Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història l'escriuen els vencedors."
Winston Churchill
ARTICLES » 09-07-2012  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
5394

Un error a la maleta

Va tornar una de les caravel·les colombines a Baiona, com diuen algunes cròniques? És un error creure que van sorgir a Palos de la Frontera? Alguns espanyols defensen que la primera terra espanyola a saber que s'havia trobat un nou món va ser Baiona i que defensar una altra cosa és un error. En Pep Mayolas considera que Baiona és una manipulació que ve a substituir l'autèntic port d'arribada: Barcelona.

El dia 24 de desembre del 2010, dos diaris gallecs i l'edició gallega d'un de madrileny signada per Miguel Magdalena, sota el titular "Los españoles llevamos un error en la maleta", es feien ressò d'un error que hi ha a l'actual model de passaport espanyol, on es commemora el descobriment d'Amèrica amb el dibuix d'unes caravel·les i el traçat de la ruta atlàntica que, oficialment, seguí en Colom l'any 1492 partint de Palos de la Frontera i arribant a Lisboa de tornada del Nou Món, el març del 1493.

L'alcalde del municipi gallec de Baiona reivindica allò que diu la història, i és que en Martín Alonso Pinzón va arribar a Baiona una setmana abans que en Colom a Lisboa i, per tant, en el passaport d'un orgullós súbdit espanyol hauria de restar clar i palès que fou la vila de Baiona el primer lloc d'Europa que tingué notícia d'aquest fet històric. De fet, Baiona celebra cada any la festa de l'Arribada. Sí, sí, en català. Una paraula catalana que ja pertany al llenguatge universal: l'"Arribada", acció d'atracar a la riba.

Anem a pams. D'entrada, i segons la mateixa historiografia espanyola, en Colom morí sense saber que havia descobert Amèrica, ja que es pensava que havia arribat al Cipango i al Catay (al Japó: les costes d'Àsia). Aleshores, què se celebra a Baiona? La primera travessia oficial de l'Atlàntic? Algú s'equivoca, aquí. O bé els llibres d'història menteixen quan sostenen que en Colom no sabia on havia arribat o bé menteixen els de Baiona, que només haurien de celebrar que s'ha trobat el camí curt d'anar al Japó. O potser és que en Martín Alonso sabia que havia arribat al Nou Món, però ho va amagar al sòmines d'en Colom i només ho revelà a la gent de Baiona?

Siguem seriosos. En Colom sabia perfectament on anava i on havia arribat. I en Pinçon també, per descomptat.

Els autors del disseny del passaport podrien defensar-se adduint que allò que s'hi reflecteix és la ruta traçada per en Colom, que és l'actor principal de la descoberta d'Amèrica. Però aquí tampoc se salvarien, perquè els qui hem comprovat que les cròniques dels viatges colombins estan grollerament manipulades, tenim la certesa que en Colom sortí del port natural de Pals d'Empordà. Investigacions recents conclouen, a més, que després d'abandonar les Canàries, l'Almirall no seguiria en línia recta per damunt del paral·lel 28, tal com s'assenyala oficialment, sinó que navegaria amb rumb sud-oest i, en arribar a mig Atlàntic a l'alçada de Cap Verd, viraria cap al nord-oest fins a tocar terra a les Antilles. És a dir, segons aquesta versió, en Colom navegaria per aigües no permeses a un súbdit no portuguès, en virtut del Tractat dit d'Alcàçovas, del 1479, en què "Castella" i Portugal es repartien la jurisdicció de l'Atlàntic. Potser no és una casualitat que en Joan Colom i Bertran, l'infant de Portugal, escollís com a capitans de les dues caravel·les a dos germans de la noblesa portuguesa, en Vicenç i l'Alfons Anes Pinçon.

La història oficial també pretén que de les tres naus expedicionàries només en tornaren les dues caravel·les, i que una tempesta atroç estigué a punt de fer-les naufragar durant el tornaviatge. En Colom amb la Niña anà a raure a una de les illes Açores, on li detingueren la tripulació i només amb penes i treballs n'aconseguí la llibertat, mentre el temporal extraviava en Martín Alonso Pinzón amb la Pinta i el feia arribar a Baiona, a Galícia, a l'altra punta de la Península Ibèrica d'on havien sortit.

