Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Hi ha dues maneres d'enganyar-se. La primera consisteix a creure el que no és veritat; la segona, a negar-se a creure el que és veritat."
Søren Kierkegaard
ARTICLES » 01-03-2020  |  MèTODE DE LA NOVA HISTòRIA
4208

Pseudohistòria, oficial

Article de l'Andreu Marfull a El Punt-Avui+ d'avui 1 de març del 2020."Però els aca­de­mi­cis­tes cre­uen en la bona fe dels manipuladors. Per a un acadèmic, o per a un admi­ra­dor de l’Acadèmia, repen­sar la història és massa incòmode".

Logo del diari El Punt-Avui+

El trac­ta­ment de la infor­mació orques­trada des de Madrid res­pecte als fets de l’1-O del 2017, està fent obrir els ulls a molta gent, que veu com el tracte rebut és lamen­ta­ble. I això costa molt d’accep­tar. Se’ns vol fer creure que la llei escrita pel relat dels fets mani­pu­lats pot enviar a la presó, pri­var dels béns i amenaçar tots aquells que cre­iem que tenim el dret a ser, i a deci­dir. I això ens fa sen­tir impo­tents. En aquest sen­tit, la publi­cació del lli­bre Pseu­do­història con­tra Cata­lu­nya, coor­di­nat per Vicent Bay­dal i Cris­tian Palomo, que s’ha pro­po­sat des­pres­ti­giar en Jordi Bil­beny i l’Ins­ti­tut Nova Història, o INH, té la vir­tut d’haver-nos aju­dat a enten­dre-ho millor. Gràcies a la seva pre­ten­si­osa reacció, hi ha més consciència de viure en un con­text his­to­ri­cista anòmal, al posar-lo en evidència. I aquesta situ­ació ens ajuda a apun­tar al moll de l’os: a la pseu­do­història ofi­cial. Des de l’espa­nyo­lisme se’ns fa creure que hi ha una llei que diu que els cata­lans no som ni mai hem estat un poble o una nació i, per tant, mai ho podrem ser. I això els ho rea­firma el dret històric. I nosal­tres diem que sí, que ho som i volem ser-ho amb igual­tat de drets com qual­se­vol altre, sense tenir massa clar on comença i on acaba aquest dret. Però, per què dub­tem? Perquè ens han usur­pat aquest dret. Ho ha fet el relat històric que ha diri­git un poder intrús, que no ha tin­gut cap mira­ment a l’hora de mani­pu­lar la veri­tat, per esta­bor­nir els seus adver­sa­ris a cops de porra i de fla­grants fal­si­fi­ca­ci­ons. I aquesta afir­mació no és en abso­lut gratuïta. És una grandíssima veri­tat que no es tre­ba­lla com a línia d’inves­ti­gació de la manera ade­quada per por a les con­seqüències que pot gene­rar. En gene­ral, no hi ha la més mínima col·labo­ració. Més aviat hi ha aversió, la mateixa que menysté INH (que sí que ho inves­tiga). Canvi de noms i de cognoms; invenció de reg­nes i de lli­nat­ges, de sants i de ges­tes; una cen­sura impla­ca­ble (que inclou els arxius ofi­ci­als); crema de lli­bres, de bibli­o­te­ques i de per­so­nes; innom­bra­bles con­tra­dic­ci­ons i una ingent fal­si­fi­cació docu­men­tal, en són les pro­ves. Però els aca­de­mi­cis­tes cre­uen en la bona fe dels mani­pu­la­dors. Per a un acadèmic, o per a un admi­ra­dor de l’Acadèmia, repen­sar la història és massa incòmode, ja que fer-ho implica que­dar-se sense el do de l’eru­dició i sense el fona­ment del seu mètode científic: el rigor de l’anàlisi docu­men­tal i la lògica dels fets ja con­sen­su­ats. És a dir, no ho explo­ren perquè topen amb els límits del seu cien­tisme con­ser­va­dor. Ells no ho inves­ti­ga­ran ni dei­xa­ran que es faci, però mos­trant-nos les seves limi­ta­ci­ons han donat ales a una major deter­mi­nació científica, apu­jant el llistó del dubte, com ho fa INH.

