Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
EDITORIAL » 25-09-2014
14126

Quan els documents i les proves no canvien ni davant l'escarni ni les amenaces

Editorial de l'Institut Nova Història, per Jordi Bilbeny.

Massa sovint se m’ha retret que la meva recerca és una broma, perquè no aporto “proves fidedignes”. És un argument graciós, per tal com a mi, això d’aportar “proves fidedignes” em recorda molt vivament la llei espanyola. La llei és sagrada –diuen els espanyols– i deu ser per això que la canvien sempre i tan sovint en contra dels catalans. Però encara em fa més gràcia que se m’exigeixin “proves fidedignes” i ho facin aquells que només es mouen en l’àmbit de la fe i de la credulitat més absoluta. Em demanen proves, però ja fa més de vint-i-cinc anys que n’aporto. Tothom qui ha volgut, les ha vist; tothom les ha tingut en consideració i a molts els ha ajudat a pensar i a canviar el punt de vista que tenien del nostre passat. A molts, menys als fonamentalistes, pels quals les desenes de desenes de proves, documents, gravats, quadres, llibres i reflexions sobre aquestes proves no són res ni tenen la més mínima importància. Continuen demanant "proves reals", com si totes les proves que he aportat fossin “irreals”! Quina mena de raó és aquesta? Quina mena d’intel·ligència decideix que les desenes de desenes de proves que he aportat durant més de 25 anys, per exemple, per demostrar que En Colom era un noble català i un científic, són “irreals” i, en canvi, són “reals” les que demostren que era un plebeu genovès sense estudis ni cap formació nàutica?

Si ens haguéssim de sotmetre a aquesta mena d’intel·ligència, encara creuríem que els planetes no es mouen o que la terra té quatre mil anys d’antiguitat o que Déu va crear el món amb els dinosauris fossilitzats! Les proves “reals” qui les ha d’acceptar? Les ha d’acceptar la comunitat científica catalana que s’ha cregut que En Colom era aquell pobret genovès analfabet i ha fet befa oberta de tot el que signifiqués el més petit intent de repensar la seva biografia? Ho ha de jutjar la comunitat historiogràfica universitària, que ha mantingut en l’ostracisme més pervers i reprovable En Luis Ulloa pel sol fet d’haver publicat que En Colom era català, sense demanar permís a Madrid? Si ho escrutem acuradament, veurem en aquesta actitud tots els reflexos del fonamentalisme. Ser fonamentalista no és res dolent, naturalment. Res dolent avui dia, perquè avui dia ja és una opció més, un prejudici com un altre, que en el futur immediat s’estudiarà als manuals de psicopatologia, com qui estudia la histèria o l’esquizofrènia. Ser fonamentalista és creure que no es pot pensar més enllà del teu pensament monolític, creure que jo tinc l’única raó possible i que la realitat és la que jo decideixo, al marge de la qual no hi ha més realitat possible. Ser fonamentalista és creure en una mena de “sacralitat” textual. Que els llibres s’han d’acceptar sense cap mena de crítica, sense contrastar-ne les diferents edicions, ni comparar el manuscrit original (si hi era) amb el llibre ja imprès i censurat. Deixeu-me que us digui que els qui pensen així, s’equivoquen de bat a bat. Perquè hi ha molts més documents i proves dels que coneixen i accepten. I això no ho pot caviar ni el fonamentalisme, ni la irracionalitat, ni el genocidi. La befa, el sarcasme, la riota, l’insult, la marginació, no canvien la substancialitat mateixa de les proves aportades. Els documents que no han destruït, encara hi són i són un dit acusador del fet que la història va passar d’una altra manera. És com la gota de sang amagada sota l’estora, que delata un crim. Tots els qui m’ataquen i ataquen els qui, com jo, volem destapar aquesta gran jugada bruta de la manipulació del nostre passat, perpetrat durant segles, en forma de lleis, ordres i tota sort de decrets, formen part del complot destructiu d’aquest mateix passat. Del complot multisecular de la befa i de l’escarni a tot allò que suposa un reconeixement internacional del nostre país.

Quan he dit que diversos personatges que passen per italians, en realitat no ho eren, sinó que van ser catalans desnaturalitzats pel la censura d’estat, sovint se’m comenta la gran tasca feta pel Pare Batllori, que també va estudiar els catalans d’Itàlia, però “amb rigor” –remarquen–. I és cert. El Pare Batllori va fer una gran feina. I tant! Una feina incommensurable i molt rigorosa. Però hem de tenir en compte que el pare Batllori va viure durant el franquisme i que, com a catòlic obedient, no va poder anar mai més enllà de l’obediència estricta i del credulisme convencional i educat. No va relacionar les dades ni la informació de cap més altra manera que de la forma tradicional. No va ser conscient de les lleis censores ni de la tasca de la censura aplicada a les biografies dels nostres més eminents catalans, per bé que de tant en tant sembli intuir-ho. I tot i així ens ha deixat un gran llegat per continuar treballant i pensant. Segons aquests detractors, hauríem de deixar de treballar i de pensar? Hauríem de menystenir tota la seva gran tasca i quedar-nos petrificats i bocabadats on ell es va aturat? De cap manera. Això és el que voldrien tots els espanyolistes i els catalans obedients, tant a l’estat com als seus postulats historiogràfics, encara que vulguin abandonar aquest estat i encara que, sota la meva perplexitat i astorament colpidors, li continuïn donant suport. Això és el que voldrien tots els qui porten segles esborrant el nostre passat i ridiculitzant la nostra cultura. Jo dic que pensar no és delicte. No insinuo res: ho dic ben clar. Només dic que pensar no és delicte. O millor dit, que pensar ja no és delicte. Perquè a Espanya pensar ha estat delicte durant segles. I tots els qui s’han atrevit a pensar diferent han estat perseguits, exiliats, empresonats, torturats i, en alguns casos, executats. No fotem cagarel·la ni conya barata amb la vida de milers de persones que van optar per interpretar la realitat de manera diferent i van intentar escapolir-se del pensament únic i esterilitzador espanyol multisecular. Les execucions massives no són cap broma. I la confiscació de biblioteques i la crema de llibres, tampoc. I ens haurien d’ajudar a situar-nos en el pla precís en què ara ens trobem, car som els fills d’aquelles execucions, d’aquells exilis, d’aquelles confiscacions, d’aquella censura, d’aquelles pires de foc contra tota raó i tota llibertat.

