Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó
ARTICLES » 22-04-2024  |  ALTRES FIGURES CATALANES
1415 lectures

Quan Picasso va ser Pau de Gósol (i va capgirar la història de l’art)

Iñaki Rubio ressegueix literàriament l'estada l'any 1906 de Pablo Picasso i Fernande Olivier al peu del Pedraforca, i com l'artista en va tornar capaç de capgirar la història de l'art.

Picasso signa com a Pau de Gósol una carta a Enric Casanovas.

A l’escriptor Iñaki Rubio feia temps que li voltava pel cap la idea d’escriure sobre l’estada de Picasso a Gósol. D’ençà de feia quinze anys, el quadre Pageses d’Andorra tenia capficat un dels autors més destacats de les lletres de les Valls. Per això, després de Morts, qui us ha mort?, amb el qual va exorcitzar la societat andorrana d’un dels seus grans tabús, la darrera condemna a mort executada a Andorra en plena Segona Guerra Mundial, Rubio es proposa de desteranyinar mites i esbrinar incògnites d’un episodi clau de la història de l’art, que va passar en unes muntanyes que coneix perfectament. El resultat és Pau de Gósol (Comanegra), una crònica narrativa profusament documentada, però passada pel sedàs de la literatura, que fa memòria de l’estada del pintor Pablo Picasso i la seva parella Fernande Olivier en aquesta població berguedana.



Fernande Olivier i Pablo Picasso a l’època del viatge a Gósol (fotografia: Museu Picasso de París).

Un viatge per a superar un blocatge creatiu

D’entrada, cal dir que el títol no és ni una boutade ni una llicència literària. Pablo Ruiz Picasso, el pintor nascut a Màlaga, passat per la Corunya i crescut i format a Catalunya, va signar d’aquesta manera alguna de les cartes que va enviar al seu amic, l’escultor Enric Casanovas. De fet, va ser Casanovas qui li va recomanar aquesta localitat al peu del Pedraforca i a tocar del Cadí per passar-hi una temporada. No es tractava, com s’ha dit sovint, ni de desintoxicar-se de l’opi, ni de refer-se de cap malaltia –com havia fet a Horta, on s’havia curat de l’escarlatina–, tot i que un altre dels membres de la seva colla d’amistats catalanes, el tisiòleg Cinto Reventós, hi solia enviar els seus pacients. Era més aviat un blocatge creatiu esdevingut mentre enllestia el famós retrat de l’escriptora i mecenes nord-americana Gertrude Stein. Obsedit amb el rostre de la padrina de l’avantguarda parisenca, es veia incapaç d’acabar-lo.

Per una altra banda, l’any 1906 la seva situació econòmica i personal no era pas la que arribaria a ser. No era més que un pintor espanyol com qualsevol altre, collat per marxants i ignorat pels crítics, que mirava de fer-se un lloc a la capital europea de l’art sense parar de pencar. Un immigrant vigilat per la bòfia que el tenia per un anarquista –no aconseguiria mai la nacionalitat francesa malgrat viure durant dècades a l’estat francès. Un bohemi que amagava la misèria sota la vida aparentment feliç que compartia amb la seva companya Fernande Olivier, la seva model i musa, un dels seus grans amors –i una de les primeres dones a patir el caràcter gelós i masclista del pintor. Tot i que feia temps que signava amb el seu cognom matern, aquell Picasso de vint-i-quatre anys no era el geni afamat. Encara no.

De fet, el mes de maig del 1906, quan Pablo Picasso i l’elegant i bonica Fernande Olivier van arribar a la fonda de cal Tampanada després de vuit hores d’ascensió fins a Gósol des de l’estació de tren de Guardiola de Berguedà, on havien arribat provinents de Barcelona, la parella poc es podia imaginar que en aquella vall era a punt d’infantar-se l’art modern. La idea no era pas aquesta, sinó que el viatge tenia d’objectiu ensenyar el país a la seva dona i presentar-la a la família, com a pas previ a concebre un fill junts. Tal com explica Rubio, de bon principi la rusticitat, l’aïllament i l’ambient feréstec de Gósol inquietaven la model, de la mateixa manera que atreien el seu company. Ella no parlava ni castellà ni català, i el fet que els homes de la població es dediquessin a fer de pastor, de tractant, de paraire o de contrabandista, a ulls de l’Otello-Picasso, l’allunyava dels joves que la rondaven a París. Potser per això ella escriurà que a Gósol el seu home estava més alegre, menys salvatge, més brillant i animat: “Allà a les altures, enmig d’un aire d’increïble puresa, per sobre dels núvols, envoltat dels seus amables habitants, hospitalaris, desinteressats, contrabandistes gai­rebé tots, vam trobar el que potser és la felicitat.” Tal com havia passat a Horta, es trobava feliç de recuperar el català que havia après de jove i la vida al camp. Tant que durant aquells dos mesos i escaig que va ser al Pirineu va decidir ser Pau de Gósol.

Els misteris de Gósol

A la cambra del segon pis de cal Tampanada, on Fernande feia el ronso i es perfumava amb grans quantitats d’Eau de Chipre, el pintor veia davant seu un poble de cases de color ocre, de sòcols foscos amb les llindes de les portes i finestres pintades de blavet. També veia el castell i l’antic poble, d’on el segle XIX els seus habitants havien fet cap a la plana. I controlava la vida a la plaça del Canemàs –un nom que recorda l’antic aiguamoll on es cultivava aquesta planta. Però, com podem llegir resseguint el relat del llibre, Picasso va trobar en les dones de Gósol un motiu d’inspiració ben especial. En aquest punt hi ha un dels misteris que Rubio ha mirat de resoldre. A banda de si les Pageses d’Andorra ho eren o no, qui és l’Hermínia que omple obsessivament les pàgines del Carnet Català del pintor? En aquesta petita llibreta es barrejaven esbossos, dibuixos, frases, apunts bibliogràfics, poemes, la traducció d’un poema de Maragall i autodefinicions com aquella en què Picasso es compara amb el tenor que fa una nota més alta que la figura al pentagrama. També uns versos dedicats a aquesta dona misteriosa.

Per ajudar-lo a resoldre aquest enigma i uns altres, l’autor de Pau de Gósol ha trobat, a més d’una profusa bibliografia, un grapat d’aliats i còmplices, entre els quals l’ex-batlle de la Seu d’Urgell Joan Ganyet, descendent de Josep Fondevila Foix, el patriarca de cal Tampanada, el vell contrabandista que va fascinar l’artista. La seva tia Lola, aleshores una nena de sis anys, guardava en la memòria l’estada del pintor a la fonda. L’ex-polític recordava aquests dies com en una visita que van fer a la casa amb el president Pasqual Maragall i la seva esposa, Diana Garrigosa, Lola Fondevila va exclamar que el Tinent, un parroquià del cafè, feia trampes en les partides de botifarra que es feien a l’hostal. Una reproducció de la caricatura del pagès amb barretina, d’ulls petits, celles gruixudes i mirada múria, es troba a l’espai Picasso de Gósol. Quan algú fa notar la semblança del personatge amb un altre ex-president català, Ganyet no pot deixar de somriure sota el nas, tot evocant velles rivalitats polítiques.

La memòria d’un moment clau en la història de l’art

Ganyet no solament li ha ofert els records servats en la memòria familiar i li ha permès entrar a cal Benet, una casa on sembla que el temps s’ha aturat a principi del segle XX, sinó que ha permès a l’escriptor de passejar-se amb una còpia del Carnet Català picassià a la butxaca. Amb aquesta joia a les mans, Rubio desxifra de quina manera Picasso va tornar enrere, es va aturar, per fer evolucionar i transformar l’art. En aquest sentit, costums i elements ancestrals com el boix que es treballava tradicionalment per a usos domèstics i la imatge de Mare de Déu romànica que es venera a l’església de Gósol, van donar-li la força necessària per a avançar cap al cubisme. Alhora, alguns dels trencaments de les convencions de l’art que Picasso va assajar a Gósol –on va arribar a pintar tres-centes obres– anticipen Les senyoretes d’Avinyó. Quan la parella va tornar precipitadament a París, travessant el Cadí amb uns matxos carregats de quadres, Picasso, gràcies a les revelacions de Gósol, va acabar ràpidament el retrat de Stein. No sols això, sinó que, tal com diu Rubio, va trencar amb quatre-cents anys d’història de la pintura.

