠ sense saber que havia descobert Am√®rica, ja que es pensava que havia arribat al Cipango i al Catay (al Jap√≥: les costes d'√Äsia). Aleshores, qu√® se celebra a Baiona? La primera travessia oficial de l'Atl√†ntic? Alg√ļ s'equivoca, aqu√≠. O b√© els llibres d'hist√≤ria menteixen quan sostenen que en Colom no sabia on havia arribat o b√© menteixen els de Baiona, que nom√©s haurien de celebrar que s'ha trobat el cam√≠ curt d'anar al Jap√≥. O potser √©s que en Mart√≠n Alonso sabia que havia arribat al Nou M√≥n, per√≤ ho va amagar al s√≤mines d'en Colom i nom√©s ho revel√† a la gent de Baiona?

Siguem seriosos. En Colom sabia perfectament on anava i on havia arribat. I en Pinçon també, per descomptat.

Els autors del disseny del passaport podrien defensar-se adduint que all√≤ que s'hi reflecteix √©s la ruta tra√ßada per en Colom, que √©s l'actor principal de la descoberta d'Am√®rica. Per√≤ aqu√≠ tampoc se salvarien, perqu√® els qui hem comprovat que les cr√≤niques dels viatges colombins estan grollerament manipulades, tenim la certesa que en Colom sort√≠ del port natural de Pals d'Empord√†. Investigacions recents conclouen, a m√©s, que despr√©s d'abandonar les Can√†ries, l'Almirall no seguiria en l√≠nia recta per damunt del paral¬∑lel 28, tal com s'assenyala oficialment, sin√≥ que navegaria amb rumb sud-oest i, en arribar a mig Atl√†ntic a l'al√ßada de Cap Verd, viraria cap al nord-oest fins a tocar terra a les Antilles. √Čs a dir, segons aquesta versi√≥, en Colom navegaria per aig√ľes no permeses a un s√ļbdit no portugu√®s, en virtut del Tractat dit d'Alc√†√ßovas, del 1479, en qu√® "Castella" i Portugal es repartien la jurisdicci√≥ de l'Atl√†ntic. Potser no √©s una casualitat que en Joan Colom i Bertran, l'infant de Portugal, escoll√≠s com a capitans de les dues caravel¬∑les a dos germans de la noblesa portuguesa, en Vicen√ß i l'Alfons Anes Pin√ßon.

La hist√≤ria oficial tamb√© pret√©n que de les tres naus expedicion√†ries nom√©s en tornaren les dues caravel¬∑les, i que una tempesta atro√ß estigu√© a punt de fer-les naufragar durant el tornaviatge. En Colom amb la Ni√Īa an√† a raure a una de les illes A√ßores, on li detingueren la tripulaci√≥ i nom√©s amb penes i treballs n'aconsegu√≠ la llibertat, mentre el temporal extraviava en Mart√≠n Alonso Pinz√≥n amb la Pinta i el feia arribar a Baiona, a Gal√≠cia, a l'altra punta de la Pen√≠nsula Ib√®rica d'on havien sortit.

La controvertida p√®rdua de la nau Santa Maria, que obligaria a deixar a terres antillanes els trenta-vuit mariners trobats cad√†vers per l'Almirall en el segon viatge, podria ser una altra de les falsedats hist√≤riques ben arrelades en la cr√≤nica inicial del descobriment. En Pere Catal√† i Roca recull una reclamaci√≥ d'en Colom davant l'Audi√®ncia de Desc√†rrecs on l'Almirall afirma que "des de l'edat de 28 anys serv√≠ en l'empresa i conquesta de les dites √ćndies (les √ćndies? No es pensava que all√≤ era el Cipango?), en qu√® f√©u a vostra altesa tan gran i assenyalat servei, sense despesa del seu patrimoni reial i sense perill dels seus s√ļbdits". D'aquest document es despr√®n que en Colom an√† a Am√®rica finan√ßat sobretot per en Sant√†ngel, dels seus b√©ns personals a tall d'avan√ßament d'all√≤ que m√©s tard la Corona recuper√† amb els beneficis de l'empresa, i que cap dels s√ļbdits de la monarquia fou posat en perill. Aix√≤ vol dir que o b√© no pass√† res de dolent als qui restaren a les Antilles, o b√© tornaren tots. En Colom no hauria gosat escriure que no pos√† en perill els s√ļbdits de sa altesa si un ter√ß de la tripulaci√≥ del primer viatge hagu√©s mort en haver-los deixat al Carib. En la darrera intervenci√≥ del recent X√® Simposi de la Descoberta Catalana d'Am√®rica a Arenys de Munt, en Jordi Bilbeny ens recordava la tradici√≥ arenyenca segons la qual, els mariners de la descoberta varen demanar un bon viatge i una bona tornada a la Mareded√©u del Bon Tornar de la masia de Can Sala de Dalt, al terme municipal d'Arenys de Munt. La tradici√≥ dif√≠cilment s'hauria conservat si els vots efectuats abans de salpar no haguessin obtingut satisfacci√≥ per la mort d'un ter√ß dels tripulants. Tot ens empeny, doncs, a considerar que el primer viatge se sald√† amb un √®xit rotund i no s'hagu√© de lamentar cap p√®rdua humana.