Per això no acabo d’entendre tampoc els qui em diuen que no estan en contra de la llibertat de pensar. Vull dir que no entenc que em diguin que tinc llibertat de pensar, però no pas de concloure o d’afirmar el que afirmo, que, al cap i a la fi, és exactament el que penso. Perquè, si el pensament té una definició qualsevol, precisa i viva, aquesta es manifesta en la conclusió i en l’afirmació del pensament. Pensar i no escriure? Pensar i no opinar? A quina mena de pensament es deuen voler referir? Al dels llangardaixos? Al de les papallones? Jo penso i dic el que penso. I és clar, això els fot, perquè, en el fons, estan en contra del pensament. No tenen en consideració el gruix documental aportat en els darrers 25 anys. En quin altre camp del coneixement passaria una barbàrie semblant? En fan befa i escarni obertament, sense vergonya, però també, massa sovint, amb la típica covardia d’escriure i d’amagar el nom sota diversos i múltiples pseudònims. És una manera d’actuar i de ser que respecto, òbviament, però que delata de tot en tot la por a donar la cara. D’altres, no ho accepten per por a fer el ridícul a nivell internacional, per por, fins i tot, al que diran a Espanya. I d’altres, per acabar, no ho accepten perquè tenen el prejudici –viuen amb aquest prejudici incrustat a l’ànima– que tot el que saben és tot el que es pot saber. Amb aquesta mena de pors, amb aquesta mena de prejudicis, com es pot copsar nítidament la realitat?

Perquè la realitat és la realitat i els fets són els fets, indistintament de qui els defensi o de qui els anatematitzi. Per això no ens importa gens ni a mi ni a l’Institut Nova Història qui aporta proves i raons, qui descobreix quelcom. Qui ho fa públic. Ni si són doctors, llicenciats o simples ciutadans del carrer. No tenim aquest prejudici. En el fons, tots els qui ens ataquen pel sol fet de presentar proves i proves "inexistents", han convertit la història en una fe, en un dogma. I, és clar: ja no els val res que no sigui el seu dogma i la seva fe. Quina paradoxa més suculenta adonar-se que ara que l’Església se secularitza, ara la Universitat es dogmatitza! És clar que molt pocs professors universitaris escriuran articles en aquest web, se’m repeteix ara i aquí. Però, n’hi ha. I n’hi ha més dels que us podeu pensar. Professors que no es deixen intimidar. Que tenen la ment oberta, el pensament viu, el coratge intacte, la consciència en moviment, i s’adonen de l’operació d’estat perpetrada contra la nostra història i contra la nostra cultura. I la denuncien sense pèls a la llengua ni cap mena de sotmetiment ni al poder ni al discurs dominant. Això també és una altra evidència que no es pot negar.

Per acabar, una i altra vegada, com si es tractés d’una consigna pactada, a fi d’evidenciar la meva manca de rigor, sempre se’m surt amb el sofisma aquest que no puc publicar en revistes "serioses" o "acadèmiques", com si el pensament només es pogués transmetre des d’aquests canals. Deixeu-me que hi torni a insistir: el coneixement és el coneixement i els mitjans són els mitjans. Els historiadors jueus que parlen dels fets històrics i polítics de l’època de Jesús no escriuen pas en revistes catòliques, oi? I no pas per això deixen de ser historiadors, ni les proves que aporten deixen de ser "reals". Així mateix, durant molts anys, els independentistes tampoc no podien publicar en revistes “serioses” i els seus arguments eren titllats de fanàtics i esperpèntics i, sovint, fins i tot, de “terroristes”. I avui són d’allò més elemental, evidents i assumibles per gent de totes les tendències polítiques i extracció social. Avui ja són normals, no pas perquè les raons s’hagin adequat a la societat, sinó perquè la societat ha evolucionat amb aquelles raons i les ha acabant assumint i legitimant.

Mirem-nos d’una vegada per totes al mirall. A qui volen enganyar els meus insultadors, detractors i perseguidors intel·lectuals? Porto “segles” tractant amb ments com les seves. Fa segles que hi són i fa segles que fan exactament el mateix. La història n’és farcida d’exemples escruixidors. Són encarnacions d’una pseudo-llibertat de pensament que ataca, escarneix i menysprea tot allò que no s’ajusta als seus conceptes preconcebuts i predeterminats. En públic, en webs com el nostre, en privat. Arreu. Sí, parlo del seu genocidi cultural. Sense voler ofendre de res a ningú. Cadascú, essent català, espanyol, francès, occità o d’on sigui que vulgui ser, pot modular el seu pensament. Per contra, el lloc d’origen o la identitat, si bé condicionen força la manera de ser i de pensar, no l’exterminen del tot. Es pot ser català i donar suport a la unitat d’Espanya. I es pot ser català i independentista o federalista. Amb això clar, el que vull dir és que el que sí que es pot triar és el bàndol. Podem formar part del problema o de la solució. I ara mateix hi ha el bàndol dels genocides, camuflats de demòcrates, de constitucionalistes, de progressistes o de federalistes i el bàndol dels qui creiem que la llibertat és l’únic àmbit que ens permet ser i existir dignament. Els qui s’apuntin a voler viure amb dignitat, haurien d’entendre que la llibertat no es pot construir amb dogmes i pensaments únics, i menyspreant tota reflexió al marge de la seva, majorment quan aquesta reflexió ve avalada per desenes i desenes de documents i proves. Negar-les i només negar-les, fer com si no existissin, per continuar pontificant en contra de la recerca i del pensament és el que els situa on els situa: al bàndol dels enemics de la llibertat. Al bàndol dels enemics del pensament. Al bàndol dels enemics de la llibertat de pensament. Per més que ho dissimulin i per més que pretenguin fer-nos passar per sàvies raons allò que tan sols són tortes ganyotes i grunyits selvàtics.

Jordi Bilbeny

3 de setembre del 2014




versió per imprimir

  1. NEUS ROSSELL BANCELLS
    02-04-2016 21:43

    Diu Saint Exupery: tenia raons per creure que el planeta d'on venia el petit princep és l'asteroide B612 vist amb telescopi una sola vegada per un astrònom turc. Quan el descobrí va fer una gran explicació en un CFongrés Internacional d'Astronomia però ningú se'l va creure per culpa del vestit. Sortosament un dictador turc va imposar vestir a l'europea. El mateix astrònom va tornar a fer la seva explicació vestit elegantment i aquesta vegada tothom se'l va creure.
    La gent gran mai no us pregunten res del que és essencial.