Andreu Marfull Pujadas
Professor i investigador  Col·lectiu Sant Jordi
Tribuna
Opinió
1 març  2:00 h.
https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1748421-pseudohistoria-oficial.html



Autor: Andreu Marfull




versió per imprimir

  1. Lluís Brines
    13-03-2022 23:51

    Que sapigueu tots que en Baydalet, que és com ací anomenem en Vicent Baydal, principal impulsor d'aquesta pseudohistòria i obsessionat contra l'INH des de fa temps, NO HA TRET UNA PLAÇA EN LA UJI DE CASTELLÓ QUE JA DONAVA PER SEUA.
    Serà que aquest xic no és tan bo com diu? Serà que al final tots acaben fartant-se de la seua petulància i cregudisme?
    Vos convide a tots a fer-vos un whisket a la seua salut ha ha ha

  2. Hola Pepsicola
    13-04-2021 13:45

    Catalanades? A mi em semblen expressions perfectament castellanes.

  3. Alvaro Prim
    03-03-2020 18:17

    Guerau haciendo muestra de su ignorancia del español

  4. Guerau
    01-03-2020 22:45

    Això gràcies al DCVB

  5. Guerau
    01-03-2020 18:59

    Només mirant una mica el llibre: Colección de los viajes y descubrimientos que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV vol. 3 de Martín Fernández Navarrete, he trobat les següents catalanades de Vasco Núñez de Balboa i d'altres amb cartes del rei Ferran des de Valladolid.

    https://books.google.es/books?id=MadYAAAAMAAJ&pg=PA385&dq=cartas+vasco+nu%C3%B1ez+de+balboa&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjHwNXQtO_nAhW9VRUIHRIKCB4Q6AEIOzAC#v=onepage&q=cartas%20vasco%20nu%C3%B1ez%20de%20balboa&f=false


    DESQUE conj., grafia ant.,
    per des que; cast. desde que. Mas desque lo món en creu vos adora, Passi cobles 149. Parla dels gots desque entraren a Spanya, Boades Feyts 51.

    1. VARADA f.
    Cop de vara; cast. varazo. A forsa de estirons del ramal y de varaes, Navarro PP 11.
    Fon.: baɾáða, baɾáðɛ (occ.); baɾá (Val.); vaɾá (Cast., Al.).
    Sinòn.: bastonada, garrotada.

    ESPANTAR v. tr.

    ESTAN EN PACES
    DCVB Estar en paus,

    ENTRAR
    especialment, Transgredir les fronteres d'un país, els murs d'una població, etc., per obrar-hi forcívolment i bel·licosa, per fer-hi dany, per robar-hi, etc. Les gents d'armes qui cascun dia entren per esvehir les terres del dit senyor e dampnifiquen aquelles, doc. a. 1390 (Ardits, i, 4). Que entraren e prengueren fins a la meytat del pont, Tirant, c. 5. Posqueren les generacions barbres entrar-se'n e scampar-se'n, Boades Feyts 51. Obligat a triar entre es perill de que li entrassen lladres, Ignor. 43.—e) Conèixer carnalment. Uries... couidà-lo lo rey... e féu-lo tant beure fins que casech embriach, e axí per esta rahó no entrà a sa muller, Serra Gèn. 113. Axí, l'ome vell, pel mèliç que y resta, | dispost és hi àbil en l'obra d'entrar, Proc. olives 1482.


    ENFILAR
    6. fig. Prendre un cap de fil, una idea fixa. «Ell sempre se les enfila per aquí, i ningú l'en treu» (Camp de Tarr.).
    Loc.—a) Enfilar-se com una carabassera: créixer molt i ràpidament; fer-se amunt molt de pressa; irritar-se fàcilment.—b) Enfilar-la per la punta: prendre les coses malament, al revés d'així com cal.—c) Cadascú per on les enfila, o Cadascú l'enfila a la seva manera, o Cadascú se l'enfila per on pot (o per on vol): es diu per indicar la diversitat de parers, de maneres de veure les coses, que es troba sempre entre diferents persones.
    Fon.: əɱfilá (pir-or., or., bal.); aɱfilá (occ., Maestr.); eɱfiláɾ (val.).