La controvertida pèrdua de la nau Santa Maria, que obligaria a deixar a terres antillanes els trenta-vuit mariners trobats cadàvers per l'Almirall en el segon viatge, podria ser una altra de les falsedats històriques ben arrelades en la crònica inicial del descobriment. En Pere Català i Roca recull una reclamació d'en Colom davant l'Audiència de Descàrrecs on l'Almirall afirma que "des de l'edat de 28 anys serví en l'empresa i conquesta de les dites Índies (les Índies? No es pensava que allò era el Cipango?), en què féu a vostra altesa tan gran i assenyalat servei, sense despesa del seu patrimoni reial i sense perill dels seus súbdits". D'aquest document es desprèn que en Colom anà a Amèrica finançat sobretot per en Santàngel, dels seus béns personals a tall d'avançament d'allò que més tard la Corona recuperà amb els beneficis de l'empresa, i que cap dels súbdits de la monarquia fou posat en perill. Això vol dir que o bé no passà res de dolent als qui restaren a les Antilles, o bé tornaren tots. En Colom no hauria gosat escriure que no posà en perill els súbdits de sa altesa si un terç de la tripulació del primer viatge hagués mort en haver-los deixat al Carib. En la darrera intervenció del recent Xè Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica a Arenys de Munt, en Jordi Bilbeny ens recordava la tradició arenyenca segons la qual, els mariners de la descoberta varen demanar un bon viatge i una bona tornada a la Marededéu del Bon Tornar de la masia de Can Sala de Dalt, al terme municipal d'Arenys de Munt. La tradició difícilment s'hauria conservat si els vots efectuats abans de salpar no haguessin obtingut satisfacció per la mort d'un terç dels tripulants. Tot ens empeny, doncs, a considerar que el primer viatge se saldà amb un èxit rotund i no s'hagué de lamentar cap pèrdua humana.

L'arribada del tornaviatge a Lisboa podria justificar-se com una escala tècnica obligada per l'estat de les naus, qui sap si combinada amb la decisió d'en Colom de notificar al rei de Portugal la presa de possessió oficial dels nous territoris, feta en nom dels Reis Catòlics, i consensuar en quins termes s'havia de tancar el Tractat que avui es coneix com "de Tordesillas", emanant de la butlla pontifícia Inter Caetera expedida pel papa Alexandre VI. En Colom també aprofitaria per visitar la seva esposa, que si hem de fer cas de la història, s'estava reclosa en el monestir d'Odivelas sense professar. De fet, el vaixell d'en Colom atracaria en el punt de l'estuari del Tejo més proper a Odivelas, a uns 10 quilòmetres. Mentre li reparaven la nau, arribaria a Vilafranca de Xira, on el rei João II s'havia refugiat de la pesta que regnava a Lisboa. La reina s'estava en un altre convent i es diu que també volgué veure en Colom per conèixer l'aventura. Així, tant si s'atura a Lisboa com si no —com defensa en Jordi Bilbeny—, entenc que el descobridor enviaria com a herald l'Alfons Anes Pinçon, per anunciar la bona nova. Perquè la pregunta és: Qui porta la notícia, qui fa arribar les famoses cartes d'en Colom en català a l'escrivà de ració, al tresorer i al rei mateix? Un missatger que travessa Espanya a cavall des de Palos de la Frontera? Més senzill: s'hi arribava pel mitjà més ràpid i eficient, la mar, les autopistes d'aleshores, amb la tripulació més escaient, aquella que es delia per tornar a abraçar la família i explicar les meravelles que havia conegut. I al mateix temps s'anunciaria l'arribada de l'Almirall, que havia complert el paper contractual que assumia a les Capitulacions i ja es podia preparar la gran celebració de benvinguda, com esqueia al retorn d'un virrei victoriós. Així, l'Alfons Anes arribaria, en realitat, a Barcelona, que fa de bon substituir per "Baiona".

En Colom passarà de llarg de la ciutat comtal i atracarà a l'estany de Pals, des d'on tornarà a escriure els reis confirmant que ja ha arribat a port, els mariners que vulguin restaran amb la família i els altres integraran la comitiva que emprèn una autèntica desfilada triomfal de tres dies conforme la gent dels pobles omple les vores del camí de Pals a Sant Jeroni de la Murtra, on és sabut que els monarques hispans reberen en Colom.

Baiona, per tant, és Barcelona.

Però els espanyols s'han cregut tant els seus llibres de cavalleries que es pensen que només en porten un, d'error, a la maleta.

 

Pep Mayolas




versió per imprimir

  1. e
    07-09-2015 22:29

    Felicitats per l'article. només em queda un dubte que afecta a les conclusions i és que Sant Jeroni de la Murtra es troba al municipi de Badalona. Per tant, no podria tractar-se Baiona en realitat de Badalona?
    Gràcies i seguiu

  2. Joan Padró
    09-11-2014 18:23

    Us heu oblidat d'esmentar el fet que al segle XV a Barcelona se li deia Barxiona.
    De Barxiona a Baiona ben poc resta, una mala lletra pot confondre a més d'un historiador. La resta d'autors del món s'ha limitat en copiar un error fins a ser acceptat per tots els llibres i les enciclopèdies sense que ningú posés en dubta la errada.