  2. Pep
    22-02-2015 00:06

    Enhorabona Jordi!!!!

  3. AMP
    25-01-2015 12:09

    La legitimitat de tot ordre establert es regeix per un capital simbòlic custodiat i perpetuat a través de les institucions establertes. És el cas de l'Estat, de l'Exèrcit i de l'Església, però tots ells requereixen d'un relat, la Història, i aquí és on intervenen els "intel·lectuals" al servei de l'Escola d'Estat, a través de l'Acadèmia i les Reials Acadèmies. Canviar la Història, quan aquesta s'ha escrit per capitalitzar legitimitat a favor d'uns i treure'n als altres, implica una revolució simbòlica a les arrels de tot allò que reparteix el "poder". Per això estem vivint aquest absurd suprem, on els fets, els documents i el sentit comú exposen una història manipulada i on l'Estat, l'Exèrcit, l'Església, l'Escola d'Estat, l'Acadèmica i les Reials Acadèmies s'hi recreen a través del més absolut despreci, l'escarni, la burla i la fustigació més acarnissada [amb molt poques excepcions].

    Estem vivint/experimentant la petulància de la decadència.

  4. Jan Renard
    13-12-2014 14:03

    Jordi, feu una feina magnifica. Continueu endavant si us plau. Al final la merda sempre sura.

  5. salas pallars
    08-12-2014 18:41

    si senyor, continua jordi, dones al clau.

  6. SÍlvia
    28-11-2014 13:08

    potser es tracta només de fer servir la pròpia llibertat per conèixer i descobrir alló que ens interesa . .

  7. isidre
    12-10-2014 23:31

    repeteixo, i? la comunitat no científica es pregunta què deveu prendre mentre contesteu sense llegir. La no científica intenta desxifrar les vostres respostes, moltes pseudo-tècniques de manual, però res a aportar, com sempre. Igual us heu escapat de Sitges

  8. albert
    12-10-2014 12:19

    La notícia certifica el patetisme manipulador dels que només tenen interès en preservar la seva mentida. Què diuen que han trobat exactament??? Algú s'ho ha llegit amb atenció? Heu vist què surt a les fotos?? Forns!!!??????

  9. nisinino
  10. albert
    11-10-2014 11:33

    QUEVEDO?? HAS REFERNCIAT EL NOSTRAT QUEVEDO:::: Doncs de part del senyor Ramon Freixes publicat a histocat:

    ""En tanto que en Cataluña quedase algun solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra.""

    La vida de Francisco de Quevedo y Villegas, famós autor castellà del barroc i de la frase que encapçala aquest text, discorre entre el 1580 (Madrid) i 1645 (Villanueva de los Infantes, Castella la Nova). Visquè i fou un dels protagonistes destacats de l'escalada dialèctica i, finalment, armada entre castellans i catalans en temps dels greuges expressats per les institucions catalanes arran de la vulneració sistemàtica de les Constitucions del país per part de la monarquia de Felip IV. Aquesta, d'altra banda, era una actuació no gaire allunyada de la practicada pel seu pare, Felip III, i pel seu avi, Felip II, la cosa no venia de nou, doncs, als catalans de l'època. Sí que és veritat que en aquells inicis del segle XVI s'hi afegia una altra guerra entre les monarquies espanyola i francesa, cosa que comportava l'allotjament permanent de milers de soldats dels terços castellans en cases d'arreu del país i intents de mobilitzar forçadament lleves catalanes, vulnerant els privilegis de la terra, a més, del saqueig a les finances del país. Aquesta situació acabà desembocant en la declaració de total sobirania per part de les institucions catalanes i en guerra oberta contra Castella. En relació a les motivacions que la generaren el frare agustinià Gaspar Sala resumí: "Dels reis de Castella s'ha separat Catalunya per injúries, injustícies, rompiments de lleis, privilegis?, etc. És la Guerra de Separació, o dels Segadors, (1640-1652), que acabarà amb un terrible setge sobre Barcelona i la mutilació, el 1659, del territori català, amb la incorporació a França del Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya arrel del tractat signat entre les monarquies francesa i espanyola.

    Però què sabem del pensament i l'acció de Francisco de Quevedo en aquest context? Entre d'altres coses, que fou un agitador constant de l'anticatalanisme (i no ens ha d'estranyar que en parlem referint-nos al segle XVII, quan l'historiador Antoni Simon situa l'inici d'aquest corrent de pensament i d'actuació política ben bé a la primera meitat del segle XVI). Degut a la importància de la propaganda escrita ens han arribat afirmacions del propi Quevedo.

    Per exemple, a l'obra El Buscón digué: "El catalán es la criatura más triste y miserable que diós crió i que son los catalanes el ladrón de tres manos?. També hi afirma que els terços castellans no van cometre cap desori en terres catalanes. Alhora defensa el Comte Duc d'Olivares, a qui el rei Felip IV havia delegat el poder efectiu i qui fou el principal instigador de l'intent de sotmetre Catalunya a les lleis i costums de Castella. De fet, el 1641, el mateix ambaixador venecià a la cort de Madrid, des de la seva visió neutral, escrigué que el Comte Duc d'Olivares "detestava les constitucions i esclatava en violentes injúries cada cop que parlava dels catalans?. Pel que fa a Quevedo, davant la resistència de les institucions catalanes de plegar-se als designis castellans, titllà de "sátrapas? a "los diputados, concellers, los cien concellers?. I per la següent frase que reproduïm s'observa que tenia un "alt concepte? de l'autogovern català i del seu sistema pactista i garantista dels drets de la terra: "Son los catalanes aborto monstruoso de la política. Libres con señor; por esto el Conde de Barcelona no es dignidad, sino vocablo y voz desnuda. Tieren príncipe como el cuerpo alma para vivir; y como éste alega contra la razón apetitos y vicios, aquellos contra la razón de su señor alegan privilegios y fueros?. Aquesta bonica última cita pertany a l'obra de Quevedo no menys instructiva: "La rebelión de Barcelona no es por el huevo ni por el fuero?.