L'arribada del tornaviatge a Lisboa podria justificar-se com una escala t√®cnica obligada per l'estat de les naus, qui sap si combinada amb la decisi√≥ d'en Colom de notificar al rei de Portugal la presa de possessi√≥ oficial dels nous territoris, feta en nom dels Reis Cat√≤lics, i consensuar en quins termes s'havia de tancar el Tractat que avui es coneix com "de Tordesillas", emanant de la butlla pontif√≠cia Inter Caetera expedida pel papa Alexandre VI. En Colom tamb√© aprofitaria per visitar la seva esposa, que si hem de fer cas de la hist√≤ria, s'estava reclosa en el monestir d'Odivelas sense professar. De fet, el vaixell d'en Colom atracaria en el punt de¬†l'estuari del Tejo m√©s proper a Odivelas, a uns 10 quil√≤metres. Mentre li reparaven la nau, arribaria a Vilafranca de Xira, on el rei Jo√£o II s'havia refugiat de la pesta que regnava a Lisboa. La reina s'estava en un altre convent i es diu que tamb√© volgu√© veure en Colom per con√®ixer l'aventura. Aix√≠, tant si s'atura a Lisboa com si no ‚ÄĒcom defensa en Jordi Bilbeny‚ÄĒ, entenc que el descobridor enviaria com a herald l'Alfons Anes Pin√ßon, per anunciar la bona nova. Perqu√® la pregunta √©s: Qui porta la not√≠cia, qui fa arribar les famoses cartes d'en Colom en catal√† a l'escriv√† de raci√≥, al tresorer i al rei mateix? Un missatger que travessa Espanya a cavall des de Palos de la Frontera? M√©s senzill: s'hi arribava pel mitj√† m√©s r√†pid i eficient, la mar, les autopistes d'aleshores, amb la tripulaci√≥ m√©s escaient, aquella que es delia per tornar a abra√ßar la fam√≠lia i explicar les meravelles que havia conegut. I al mateix temps s'anunciaria l'arribada de l'Almirall, que havia complert el paper contractual que assumia a les Capitulacions i ja es podia preparar la gran celebraci√≥ de benvinguda, com esqueia al retorn d'un virrei victori√≥s.¬†Aix√≠, l'Alfons Anes arribaria, en realitat, a Barcelona, que fa de bon substituir per "Baiona".

En Colom passarà de llarg de la ciutat comtal i atracarà a l'estany de Pals, des d'on tornarà a escriure els reis confirmant que ja ha arribat a port, els mariners que vulguin restaran amb la família i els altres integraran la comitiva que emprèn una autèntica desfilada triomfal de tres dies conforme la gent dels pobles omple les vores del camí de Pals a Sant Jeroni de la Murtra, on és sabut que els monarques hispans reberen en Colom.

Baiona, per tant, és Barcelona.

Però els espanyols s'han cregut tant els seus llibres de cavalleries que es pensen que només en porten un, d'error, a la maleta.

 

Pep Mayolas




versió per imprimir

  1. e
    07-09-2015 22:29

    Felicitats per l'article. només em queda un dubte que afecta a les conclusions i és que Sant Jeroni de la Murtra es troba al municipi de Badalona. Per tant, no podria tractar-se Baiona en realitat de Badalona?
    Gràcies i seguiu

  2. Joan Padró
    09-11-2014 18:23

    Us heu oblidat d'esmentar el fet que al segle XV a Barcelona se li deia Barxiona.
    De Barxiona a Baiona ben poc resta, una mala lletra pot confondre a m√©s d'un historiador. La resta d'autors del m√≥n s'ha limitat en copiar un error fins a ser acceptat per tots els llibres i les enciclop√®dies sense que ning√ļ pos√©s en dubta la errada.

  3. Carallo
    15-07-2013 17:52

    Dejo aqui el enlace del Diccionario de la "Real Academia Galega" (no catalana), que hace referencia a la palabra "arribada": "Acci√≥n e efecto de arribar", y adem√°s pone un ejemplo muy sugerente: "A arribada produciuse contra a noiti√Īa. O barco est√° de arribada ata que calme o temporal". Se asocia la palabra "arribada" a "o barco" (http://www.realacademiagalega.org/dicionario/#searchNoun.do?current_page=1&nounTitle=arribada). Me encanta leer: "De fet, Baiona celebra cada any la festa de l'Arribada. S√≠, s√≠, en catal√†. Una paraula catalana que ja pertany al llenguatge universal: l'"Arribada", acci√≥ d'atracar a la riba". Sr. Mayolas, vaya usted a decirles a los gallegos que la palabra "arribada" es de origen catal√°n. Ya sabemos que Catalu√Īa tiene vocaci√≥n atl√°ntica, y que tras la desaparici√≥n del Imperio Romano de Occidente, los suevos no llegaron a Galicia, y el norte de Portugal, ¬°fueron catalanes!, y "la lingua galega"... es d´origen catal√†! Je, je...

