ARTICLES » 15-02-2011 | LLETRES CATALANES (SEGLE D'OR)
 16189 lectures
|
Va plagiar Quevedo al rector de Vallfogona?
Són de Quevedo tots els poemes atribuïts a Quevedo? O com passa al llarg de tota la història de la literatura dels segles XVI i XVII també li han endossat poemes que eren d'autors catalans?
Fa anys que tenia penjat a l'excusat de casa meva el poema "En apreci d'estar enamorat", atribuït al Rector de Vallfogona. El sé de memòria i l'he recitat més d'una vegada per fer esclafir la gent de rialles sanes. És aquell que comença:
"Sarna e polls cria lo cabell daurat,
lleganyes cria l'ull que és més cristós...".
I que és idèntic a un d'en Quevedo que fa:
"Piojos cría el cabello más dorado,
legañas hace el ojo más vistoso...".
Doncs, el passat mes d'abril, les diverses televisions --inclosa TV3 ("la nostra"?)--, dedicaren amples espais a parlar de la gran troballa d'uns poemes inèdits de Quevedo. La descobridora d'aquest tresor era una alumna catalana. Com que va llegir (en castellà) el poema que jo sé, vaig decidir començar a gratar sobre la veracitat i no hi va haver manera de discernir-ho. És cert que sobre el Rector de Vallfogona hi ha molts de misteris, però se sap que va estar a Madrid on, possiblement, va combatre (com fan els glosadors) amb Quevedo i que, també, va arribar a Portugal, on s'ha trobat un llibre que inclou el poema en qüestió. De qui és?
No és que tot plegat m'importi gaire, la veritat. De moment, jo l'he despenjat de casa. De Quevedo tots sabem l'odi que tenia als catalans. D'on li surt tal odi? Qualque català el va humiliar en públic? Bé, com que sé que en Jordi Bilbeny ha trobat dades que relativitzen el "siglo de oro español", potser aquí teniu una pista més per on gratar. Jo m'he dedicat a la recerca històrica, però no tinc prou elements i no tinc ganes d'anar a Portugal a veure les "catalanades" de Quevedo per saber si, a més d'un anticatalanista, també era un plagiador.
Bartomeu Mestre i Sureda
lleganyes cria l'ull que és més cristós...".
I que és idèntic a un d'en Quevedo que fa:
"Piojos cría el cabello más dorado,
legañas hace el ojo más vistoso...".
Doncs, el passat mes d'abril, les diverses televisions --inclosa TV3 ("la nostra"?)--, dedicaren amples espais a parlar de la gran troballa d'uns poemes inèdits de Quevedo. La descobridora d'aquest tresor era una alumna catalana. Com que va llegir (en castellà) el poema que jo sé, vaig decidir començar a gratar sobre la veracitat i no hi va haver manera de discernir-ho. És cert que sobre el Rector de Vallfogona hi ha molts de misteris, però se sap que va estar a Madrid on, possiblement, va combatre (com fan els glosadors) amb Quevedo i que, també, va arribar a Portugal, on s'ha trobat un llibre que inclou el poema en qüestió. De qui és?
No és que tot plegat m'importi gaire, la veritat. De moment, jo l'he despenjat de casa. De Quevedo tots sabem l'odi que tenia als catalans. D'on li surt tal odi? Qualque català el va humiliar en públic? Bé, com que sé que en Jordi Bilbeny ha trobat dades que relativitzen el "siglo de oro español", potser aquí teniu una pista més per on gratar. Jo m'he dedicat a la recerca històrica, però no tinc prou elements i no tinc ganes d'anar a Portugal a veure les "catalanades" de Quevedo per saber si, a més d'un anticatalanista, també era un plagiador.
Autor: Bartomeu Mestre i Sureda
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
De ben segur que sí..aplicant la navalla de Llull: "lleganyes cria l'ull que és més cristós...". és molt més lògic i planer que.."legañas hace el ojo más vistoso...".
¿De qué autor catalán plagiaría Quevedo estos versos referidos al pago de impuestos?
En Navarra y Aragón
no hay quien tribute ya un real;
Cataluña y Portugal
son de la misma opinión;
sólo Castilla y León
y el noble reino andaluz
llevan a cuestas la cruz.
Católica majestad,
ten de nosotros piedad,
pues no te sirven los otros
así como nosotros.
Si Quevedo lo plagió, no lo plagió del catalá, porque parece que la traducción fue en sentido contrario al que apuntáis. El primer verso en español tiene la sexta sílaba tónica, como coresponde al verso de un soneto, mientras que en el verso catalán no encaja la métrica.
Sembla que aquests versos són d'autor anònim. Circulen moltes llegendes més o menys erudites sobre el rector de Vallfogona. Crec que no s'ha d'insinuar allò que no es sap perquè aquest web pot desprestigiar-se.
Va plagiar el rector de Vallfogona a autors castellans? O potser va escriure ell mateix la seva obra en castellà originàriament? Comprovem aquests versos (concretament els darrers tercets) pertanyents al seu sonet "A una senyora descolorida": "Jo us sé una mà tan ben exercitada,/ tan secreta i lleal qual vos importa / per a la cura i vergonyós recato./ De un petit "ai", quan molt, sereu curada,/ un "ai" que dos mil gusts juntament porta;/ Feu-ho, si no per gust, per lo barato!". "Recato"? "Barato"? Ai, redéu,... i ara com resolem l´enigma? I encara més: En el poema "Amonesta lo autor a la joventut que no se aficione a la humana hermosura" trobem una altra perla: "Què vana presumpció, què desventura / te anima a la conquista senyalada / del gust mortal, essent tan desditxada / que para en miserable sepultura?" "Desditxada"? I si afegim "conquista", tenim perla i mitja. S´admeten teories. ¡ Hagan juego, señores...! Salutacions.
com ja vaig llegir en un altre bloc. En el seu dia, el recopilador de l’obra completa de Quevedo ja va descartar l’autoria d’aquest i dels altres “descobriments” d’aquesta “investigadora catalana". Al Quevedo se li atribueixen molts versos que s'han demostrat no ser seus
Jo diria que el mateix Quevedo ens està dient que s'atribueix obres que no són seves, quan escriu a "Memorial. Pidiendo plaza en una academia" (1606): "Don Francisco de Quevedo, hijo de sus obras y padrastro de las ajenas". A més al final del text hi ha el següent joc de paraules: "en ello recibirá merced y aun carmen, sin ser fraile". El nom de dona Merced en castellà era gaire corrent?