    Per acabar, tres metàfores que fa servir Quevedo referint-se a Catalunya. Catalunya entesa com a hidra, establint-hi relació per la seva doble perillositat: verinosa i reproductura. Per exemple a la "Idea del Principado de Cataluña?, referint-se a la multiplicació de revoltats: "Desta hidra brotaron muchas cabezas?. Els furs (o constitucions) fent-los equivalents a l'Alcorà, quan "El negro libro verde se vuelve Alcorán? en "La rebelión de Barcelona...?, amb tot el que de pejoratiu comportava. I la desvirtuació de l'expressió usada per explicar el significat polític de l'enfrontament "no es por el huevo, sino por el fuero?, convertit per Quevedo en "ni es por el huevo ni es por el fuero? per desprestigiar i buidar de contingut la rebel·lió catalana. Oi que us sona això de dir que ni els fets del 1640 ni els del 1714, ni els de tantes altres vegades, no eren de naturalesa política sinó només bandolerisme o pura malícia...?

    Hem vist, doncs, Quevedo com a exemple de personatge partícep de les campanyes polítiques difamatòries del moment. No és ni molts menys l'únic exemple d'una època en la qual les publicacions d'aquest estil tingueren un paper molt destacat. És, però, un model d'anticatalanisme que com bé sabem ha continuat al llarg dels segles fins a traslladar-se, per exemple, a la ones radiofòniques d'avui en dia. I és que hi ha coses que sembla que no han canviat. Només ens cal tenir-ho ben present i actuar en conseqüència.


  11. Karl Kant
    06-10-2014 20:14

    "Això és el que voldrien tots els espanyolistes i els catalans obedients, tant a l'estat com als seus postulats historiogràfics, encara que vulguin abandonar aquest estat i encara que, sota la meva perplexitat i astorament colpidors, li continuïn donant suport."

    Quina legitimitat té aquesta frase, més enllà de la opinió personal del redactor? Per qué, si no ho he entés malament, tots el catalans que "donem suport a l'Estat" (terme que hauría de tindre una definició, en la meva opinió) volem la independencia, peró fem el contrari. Quina classe de partidisme ideológic té aquest investigador?

    Defiende la libertad de expresión, pero existe una diferencia muy grande entre "libertad de expresión" y "difamación". Quejarse de que no te tomen en serio es lícito, si la investigación ofrecida es lícita, pero aportando las pruebas que tu quieres y darlas como concluyentes peca de un marcado subjetivismo, en este caso subjetivismo cultural. Ya está bien de elucubraciones históricas, que se empiecen a mostrar verdaderas hipótesis en esta web. Más que nada, porque esto es caldo de cultivo para el sentimiento anti-catalanista en España, el cual ya se empeñan suficiente los políticos de fuera de Cataluña en instaurar en la Sociedad. Como aquí en Cataluña con el anti-españolismo.
    ¿Con qué derecho se malmete contra la figura de Quevedo a través de una interpretación, sin más fundamento que la propia interpretación, de pasajes de sus escritos?

    Deberíamos dejar de mirarnos el ombligo y empezar a servir a la Historia, que para eso es la doctrina de quienes hacen esta página.

    Atentamente:
    Un català fins als nassos.

  12. Xavier
    03-10-2014 10:39

    S'escriu La Ser. Segona vegada que t'equivoques.

  13. Xavier
    02-10-2014 22:05

    Ah, per cert, si vas ara a comprar-les, donat pressa, que "estaran a punto de plegar", HAHAHAHAHAHHAAAAAAAA!!! MOLT BO! Et segueixo, et segueixo. Fins un altra. :-)

  14. Xavier
    02-10-2014 21:41

    Oh, oh, Oh!!! Molt bona, Jordi!!!

  15. Jordi
    02-10-2014 21:29

    En suport de les tesis de l'INH, us faig arribar aquests fragments de carta de Miguel de Unamuno a Joan Maragall, de fa més de cent anys.

    Es troba al llibre: Unamuno y Maragall. Epistolario y escritos complementarios. Miguel de Unamuno. Distribuciones Catalonia, Barcelona, 1976.

    Aquests són els fragments de la carta:


    "Mi querido Maragall,

    "¡Qué tristeza, qué enorme tristeza me causó leer traducido al castellano, después de haberlo leído en catalán, su hermosísimo y nobilísimo artículo ¡Visca Espanya! Me causó tristeza porque me dije: ¡Trabajo perdido; no lo entenderán!

    "Hace pocos días leí en el Heraldo de Madrid un telegrama en que se decía que en la estación de San Sebastián hubo un tumulto porque un sujeto gritó: gora Euskadi (¡muera España!).

    "Así decía el telegrama. (...) Un bárbaro que no sabía vascuence lo tradujo a su antojo, y de ahí el tumulto.

    "Y así de continuo, porque los bárbaros abundan. No saben traducir, ni quieren saberlo. Cuando van a aoir a alguien, no van a oir lo que les diga, sino lo que se figuran que les iba a decir. Y son inútiles sus esfuerzos. Estoy harto de oir tachar a tal o cual escritor u orador de latero, y quienes así lo tachan ni le han leído ni oído jamás.

    (...)

    "Me hablaba en una ocasión un bárbaro de cierta reunión, creo que sobre admisiones temporales o cosa así, a que acudieron interesados de toda España. Me hablaba de las razones que exponían paisanos de usted y míos, y añadió: "Si nos ponemos a discutir, nos envuelven, así es que, como éramos los más, los arrollamos.? Las alas del corazón se me cayeron al oírle.

    (...)

    "Y aquí, mi buen amigo, aquí, en esta pobre y desgraciada Castilla, el espíritu sufre y suspira bajo el dominio de los bárbaros. Pasando a la vista de Fontiveros, en la estepa polvorienta, me decía: ¿Y cómo pudo ser que hubiera nacido aquí, siglos hace, San Juan de la Cruz? (...)"

  16. Marcel Mañé Pascual
    02-10-2014 19:22

    El que explica en Jordi Bilbeny és l'enunciat del problema. La solució és que els llibres d'història de les escoles expliquin Colom amb naturalitat i sense mecionar altres teories ni dir que a Espanya o a Itàlia tenen una altra versió. Quan siguem independents és fàcil: només cal convencer una persona: el Conseller de Cultura. I quan els joves arribin a la universitat, pobre del catedràtic que gosi explicar una altra història.

