ARTICLES » 07-01-2016 | LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
 7050
|
Notes diverses d’història
En Jordi Segarra ens fa arribar aquestes notes d’història, que creu que ens poden interessar per anar lligant caps en tot això que destapem del nostre passat
Sobre Sicília
Fa pocs anys vaig estar a Sicília durant una setmana de juliol, i hi vaig pescar quatre coses:
Pel que hi vaig llegir d’història, la llengua siciliana, en temps de la dominació normanda (de mitjan segle XI a finals del XII) hi és considerada per primera vegada, però només com a llengua poètica.
A finals del XIII, amb la incorporació al casal català, la llengua siciliana passa a ser oficial, juntament amb la catalana, al Parlament sicilià.
A Palerm hi ha un palau, el Palazzo Abatellis, avui museu, seu de la Galleria Regionale. És construït al segle XV pel més gran arquitecte palermità de l’època, diuen, Matteo Carnalivari.
No el vaig pas visitar. Però em va cridar l’atenció que en un portal molt ample, que potser n’era l’entrada principal, acabat per dalt amb un arc de només uns 45º, a la llinda hi figurava exactament aquesta divisa: MANYA Y FUERÇA (si tot eren majúscules, no ho recordo bé, però sí que en recordo l’ortografia). Tinc la impressió, per la divisa, que devia ser el palau de Ferran el Catòlic. Els catalans tenim la dita de “Val més manya que força”, però ell sembla que amb la manya, que en tenia, i molta, no en tenia pas prou, i hi afegia la força. Em sembla una divisa que li escau.
A la Galeria hi ha un bust d’Elionor d’Aragó, de Francesco Laurana, un punt, diuen, idealitzat, aristocràtic, cosmopolita.
Pocs anys abans d’anar-hi, en una dictada occitana en què participava, moments abans que comencés, una dona que seia rere meu comentava que ella havia corregut per Sicília, i que allà, a les botigues, parlant-hi en català tothom t’entenia.
Sobre Venècia
Hi vam estar uns uns cinc dies de desembre, dos anys abans que a Sicília. Coses que en vaig treure:
De totes les llengües d’Itàlia, diuen a la Viquipèdia, la veneciana és la més semblant a la catalana.
A l’hostalet on ens allotjàvem, de tant en tant teníem un xic de conversa amb l’encarregat de rebre la gent. Jo, en parlar-hi, barrejava el poc italià que sé amb el català, amb tendència expressa a anar-me passant al català, i observava que m’entenia gairebé perfectament. Un dia, en un moment en què que hi parlava només català, em va preguntar: “¿És català, això que ara parleu”? Li vaig respondre que sí. I em va fer un comentari que feia més o menys així: “Doncs ens entendríem la mar de bé”.
Un dia, visitant l’illa de San Giorgio, que es troba davant per davant del moll de la ciutat, el guia que ens acompanyava ens va dir que havia estudiat a Madrid, i que allà, lquan parlava per telèfon amb la mare, els companys li deien que semblava que parlés català.
Als aparadors de les llibreries hi havia una gran profusió de llibres sobre Venècia, la seva història, els seus monuments, les seves particularitats, tot en italià. Però també s’hi veia algun diccionari de llengua veneciana, alguna gramàtica, i alguns llibres escrits en venecià, com, per exemple, la traducció d’El petit príncep.
Un dia que ens havíem mig perdut i buscàvem l’església del sant’Àngelo, vam demanar a un home, d’uns 60 anys, per com anar-hi, i se’ns va mostrar ben explícitament molest pel nom que en dèiem, que el seu verdader nom, va recalcar, era sant’Angiolo.
També, però, al carrer, només hi vaig veure en venecià un rètol, escrit a mà, al defora d’una botiga de queviures, en què s’oferia un servei que no recordo.
Hi ha també la coincidència que tenen de patró, a més de sant Marc, un sant que mata un drac. Però no és sant Jordi, sinó sant Teodor d’Amàsia, soldat grec de l’exèrcit romà (segle IV).
Sobre la maçoneria
En una de les conferències que fèieu a Plural.21, en Jordi Bilbeny va deixar anar que la maçoneria simbòlica neix a Anglaterra quan els catalans ja hem estat vençuts el 1714, i que bé podria ser que en el naixement de la maçoneria hi tinguessin a veure catalans exilats que aquí haguessin format part de societats secretes pre-maçòniques. Això és el que vaig entendre.
