EDITORIAL » 14-06-2012
![]() 6529 lectures
|
Sense humilitat no hi ha coneixement
Si una cosa fonamental caracteritza els meus estudis és l'escrupolositat. En un món on tanta gent diu el que pensa i on tothom opina en funció de les emocions i del que li han explicat a l'escola o a l'institut, jo he mirat de fer recerca a partir del rigor. Amb això vull dir que no hi pot haver rigor sense la contrastació de dades, sense anar a les fonts i estudiar-les i comparar-les amb d'altres fonts primàries i secundàries. I, sobretot, amb textos inèdits que aportin nova llum al conflicte que volem resoldre.
De vegades, la història oficial i el discurs oficial sobre aquesta història només és una convenció, un pacte polític, per dir-ho fi, perquè tots sabem que la història oficial és un muntatge. Tothom està d'acord a acceptar que la història l'han feta els vencedors. Tothom. Però, llavors, com que la nostra Nació des del segle XVII ençà només ha sofert una derrota darrera una altra en les sovintejades topades que hem tingut amb l'estat espanyol, nosaltres no hem pogut escriure la història. O l'hem poguda escriure, però no l'hem poguda editar tal i com es va escriure. Perquè tot llibre editat és un llibre supervisat per la censura d'estat. Amb desenes de desenes de lleis que ho avalen i ho permeten. La censura d'estat no és una obsessió meva, com de vegades es diu per desmerèixer la meva recerca. És una realitat. Estudiada minuciosament per múltiples erudits. I és aquesta censura la que no ens ha permès veure els fets tal com es van esdevenir. Llavors, si volem ser realment escrupolosos i tenir una actitud científica i rigorosa davant dels fets, no ens podem creure els llibres com uns nens de bolquers. Cal contrastar-los, pensar-los, rellegir-los una i cent vegades. En Fuster deia que "llegir és rellegir". Jo m'he fet un fart d'escriure que "llegir és pensar". I que allò que caracteritza l'home adult, l'home conscient, no és pas la lectura i la relectura, sinó el pensament. El pensament, en tot cas, al servei de la lectura. O també al servei de la lectura. Llegir sense pensar és propi de badocs. Llegir sense pensar i creure que l'única forma de vida possible és llegir perpètuament sense pensar és ja propi de fanàtics. El fanatisme s'aferra a les fonts sense sentit crític, sense relectures i, és clar, sense pensament. O més ben dit: amb el pensament únic, monolític, fagocitador. El fanatisme devora la divergència. I en una cosa tan dèbil i mal·leable com la interpretació d'un text, la divergència és necessària a fi d'enriquir la interpretació. Però calen proves, documentes, evidències. I jo les aporto. I els investigadors de l'Institut Nova Història les aportem. Portem decennis posant nous documents sobre la taula. Al començament podia semblar un joc de prestidigitació documental. Ara ja és un nou paradigma. Hem aportat tanta informació nova, tants nous documents, tantes i tantes proves que no s'havien tingut en consideració, que el vell relat de la nostra història ara se'ns descobreix com una mera rondalla. Els qui ens acusen de fanàtics haurien de tenir molt clar que fanatisme no és aportar documentació sinó negar-la i fer veure que no existeix. O en el pitjor dels casos: saber-la i obviar-la. Aquest és un pecat capital molt abundós: quan una peça no encaixa, fer veure que no existeix. Però ara són centenars de peces que no encaixen i desenes de desenes de persones que cerquen i escriuen. Ja no és tan fàcil amagar-nos sota la catifa. Cada vegada som més els qui exigim respecte. Respecte pel nostre passat, per les fonts que han sobreviscut i respecte a l'hora d'estudiar-lo. Perquè el nostre passat és una mica també com nosaltres: arraconat i amagat sota una estora. Potser per això mateix el podem intuir tan bé. Potser per això l'ensumem amb tanta precisió.
Autor: Jordi Bilbeny
versió per imprimir
Mentres te n'alegres de la privació que es fa que el Jordi accedeixi a càtedra, el món en el que vivim queda supeditat a l'herència dels plans d'estudis falangistes, a la foguera de la Inquisició, a l'espassa dictatorial, i a la mort i extermini que s'ha fet de tot aquell que divergia de l'expressió oficial que tu vanaglories. Trist, bastant trist, i degollador, molt degollador, com els que et precedeixen
Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
Feu clic aqui per mostrar-loLa repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.
Ben cert! "la noblesa no es transmet per la sang sinó per l'actitud" Fa uns anys em van dir que "la veritable reialesa és la que es conquereix no la que s'hereta" Aquesta aristocràcia interior, aquesta noblesa d'ànima és la base sobre la que hem de fonamentar la construcció de l'Estat recuperat. Si no és així, tota la vostra feina i la de tants altres no haurà servit per a res. Ja em veig venir les respostes. Un exemple. Els italians diuen “l'Itàlia è una merda, ma è la nostra merda” No cal traducció. Hem de recuperar el nostre passat i hem de recuperar la nostra llibertat, però sovint penso que ens falten elements vitals per dotar el nostre futur d'un horitzó brillant. Potser no és el lloc per dir això. Potser s'ha de dir als polítics, intel·lectuals... No sé. No m'agradaria arribar a aquesta manera d'entendre el propi país que tenen els italians. Estem fent quelcom important, cert, però voldria una terra on m'hi sentís orgullós. Em falten pensadors del futur. Em falten treballadors de la il·lusió. Em falten pioners de la Nova Catalunya. Comparteixo tot el que dius, sobretot, pensar, pensar molt. Però, no m'he pogut estar d'escriure allò que fa dies que em balla pel cap i que aquesta petita frase m'ha fet abocar aquí. Salut i endavant!
Jordi, ets el referent més lluminós de la recerca de la veritat amagada de Catalunya. Quan ens persegueixen amb difamacions és senyal de que anem bé, de que ja som una gran brossa a l'ull del nostre depredador. No defalleixis. En som molts, moltíssims els que et seguim i intentem ser el teu eco. Ramon
Quantes afirmacions d'aquest editorial ens apropen al esperit dels grans humanistes!!!