ENTREVISTES » 05-04-2022 | LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
8686 lectures
|
Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”
Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
El maltès és una llengua semítica, de la mateixa gran família que, per exemple, l’àrab o l’hebreu. No obstant l’alfabet és llatí i les llengües romàniques hi han influït en gran part.Tot i això, la influència del català a l’illa no ha estat pràcticament estudiada, malgrat els lligams històrics i culturals existents entre ambdós territoris. En Pere Alzina, gran amant de l’ornitologia i coneixedor de moltes de les llengües romàniques, va iniciar un estudi comparatiu per tal de determinar quin és el pes del català en la llengua maltesa. Abarca bàsicament els ocells, però el seu autor assegura que és extensible a molts altres camps.
Com es va interessar a estudiar la influència del català en els ocells anomenats en maltès?
Va ser fruit de l’atzar. Tinc una dèria irrefrenable per Europa, i Malta és un dels pocs estats europeus en el qual mai no hi havia estat. Vaig anar-hi amb xancleta i calça curta i, coneixedor que l’illa va pertànyer un temps a la nostra corona, vaig estar atent a les traces de catalanitat que altra gent ja m’apuntava. L’espurna que va encendre la investigació va ser el llibre Where to watch birds and other wildlife in Malta. Hi vaig trobar moltes semblances en la manera d’anomenar els ocells en maltès i en català. Per exemple, a l’ànec collverd li’n diuen kuluvert, al rossinyol rozinjol i a l’esparver sparvier, entre d’altres. Arran d’això vaig escatir els vincles entre Malta i Catalunya.
Però el maltès i el català tenen ben poc a veure...
El maltès és una llengua semítica, com l’àrab o l’hebreu. Però tots els lingüistes estan d’acord que té un alt percentatge de lèxic romànic. El problema és que fins ara no s’ha contemplat el català com a possible influència en el seu lèxic, malgrat les relacions que hi ha hagut al llarg de la història entre ambdós territoris.
Segons aquesta premissa, la influència hauria de fer-se palesa en molts altres camps, no?
Els ocells eren un mer pretext per iniciar aquesta investigació, que és extensible a molts altres àmbits. No tinc temps infinit. Cal tenir en compte que Malta va ser durant més de 200 anys una possessió catalana, i uns altres 50 hispànica a través de la nostra corona. Així mateix, va estar regida durant 268 anys pels Cavallers de Malta, una quarta part dels quals eren de parla catalana.
Què el fa determinar que un nom d’au és català i no d’una altra llengua?
En l’estudi hi vaig dirimir dos tipus d’influència: la segura i l’altament probable. Així, vaig determinar com a mots segurs quan en cap altra llengua hi ha semblança, com per exemple el bitxac, que en maltès és bucaqq, en italià saltimpalo, en anglès stonechat, i en castellà tarabilla. I com a mots probables, els que són similars en diverses llengües romàniques, com són el rossinyol, la cigonya o l’esparver. Ara bé, per un tema de probabilitat, si França ha governat l’illa dos anys, Itàlia mai, i Catalunya hi ha tingut influència durant diversos segles, doncs és molt més probable que vingui del català, tot i que no es pot demostrar.
De quin grau d’influència estem parlant, pel que fa als noms d’aus?
De les 167 espècies que actualment s’han vist i observat a l’illa, és a dir, des de les espècies autòctones fins a l’oca que viatja fins a la tundra russa i s’hi atura per descansar, fins a un 17% –un 8% segur i un 9% probable– tenen origen català. Sempre remarco que, per entendre la magnitud de l’estudi, l’hem de contextualitzar entre els segles XIII i XVI. Segurament es coneixien moltes menys espècies, ja que, tenint en compte que fins a l’època de la Il·lustració no es va popularitzar l’estudi de les aus, calculo que no se’n devien conèixer gaire més de mig centenar. En aquest sentit, el percentatge d’influència llavors es dispara.
Ha tornat a visitar Malta després d’haver fet la investigació?
Sí. Moltes coses que m’havien passat desapercebudes llavors, després ja no. És la perspectiva amb què observes la realitat. I parlo de plats de la seua gastronomia així com de molts cognoms.
On es pot trobar l’estudi? Quina repercussió ha tingut?
Ha estat publicat a diverses revistes i és al repositori d’articles acadèmics de l’Institut d’Estudis Catalans a través de la Societat Catalana de Terminologia. El treball és lingüístic, però relliga història i ocells. La productora Altervideo està buscant finançament per tal de fer un documental sobre la petjada catalana a l’illa.
Em pot anomenar més ocells que creu que tenen origen català?
I tant. El verdum en maltès es diu verdun, la gavina seria la gawija i l’estornell és sturnell, cosa que també demostra que la influència és del català oriental i no pas del que es parla aquí a Ponent.
Comenta que s’han fet molt pocs estudis respecte a la influència del català a l’illa.
Perquè s’entengui, tot i que hi ha diversos segles de petjada catalana a Malta, l’enciclopèdia britànica amb prou feines si l’esmenta, mentre que dedica un capítol sencer a l’etapa de Napoleó, que va durar un parell d’anys. Penso que s’hauria d’investigar l’herència catalana al Mediterrani. No des d’una perspectiva identitària ni supremacista, sinó per conèixer la realitat, des d’una òptica escèptica i neutral i independentment de si ens agrada o no.
Per Marc Codinas Benseny
Enllaç:
https://www.segre.com/noticies/lectura/entrevista/2022/04/03/pere_alzina_quasi_no_han_estudiat
_els_diversos_seglesinfluencia_catalana malta_166704_1678.html?