Tinc un amic, de Terrassa, amb qui ens veiem només a Tarroja o a la Prenyanosa quan hi anem a passar vacances, que fa una pila d’anys que es va fer maçó i a la lògia es troba ara situat en un dels graus més alts. Doncs bé, aquest estiu em deia que els maçons han tingut sempre una gran simpatia pels jueus, i que una de les seves activitats tradicionals és treballar la càbala jueva.
Penso, llavors, que bé podria ser que una pre-maçoneria fos portada a Anglaterra per exilats catalans del 1714, criptojueus o pertanyents a societats secretes catalanes contràries al règim político-religiós opressor de l’Imperi.
Sobre els moros
Després de llegir-me el llibre d’En Jordi Bilbeny La sardana i la religió de les bruixes, on sembla quedar clar que els moros de per aquí a prop era la mateixa població autòctona amb les seves tradicions i religió ancestrals que la basca, o molt acostada culturalment i religiosa a la població basca, se’m lliguen quatre coses:
Carles Martell venç els moros a la batalla de Peitieu, quan els moros havien avançat fins al centre de la França actual, i ocupaven pràcticament tota Occitània.
L’Occitània del “massís central francès”, que és pràcticament tot occità, és d’origen ibèric.
Quan l’exèrcit franc intenta conquerir Saragossa, i no ho aconsegueix, a la tornada és vençut a Roncesvalls pels bascos.
Vaig llegir-li a Robèrt Lafont, en el seu llibre Nosaltres el poble europeu, que per aquesta època (s. IX) els bascos, que no eren cristians, estaven en plena expansió, i que la cristiandat els atura per la força de les armes i, tot seguit, escampa la devoció per sant Jaume, i promou les peregrinacions a sant Jaume de Galícia, com a mitjà de cristianització de les terres basques per on passaven els camins que hi duien.
Tot plegat em sembla que lliga prou.
Sobre les quatre barres
Tinc coneixement de dues dades que es poden relacionar amb les barres alternativament grogues i vermelles del velam dels vaixells vikings:
A la llegenda de les quatre barres de sang, Guifré el Pilós, vassall del rei franc, ha estat ferit en ajudar-lo en una batalla al nord de França contra els normands. I els normands és una manera alternativa de dir els vikings (o els vikings ja assentats al país i potser ja cristianitzats).
La comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell I, dona de caràcter, que governa el país durant la minyonia del fill, Berenguer Ramon I, i hi cogoverna quan ja és gran, s’alia molt aviat amb un estol de vikings, que s’estableixen al país (i més tard se n’aniran). Sembla ser que la seva tomba és el primer lloc on apareixen les barres catalanes. No m’estranyaria gens que l’aliança amb el cap viking no fos només política, i que, per no ser cristià, no s’hagués pogut considerar ni legal ni oficial.
Jordi Segarra
Autor: Jordi Segarra
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
magnífica església de Santa Eulàlia dels catalans, que és la seu....del Instituto Cervantes, ves per on
Com sembla us manifesteu adictes ? dieu no fer-ne fàstics- a la viquipèdia, ací en va una dosi :
"El aragonés es una lengua romance de la península ibérica, hablada actualmente por unas 11 000 personas en varias zonas de Aragón,?. https://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_aragon%C3%A9s
L'aragonès coneix tres ortografies concurrents:
La grafia d'Osca (grafía de Uesca). És majoritària en l'ús, però no completament generalitzada. Es fixà el 1987
La grafia SLA va aparèixer el 2004
La manca de generalització completa de la grafia d'Osca i la seva contestació per l'SLA van originar la creació de la Acadèmia de l'Aragonés (Acadèmia de l'Aragonès) el 2006
https://ca.wikipedia.org/wiki/Aragon%C3%A8s#Codificaci.C3.B3
Totes molt antigues i amb molta solera. I en Vènet que afirmava " la maravilla de los idiomas es que pueden sobrevivir por sí mismos de forma natural sin que haga falta cocinarlos?
Després tenim una infinitat de dialectes i denominacions d'aquest aragonès. I per si faltava alguna cosa, tenim l'aragonès medieval" amb 5 0 6 grafies per la "ny? i el també conegut com "navarroaragonès? que no sé si és exactament el mateix. Jo hi afegiria "l'aragonès mític?, aquell que després de tant bona cuina, és utilitzat amb profusió per a falcar el tòpic de la convivència ? a parts gairebé iguals - dels idiomes, català, aragonès i castellà, en les institucions i cancelleries catalanes. Alguns hi afegeixen el llatí i el francès. I així tothom es posa content i no portem la contraria a ningú. Els nostres reis resulten ser llavors els més poliglotes que hagi conegut el món i una veritable enlluernadora excepció respecte als regnes coetanis. Altres vegades hem llegit per contra, que els reis a l'edat mitjana no sabien ni escriure ni llegir. Sento, no citar ara, les fonts.