  4. Alguno que pasa
    09-11-2012 03:22

    Festa da Arribada. De la palabra "arribada" que seg√ļn el drae: "Denota la acci√≥n de dirigirse o llegar la nave por alg√ļn motivo a puerto que no es el de su destino." (del lat√≠n ad, √°, y ripa, ribera). No se de donde se saca que venga del catal√°n. De la llegada de la Pinta a Baiona existen pruebas. Lo que dice este art√≠culo solo son suposiciones. ¬ŅO acaso existe alguna prueba en que basarse?

  5. Cartanya
    17-07-2012 20:32

    Com diu l`article, fou una aut√®ntica desfilada triomfal de tres dies conforme la gent dels pobles omple les vores del cam√≠ de Pals a Sant Jeroni de la Murtra, que √≤bviament si que es pot fer en l`any, 1493. Ara de Palos de la Frontera a Sant Jeroni de la Murtra, en tres dies com diuen els documents l`any 1493, es impossible. Ara si aneu per Huelva, ells t`ensenyant totes les histories del descobriment d`en Colom, fetes des de aquet Palos de la Frontera que amb 3 dies caminant es presentes a San Jeroni de la Murtra. Tot mol complicat e incomprensible de com es pot creure a dia de avui (segle XXI) aquesta historia tan burdament dibuixada als segles passats, que a dia de avui sigui encara vigent, es un insult a la intel•lig√®ncia. I suposo que no cal explicar en la situaci√≥ geogr√†fica en que es troba, i es trobava el poble, esta a dalt d`una muntanya, amb un rierol que porta fins al mar.

  6. Joan S.
    10-07-2012 16:39

    Molt bo l'article!!! De vegades, ens hem de plantejar tot allò que hem parès a l'escola i aquesta llegenda(?) en podria ser una. Ja sabem que els catalans som potser la casta dels intocables segons alguns, però hem de procurar reclamar allò que és mnostre

  7. sonia
    10-07-2012 12:50

    Molt bona!!! m'ha encantat i això dels jugadors de futbol tb!

  8. Lluís MªMAndado i Rossell
    10-07-2012 11:04

    Va a visitar el rei de Portgal, li respon q√ľestions territorialsi hi fa tractes, i despr√©s va a visitar la reina en una altra localitat. √Čs que la reina de Portugal no estava a la cort, amb el rei?.... I si va anar a visitar la reina de Catalunya? la reina Felipa I¬™, senyora de Colom. Com fan els mariners despr√©s de llarga travessia, un efusiu retorn a casa.

  9. Pere Blavet
    10-07-2012 01:53

    Molt ben explicat! I molt b√© la conclusi√≥ final per certa i per actual! √Čs interessant veure com els llibres de cavalleries de llavors s√≥n 'Las rojas' d'ara on tenim un porter, l'√ļnic home que no pot marcar gols, que ha guanyat ell solet un mundial i dues eurocopes! I per m√©s iron√≠a t√© nom basc i cognom que sembla senyorial… Seria divertit fer regressi√≥-ficci√≥ per veure com un tal Xabi Alonso era la cabeza pensante del equipo i aix√≠ farien desapar√®ixer el Xavi Hern√°ndez i encara dirien que eren tant valents que jugaven nom√©s amb 10 homes! Llavors ens parlarien del Carlos del Monte 'Puyi' y Gerardo Piqueras de Bern√°beu temido por su altura y valerosa gallard√≠a all√≠ d√≥nde fu√©re. Per √ļltim ens parlarien del ingl√©s naturalizado Zesc Farberggenns que susurraba a los balones y vestia folkl√≥rikas banderas aragonesas para celebrar las victorias Per al Sergio Busquets no els hi costaria massa manipular els documents i transformar Busquets amb un diminutiu de Del Bosque, potser li dirien Sergio el de los Bosquecillos de Badia. Amb tot aix√≤ vull dir que la censura i manipulaci√≥ que s'ha fet amb d√®cades o segles ara la fan en temps real i davant del propi espectador fam√®lic de patria i de negaci√≥ de l'evid√®ncia.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19636
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Van ser tradu√Įts els autors catalans dels segles XVI i XVII sistem√†ticament al castell√†? Ho van ser alguns de...[+]
Tots els estudiosos reconeixen que tota la cartografia mediterrània fins al segle XVI era feta per cosmògrafs...[+]
Una petita referència que en Joan Ventura troba en un llibre d'en Henry Kamen, li fa pensar que, efectivament,...[+]
L’historiador aragonès Jerónimo Çurita ja va certificar que l’anomenada Franja de Ponent formava part...[+]