Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Recuperar el passat per construir el futur esdevé la tasca que tot ésser humà ha d'assumir
responsablement en el seu compromís amb la societat"
Simone Weil
ARTICLES » 13-02-2021  |  PROJECTE ORíGEN DE LA NACIó CATALANA
886 lectures

Pel principal diccionari del XIX, el terme 'cataláunich' es refereix als catalans antics

El «Diccionari de la Llengua catalana» d'En Pere Labèrnia (1888) inclou el terme «Cataláunich», que defineix com a «pertanyent a l'antiga Catalunya» i relaciona el concepte amb els «Camps Cataláunichs». Article d'En Bel·lònides al blog «Història Usurpada» del 9 de febrer d'enguany.

Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge

El Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana, coordinat per en Pere Labernia i Esteller, publicat el 1888 per l'Editorial Espasa, al seu volum primer, a la pàgina 362, inclou el terme Catalaunich, que defineix com «pertanyent a l'antiga Catalunya». I com si fos poca cosa, acte seguit relaciona el concepte amb els Camps Catalàunichs, exactament igual escrit, i detalla que aquest fou l'escenari on Àtila, rei dels huns, fou derrotat, en una inequívoca referència al territori del poble gal que coneixem com a catalauni gràcies al testimoni de les antigues cròniques romanes que ja hem analitzat en aquest web.

D'aquesta manera, el diccionari relaciona amb tota naturalitat el terme cataláunich, que defineix els antics catalans, amb els camps cataláunichs, habitats pel poble dels gals catalauni, de la Belgica Secunda.  


No deixa de sorprendre que al segle XIX s'acceptés amb tanta naturalitat l'origen catalàunic dels catalans, quan veiem que els historiadors actuals s'entesten, sense cap mena de justificació, a evitar relacionar uns i altres catalans.

En tot cas, l'equip de La Història Usurpada recull metòdicament els llegats dels diversos historiadors i erudits que no han dubtat d'aquesta relació, a fi i objecte d'evidenciar que l'ocultació de l'evident relació de parentesc entre els gals catalauni i els antics catalans peninsulars és una anomalia excepcional dels 'experts' acadèmics universitaris del segle XX.

Com que les raons d'aquesta actitud difícilment es poden trobar en l'argumentació històrica, caldrà cercar-los en altres motivacions, de tipus més aviat polític i, en tot cas, fora del context científic.

Pere Labèrnia i Esteller
En Pere Labèrnia i Esteller va ser un lexicògraf, gramàtic i humanista valencià, nascut a la vila de Traiguera, el 1802, i establert a Catalunya. Doctorat en Lletres el 1828. El 9 d'agost de 1836 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona com a membre honorari adscrit a la secció Literària. Pere Labèrnia, als 25 anys fundà el Col·legi de Sant Pere. A més, Labèrnia va ser director de la Institució, agregada a la Universitat Literària de Barcelona. Morí el dia 28 de juny de 1860, a la vigília del seu sant. Molt pocs es van assabentar de la seva defunció, ja que Labèrnia havia viscut retirat i entregat per complet als seus estudis.

La seva popularitat i competència com a entès filòleg i bon creador de diccionaris s’estengué ben aviat per tot arreu. Això explica que rebés les proposicions d’un particular per a mamprendre la formació d’un Diccionario manual de la lengua castellana con la correspondencia latina, aquest sent més amanós i de menys dispendi, per a satisfer els desitjos de la joventut estudiosa. Labèrnia no es féu pregar i emprengué la nova tasca, i en 1850 va veure la llum a Barcelona aquest diccionari. A més a més, tres anys després, en 1853, va aparèixer un altre Diccionario manual de la lengua latina con la correspondencia castellana, o sigui, la segona part de l’anterior.

El diccionari de Labèrnia, referent al segle XIX
El diccionari de Labèrnia, referent al segle XIX, fou un referent en la lexicografia bilingüe i plurilingüe entre el castellà i el català amb diversos motius. En primer lloc, perquè el lèxic de la Renaixença, que va mantenir un cert prestigi i autoritat fins a la publicació del Diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra, ja en el segle xx, va ser el que contenia el diccionari de Labèrnia. Cal considerar també que el diccionari de Labèrnia va ser l’únic que va tindre acceptació general. És el diccionari de base de la lexicografia actual i la seva influència es va estendre als diccionaris de referència del segle xx, tant monolingües com bilingües (en aquest sentit destaca la seva influència en les fonts del Diccionari català-valencià-balear d’Antoni M- Alcover).

A més a més, el diccionari de Labèrnia va constituir el referent i l’autoritat més sòlids de la llengua catalana fins a la publicació, el 1932, del Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra, justament l’any en què els usuaris valencians de la llengua catalana se sumaven a la unitat ortogràfica amb les Normes Ortogràfiques de Castelló. D’aquesta manera, es pot tindre idea de com Labèrnia resulta ser un dels personatges més importants de la història de la llengua catalana. L'esmentat diccionari fou imprès el 1839, format per dos grans volums en quart; se'n feren dues edicions més en 1864 i 1888.

9.2.21

Bel·lònides
Història Usurpada

https://historiausurpada.blogspot.com/2021/02/Pel-principal-diccionari-del-XIX-el-terme-Catalaunich-refereix-als-catalans-antics-i-als-gals-catalauni.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. joan soldevila
    15-02-2021 15:53

    interessant record del primer diccionari en català fet amb rigor científic

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
24805 lectures
2019 INH 37 Vicent-Marc Adell/ «El Lazarillo i la literatura catalana»
2019 INH 42 Albert Fortuny/ «El cherry picking i el mètode científic»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Van ser traduïts els autors catalans dels segles XVI i XVII sistemàticament al castellà? Ho van ser alguns de...[+]
Es pot interpretar que el nom de Quixot vol dir Tòxic? En Bilbeny fa anys que ho defensa. Ara en Brauli...[+]
En Pau Mora ens aporta informació d'un frare agustí català anomenat Erasme, a qui se li perd la pista a...[+]
Tots els estudiosos reconeixen que tota la cartografia mediterrània fins al segle XVI era feta per cosmògrafs...[+]