Vós, no se si obnubilat com el Quixot de llegir tants d'aquests articles del INH, que blasmeu però que sembla us tenen malèficament atrapat com l'opi, o el que sia que fumeu i convidaveu a fumar, teniu el mèrit de reconèixer "el catalán, con una tradición escrita mucho más potente y desarrollada?. Potser aquest any, us permetran d'avançar un curs.
Si el "ue? per altra banda resulta ser llengua aragonesa, això en comptes de contradir l'article, vindria a reforçar-lo, donat que Ferran el Catòlic, ens diuen, fou fill de Sos del Rey Católico,-quedi clar que no he dit de Sort - a la província de Saragossa. L'observació de qui escriu l'article té per tant, agudesa i gràcia. Com també força més mèrit que aquell qui es limita a recitar amb petulància el que tothom sap.
Tot plegat prou complex i prou relatiu. I ja que hi som, afegim als deures això.
"El que sí que és cert és que fins a principi del segle XX els historiadors aragonesos i d'arreu no havien defensat mai l'aragonesitat dels Quatre Pals. Van tenir sempre molt clar quins eren l'escut i la bandera de Catalunya?. Diu L'Armad de Fluvia en un seu llarg article. http://www.armanddefluvia.com/articulos/detalle/148
I en Vènet que deia "la Toscana no cambia ni reinterpreta su historia como he visto con mis propios ojos desde organismos oficiales en Catalunya?.
Una darrera cosa. No cal traslladar-se a Messina. A Palerm mateix hi ha una ma
Como el link con la foto de las limas es muy largo y no se ve completo, os lo dejo abreviado http://goo.gl/YjCPvD
Lo del Palazzo Abatellis no son flechas, son limas. He encontrado una foto de muy buena calidad y se ve claramente que son limas, lo cual tiene algo que ver con la maña.
http://1.bp.blogspot.com/__D-2qWLfD-o/SXUlW_smFmI/AAAAAAAABOQ/VYB55jnW4fY/s1600/2009_01172008marzopalermo0097.JPG
En cuanto al lema "manya y fuerça", parece ser que sería el de los Abatellis, según esto http://www.socistara.it/notiziari/S.T.%2036.pdf
Espero haber ayudado a aclarar algo.
Francesc Patella (o Abatellis), casat a Barcelona en primeres núpcies amb Elionor de Solera, catalana, feu erigir el palau Patella (o Abatellis) a Matteo Carnilivari, un arquitecte de qui no en coneixem l'origen. Hi ha qui relaciona el Palau amb l'estada a Barcelona de Patella, on va poder veure els del carrer Montcada. Pel que fa al "Manya i fuerça? i al feix de llances, no de fletxes, que a la fotografia no s'aprecia massa bé, ningú sap interpretar-ho. Era una divisa dels Patella?. És contemporània al palau? Podria ser-ho. Aragonés?.Tot el que no és clarament català i presenta alguna forma castellana va a parar a aquest sac. Que no és castellà, no hi pot haver dubtes. Per molta "fuerça? que hi fem, només en poden sortir els nostres calçotets tacats. Del segle XIX ?. No cal que insistir-hi. Un discurs fatu. I ple de fum..
Ves per a on, el Vènet ara se'ns ha fet "valencianet?. Blavero potser?. Noi, en té tota la pinta. Ja n'havia deixat un bon rastre en els seus escrits. En referir-se al concepte "fusteria? de nació. Pudor de socarrat. Però allí, reconeix també com a català la llengua de València. Ara li diu però al Kerl que "La llengua o la cultura catalana o valenciana o balear no són menors les fan menors gent com tu amb estos complexos d'inferioritat amb Madrid i Castella (i Itàlia, pel que pareix)?. Home, jo diria que tots aquests complexos on apareixen, i de manual, és en els seus escrits. Són la mateixa aquestes "llengües i cultures? ara?. No sabem si manté l'anterior afirmació. El que si sabem és que hi ha molta literatura catalana, més enllà del segle d'or valencià. És aquesta una manera d'empetitir-nos?. La qüestió del estàndard, crec que va molt més enllà i entre altres coses un estàndard es caracteritza per ser una elaboració artificial, que per tant tampoc és barcelonina. Que els cursos de vènet es facin "als bars?, no li se veure "la gracia :)?. I que "Florencia globalmente a nivel histórico, político, cultural y económico deja en pañales la de Barcelona...Bueno, y en general al 80% de las ciudades de Europa?, sense haver-ne de negar la bellesa i la seva trascendència per a la cultura, crec que políticament i econòmicament és al contrari. Culturalment, la Barcelona d'avui és molt més viva. Però cada ciutat es deu a un entorn i l'entorn italià és sens dubte dels més potents.