  17. Xavier
    02-10-2014 19:01

    A veure, del JFK ja em parlat i no sé si arribarem a cap enteniment. Jo no dic que ningú dels que van fer la HISTÒRIA del assassinat fossin malvats ni res d'això, però el principal protagonista dels fets va ser "pistolejat" i no hi era present en les "deliberacions" de la noblesa. Aquesta noblesa que no va poder arribar a cap altra conclusió, perquè no es basa en conjectures, sinó en els fets provats. Fets provats escassíssims perquè faltava el FAEDOR. Al qual va matar un mafiós anticastrista i anticomunista acèrrim, que segurament no tenia gaire simpatia pel Kennedy, relacionat amb Nixon, amb la ultradreta i amb la corporació armamentística que no vol la pau...



    Es curiós, però els escriptors catalans dels que més parlem aquí són tots nobles.

    Ausïas March, noble
    Joanot Martorell, noble
    Cristòfor Despuig, noble



    Dels que he mirat a la wiki del teu llistat francès,

    Marie de France, noble i segurament de l'alta noblesa.
    Els altres, segurament, per la gent a la que servien, també nobles, al menys de la petita noblesa com en el cas dels catalans que t'he dit, però en tot cas molts d'ells CLERGUES, abats, abadesses, priors, i aquí s'ha d'apuntar que a més de la noblesa , junt als CLERGUES, copaven l'accés a la cultura en aquell temps.

    I no vaig més enllà perquè aquí TU ETS, l'expert erudit, ;-)




  18. flores
    02-10-2014 18:52

    Molt bon article jordi, com es obvi i observant tirgrets i altres espècies de l'inframon desconegut,se'ls ha de dir que ofèn qui pot no qui vol, i és evident que en el món de les convencions es perden alguns, en les paraules; per la pura estètica, obviant fets,realitats i sentiments, tenint en compte que alguns fins i tot desconeixen que per aquests arrenquen moltes convencions, la fe no deixa de ser un trist sentiment.

    I és que l'estètica te més importància que la mateixa acció o pensament?

    tal és la barbàrie que hem arribat?

    Doncs sento dir-ho, però és així, perquè l'espècie sap sentir fins on ha anat a parar i que no és possible el retorn per evitar la seva autodestrucció.

    Sobte el grau d'inconsciència, i és evident que per raons d'estètica la col·lectivitat ha realitzat actes totalment axalabrats o descerebrats, com alguns que seguiran entorpint-nostres a la resta dels seus dies, deixem-los que en la seva mort els desperti la consciència.
    El dia que ens donin un cervantes o un planeta, es quan fins i tot mereixe'l, alguna cosa massa estètica hem fet, i serà aleshores que haurem de refer el fil per esbrinar a qui el nostre reconeixement els interessa, perquè en el seu interès algun subterfugi hi haurà.

    Bé com sempre força i endavant, felicitats a tot el col·lectiu per la feina feta, que didàcticament allibera.

    Salut resistència i fins a la victòria.

  19. super
    02-10-2014 17:48

    tigre.. fes-te un favor i dona exemple del que prediques... si critiques la gent d'aquesta web per atrevir-se a fer conjectures i teories sense ser "erudits", tallat una mica i no fotis el mateix amb temes que tu mateix reconeixes que no en tens ni idea... en quant a lo de "no són castellans, son extremenys"... doncs res, brindar-te un mongolito de oro i diamants... te l'has ben guanyat

  20. Jaume Marquet
    02-10-2014 02:29

    Aquí trobeu trobar un Bilbeny castellà:

    http://www.lavanguardia.com/cultura/20140913/54414986748/filologo-asegura-que-el-origen-de-cataluna-es-castilla.html

    El web personal d'aquest individu encara és més surrealista que la notícia.

  21. Jaume Marquet
    02-10-2014 01:31

    Em va semblar que el pseudònim de Jaume Marquet era adient perquè el món acadèmic us respecta igual que el respecta a ell. Tornem, però, a la matèria. Practiques allò que en anglès es diu "play the man not the ball". Ves quina casualitat que a l'hora de valorar el meu comentari només tinguis esma de dedicar-te al pseudònim!

    El dia que qualsevol revista amb un mínim de prestigi (almenys indexada amb una B) publiqui un article del senyor Bilbeny em trauré el barret. Amb la metodologia ridícula que fa sevir, però, només pot explicar sopars de duro.

  22. Lluís
    01-10-2014 23:50

    super: A Síria mateix, avui en dia, si ets puta en alguna àrea del coneixement útil a l'estat, tens molts de números per què et facin treballar per als objectius de l'estat amenaçant-te amb fer patir fort la teva família en cas que no ho fagis. Per exemple, en cas d'enginyeries, si estudies i no tens manera d'escapar del país, pots acabar fàcilment servint els interessos de l'estat (militars, espionatge, etc.) per molt que et semblin malament. Si aquest mecanisme funciona avui dia, no m'estranyaria que funcionés temps enrera.

  23. Lluís
    01-10-2014 23:28

    A efectes pràctics, qui gosa enfotre-se'n de la feina de l'INH són només dos o tres anònims per internet, que escriuen amb tota l'altivesa com si representessin les grans comunitats d'estudiosos. Au home. La resta o callen com putes o no surten de la completa informalitat.

  24. Xavier
    01-10-2014 22:11

    QUE NO, COLLONS! QUE LES HUMANITATS NO SÓN CAP CIÈNCIA EXACTA!

  25. Xavier
    01-10-2014 22:08

    Vinga va!!! Tu sols et creus el que diuen els especialistes de la TEVA NOBLESA. Ho té que haver dit l'especialista en la matèria en qüestió o no existeix. Com que els especialistes del CAS JFK, van dir el que van dir, doncs tot lo altre, SOBRA. Com que ara ha aparegut un tal Assange i ens revela moltes coses brutes i ocultes dels estats, no podem fiar-se d'aquesta NOBLESA que creu en la bondat dels estats i que mai hagués dit RES de l'espionatge dels EUA, sinò és per aquest personatge. Seguiríem deglutint el que en seus llibres erudits ens diu la TEVA NOBLESA.

