Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Sense Història és impossible fer política."
Jules Michelet
ARTICLES » 09-10-2022  |  IMPERI UNIVERSAL CATALà
3051 lectures

Sant Francesc viatjant per Catalunya

En Carles Camp s’estranya que hi hagi tantes llegendes de Sant Francesc voltant per Catalunya i es demana d’on surten, si tenim en compte que les seves biografies més oficials no ens diuen que hi vingués mai.

Sant Francesc i Santa Clara sopant al convent de Sant Damià. Antoni de Viladomat, 1724 (onlinelicor.es).

Llegint el llibre d’En Martí Boada Llegendes del Montseny(1), m’adonc que hi parla molt per sobre d’algunes tradicions que hi ha a l’entorn de la presència del  Sant a Catalunya. I, al capítol titulat «Sant Francesc a la vila de Sant Celoni», hi diu:

«El llibre de Les Floretes de Sant Francesc refereix que el pobrissó d’Assís, “per la seva devoció anà a Sant Jaume de Galícia”. Seria allà pels anys 1211 al 1214. De retorn del seu devot pelegrinatge, fent ja camí cap a Itàlia, és ben segur que passaria per la nostra terra catalana. Segons una antiga tradició, són molts pobles de Catalunya, on el sant hi féu una estada més o menys llarga, que aprofitaria per predicar-hi amb el seu exemple silenciós i la seva paraula encesa pel foc de l’amor diví. Barcelona, Girona, Lleida, Cervera i Perpinyà asseguren que Francesc hi posà les primeres pedres fundacionals dels seus convents de framenors. Cervelló, en la seva masia del Lledoner, i Sant Joan Despí, en el seu mas Codina, diuen que tingueren la sort de poder donar-li una bona acollida, que més endavant fou premiada amb sengles fets prodigiosos».

Els fets prodigiosos són:

A l’enterrament de l’amo del Lledoner hi assistiren dotze frares, que van desaparèixer miraculosament així que s’acabaren els funerals.

En temps de la Guerra de Successió, quan un escamot de soldats anava a cremar el Mas Codina, es retirà mig esporuguit en veure que totes les finestres estaven defensades per uns frares franciscans, que desaparegueren tan bon punt marxaren els soldats (2).

Així mateix, En Jaume Vilageliu explica que Sant Francesc, amb un company, passaren per la vila de Sant Celoni, al Vallès Oriental. Anaven molt assedegats, i varen entrar en una vinya per menjar una mica de raïm i poder apagar la set. El company de Sant Francesc es va treure la capa, però li va prendre un criat de la casa propietària de la vinya −el Mas del Pont−, llavors anomenat Mas Abadenchs. En veure el que havia passat, i que ningú no els tornava la capa ni els reconeixia, va fer assecar la vinya. Després varen anar al Mas Abadenchs a demanar-la. L’amo, En Ramon Giralt, tot disculpant-se, no sols no els va tornar la capa, sinó que, a més, va oferir hospitalitat al Sant i a tots els seus companys sempre que vinguessin a Sant Celoni. Agraït Sant Francesc, va fer reverdejar la vinya i, a més, va fer brotar una font −la Font del Mas Pont−, que donava una aigua miraculosa, ja que molts malalts, bevent d’aquella aigua per devoció a Sant Francesc, havien recobrat la salut, així com molts febrosos també es curaren, segons un testimoni del 1755. I quan En Ramon Giralt va morir, varen aparèixer 22 àngels en forma de frares franciscans per cantar els Divins Oficis i assistir al seu funeral, frares que desaparegueren acabada la cerimònia, igual que l’amo del Mas Lledoner de Cervelló.

Tant és així, que aquesta història és explicada als Goigs de Sant Celoni, dedicats a Sant Francesc.

En recordança per l’estada del Sant a Sant Celoni, En Renat de Puigvert va construir una capella dedicada a Sant Francesc al Mas del Pont, construcció que, pel motiu que fos, no fou acabada.

Per això el 1755, l’Agustí Lligada i de Rocafort va adreçar una carta al bisbe de Barcelona explicant tot això a fi de justificar la sol·licitud d’acabar i de consagrar aquesta capella de Sant Francesc. Una sol·licitud que testimonia la ferma creença en tots aquets fets acabats d’explicar, ja que no es posa per escrit fets prodigiosos referents a sants, ni se n’expliquen miracles dels quals no s’estigui convençut que siguin certs, i menys en una carta adreçada a un bisbe (3).