El que resulta infumable és l'afirmació: "la Toscana no cambia ni reinterpreta su historia como he visto con mis propios ojos desde organismos oficiales en Catalunya?. Amb els propis ulls ? vol dir que no és la mateixa que ensenyaven en les aules del franquisme?. En primer lloc reinterpretar no és un defecte, és una virtut de l'estudi històric? que com les "ciències? van variant amb el temps els seus postulats, les seves metodologies, els punts d'interes i relat. I en segon lloc que on més s'ha "reinventat? i s'inventa, si vol dir això, és precisament, de menor a major, a València, Aragó i Castella, sempre amb governs de partits subsidiaris de l'Estat. Amb això anem seguint un per un tots els topos, d'un discurs primari Si es sent orgullós de la seva terra per se, em sembla molt bé., però em recorda allò de "no toque els meus símbols o em coneixerà personalment? del cantant ultra Francisco dirigint-se a Mònica Oltra.
Cucafera, em costa creure que de veritat hi haja gent al món que pensa com tu. De veritat t'ho dic. Em pareix molt respetable, però, perquè cadascú es penja de l'arbre que vol. "Cosas veredes", com diu no ja la mala traducció del Tóxic de Servent, sino com s'ha transformat una frase de la mala traducció del "Cantar del Meu Sit" a la cavernaria llengua espanyola. En este cas les pedres riuen. La censura és el que té.
Dir que "Totes les ciutats italianes, menys Roma probablement, miren avui cap a Barcelona" o "La política italiana és molt poc centralista i permet l'existència alhora de diverses centralitats" es no tenir ni idea en un grau ridícul de la realitat italiana, de cap tipus. Probablement Roma mira més a Barcelona del que et penses, especialment després del 6-1.
I a mi que només m'ha fet falta llegir el teu comentari una vegada. Mare meua x2
La veritat és que aixó es prou divertit.
Intente ser educat en la resposta, mes allà de tindre respecte pel que en esta web es diu o no, o si fer una comparació de Catalunya i la Toscana es senzillament estúpid.
Kerl, escriure en alemany per fer vore que no entens l'espanyol peque ets molt català et confirma com a indigent mental, i t'escric en català per que ho entengues be, perque de melons com tu me'l puc creure. La llengua o la cultura catalana o valenciana o balear no són menors, les fan menors gent com tu amb estos complexos d'inferioritat amb Madrid i Castella (i Italia, pel que pareix) i comparant retrats de Concha Piquer i Isabel la Católica per afirmar que són la mateixa persona sense tindre ni pastelera idea del que esteu dient. Jo estic orgullós de la meua cultura i de la meua terra per se, tu no pots dir el mateix :\
I jo que sols vaig trobar interessant que es parlés de la lingua vèneta i no vull dir res de la maçoneria "portada a Anglaterra per catalans exiliats" o de que el Camí de Sant Jaume era per evangelitzar els bascos. Mare meua.
