Sobre el Manuscrit de Maimònides
Publiquem un fil en dues parts del compte a X de l’estudiós Josep Bastardas sobre la possible catalanitat del Manuscrit del savi jueu Moisès Maimònides (1134-1204), trobat a la Universitat de Cambridge, procedent de la Guenizah del Caire.
Si torno a remoure aquesta qüestió sobre el Manuscrit de Maimònides trobat a la Universitat de Cambridge procedent de la Guenizah del Caire és perquè l'afer és prou important perquè els experts que han tingut o tenen aquest manuscrit a les seves mans transcriguin el text en detall i diguin quina és aquesta ”llengua romanç" present en aquest document que ”deriva” - diuen ells - ”del llatí”. Jo llegeixo en aquest glossari noms com: Vi, pera, poma, vida... i no encerto més perquè es fa difícil de llegir en les còpies que han arribat i evidentment puc estar equivocat, però a mi em sona català, per això necessito verificació d'aquells que la puguin donar. Perquè, si fos així, ens trobaríem davant un altre cas que per no dir-ne català (en termes genèrics), en diuen llengua romanç andalusí que deriva del llatí. Prou sabut és que Maimònides era un jueu (tal vegada vinculat o relacionat amb el Principat Jueu de Narbona i com a tal podria tenir vincles jueus catalans...) que escrivia en àrab però amb caràcters hebreus... Aquesta característica era molt pròpia d'aquella època cultural que a mitjans del segle XII amb la "reconquesta” canviaria radicalment. Un savi comparable en la línia de Maimònides és el nostre Ramon Llull. Tant l'un com l'altre serien d'aquesta espècie d'avis raris que romandrien d'una època ja dissolta i esplendorosa del món cultural de l'Al-Andalus i el Principat Jueu de Narbona.
Ara fa dos anys i mig, l'investigador de la Universitat de Granada Dr. Prof. José Martínez Delgado descobrí a la Biblioteca de la Universitat de Cambridge, procedent d'una guernitsà, no solament un manuscrit de pròpia mà i lletra de Maimònides (1134-1204) de la segona meitat del s. XII (Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (hebreu: משה בן מימון, Moixè ben Maymon; àrab: موسى بن ميمون, Mūsà ibn Maymūn; literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —hebreu: רמב"ם, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí), sinó que, i això és molt important a semblança del gran mestre Ramon Llull que cronològicament el succeirà, aquest manuscrit té anotacions juevo-catalanes, és a dir, allò que en diuen ”lengua romance" per no dir-ne "català" en termes genèrics, que és la llengua que es parlava a Occident[1]. Seria interessant que algun expert opinés sobre això. Nosaltres hi tornarem.
Josep Bastardas
Podeu llegir el fil de Tuiter original a través del següent enllaç:
https://x.com/josepbastardas/status/1962801668006801642?s=48&t=OSRlxE94NZu-5EWNUykpAA
[1] Vegeu, en línia, “Descubierto en Cambridge un texto inédito de Maimónides escrito en lengua romance”:
https://diariocordoba.com/cultura/2023/05/08/descubierto-cambridge-texto-inedito-maimonides-87050565.html?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=btn-share a través de @cordoba
Autor: Josep Bastardas








Afegeix-hi un comentari:
Per poder deixar comentaris us heu de registrar: