Sant Francesc a Barcelona
En Jeroni Münzer va recórrer els regnes hispànics durant els anys 1494 i 1495 per encàrrec de l'Emperador Maximilà. S'acabava de descobrir un Nou Món i Europa sencera volia obtenir-ne informació de primera mà. Amb aquesta finalitat, doncs, En Münzer arriba a Catalunya i pren nota minuciosa de tot el qui hi troba, des de Perpinyà fins Oriola. El llibre, editat novament per Ediciones Polifemo (Madrid, 1991), i que du per títol Viaje por España y Portugal, és ple de detalls i referències geogràfiques, humanes i històriques de tota mena.
Rellegint-lo en cerca de dades pel tema que m'ocupa de la catalanitat adulterada del descobriment americà, veig que fa referència al Convent dels franciscans de Barcelona. El que hi diu em sembla prou significatiu perquè en quedi constància i pugui ser una porta més d'una eventual recerca futura: la relació de Sant Francesc amb Catalunya.
Segons En Münzer, doncs, el 22 de setembre del 1494 entra a Barcelona, cosa que aprofita per descriure la ciutat i parlar de la seva forma de govern, de la Llotja i de la Casa de l'Infant Enric. I, acte seguit, escriu:
"Prop d'aquesta casa hi ha el monestir major de l'Orde de Sant Francesc, a la vora del mar. Al mig hi ha un altre monestir, petit, amb un claustre senzill, refectori, cel·les i una església reduïda, a manera de cripta, que féu construir Sant Francesc, on féu vida rigorosíssima durant diversos anys, quan la ciutat era petita. L'església té una sola finestra quadrada, amb reixes de ferro a través de la qual els mariners escoltaven la missa i la predicació del Sant" (p. 15).
Amb la qual cosa, tenim ara una base històrica que ens presenta Sant Francesc a Barcelona, fundant directament el convent que du el seu mateix nom i predicant a la població i a la marineria. És important constatar que En Münzer, en lloc d'estranyar-se per la informació que rebia sobre el cas, en cap moment no digui que es tracta d'enraonies o d'una llegenda, sinó que dóna a la informació un tractament de versemblança i certesa, fet que em crida enormement l'atenció, majorment perquè prové d'un home escrupolós, culte, que havia de conèixer els detalls –ni que fos d'una forma molt generalitzada– de la vida del sant i que, com a enviat de l'Emperador, escrivia per un entorn cortesà, gens neci. Per tant, és obvi que si ell hagués sabut que Sant Francesc havia estat sempre a Itàlia, no se li hauria acudit escriure el que va escriure, tenint sobretot present que només feia dos segles i mig de la vida del sant. Una vida, que per la seva importància, havia transcendit les fronteres i havia esdevingut un símbol de la nova espiritualitat europea.
Jordi Bilbeny
Autor: Jordi Bilbeny
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
En català tenim la paraula
franc, sinonim de lliure.
Els habitants de les terres lliures,
deixades lliures per en PERE MARTELL:::
rei dels francs, que no les va incorporar al Imperi GERMANIC ROMANIC.
---------------------------------------
JOAN BATISTE BERNAT.
ANOMENAT EL ""FRANCES""
----------------------------------------------
HI FA LA SEVA VIDA A BARCELONA Y A MONTSERAT...
-------------------------------------------------
EL PRIMER MONESTIR EL FA AL REGNE DE NAVARRA.
-------------------------------------------------------------------------------------
DIUEN QUE NO VA PODER ANAR A ROMA QUAN LI PRENEN LA SEVA ORDRE, I MORT A VIC.
------------------------------------------------------------------------------
-- EL VAN FER SANT APENES EN DOS ANYS...
VOLIEN TAPAR MOLTES COSES..
-----
GERMÀ---
Mi padre no ha dicho la verdad. En realidad San Francisco de Asis nació en Vilafranca del Penedès. Tuvo dos hijos con una pagesa y luego si que se trasladó a vivir a Salou, donde hasta el fin de sus dias regentó un comedero al lado de la platja para los turistas...
Como todo el mon sabe, San Francisco de Asis es del Alt Ampurdá y la mayor parte de su vida la hizo en Salou.