  26. Xavier
    01-10-2014 19:31

    :-)))

  27. super
    01-10-2014 17:59

    em sembla... i dic em sembla, que des de l'inh es diu que es retocaven els documents abans de passar per la impremta... es necessitava permís per imprimir... que es revisava el que es destinava a les impremtes... si el manuscrit no va ser censurat és perque no va passar per la mà del censor... i si no va passar per la mà del censor vol dir que no va passar per la impremta... si els col·loquis de la ciutat de tortosa no van passar per la impremta vol dir que no hi van arribar segurament... i si no hi van arribar és o bé perqué no es va enviar o bé perqué el van censurar... si un llegeix els col·loquis pot deduïr que si hi havia intenció de publicar-lo... en l'obra l'autor justifica no només és seu escrit sino també perque l'escriu en català... fins i tot sembla que demani excuses per si algú se sent molest pel que escriu, però que alguna cosa ha de fer després de veure tantes mentides proclamades sobre la seva nació, la catalana... perqué s'excusa? perquè creu que ha de ofendre a algú? perquè justifica l'ús del català?perquè denuncia senyalant a castella? què tem? perquè no tenim cap exemplar editat de l'obra en prosa més important del segle xvi de catalunya? no té res de ridícul pensar en la censura si tenim en compte tot això

  28. super
    01-10-2014 16:23

    algú em podria dir si els col·loquis de la ciutat de tortosa es van editar al s xvi? perque pel que tinc entès van romandre inèdits fins el s. xix... és a dir, es van editar al s. xix gràcies a la troballa d'un manuscrit... els manuscrits no passaven per la impremta...es feien a mà... per tant no passaven per la mà del censor de torn... "los malvados castellanos censores" no van poder fotre la grapa al manuscrit que es va editar al s xix... tot "erudit" hauria de saber-ho

  29. Xavier
    01-10-2014 13:03

    Bé Troll, però si aquesta errada l'haguérem fet aquí, la que ens estaria caient!!!

    També em referia a la web en general, com diu el Lluís, el tema de les banderoles és infecte. Recordo que ja vam parlar d'aquesta web fa uns dos anys i confonien l'ensenya de Sant Joan, que adjudicaven a Barcelona, amn la de Sant Jordi.

  30. Xavier
    01-10-2014 11:54

    Gràcies pels ànims, Lluís!!! Aniré fent per a que quedi el més pulcre possible.

    Si volgués superar al de l'Armada, ja fa temps que l'hagués fet, de fet, el primer comentari que vaig fer del tema penso, umilment, que ja el supera, hahaahaaaaa, VAJA CURTEDAT INSTITUCIONAL!!!

  31. Jaume Marquet
    01-10-2014 01:25

    L'escrit del senyor Bilbeny és victimista i, a voltes, demagògic, sobretot quan equipara qualsevol detractor de les seves tesis amb els unionistes. Malament rai, si l'ideari independentisme tingués tan poca credibilitat com l'INH! Ja vaig dir un cop que serem independents malgrat aquest Institut! Tres apunts:

    1) El personatge mateix. Diria que no és casual la fixació per Da Vinci: Bilbeny es considera l'humanista modern, l'historiador que també domina l'art, la filologia castellana i la catalana. En filologia castellana ja ha quedat prou retratat: l'únic mètode que usa per desemmascarar un catalanisme d'un suposat traductor és que la paraula, locució o frase feta sota sospita no aparegui en castellà modern i sí en el català d'ara; només per això qualsevol investigador seriós ja hauria plegat. Del català umil que gasta val més que no en parli.

    2) Visibilitat acadèmica de l'INH. Tots els investigadors, fins i tot els de pa sucat amb oli com jo, volem publicar a les millors revistes. El senyor Bilbeny pot justificar-se com li vingui de gust, però sap tan bé com jo que cap de les investigacions de l'INH passaria l'examen del revisor d'una revista especialitzada, i fa de les necessitats virtut. Si pogués demostrar cap de les seves teories, totes les revistes se'l rifarien!

    3) Fer bullir l'olla. Si vols viure d'això (és a dir, que gent amb bona fe et subvencioni), cal que publiquis molt sovint per tenir els feligresos contents, a un ritme que fa que la qualitat, que d'entrada ja era molt i molt discutible, quedi a sota terra.





  32. Lluís
    01-10-2014 00:16

    albert fortuny: jo crec que, per com parlen, són d'USA. No sé si ho tenen gaire bé per venir a dinar. :)

  33. Xavier
    30-09-2014 19:08

    Precisament en la data del Joan de Montcada sembla que la censura va fer un bon treball, però no perfecte. En totes les enciclopèdies en que l'he trobat, arbres genealògics, etc., tenen com a data de defunció 1535 i ÉS IMPOSSIBLE, ho he comprovat (he trobat a un lloc que aquesta data és en la que accepta l'herència paterna o materna, no recordo ara mateix). Tan sols a un lloc he trobat que la data és 1560 i em sembla una font del tot solvent, doncs bé, 1560 és la data en que fan finir al pare del 1r. Marqués de Santacruz, l'Alvaro de Bazán, el Vell. Curiós... I tot quadra.

  34. Xavier
    30-09-2014 12:17

    Bé, sí, utilitzo el condicional perquè no està tancada la història, però a mi em sembla coherent, versemblant i tot plegat em quadra prou. També afegir que les empremtes de la falsificació del Joan de Montcada si hi veuen en les dates de defunció, perquè d'altra forma no ho he pogut comprovar donada la nul·la informació sobre aquest personatge. He trobat que va finir al 1535 (la més habitual i que surt a quasi tots els llocs), però també al 1538, 1559 i 1560. Un ventall de dates que mostra alguna cosa estranya.

    Pizarro el tinc documentat com a cognom aragonès des del XVI però sembla que és d'origen jueu-portuguès.

  35. Xavier
    30-09-2014 11:12

    Ahir vaig veure una estona de la sèrie "Isabel". En fi, patètic, tots parlant castellà de la Mancha..., una cort molt cutre. Però no us heu de perdre el capítol de la setmana vinent!!! Surt el Capitán Trueno assetjant Nàpols!!!

  36. Xavier
    30-09-2014 10:50

    No té res d'estrany.

    Pissarro es un cognom aragonès i Francisco, així, en castellà, una cosa totalment normal a l'Aragó de l'època.