Iñaki Rubio davant l’escultura que representa una de les pintures que Picasso va fer durant l’estada a Gósol anomenada ‘La dona dels pans’, que presideix la plaça del Canemàs (fotografia: ACN).

Avui, cal Tampanada és tancat. Tots els testimonis de l’estada de la parella parisenca són morts. Un dels dibuixos que Picasso va deixar als seus amics gosolans va desaparèixer quan la gent de cal Benet va fer cap a la Seu. Així li van haver de reconèixer al pintor mateix, quan –tal com explica Ganyet– els seus parents van anar a veure’l, ja vell i famós, a la Costa Blava, amb la idea que els autentifiqués un retrat del vell Fondevila. Un carrer pròxim porta el nom del pintor, la versió escultòrica del seu quadre La dona dels pans presideix la plaça del Canemàs i en una sala municipal s’exposen reproduccions i fotografies de l’època. L’ajuntament voldria reformar l’espai i, qui sap, si convertir el vell hostal, que es manté intacte, en un futur Museu Picasso. De tota manera, el nom de Gósol ja és a la història de l’art. Enguany, que fa mig segle de la mort de Picasso, també és oportú de recordar quan va ser Pau de Gósol. De moment, ja hi ha el llibre d’Iñaki Rubio. Llàstima que l’exposició sobre l’obra gosolana de Picasso sigui una mica lluny. Concretament, al Museu Reina Sofía de Madrid.

Joan Safond Plumed

Podeu llegir l'article original a través del següent enllaç: 
https://www.vilaweb.cat/noticies/quan-picasso-va-ser-pau-de-gosol-i-va-capgirar-la-historia-de-lart/



Autor: Joan Safond Plumed




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Edmund Cooke
    27-04-2024 19:42

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  2. Edmund Cooke
    27-04-2024 19:28

    … la dignitat de princep de girona va quedar vacant a prinipis del segle xviii amb la guerra de successió i subseguents decret de nova planta… els borbons van intentar vendre arreu la fabula de noe, tubal, pelai, fabila i els princeps d'asturies, però ningu s'ho va creure i al 1961 en ple regim franquista, hom restaurà la dignitat a favor de Joan Carles I de Girona… actual rei emerit en recerca i captura…sorpresa magica castillana top ten!!

    …Els gravats de la biblioteca del congres son del 1893 com diu l'Abat…i per tant, es normal que al reflectir fets del 1492 hi dibuxeixin les dignitats del princep de girona… la senyera de dues barres…per enlloc hi apareixen dignitats dels princeps d'asturies…doncs perque ningu a la biblioteca del congres s'ho creia es clar aixo de por castilla y leon…

  3. Antoni Abat
    26-04-2024 11:21

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  4. Frede
    25-04-2024 21:46

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  5. Edmund Cooke
    25-04-2024 21:44


    …Escut del princep de girona com a hereu del regne d'espanya….

    Fitxer:Coat of Arms of the Spanish Heir apparent as Prince of Girona.svg

    https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Heir_apparent_as_Prince_of_Girona.svg


    Casualitat o causalitat?

  6. Edmund Cooke
    25-04-2024 20:21

    … i a la sortida de barcelona, primer viatge, també senyera dels princeps de girona hereus de la corona catalana…

    https://www.loc.gov/pictures/resource/cph.3b49588

    Que potser en colom, un llaner genoves pobre i analfabet, també va aconseguir ser princep de girona?…

    Mes magia castillana es clar!