Ostres, estava llegint els comentaris i m'he quedat de pedra. Primer he llegit el tal Vènet. Ja em semblava un refregit de viquipèdia, i alguns detalls,com parlar de "espanyol àntic" en comptes de "castellà" o un "més val maya que força" " convertit en delirant "aragonés del segle XIX", deixaven anar la pudor a sofre característica de la caverna. Com que es reivindicava habitant del Veneto, la veritat és que en una primera lectura m'ho havia empassat. En una segona ja he vist que les seves paraules, en realitat, no aportaven res. Però després, la petulància inventiva de l'ortografieitor, també empanat de viquièdia i amb fonts tan fiables com "El País", En Vènet es deixa anar amb una parrafada en castellà, la se va llengua, on ja no amaga les vituts.i afirma que "En mi opinión eso deja claro que la maravilla de los idiomas es que pueden sobrevivir por sí mismos de forma natural" fingint-se un "sommiador", per mantenir aquesta vella teoria tant estimada per la dreta espanyola que vol per a nosaltres aquesta "forma natural", mentre ens omple d'institucions i lleis que fan obligatori el castellà, cosa que hem de rebre i interpretar com una benedicció i una obligació que tenen de fer-nos aquest favor d'obsequiar-nos amb llengua tant universal, com ab ans obsequiaven als indis amb la religió. La política italiana és molt poc centralista i permet l'existència alhora de diverses centralitats, tampoc existeix un discurs unívoc de la seva història, aprecien molt les tradicions i els costums antics, i potser això fa que la beligerància en el tema de llengues sigui molt menor. No es poden comparar ambdues realitats. Aqui simplement Espanya no només ens roba ("question de dinero") sinó que a més,ens odia, i la beligerancia, la manca d'elegancia, d'educació, de sobrietat, d'equanimitat, de temperança domina el discurs espanyol. Pel que fa a comparar Barcelona amb Genova em sembla una bona ocurrència, només sostenible des de la més aberrant ignorància. Totes les ciutats italianes, menys Roma probablement, miren avui cap a Barcelona. No és que li tinguin res a envejar, Però Barcelona és molt gran, tant com el seu projecte polític.
Ich verstehe kein spanisch, Vènet. Ich benutze einfach google translator. Sie bewahren, es wäre Ihre eigene Wahl auf spanisch zu schreiben. Ich frage aber sich erst: warum anworten Sie mich auf spanisch und nicht auf katalanisch? Wovon muss man auf enine fremde Sprache eine weitere aber verschiedene fremde Sprache Anwort geben? Wieso? Denken Sie daran, dass die katalanische eine Niedersprache ist? Ist diese wirklich Ihre Muttersprache? Zweitens: Wissen Sie warum Sie spanisch schreiben? Weil Sie spanisch können. So einfach. Es ist eine Luge, dass Sie die Fremdesprache gewählt haben. Ansonsten hätten Sie fast als 8.000 Sprachen um zu wählen. Die wichtigste Frage hier ist: warum können Sie spanisch, wenn ich es fragen dürfte?
Sie sagen dass Florenz würfe im Allgemeinen Barcelona über. Dazu sagen Sie dass Barcelona wäre sowie Genoa. Mit welcher Stadt würden Sie Madrid hierin vegleichen?
Vielen Dank
Kerl, si supiera escribir alemán correctamente no tendría ningún problema. Como el alemán sólo lo chapurreo tendrás que conformarte de nuevo con el castellano como lengua extranjera de mi elección. Además lo entendemos todos. Tot avantatges.
Sobre tu pregunta, no soy un gran conocedor de la Toscana y lo que yo te pueda decir no creo que tenga mucha importancia. Tampoco sé a qué aspecto te refieres con que son "similares", pero así a ojo se me ocurre:
- El italiano oficial según tengo entendido viene dado por la importancia en su momento de la obra literaria de la región toscana. Si Cataluña (o más bien el concepto fusteriano de nación que comparte una lengua, lo que se viene a llamar els Païssos Catalans) fuera similar, el estándar de catalán sería el que se habla en València, ya que el grueso de la obra importante en catalán en su época más brillante e influyente viene de allí. Incluso si fuera cierto que Cervantes era valenciano y el Lazarillo alicantino, pues más a mi favor.
- Por comparar capitales, mucho me temo que la importancia de Florencia globalmente a nivel histórico, político, cultural y económico deja en pañales la de Barcelona, sin entrar en conspiraciones que por aquí he leído. Bueno, y en general al 80% de las ciudades de Europa. Yo compararía más a Barcelona con sitios como Genoa.
- Por tirar un poco de polémica, la Toscana no cambia ni reinterpreta su historia como he visto con mis propios ojos desde organismos oficiales en Catalunya, y a Catalunya tampoco debería hacerle falta. Esto evidentemente tiene que ver con política moderna. Tampoco hay un nacionalismo real (las historias de la Lega Nord son bastante cachondas y tienen más que ver, qué sorpresa, con el dinero).
Se me ocurren más, pero ya me he enrollado bastante.
Marquesito, creo que también hay lenguas en Italia que pese a ser romances suenan raras raras en la actualidad, y que están aún medianamente extendidas. Se me ocurren el Ladin y el Friuliano, que se hablan en zonas limítrofes al Véneto y que a mí me parecen la lengua del diablo, con permiso del eslovaco :P
Salut! :)
Venet, werden Sie mir Deutsch sprechen, wenn ich Ihnen so schreibe? Also, ich muss sagen, immer hat man gesagt, Toscana wäre mit Katalonien dem änlichster Region. Was denken Sie dazu?
