Crea el teu compte
Accedeix
"Sovint les persones no volen veure o escoltar la veritat perquè no volen q les seves il·lusions siguin destruïdes"
Friedrich Nietzsche
ARTICLES » PROJECTE CONTRA LA CENSURA I LA MANIPULACIÓ
Data de publicació: 03-08-2022  1988

Pau Mora

Sifante, noble català de Barcelona, un alter ego de Colom a «Il Mondo Nuovo» de Tommaso Stigliani?

En Pau Mora tanca els cicles de conferències de la 9ª edició del UNH analitzant el poema "Il Mondo Nuovo" sobre la descoberta d'Amèrica, de Tomaso Stigliani.

Pau Mora

En aquesta conferència, En Pau Mora ens parla d’Il Mondo Nuovo de Tommaso Stigliani des d’una perspectiva històrica. Aquest poema heroic de principis del segle XVII, que conté 34 cants i unes 4.000 octaves en la seva segona i definitiva edició, és un dels primers poemes en italià que tracta sobre la descoberta i conquesta d’Amèrica.

Tot i contenir elements fantàstics com monstres i canviar alguns aspectes històrics, com que En Colom va a Amèrica amb un nombrós exèrcit cristià després d’una revelació d’un àngel, l’obra està basada en els fets reals de la gesta colombina.

Primerament, es repassa la biografia de l’escriptor napolità i després d’un breu resum de l’obra s’examinen els versos que contradiuen la història oficial. Un d’ells és que a Ferran el Catòlic se l’anomena ‘’senyor de l’empresa del Nou Món’’, i no Isabel la Catòlica, la qual és referida simplement com a ‘’muller del rei Ferran’’. Un altre és el fet que no passin per Palos quan tornen del primer viatge, sinó que, després de parar a Lisboa on el rep el rei portuguès, En Colom segueix per mar, passa l’estret i no para fins a posar el peu a terra prop de Barcelona. De passada, es detallen algunes catalanades sintàctiques i de vocabulari que hi ha en aquests versos seleccionats.

També s’hi observen altres curiositats, com una trobada i un estrany diàleg entre Colom i Sifante, un noble català de Barcelona. Sifante i la seva esposa Giselda, de Burgos, després d’un llarg periple i un naufragi, arriben a l’illa de Bermuda i seran retornats a Barcelona. A banda del diàleg, s’analitza la referència d’Aprosio, que creu que Stigliani ha tret els fets de la història entre Orio i Pulicastra, una novel·la de Celio Malespini, i que ambdós l’han tret a la vegada de Mambriano.



Autor: Pau Mora




Descarregar PDF de l'article

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

    Aconseguits 7260€
    de 8000€
    Queden 15 dies

    Desgravació fiscal fins al 80% (IRPF)*
    Més informació
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    39156
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    Llista de reproducció de tots els videus de la 12a UNH
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Qui eren els ambaixadors de Ferran el Catòlic a Roma? Pot ser que en el moment de màxima puixança de la Nació,...[+]
    Per què no s'ha recordat la gran victòria catalana contra els francesos a Grècia el 13 de març 1311? Quim...[+]
    Els historiadors oficials espanyols ens asseguren que Catalunya no era un regne i que ni tan sols no existia: que...[+]