    Cortés és un cognom aragonès i Ferrando és una barreja entre el català Ferran i el castellà Fernando, segurament un aragonesisme.

    A mi el que més em sobta és la formula per la qual un més que probable, Gurrea d'Aragó, passa a ser conegut com a Cortés.
    Aquí s'ha d'apuntar que el Martín Cortés d'Albacar dedica "l'Sphera" al Juan II de Montcada dels Baçans i que aquest és el protector del Cristòfor Despuig. Si els Montcada d'Aytona compartien les reflexions del Cristòfor Despuig (el més natural), queda clar el perquè de la falsificació d'aquesta nissaga. I si els Cortés estaven emparentats amb els Montcada i aquest Martí amb una amistat profunda pel Joan, potser també compartien la mateixa línia de pensament respecte als castellans i d'aquí també, la seva desnaturalització i corrupció.

  37. Xavier
    29-09-2014 21:34

    En principi semblen afirmacions del Despuig. A Diego de Valera el fan morir al 1488. Tot el discurs del Livio (molt sucós) que fa abans del que discutim es el que està basat en Valera, el tema d'Amèrica sembla que és d'ell. (1.- pàg. 280-281)

    Penso que sí són fiables en el sentit que són declaracions que ell vertaderament pensava que eren certes. La dificultat la veig en el tema Colom, des de abans del 1500 desnaturalitzat per la història, ja sigui per pròpia voluntat (amagar les seves lluites contra Ferran II) o pels plets i maquinaria de la corona.

    Això és el que penso. Ai mare!


    1.http://www.ehumanista.ucsb.edu/eHumanista%20IVITRA/Volume%201/pdf/14%20ehumanista.ivitra.Despuig.JAGonzalez.Col.loquis.pdf

  38. Xavier
    29-09-2014 20:58

    Sobre el llibre del Despuig: El que diu de Fernando el segundo, Colon, Cortés i Pissaro són afirmacions seves o cita a Diego de Valera?

  39. Xavier
    29-09-2014 18:52

    Acabo de fer la lectura que fa 1492. He descobert!!! No sé ben bé que he descobert però alguna cosa, BEN SEGUR!!! ;-))

  40. Lluís
    29-09-2014 12:13

    Molt bé, molt bé, ja som al refranyer. Trol, només es tracta de que donis una font una mica més currada que unes pàgines d'història completament trinxades, si vols quedar una mica bé. No sé perquè et dones per satisfet amb un contingut que falla tant. I després vens aquí exigint!

  41. albert
    29-09-2014 00:08

    IVAN, no et passis amb en Trol, no l'estressis. Això no ho podrà ni entendre ni ubicar. Ell defensa madres-patrias-históricas, no pas anàlisi-comparació-criteri

  42. Lluís
    28-09-2014 23:12

    Un enllaç a la web de l'armada del passat, amb les banderes que mencionava (gràcies a que en Manel m'ho havia enviat temps enrera!): Banderes de les Índies (Casa d'Àustria).

  43. Lluís
    28-09-2014 22:56

    Ivan: sembla un manual de l'armada per a fer soldats buits de cap. Estaria bé saber si ho han calcat d'alguna crònica o així. Són l'hòstia, i ara fan la Semana Naval 2014 a Madrid, que avui s'acaba. Són bons, eh?

  44. albert fortuny
    28-09-2014 10:19

    Lluis i Josep, el mes patètic es que cobra per això. Es pot arribar a cure mes baix en aquesta vida?....

  45. Juan Lopez
    27-09-2014 18:39

    Veo que mi teoria sobre el origen de la Senyera esta siendo aceptado.
    Por cierto el mito de Don Pelayo es del siglo VIII y los nordicos vinieron entre el IX y el X.
    Pronto podre ofreceros una primicia sobre el descubrimiento de America

  46. Lluís
    27-09-2014 17:46

    Ivan: i relacionat amb els vikings, a Catalunya tenim l'origen dels virreis. :) El que expliques encaixa força amb les troballes de Fomenko. Un dia hem de posar-ho en comú. Salut!

  47. Manel Monsonis
    27-09-2014 14:10



    Em sembla excel · lent el teu escrit Jordi Bilbeny.
    Té molt mèrit el teu esforç ... Endavant, ... Afortunadament ja no hi ha fogueres amb les quals lliurar-se dels que estimen la veritat per sobre de qualsevol altra cosa.
    Gràcies per obrir els ulls a molta gent davant la manipulació de gran part de la nostra història

  48. Xavier
    27-09-2014 10:58

    Vestit!?! Què passa, que t'ha vingut a la ment una imatge meva tot nu i la visió t'ha resultat tan insuportable i esfereïdora, que el teu cervell l'ha descartat per complet?

    Doncs que sàpigues que tinc un cos molt esvelt, que em depilo tots els dies i que amb un simple tanga i una corona de llorer quedo impressionant.

    De totes formes, sempre pots imaginar-me amb Albornoz, huas, huas!

  49. Xavier
    26-09-2014 18:51

    I de les vikingues!!!

  50. Xavier
    26-09-2014 13:08

    Els de La Razón són els dentistes dels víkings!

  51. Eduard Baró
    26-09-2014 10:40

    Gràcies Jordi a tu i als que treballeu per despertar-nos d'un son (colonitzades les ments), provocat per garrotades de fa segles(genocidi). La sensació d'escruiximent, del mal als ossos,...(autoodi, critica des de la irracionalitat), que sentim com a poble, davant els crits per aixecar-nos (treballs del INH), ens fa lents i pesats, però acabarem despertant i ens sentirem alliberats i en plena forma. Segur.

  52. Marta
    26-09-2014 10:38

    Excel·lent, Jordi!

    "Crec que ens quedem cecs, crec que estem cecs, cecs que no hi veuen, cecs que, veient-hi, no hi veuen? Saramago

  53. Juan Lopez
    26-09-2014 10:09

    Otrosi; Si vemos los países en los que la influencia vikinga ha sido importante, Inglaterra, o que ha sido fundada por ellos, Rusia tienen por Patron al mismo Santo, San Jorge.
    Y como indica Ivan Gimenez incluso bandera similar Northumbria
    Arnau Mir de Tost no se trata de tener razón, sino de exponer, como se hace aquí, una teoría basada en datos totalmente objetivos y deducciones que se pueden hacer en base a esos datos. Por cierto se te olvido la descendencia de las tribus iberas; Layetanos, Lacetanos, Ilergetes, ..etc, fenicios, griegos, romanos, árabes, judíos.

