Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Cal tractar amb cura les històries velles; s'assemblen a roses marcides que es desfullen al mínim contacte."
Selma Lagerlof
ARTICLES » 03-03-2020  |  COLOM, CATALà
5682

Peixos, com els “de Castella”

Reproduïm un article que va aparèixer al blog d'En Manel Teodoro ‘Històries de Mar’ el 3 de juny del 2013. Els censors han fet una traducció al castellà dels noms de peixos catalans. Una traducció moltes vegades literal i barroera, com les que s’exposen a continuació.

“Brevíssima relació de la destrucció de la història” de Jordi Bilbeny on exposa les seves tesis sobre la manipulació del descobriment.

La manipulació i la tergiversació de la història han estat una constant dels guanyadors envers els perdedors. Sempre s´ha dit que “qui guanya una guerra n’escriu la història”. En el cas de la descoberta d’Amèrica, l’ocultació i la censura són tan evidents que s´hauria de ser molt miop per no adonar-se’n.

Aquesta entrada està basada en els treballs de Jordi Bilbeny, de  l'Instiut Nova Hova Història i de Susana Rodríguez-Vida. Gràcies per la vostra feina.

Amb la conquesta del regne de Murcia al 1243, Castella obria per primera vegada les seves fronteres a la Mediterrània. Més endavant va caure Sevilla, Tarifa, i, finalment, Granada (1492). I amb elles, Castella passava a tenir el control de tot el litoral andalús. Malgrat això, la seva tradició marinera continuava essent zero.

A la Història de les Índies de Bartolomé de Las Casas i al Diari de bord de Colom es pot llegir amb data 10 de desembre de 1492 “vam pescar molts peixos dels de Castella: albors, rogers, pixotes, galls, salpes, llisses, corbines, gambetes i vam veure també sardines”. A la Història de l´Almirall de Ferran Colom es llegeix: “veient que l’illa de Bohio era molt gran, que les terres i els seus arbres s´assemblaven als d´Espanya, i que en una ocasió que els mariners llençaren les xarxes, [aquests] van agafar molts peixos com els d´Espanya, és a dir: cavalls, llisses, salmons, sabogues, galls, salpes, corbines, sardines i crancs. Resolgué de donar-li a l´illa un nom d´acord amb el d'´Espanya, i així, el diumenge 9 de desembre l´anomenà «Espanyola».

Els censors han procurat esborrar tot allò que feia referència a Catalunya. Una de les proves més clares d’aquesta manipulació està en la traducció, moltes vegades literal i barroera, de noms de peixos catalans al castellà. Els casos més evidents són els noms d’alguns dels peixos “dels de Castella”, que no són res més que la traducció literal del nom català i que no existien com a tals en castellà: Tonina, Pámpano, Golondrino, Pijota i Chopo en són els exemples més evidents.

'Tonina'
Bartolomé de Las Casas fa referència a les ”toninas”. Sense cap mena de dubte es tracta d'un mot català per anomenar la tonyina vermella (Thunnus thynnus) que es va fer servir al llarg dels segles XV i XVI. En castellà a aquest espècie sempre se l'ha anomenada atún i el terme tonina no es correspon a cap peix en aquesta llengua.

'Pámpano'
En aquest cas es tracta de la traducció barroera de pàmpol. En castellà no existeix cap peix anomenat pámpano. El pàmpol a què es refereix Colom correspon a diversos peixos amb el mateix nom: pàmpol rascàsdot (Polyprion americanus) que en castellà fa cherna. També tenim el Pàmpol ver (Entrolophus niger), que en castellà es diu romerillo. I encara hi ha en català el Pàmpol atlàntic (Peprilus triacnthus) que en castellà es tradueix com pez mantequilla. Finalment, tenim el pàmpol o varió (Naucrates ductor): en castellà és anomenat com pez piloto. Segurament, Colom es refereix a aquesta darrera espècie quan anomena el pàmpol.

'Golondrino'

Orenol (Exocoetus volitans), peix volador que els censors anomenen
de manera molt burda «golondrino».

Es tracta d´una altra traducció literal. En aquest cas, de l'orenol (Exocoetus volitans), també anomenat 'orenyola'. En castellà no existeix cap peix anomenat golondrino. Per la descripció de Las Casas —“un pez que vuela un gran tiro de piedra encima del agua”— sabem que es tracta d’una mena de peix volador, tal com correspon a l’orenol que en castellà s'anomena pez volador o juriola.

'Pijota'


La cinta (Cepola macrophthalma) és una espècie molt comuna a casa
nostra amb aspecte de llaç.

Pijota també és una traducció barroera de pixota. L'espècie és descrita com un peix allargassat i en forma de serp. El mot castellà pijota fa referència als alevins de lluç. Evidentment, el llucet no té, ni molt menys, forma de serp. En català «pixota» fa referència a diverses espècies amb cos serpentiforme. Hi ha dues menes de pixota: el Carapus acus i el Fierafer acus, tots dos allargassats. En castellà s’anomenen rubioca i també zurriaga. Hi ha una altre espècie de pixota, la pixota vermellacinta (Cepola macrophthalma). En castellà s’anomena també cinta. Precisament, en la Història de l’almirall, Ferran Colom anomena aquesta espècie en italià amb el nom de “lachie”, es a dir «cinta».