  7. Edmund Cooke
  8. Edmund Cooke
    25-04-2024 19:50

    …També resulta curios constatar com en multitud de representacions pictòriques de l'arribada de colom a america hi apareix la dignitat del princep de girona …

    Ho dic per que allò de … por castilla y leon nuevo mundo descubrió colon….llavors de ser així, no hauria d'haver portat les dignitats dels princeps d'asturies, hereus a la corona castellana-lleonesa?…

    Magia castillana, com sempre

  9. Edmund Cooke
    25-04-2024 19:35

    Fitxer:Coat of Arms of John I of Aragon as Duke of Girona.svg

  10. Edmund Cooke
    25-04-2024 19:32

    https://celebracionpicasso.es/noticia/obra-de-la-semana-el-paseo-de-colon-1917

    Doncs sí és una senyera…

    En concret, la senyera de dues barres era i es exclusiva dels princeps de girona, honor que el casal de barcelona otorgava a l'hereu de la corona catalana des del segle xiv com a minim.


    https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Coat_of_Arms_of_John_I_of_Aragon_as_Duke_of_Girona.svg

    https://wappenwiki.org/index.php/House_of_Barcelona


  11. Fernando III el Santo
    25-04-2024 19:05

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  12. LluísLluís
    25-04-2024 18:24

    Quin avorriment llegir les bestieses que escriuen els espanyols en aquests web.

    Ja ho he dit en més d'una ocasió, els espanyols que aquí escriuen, ho fan per dinamitar qualsevol conversa.

    Només cal mirar aquest fil i veure com l'expert Juanito de la montaña i el jovencell Fernando el Santo, maldiuen i intoxiquen en cada una de les seves intervencions.

    Quina entitat política va sorgir primer, Catalunya o Espanya?

    Les evidències historiogràfiques demostren que va ser Catalunya, qui va impulsar la Corona catalana-aragonesa al seu punt àlgid en la història al segle XV.

    Espanya com a entitat política, no es comença a plantejar fins el segle XIX.

    Picasso va trobar a Catalunya, gran part de la seva inspiració. Si era català o espanyol, no ho sé. El que sí sé, es que va exiliar-se d'Espanya i no de Catalunya.

    El que també sé es que jo soc català i per força, administrativament espanyol.

    Continuo treballant per deixar de ser adminsitrativament espanyol

  13. Fernando III el Santo
    25-04-2024 11:59

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  14. Frede
    25-04-2024 10:57

    No, Joanet, català i espanyol és un absurd, com ser pera i plàtan o electró i protó. Aquest àmbit d'expertesa, la lògica, veig que no el domines.
    Jo no soc espanyol. Soc català, com també soc de genere home, tinc un nom i una data de naixement. Tot això no es pot duplicar sense caure en bestieses. És clar, a efectes legals i segons les estructures actuals dels estats, tinc la nacionalitat espanyola. Però el que soc és català. Barreges conceptes. Suposo que com expert tens llicencia per fer-ho.
    Que tothom ho sap, des del punt de vista científic, és una bajanada, per cert, abastament criticada per tu mateix quan algú sembla que ho faci en aquest lloc. Et caldria coherència.
    Sobre la Wiki t'has oblidat d'incloure la referència espanyola: "fué un arquitecto español" Càsum!
    Perdona si no enumero cada explicació o resposta perquè ho trobo un xic superb. Però cadascú fa el que vol.

  15. Xavi G.
    24-04-2024 18:28

    Vale vale!, i ja no parlo més d'aquest tema.