Autor: Marc Codinas/ Pere Alzina
versió per imprimir
… a quins normands sicilians deu referir-se el llondro de l'abat?….a la comtessa Mafalda de pulla i calàbria la mare d'en ramon berenguer III i dona de rb ii, que visquè i morí a Catalunya, a Girona si no vaig errat?….David2, aquest lloro de l'abat ni sap ni vol saber…el seu impuls primari es la negació irreflexiva de la Nació Catalana, ja que sobre aquesta negació fan el seu constructe castillà….de individus com aquests no podem apendre res…. Són simples titelles de fireta….
Salut!
Veig que no has rumiat abans de continuar soltant collonades. El que no sé és si ha sigut perquè no vols o no en saps.
Los normandos estuvieron en la isla dos siglos y medio, antes que los catalanes. No sé si te parece suficiente cojonada, francés deformat.
En sicilià, els noms de peixos, fruites i verdures, en paraules d'una estudiosa britànica, són en jn "francès deformat". Ara intenta rumiar una miquetona abans de continuar dient collonades, Abat.
Darrerament, les meves humils aportacions tenen a veure amb un problema important d'aquesta web. Em refereixo a tota aquesta munió de trolls i trolles que s'entesten en accedir-hi en castellà amb total i absoluta manca d'educació i de respecte a una activitat catalana, que s'expressa en català i investiga coses catalanes. Ho fan amb un evident supremacisme espanyol, cultivat durant cinc segles d'opressió sobre Catalunya i amb la intenció de demostrar que per molt que diem ells manen, sobretot amb la llengua. Afegim-hi les elucubracions i salts mortals que arriben a fer amb la nostra història per tal d'eludir la veritat, obviant curiosament, el que ells anomenen el mètode científic, que sembla ser només l'ha d'aplicar l'INH. Més d'una vegada he preguntat si farien el mateix en una web en anglès o rus, sense cap resposta. En fi. Penso que abans de fer veure que saben coses, el primer que han de fer és escriure en català en aquesta pàgina. Salut!
I clar, els reis de Catalunya també podien neixer en qualsevol part del regne de castella, o d'arreu, però, quan regnaven a Catalunya o regnes de la corona d'aragó, ho feien ajustant-se al dret català i no pas al castellà. Salut!
La corona de Escanya? Aixó no arribarà fins al regnat d'Amadeu de Savoia car, fins a Isabel II, ella inclosa, els reis s'intitulaven reis de les escanyes, de Castella, d'Aragó, Sicilia,de Mallorques, etc... podriem dir que l'escanya entesa com a estat nació en els termes jurídics i moderns, només te 150 anys. I en quan a Nàpols i Sicilia, eren part dels regnes de la corona d'Aragó que és el mateix que dir de Catalunya. Nàpols i Sicilia malgrat et pesi sr.Abat, mai dels mais va formar par de Castella. Un altre cosa molt diferent és que volguem fer pasar Castella per escanya!
Pues no, Sicilia y Nápoles no pueden considerarse en absoluto como parte de la nación catalana. Ni de la española, a pesar de los siglos en los que perteneció a la corona de España. Cultural y lingüísticamente son territorios con recorrido propio.
Por cierto, que Nápoles no se incorpora a la corona aragonesa hasta Alfonso V, un rey nacido en Medina del Campo (1442), y a partir de 1503 pasa a formar parte de la corona de España, ni Aragón ni Castilla.
El dominio aragonés (o catalán, si prefieres) en Sicilia apenas alcanza dos siglos (1282-1468). Desde 1516 se integra en la corona española.
Ni nación catalana ni española. Napolitana y siciliana, en todo caso.
I Sicilia i Nàpols, no formaven part de la nació catalana, senyor Abat?
"si França ha governat l'illa dos anys, Itàlia mai, i Catalunya hi ha tingut influència durant diversos segles, doncs és molt més probable que vingui del català, tot i que no es pot demostrar"
Y menos si tomamos los datos según nos convengan, porque la influencia propiamente catalana duró dos siglos y medio, pero acabó en el XVI. Italia difícilmente podía gobernar la isla, porque es un estado muy reciente. Lo que omite el Sr. Alzina es que las familias nobles isleñas tienen origen todas en Sicilia o Nápoles, y que a lo largo de las historia se documenta que las colonias más numerosas son de la misma procedencia. Y lo más importante: el propio Sr. Alzina reconoce en otro artículo que no ha comparado los nombres de aves con los tradicionales en siciliano, el romance más próximo a Malta, que en buena lógica, y dada la histórica (y probada documentalmente) relación con Sicilia, no meramente políticia o administrativa, sino -y esto es lo importante- cultural. Compararlos con el italiano moderno, de raíz toscana, es un poco tramposo.
Però aportacions en català, és clar! Seria un bon inici.
Exacte! Una investigació neutral. Sense ismes. Guaita! Fins i tot li agrada al Prim, encara que ja comença malament, doncs, ho fa en castellà. Però tot és començar. A veure si en aquesta interessant proposta si apunten tots els trolls i trolles i ens aporten les seves investigacions sobre la temàtica, cosa que fa molts anys que estic esperant.
" Penso que s'hauria d'investigar l'herència catalana al Mediterrani. No des d'una perspectiva identitària ni supremacista, sinó per conèixer la realitat, des d'una òptica escèptica i neutral i independentment de si ens agrada o no."
Mis aplausos