  54. Arnau Mir de Tost
    26-09-2014 09:46

    Si, Juan López, tens raó: podria ser que els catalans descendíssim dels víkings (al capdavall venim dels francs de la marca hispànica i aquests dels gots i aquests potser dels víkings....i aquests dels cromanyons...); però qui va subjectivar la senyera, va fer-la símbol del major regne de l'edat mitjana, va fer les primeres lleis modernes, va instituir el pactisme i l'equilibri de poder entre el Rei i la societat i va fer l'empresa de la descoberta d'Amèrica (malgrat es discuteixi) van ser els reis catalans i els pobles del reialme catalano-aragonés. És com els actuals americans de USA: és cert que són d'origen anglès (però també irlandés i d'altres), però no per això es pot dir que a la Lluna van arribar els anglesos, ni que les aplicacions de l'energia nuclear sigui obra dels irlandesos). EN TOT CAS, EDITORIAL SUBLIM D'EN BILBENY.

  55. uri
    26-09-2014 09:39

    La clau d'aquesta nova història, d'aquesta redescoberta del nostre passat és haver detectat, enxampat i denunciat la censura d'Estat. Gràcies Jordi per la teva lucidesa intel·lectual.

  56. Ivan Gimenez
    26-09-2014 09:32

    Juan Lopez: Fixat també amb la bandera de Northumbria, al centre d'Anglaterra, és barrada amb colors daurats i vermells. Durant els segles IX i X, crec recordar, està ocupada pels homes del nord, és adir, els denominats en un futur, víkings. Jo crec que gran part pot anar per aquesta direcció. Si no estic mal informat, Raül, Roger, Robert ...etc. serien noms d'origen "víking?. Salut!

  57. Juanma
    26-09-2014 09:27

    Sigue Jordi, ánimo que cabalgamos, pues ladran... o "rugen".

  58. Juan Lopez
    26-09-2014 09:21

    Siguiendo el método deductivo del INH y por observación de grabados y dibujos antiguos, mas ciertas coincidencias en los nombres, lugares y tiempos a la siguiente conclusión:
    La Senyera es de origen Vikingo.
    1.- Si miramos los dibujos antiguos y modernos las velas de los Drakkar (barcos nórdicos) son listadas, algunas curiosamente idénticas a la Senyera.
    2.- Los vikingos en los siglos IX y X, llegan hasta Pamplona subiendo por el Ebro, saquean y asolan Zaragoza y otras poblaciones y secuestran y cobran rescate por el rey Garcia Iñiguez.
    3.- Si yo después de esto diseñara una bandera que asustara a mis enemigos es claro que seria la que asustara con solo verla, es decir las barras vikingas.
    4.- Uno de los Apellidos mas ilustres que se reivindica en esta pagina es el de los Papas Borgia, y curiosamente uno de los nombres comunes nórdicos es Börj, luego los Borja o Borgia fácilmente pueden ser descendientes de vikingos.
    Seguire informando

  59. Francesc D
    26-09-2014 07:44

    Ja fa uns quans anys que segueixo la tasca de L'INH(així com d'altres Webs que també estan compromeses en el desentrellat de la nostra història) però,especialment la teva,Jordi. Només tinc paraules d'agraïment per la vostra feina i dir-vos que endavant i que res os aturi. Haig de confessar que al començament també,vaig dubtar dels vostres plantejaments però, a mesura que anava comprovant les vostres teories,i comparant-les amb les aportacions d'altres Webs,me'n vaig adonar que hi havia molts paral?lelismes i que,tot apuntava cap a un mateix fil conductor on s'intuïa que, la nostra història havia estat retocada i no era exactament com ens l'havien explicat a l'escola. Soc dels que pensa que, a dia d'avui,qualsevol persona amb una certa mirada crítica i pensament propi,no pot dubtar hores d'ara de la catalanitat d'en colom, o com a mínim, sospitar que alguna cosa estranya està passant amb tants misteris, incongruències,llacunes i comtes de fades,a excepció d' aquells elements que volten per la web afegint més confusió i sense aportar res més que la seva fanàtica fe pel dogmatisme oficial i enfocant els fets com a un tema més polític que científic. Aquests personatjes,la història ja els hi està bé com està i millor no remenar res. Gràcies per la vostra feina i endavant!

  60. Isidre
    25-09-2014 23:28

    Jordi , estar clar que alguna t'ha passat. Pero cada cop mes pensem com tu i els estudisni investigacions que feu , com ha minim, fan que ens comencem a quewtionar el que sempre s,ens ha dit. Jo personalment sempre he sentit del meu avi, ara ja fa molts anys mort, que en Colom era de Tarroja de la Segarra, no li feiem cas al avi. Gracies a tu, pero, hem recuperat , en certa manera, el que deia el avi, i comentant amb gent de la Segarra resulta que es una idea que fa 3 o 4 generacions era ben estessa per la vall del sio.
    Continua, que no estas sol ... i realment necessitem recuperar la nostra veritable historia. Com pot ser que un poble que teoricament no na aportat res a la historiografia universal porti 300 aguantant i sobrevivint i reinaixent cada poques decades i reivindicant-se? Aqui hi algo mes ... i tu i la gent que treballeu a INH feu que, com ha minim, pensem que tot el que ens han explicat es fals o està manipulat-.

  61. Xavier
    25-09-2014 21:10

    M'he expressat mal.

    Quan apliques el teu propi mètode investigador (molt rudimentari, si vols -però més punts al nostre favor: surt amb certa facilitat) a la teoria general que diu que hi ha hagut un emmascarament massiu de personatges catalans.

    Només això.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
22236
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Una intervenció arqueològica a la basílica dels Sants Just i Pastor descobreix restes d'un segon palau...[+]
Quins fets ens narren els vitralls d'aquesta catedral belga? Com s'hi ordenen els escuts d'armes i els símbols?...[+]
És normal que quan es tradueix al francès la història de Don Quixote de la Mancha, se li digui precisament Dom...[+]
La Núria Garcia Quera ens explica la relació que tenen, segons ella, certs topònims pirinencs amb l'euskera...[+]