La cuestión de los "dialectos" en Italia es compleja, pues lo que se habla en cada sitio es peculiar. Tienen un tronco común, que es su parentesco conel latín, pero el sardo y el romañol poco se parecen cuando los escuchas. A base de contacto continuo, fui capaz de entender el romañol y el véneto, pero no sería capaz de escribirlo.
El libro de Tartaglia, que escribe los Quesiti como cuestiones planteadas por diversa gente a la que enseñó (Diego Hurtado de Mendoza, Gabriele Tadino, un escopetero, un cabo...) con sus debidas respuestas, me atrevería a decir que es más véneto que italiano, pero en 1540 la separación era más difusa. Aun con todo, te aconsejo la lectura de esa obra.
Vèmet: el dialecto véneto lo conozco puramente por escritos antiguos, pero no parece especialmente difícil de entender (hablado es otro asunto muy distinto). Sabiendo castellano, el véneto antiguo es aceptablemente inteligible, y supongo que sabiendo catalán será algo más comprensible. El texto que he leído en vènet antiguo es "Quesiti ed invenzioni diverse" de Tartaglia, un librito muy recomendable.
Jo visc al Vènet fa prou temps, i solament volia deixar unes notes per les referències al Vènet que veig al text.
La llengua Vèneta o Vènet ("venecià", al menys aci, es com s'anomena el dialecte de l'Italià que es parla a Venezia) te curioses coincidències amb el Català que supose tindràn una perfecta explicació filològica que no estic capacitat per a expondre. El que sí puc assegurar es que barrejant el Català i l'Italià probablement a soles t'entendràn a Venezia, i també probablement perque volen vendre alguna cosa o fer la rosca. És una llengua diferent amb un accent molt especial i característic quan es parla. Si algú la confondeix amb el Català es perquè no ha sentit parlar-ho (el Català, septentrional o meridional) en la seua vida.
Hi ha una literatura en Vènet de gran altura (https://ca.wikipedia.org/wiki/Carlo_Goldoni, per exemple), i es una de les poques llengües que es parlen a Italia amb una mínima intenció de normalització lingüística, malgrat ningú li fa molt de cas a la intenció. Hi ha rètols i llibres en Vènet, gramàtiques i estudis molt específics, pero per a trobar tot aixó cal anar a llocs i tendes menys turístics. Jo no he pogut trobar cap lloc on s'ensenye o es facen cursos de Vènet. Potser als bars :)
El Vènet es parlat de forma generalitzada, a tota la província (i mes llocs) i a les capitals (Treviso, Padua, Vicenza...) també és utilitzat de forma prou cotidiana. La gran, gran majoria de la gent no sap ni que el Català existeix (com a Catalunya la gent no sap que el Vènet existeix).
Un exemple de Vènet normalitzat (tret de la Wikipedia). El Vènet que parla la gent del carrer es prou més incomprensible.
Tuti ?i èsari omani i naçe ?ibari e 'gua?i en degnità e deríti, dotai come che i xè de raxòn et de coçiensa, i deve conportarse co fraternità ?i uni co ?i artri
Vos dic jo que si aixó ho diu un Vènetoparlant no s'enten un ful.
"Manya y fuerça" a mí em sona a espanyol antic, però de segur algú amb més coneixements que jo ho podria dir.
I aixó de "Mes val manya que força" te probablement un origen aragonés al S XIX, però com tants dits populars, es difícil saber-ho amb seguretat.
El retrat d'Elionora d'Aragó del palazzo Abatellis és aquest
https://it.wikipedia.org/wiki/Ritratto_di_Eleonora_d%27Aragona
A dalt no s'agafa bé
Sobre Sicilia
L'Elionor d'Aragó del Palazzo Abatellisde de Palerm
https://it.wikipedia.org/wiki/Ritratto_di_Eleonora_d%27Aragona#/media/File:Eleonora_D%27Aragona.jpg
es clavada a la Beatriu d'Aragó de Laurana, segons ens diu W. Rolfs
tercera imatge començant pel final en aqueta pàgina
http://mek.oszk.hu/05800/05825/html/02.htm
em pregunto si hi ha una confusió, ja que eren germanes o si s'està amagant a Batriu d'Aragó (reina d'Hongria).