'Chopo'


L'Emperador (Luvarus imperialis) i el Peix Lluna (Mola mola) tenen una
certa retirada

Els mariners de Colom observen al llarg del viatge un peix que s´assembla a un dels peixos mediterranis i que els censors anomenen chopo en castellà o chiopi a la versió italiana de la Història de l´Almirall de Ferran Colom. Aquesta espècie és descrita semblant al peix emperador, nom amb què es coneix el peix espasa (Xiphias gladius) i que té un aspecte inconfusible. El mot chopo en castellà s’usa per a referir-se a la 'sèpia' i en cap cas, a cap peix. Xopa és el nom que es fa servir a Tarragona i al País valencià per anomenar la cànteracalet (Spondyliosoma cantharus). Les xopes que descriu Ferran Colom, tenen la pell duríssima i la carn és immenjable. Segurament es referia a un peix atlàntic anomenat també emperadorluvar (Luvarus imperialis) i en italià pesce imperatore. Aquest peix, pel seu aspecte, es podria haver confós amb el peix llunabot (Mola mola). I aquest sí que té la pell dura i no és comestible. Malgrat tot, sembla difícil que s’afirmi que la xopa i l’emperador es puguin assemblar. El que està clar és que els mariners de Colom utilitzen una altre vagada un mot català per a identificar una espècie de peix i que la traducció castellana no en correspon a cap.

Publicat el 3 de juny del 2013

Blog: Històries de Mar
https://historiesdemar.wordpress.com/2013/06/03/peixos-com-els-de-castella/



Autor: Manel Teodoro




versió per imprimir

  1. Alvaro Prim
    08-03-2020 11:52

    ¿Que en español a unas especies de delfines se le llama tonina es una pista? ¿De qué?

  2. Pedrito Prat
    06-03-2020 22:14

    Te doy pistas

  3. Alvaro Prim
    06-03-2020 19:20

    ¿Y que quieres demostrar con eso?

  4. Pedrito Prat
    04-03-2020 23:21

    Sobre la Tonina canaria:

    «Nuevas aportaciones a los catalanismos del habla canaria» Cácerez Lorenzo, María Teresa (enero de 1992).

    - tonina: 'atún, Thunnus lhynnus', nombre dado en las Islas a este pez tan popular y, en ocasiones, también a los delfines. Su fama de grueso ha servido para la creación de la expresión estar gorda como una tonina.

    Definitivamente las palabras tiene un origen.

  5. Alvaro Prim
    04-03-2020 19:35

    Wikipedia en Español.

    Buscamos Tonina y nos dice:

    Tonina puede referirse a:

    Las especies de delfín Inia geoffrensis, Cephalorhynchus eutropia, Cephalorhynchus commersonii o Pontoporia blainvillei.
    En el Archipiélago Canario (España), los pescadores artesanales y la gente del mar llama así al Delfín mular o Tursiops truncatus.
    Tursiops truncatus también es llamado "tonina" en el Río de la Plata.
    Sotalia guianensis también es llamada "tonina del lago" o "tonina costera" en el lago de Maracaibo y otras localidades de Venezuela.

    Definitivamente en Español no hay peces llamados Toninas. Tal vez porque sean mamiferos

  6. Pedrito Prat
    03-03-2020 21:53

    Tonina solo aparece en cuatro casos en dos documentos en el Corpus de RAE ( siempre en prosa científica ) y uno no parece tenerlo claro:

    "...Acaso será no el Delfin sino el Atun viejo, quando llega á ser Oreyno y Cete. A no ser esta creere que la voz [Anterior]Tonina[Siguiente] se habra puesto sin conocimiento de cosa ni de causa.”

    AÑO: 1757
    AUTOR: Sarmiento, Fray Martín
    TÍTULO: Carta sobre los atunes
    PAÍS: ESPAÑA
    TEMA: 15.Agricultura, ganadería, pesca y caza
    PUBLICACIÓN: Javier de Salas; Francisco García Solá, Imprenta Fortanet (Madrid), 1876

  7. Alvaro Prim
    03-03-2020 18:24

    Pampano : salpa (‖ pez acantopterigio).
    Tonina: 2. f. delfín1.
    Golondrina: 2. f. Pez teleósteo marino, del suborden de los acantopterigios, de cuerpo fusiforme, que puede alcanzar los 60 cm de largo, con el lomo de color rojo oscuro y el vientre blanquecino, y con aletas torácicas muy desarrolladas que le sirven para volar fuera del agua.
    Pijota:1. f. pescadilla.

    Del diccionario RAE

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34930
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
El diari Levante es feia ressò aquesta setmana de la catalanitat de Cervantes segons Lluís Maria Mandado, que...[+]
En Pep Mayolas reflexiona al voltant de la figura d'en Gonzalo Fernández de Córdoba, que podria ser en realitat...[+]
Quantes persones vivien a cada casa a la Catalunya del segle XV? Quatre? Cinc? Els còmputs oficials s’acostumen...[+]
El refrany esmentat al Quixot "andar buscando los tres pies al gato", és una altra prova concloent que el Quixot...[+]