En Vilageliu també afirma que fou el mateix Sant Francesc en persona qui va fundar els convents franciscans de Santiago de Compostela, a Galícia; el de Tudela, a Navarra, i els de Logronyo, Burgos, Ciudad Rodrigo, Toledo i Madrid a Castella.

He repassat una biografia de Sant Francesc, i no s’ha demostrat mai que vingués a Espanya. Sembla que hi va venir per allà el 1213, o per anar cap a Santiago en pelegrinatge, o de camí  al Marroc, on anava a convertir al cristianisme al sultà Miramolí. Però pel camí es va posar malalt i va haver de tornar a Itàlia. Així, doncs, segons les fonts oficials, no va passar de la Provença (4).

Per tant, si no va posar mai els peus a la Península Ibèrica, ¿d’on surten aquestes històries tan abundants i insistents sobre actuacions i fets de Sant Francesc a Catalunya ?

Carles Camp

 

NOTES

(1) MARTÍ BOADA, Llegendes del Montseny; Carles Vallès, editor; Figueres, 3a edició, febrer 1993, p. 105.

(2) Arxiu Diocesà de Barcelona – Llib. “gratiarum”, tom 80, folis 467 al 470.

(3) JAUME VILAGELIU, Santcelonines; Impremta Bilbeny, Sant Celoni, 1977, p. 99-104 i notes 102 i 103, p. 112.

(4) JULIEN GREEN, Hermano Francisco; Editorial Sal Terrae, Santander 2002, p. 167 i 305.



Autor: Carles Camp




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Edmund Cooke
    17-10-2022 19:29

    Segons les dates d'aquest dos personatges, un del segle xi i l'altre del segle xiii, els separen uns 175 anys…. Si tenim present que a aquelles èpoques el temps corria molt pero molt mes lent que ara, és palmari que el segon va coneixer del primer, i per tant, en venir des de italia, per força havia de passar per barcelona, unic port i ciutat comtal important a la peninsula des del segle xi al xiii.

  2. Edmund Cooke
    17-10-2022 19:17

    No consta en tota la historiografia mundial cap altre lloc a tota la peninsula a on anessin els papes a estudiar… nomes vic, sota el poder del comte-rei de barcelona…

    Per tant, si sanr francesc va estar a la nostra peninsula, de segur va anar a Vic, molt abans que a qualsevol altre lloc….

  3. Edmund Cooke
    17-10-2022 19:12

    …. És força versemblant que sant francesc passes per Vic. Hem de tenir en compte que a aquesta població es va formar en gerbert d'orlhac, sota auspici del comte de barcelona…en gerbert, conegut com a silvestre II, va inventar el rellotge, amb dotze usos horaris, agulla pels segons, els minuts i les hores (12) tal i com el coneixem avui dia..,, també va introduir la numeració mal dita arabiga, ja que es 100% catalana…0,1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9. El seu mestre va ser l'Ato de Vic…ma dreta del comte de barcelona, borrell ii, en les qüedtions episcopals de la corona catalana en detriment del poder episcopal de narbona…..

  4. Xavi G.
    13-10-2022 18:57

    Hahahhaaaa. Veus, Frede? Ara t'ha tornat a passar a tu... i a l'Edmund....

    Respecte a l'article, no li veig massa base. Només responent a la darrera pregunta que es fa ja podem tenir una idea.

    Si aquestes "històries tan abundants i insistents sobre actuacions i fets de Sant Francesc a Catalunya" surten de la mateixa font que les que conten miracles de desaparicions i aparicions, doncs ja es podem fer a la idea de la credibilitat que poden tenir...

    Tot invencions em sembla a mi.

  5. Frede
    12-10-2022 16:35

    Als administradors. No sé si li passa al meu ordinador o a la pàgina, però em sembla que han desaparegut les aportacions de l'Abat i la Maria. Això fa que no s'entengui a qui responem. Salut!

  6. Frede
    11-10-2022 17:05

    Ai, sí! Em preocupes molt, Abad. Sou vosaltres, ets tu, qui veniu, qui vens, a passar el rato, això dieu. El que no us ho creieu ni en els pocs somnis que tingueu. Esteu aquí per odi, ràbia o malaltia. Però el problema és vostre. Per sort, coneixem d'altres persones que han passat per aquí, en clara oposició a les tesis de l'INH i que han exhibit una enorme exquisidesa intel·lectual. No és el vostre cas. Però esteu a temps de rectificar.