  16. Xavi G.
    24-04-2024 18:21

    De totes formes i ara que la miro millor l'obra, sembla un màstic d'un hotel del costat i, el més important, quan el vent fa tocar la bandera amb la seva barana, surten d'aquesta quatre fantasmagòriques cares de Munch, clara al·legoria de les espantades quatre barres catalanes en contacte amb la filla borda, i per extensió el sentir català en definitiva, que tan profundament havia calat en Picasso, a la vegada que un clar homenatge al pintor noruec, clar.

    https://celebracionpicasso.es/noticia/obra-de-la-semana-el-paseo-de-colon-1917

  17. Joanet de la Muntanya
    24-04-2024 15:26

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  18. Joanet de la Muntanya
    24-04-2024 15:19

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  19. Xavi G.
    24-04-2024 15:01

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  20. Joanet de la Muntanya
    24-04-2024 14:28

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  21. Joanet de la Muntanya
    24-04-2024 13:57

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  22. Joanet de la Muntanya
    24-04-2024 13:23

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  23. Joanet de la Muntanya
    24-04-2024 13:19

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  24. Joanet de la Muntanya
    24-04-2024 13:06

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  25. Xavi G.
    24-04-2024 12:49

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  26. Xavi G.
    24-04-2024 12:40

    Joanet,

    1. La seva família en 1er. grau va seguir vivint a Catalunya durant la dictadura, i després.

    2. A més de per la família, venia per altres relacions que havia fet i havia arribat a autoanomenar-se "el Pau de Gósol", cosa que denota una total integració.

    3. Durant la dictadura ja no va voler tornar, així i tot per pròpia iniciativa i desig va voler que fos a Barcelona on es fes el seu museu, que ell mateix des de França va supervisar.

    És cert que és tot ficció, perquè del cert no sabem ben bé com hagués anat la cosa sense la dictadura, però potser en lloc d'Antibes hagués triat Cadaqués o tal volta Sitges en lloc de Cannes. Per què no?
    Bé, Cadaqués no crec, per tal de no tenir al Dalí de veí.


    Torrente? Però a veure, què no puc parlar jo del Picasso o què?

  27. Frede
    24-04-2024 12:27

    Per facilitar-te la feina. Tu que ets expert en lingüística aplicada, i d'altres matèries, ja ho sabem, res més lluny de menystenir-te! t'adonaràs ràpidament de com es fan les coses amb criteris lògics.

    En espanyol:
    https://es.wikipedia.org/wiki/Antoni_Gaud%C3%AD

    En anglès:
    https://en.wikipedia.org/wiki/Antoni_Gaud%C3%AD#Further_reading

  28. Frede
    24-04-2024 12:15

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  29. Joanet de la Muntanya
    24-04-2024 01:23

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  30. Joanet de la Muntanya
    24-04-2024 01:22

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  31. Xavi G.
    24-04-2024 00:23

    Si la familia que li quedava, sa mare i la seva germana, van acabar sent catalans i ell quan li venia en gana també tornava a Catalunya per amistats o pels pobles que li agradaven, etc, si no fos per la dictadura que ja va dir que no tornaria a Espanya, hagués tornat com de tant en tant feia, on normalment ho feia quan li venia en gana i on s'estava tota la família que li quedava, únics nebots inclosos, catalans tots ells.

    No fa falta ser massa expert per saber això. És lo natural de no ser pel trencadís de la dictadura.

  32. Joanet de la Muntanya
    23-04-2024 23:03

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  33. Xavi G.
    23-04-2024 22:08

    Picasso era català, ho millor dit, és evident que volia ser-ho i ho hagués sigut, però els castellans no li ho van permetre, perquè haver tornat a Catalunya per assolir-ho hagués significat posar-se de hinojos davant els castellans, i la llibertat és més important que la catalanitat.

    Antes francés que catalan!! Sinó, que se ponga de hinojos y que sea catanyol!!

  34. Joanet de la Muntanya
    23-04-2024 17:32

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  35. Frede
    23-04-2024 16:57

    Oi, tant!!! Com Gaudí, Dalí, Gerard Piqué, Monturiol, etc., etc. Així diu la Wikipedia. Tots espanyols! Quines coses!

  36. Joanet de la Muntanya
    23-04-2024 09:31

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35326 lectures
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del monarca més poderós de la...[+]
Amaga el Persiles d'En Servent missatges en clau? On passa l'acció? Té alguna cosa a veure amb Xixona, Catalunya...[+]
En Pep Mayolas ens dóna notícia del mercader, cònsol i ambaixador montpellerí Ramon de Conques a les mateixes...[+]