EN
Crea el teu compte
Accedeix
"La història s'assembla a un sord que contesta preguntes que ningú fa."
Lleó Tolstoi
ARTICLES » PROJECTE COLOM
Data de publicació: 11-10-2019  4398 lectures

Pep Mayolas

Sicília i «la propietat d'En Colom»

Ara que l’INH viatja a Sicília, En Pep Mayolas ens facilita uns breus apunts històrics que recorda haver espicossat de diverses lectures en els darrers quinze anys.

Província de Messina (Sicília)

La immortal novel·la El somrís del mariner inconegut (Proa, 2006), del sicilià Vincenzo Consolo (1933-2012), que en versió catalana comportà 25 anys de feina a l'Alexis Eudald Solà, una fita de la traducció, comença amb el viatge del baró de Mandralisca des de l'illa de Lipari a Cefalú. Lipari és una de les illetes dependents administrativament de Sicília, i en concret, estava adscrita a la província de Messina, on En Pere-Antoni d'Alòs-Colom —nét del descobridor— fou cònsol català des de 1543 fins a la seva mort, probablement, que hauria tingut lloc el 1564. Durant aquest arc temporal, el mallorquí Jeroni Nadal hi fundà el que es diu que fou el segon col·legi jesuïta de la història, un col·legi que aviat es convertí en la Universitat que els sicilians duien dècades reclamant. A la Universitat de Messina i en aquell mateix període de temps, hi estudià el matemàtic Giuseppe Moletto, prologuista de la versió italiana de la Vida del Almirall,  la primera biografia d’En Colom atribuïda al seu fill Ferran, estampada presumptament a Venècia i publicada el 25 d'abril de 1571.

Bé, a la novel·la d'En Consolo, un personatge exclama, en un moment de defensa d'unes raons en una conversa o discussió, «m'hi jugo la propietat d'En Colom!», com si fos la cosa més gran que hom s'hi podia jugar, a la Sicília del segle XIX. L'esment «d'En Colom» com si tothom sabés qui era convida a pensar que es referiria al descobridor... o potser a un descendent seu prou conegut per la seva opulència al seu temps, com podria ser el cas del cònsol barceloní Pere-Antoni.

També és digne d'esment que quan la Inquisició arribà a l’illa i començà a desplegar-hi les seves monstruoses activitats, els condemnats a la foguera s’executaven en un indret que hom anomenava «el pla d'En Colom». Potser es tracta d’una simple casualitat. O potser no. Solia passar que els botxins del Sant Ofici sabien molt bé què feien i a on ho havien de fer.

Pep Mayolas



Autor: Pep Mayolas




Descarregar PDF de l'article

Comentaris publicats

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
      EDITORIAL
    Ja podeu consultar el programa sencer del «25è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya», que se celebrarà a Arenys de Munt els dies 20 i 21 de novembre, aquest cop en un escenari diferent al dels anys anteriors: el Centre Cívic Can Mallol de la Torre.
    1722 lectures
    Llista de reproducció de tots els videus de la 13a UNHLlista de reproducció de tots els videus de la 13a UNH
    24è Simposi sobre la història censurada de Catalunya24è Simposi sobre la història censurada de Catalunya
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    La Núria Garcia Quera ens explica la relació que tenen, segons ella, certs topònims pirinencs amb l'euskera...[+]
    Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i...[+]
    Sabies que s’ha pogut documentar en almenys dues ocasions que En Cristòfor Colom va escriure una carta en...[+]
    Si fos cert que la Celestina és una obra catalana traduïda al castellà, l'acció de la qual passa a València,...[+]