    El cas de Sant Francesc és interessant. A banda de la petjada a Catalunya hi ha curiositats a tenir en compte. Com sempre passa en certs personatges es desconeix els inicis de la seva vida, dates, etc. Amb el temps l'historiografia omple els buits. Sembla que va estar uns anys a França, es diu a la Provença. Recordem que en aquells temps i en aquells territoris hi campaven els càtars i albigesos. D'on podia treure les idees per a la seva congregació? Només son curiositats que fan pensar.

    No podem obviar que els estats, l'espanyol, francés i italià han creat els seus relats i s'han apropiat de personatges, mites i història que no casen en la seva idea de país però que la raó d'Estat els ha obligat a fer seus per dotar de credibilitat el relat. Si convé amb l'ajut de la censura i la manipulació històrica.

    Tot just l'INH està desemmascarant l'estat espanyol. Hi ha molta feina a fer, però falten recursos econòmics i mà d'obra intel·lectual. Esperem que en el futur les coses millorin.

  7. Frede
    11-10-2022 12:32

    No pas, Abat (català, oi?). A tu i a tots els trolls ja us ho he dit manta vegades. És inútil que intenteu boicotejar la web amb la la persistent i, sovint fastigosa, incursió supremacista i prepotent del castellà. No aconseguireu afeblir els arguments que s'hi tracten. Ans al contrari. Per la senzilla raó que aquí s'investiga una realitat. Com quan els físics investiguen l'àtom. Ells no saben que hi trobaran, però investiguen. Aquí, els nostres investigadors fan el mateix. És el que no acabeu d'entendre. La vostra actitud fatxenda ens dóna moltes més raons per continuar. El dia que sigueu capaços de ser respectuosos i educats avançareu uns segles en el vostre drama existencial. Si a més de respectuosos, argumenteu amb cara i ulls, a més d'avançar de ben segur que també evolucionareu. No. No s'ha "colado” cap "ñ”. S'ha escrit ñordo amb tota la intencionalitat. I suposava que la teva preclara intel·ligència ho hauria entès. De tota manera t'ho has llegit tot? Alguna cosa et pot ser útil, com la diversitat lingüística dels catalans, de la que te n'aprofites (cosa que no podries fer, per exemple, a Alemanya) i també dels recursos a Internet que no els deus conèixer. Però vaja, entre la Marieta que només escup porqueria i l'Abat que no aporta res, anem llestos. De que anava l'article? Ah, sí! de Sant Francesc. Alguna aportació més o menys assenyada i intel·lectualment digna?

  8. Frede
    11-10-2022 00:19

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  9. Edmund Cooke
    10-10-2022 20:43

    … maria, mira que diu la wiki castellana sobre el monestir que portava el seu nom a Barcelona….

    https://es.wikipedia.org/wiki/Convento_de_San_Francisco_(Barcelona)

    Doncs diu el mateix que els teus compares granadins i que l'article de l'inh que estem comentant… que sant francesc va estar a Barcelona!….

    Tothom ho clar menys tu…. Crec que pel nobel hauràs d'esperar a la teva propera reencarnació. Espero que tinguis sort i no et toqui ser un ruc.

  10. Edmund Cooke
    10-10-2022 20:28

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  11. Edmund Cooke
    10-10-2022 17:04

    Maria mira que "cachondos” són els teus colegues de granada a l'associació d'amics del cami de sant jaume…. Tambe diuen que va passar per Vic i Barcelona!!

    https://eliniciomozarabe.es/san-francisco-de-asis-en-el-camino-de-santiago/

    Crec que han perdut els papers…. Hahaha!

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
36406 lectures
11a UNH - Presentació de la universitat
Abel Cutillas - Pensar la Història: de Nietzsche a Maquiavel
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si comparem les portades de les dues primeres edicions del Quixot de 1605, ens adonem tot seguit que en una...[+]
Per què no s'ha recordat la gran victòria catalana contra els francesos a Grècia el 13 de març 1311? Quim...[+]
Una nova expressió del Quixot, incomprensible del tot en castellà, porta En Lluís Batlle a trobar-hi un...[+]
Viu o mort al 1484? Aquest punt bloqueja molts investigadors, però En Jordi Bilbeny et dóna la clau per passar...[+]