    Etim.: derivat de fil.

    FORNIDO
    FORNIT, -IDA adj.
    || 1. Proveït, abastit de cosa necessària o convenient; cast. provisto, abastecido. Moltes naus armades e fornides de molta gent dextra, Pere IV, Cròn. 377. Eren engastats set fermals fornits de pedres, Villena Vita Chr., c. 48. Un obrador fornit de totes aynes pertanyens a fuster, doc. a. 1468 (arx. de Montblanc). No's casarien fins tinguessen casa fornida, doc. a. 1537 (BSAL, x, 47).

    PAÑOS
    PANY
    b) Porció de paret més o menys extensa i bastida en una mateixa línia (or., occ., val., bal.); cast. hastial, lienzo de pared. Hun pany de mur al costat de la torre de la fe, doc. a. 1437 (Arx. Gral. R. Val.). La pintura que aquell ha de fer al oli en lo llens y pany de la paret, doc. a. 1591 (Archivo, v, 34). S'alçaven els panys de murs centrals, Esclasans Urània 34


    A LA PASADA

    INCOMPORTABLE adj.
    Que no es pot comportar o suportar; cast. insoportable. Li faea alguns greuges e coses incomportables, Pere IV, Cròn. 118. La suspita e ira d'elles són incomportables, Metge Somni iii. E sent venir soptós hun temporal | de tempestat e temps incomportable, Ausiàs March, ii.


    PUESTO CASO QUE YO
    Posat cas que...: suposant que succeís que... Posat cars los enemichs nos vinguessen al dessús, Tirant, c. 142.—

    MEECINA
    MEDICINA o MEDECINA f.: cast. medicina.

    ANCHOR
    AMPLOR f. o m.
    Amplitud. Amb gest d'amplor exultadora, López-Picó Lleures 69. Venia en els ulls plens de la llum y del ampló des terres. Cañís 124.

    APAÑAN
    APANYAR

    2. Posar qualque cosa en orde o així com cal que estiga; cast. arreglar.


    HILANDO VUESTRA DERROTA
    FILAR
    9. intr., nàut. Navegar bé, en bones condicions i circumstàncies.

    HABÉIS DE TOCAR EN CANARIA
    a) En un viatge o camí, sobretot marítim o fluvial fer una aturada incidental, arribar de passada, en un punt. Digueren-li com aquesta nau venia de Alexandria e de Berut e que hauien tocat en la ylla de Chipre, emperò que en Rodes no hauien pogut tocar, Tirant, c. 86. Cada vegada que tocaven a Malta, feyen una visita a les monjes, Penya Mos. iii, 222.


    GOLPE DE PRINCIPALES
    COLP.
    1. Quantitat considerable; multitud. A Tolosa se fahien de nou e s'adobaven de vells gran colp d'engins e de bombardes, doc. a. 1376 (Boll. Lul. ii, 51). E vaia-us lo cor en plantar gran colp de canyes en los bancals del hort, doc. a. 1407 (Anuari IEC, v, 606). Aquest dia passaren gran colp de legostes, de què tota la terra ne fon cuberta, doc. a. 1407 (ibid. 615). Donà al haraut una roba sua molt rica e gran colp de franchs d'or, Curial, ii, 83. Fent-me contar cop de cosas de lo temps, Genís Mercè 232. Colp de peix: mola de peix, multitud de peixos que neden (Eiv.). Al cop de la feina: al temps que hi havia molta feina (Solsona).


Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34989
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Una troballa preciosa d’en Roger Mallola ens permet establir una relació entre el pintor urbinès Federico...[+]
Quondam vol dir difunt? Sí, és clar: i s’aplica quan algú és un difunt biològic. Però també s'utilitza...[+]
Article publicat per en Joan Pons Ribot al núm. 102 de la revista arenyenca "La Rierada", del 9 d'octubre del...[+]
un treball de recerca de l'escola FREDERIC MISTRAL, fet pels alumnes Daniel de la Orden i Roger...[+]