  3. Carallo
    15-07-2013 17:52

    Dejo aqui el enlace del Diccionario de la "Real Academia Galega" (no catalana), que hace referencia a la palabra "arribada": "Acción e efecto de arribar", y además pone un ejemplo muy sugerente: "A arribada produciuse contra a noitiña. O barco está de arribada ata que calme o temporal". Se asocia la palabra "arribada" a "o barco" (http://www.realacademiagalega.org/dicionario/#searchNoun.do?current_page=1&nounTitle=arribada). Me encanta leer: "De fet, Baiona celebra cada any la festa de l'Arribada. Sí, sí, en català. Una paraula catalana que ja pertany al llenguatge universal: l'"Arribada", acció d'atracar a la riba". Sr. Mayolas, vaya usted a decirles a los gallegos que la palabra "arribada" es de origen catalán. Ya sabemos que Cataluña tiene vocación atlántica, y que tras la desaparición del Imperio Romano de Occidente, los suevos no llegaron a Galicia, y el norte de Portugal, ¡fueron catalanes!, y "la lingua galega"... es d´origen català! Je, je...

  4. Alguno que pasa
    09-11-2012 03:22

    Festa da Arribada. De la palabra "arribada" que según el drae: "Denota la acción de dirigirse o llegar la nave por algún motivo a puerto que no es el de su destino." (del latín ad, á, y ripa, ribera). No se de donde se saca que venga del catalán. De la llegada de la Pinta a Baiona existen pruebas. Lo que dice este artículo solo son suposiciones. ¿O acaso existe alguna prueba en que basarse?

  5. Cartanya
    17-07-2012 20:32

    Com diu l`article, fou una autèntica desfilada triomfal de tres dies conforme la gent dels pobles omple les vores del camí de Pals a Sant Jeroni de la Murtra, que òbviament si que es pot fer en l`any, 1493. Ara de Palos de la Frontera a Sant Jeroni de la Murtra, en tres dies com diuen els documents l`any 1493, es impossible. Ara si aneu per Huelva, ells t`ensenyant totes les histories del descobriment d`en Colom, fetes des de aquet Palos de la Frontera que amb 3 dies caminant es presentes a San Jeroni de la Murtra. Tot mol complicat e incomprensible de com es pot creure a dia de avui (segle XXI) aquesta historia tan burdament dibuixada als segles passats, que a dia de avui sigui encara vigent, es un insult a la intel•ligència. I suposo que no cal explicar en la situació geogràfica en que es troba, i es trobava el poble, esta a dalt d`una muntanya, amb un rierol que porta fins al mar.

  6. Joan S.
    10-07-2012 16:39

    Molt bo l'article!!! De vegades, ens hem de plantejar tot allò que hem parès a l'escola i aquesta llegenda(?) en podria ser una. Ja sabem que els catalans som potser la casta dels intocables segons alguns, però hem de procurar reclamar allò que és mnostre

  7. sonia
    10-07-2012 12:50

    Molt bona!!! m'ha encantat i això dels jugadors de futbol tb!

  8. Lluís MªMAndado i Rossell
    10-07-2012 11:04

    Va a visitar el rei de Portgal, li respon qüestions territorialsi hi fa tractes, i després va a visitar la reina en una altra localitat. És que la reina de Portugal no estava a la cort, amb el rei?.... I si va anar a visitar la reina de Catalunya? la reina Felipa Iª, senyora de Colom. Com fan els mariners després de llarga travessia, un efusiu retorn a casa.

  9. Pere Blavet
    10-07-2012 01:53

    Molt ben explicat! I molt bé la conclusió final per certa i per actual! És interessant veure com els llibres de cavalleries de llavors són 'Las rojas' d'ara on tenim un porter, l'únic home que no pot marcar gols, que ha guanyat ell solet un mundial i dues eurocopes! I per més ironía té nom basc i cognom que sembla senyorial… Seria divertit fer regressió-ficció per veure com un tal Xabi Alonso era la cabeza pensante del equipo i així farien desaparèixer el Xavi Hernández i encara dirien que eren tant valents que jugaven només amb 10 homes! Llavors ens parlarien del Carlos del Monte 'Puyi' y Gerardo Piqueras de Bernábeu temido por su altura y valerosa gallardía allí dónde fuére. Per últim ens parlarien del inglés naturalizado Zesc Farberggenns que susurraba a los balones y vestia folklórikas banderas aragonesas para celebrar las victorias Per al Sergio Busquets no els hi costaria massa manipular els documents i transformar Busquets amb un diminutiu de Del Bosque, potser li dirien Sergio el de los Bosquecillos de Badia. Amb tot això vull dir que la censura i manipulació que s'ha fet amb dècades o segles ara la fan en temps real i davant del propi espectador famèlic de patria i de negació de l'evidència.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
24180
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Una intervenció arqueològica a la basílica dels Sants Just i Pastor descobreix restes d'un segon palau...[+]
En Francesc Magrinyà recull la línia de recerca oberta per En Jordi Bilbeny sobre la identificació de...[+]
El llicenciat en Història de l'Art Sito Millán ens parla dels seus estudis universitaris i opina que, més...[+]