EN
Crea el teu compte
Accedeix
"Quan al món apareix un geni, es pot identificar per aquest senyal: tots els necis es conjuren contra ell"
Johnathan Shift «Thoughs on various subjects, moral and diverting».
ARTICLES » PROJECTE CONTRA LA CENSURA I LA MANIPULACIÓ
Data de publicació: 03-08-2022  2779 lectures

Pau Mora

Sifante, noble català de Barcelona, un alter ego de Colom a «Il Mondo Nuovo» de Tommaso Stigliani?

En Pau Mora tanca els cicles de conferències de la 9ª edició del UNH analitzant el poema "Il Mondo Nuovo" sobre la descoberta d'Amèrica, de Tomaso Stigliani.

Pau Mora

En aquesta conferència, En Pau Mora ens parla d’Il Mondo Nuovo de Tommaso Stigliani des d’una perspectiva històrica. Aquest poema heroic de principis del segle XVII, que conté 34 cants i unes 4.000 octaves en la seva segona i definitiva edició, és un dels primers poemes en italià que tracta sobre la descoberta i conquesta d’Amèrica.

Tot i contenir elements fantàstics com monstres i canviar alguns aspectes històrics, com que En Colom va a Amèrica amb un nombrós exèrcit cristià després d’una revelació d’un àngel, l’obra està basada en els fets reals de la gesta colombina.

Primerament, es repassa la biografia de l’escriptor napolità i després d’un breu resum de l’obra s’examinen els versos que contradiuen la història oficial. Un d’ells és que a Ferran el Catòlic se l’anomena ‘’senyor de l’empresa del Nou Món’’, i no Isabel la Catòlica, la qual és referida simplement com a ‘’muller del rei Ferran’’. Un altre és el fet que no passin per Palos quan tornen del primer viatge, sinó que, després de parar a Lisboa on el rep el rei portuguès, En Colom segueix per mar, passa l’estret i no para fins a posar el peu a terra prop de Barcelona. De passada, es detallen algunes catalanades sintàctiques i de vocabulari que hi ha en aquests versos seleccionats.

També s’hi observen altres curiositats, com una trobada i un estrany diàleg entre Colom i Sifante, un noble català de Barcelona. Sifante i la seva esposa Giselda, de Burgos, després d’un llarg periple i un naufragi, arriben a l’illa de Bermuda i seran retornats a Barcelona. A banda del diàleg, s’analitza la referència d’Aprosio, que creu que Stigliani ha tret els fets de la història entre Orio i Pulicastra, una novel·la de Celio Malespini, i que ambdós l’han tret a la vegada de Mambriano.



Autor: Pau Mora




Descarregar PDF de l'article

Comentaris publicats

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
      EDITORIAL
    Publiquem el parlament d'En Jordi Bilbeny, escriptor, investigador i Director de la Universitat Nova Història; a l'acte d'obertura de la 13a Universitat Nova Història - Jornades d'Història i Pensament d'aquest 2026.
    972 lectures
    24è Simposi sobre la història censurada de Catalunya24è Simposi sobre la història censurada de Catalunya
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è SimposiLlista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Que els catalans van ser els descobridors d'Amèrica ho tenim molt clar a l'INH. Tant, que sempre estem esperant...[+]
    La història oficial ens pinta el geni més gran de tots els genis del Renaixement com un fill analfabet d'una...[+]
    Jordi Bilbeny investiga les arrels catalanes del descobridor del nou continent en El dit de Colom, un treball en...[+]
    Un cop feta pública la restauració de la Gioconda del Museu del Prado, l'Albert Fortuny ens dóna el seu punt de...[+]