Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la histĂČria. Somnia-la i refĂ©s-la."
Pere Quart
ARTICLES » 04-11-2014  |  PROJECTE COLOM
4189

Dos documents que avalarien que En Joan Colom era viu després del 1484

Era mort En Joan Colom al 1484 com insisteixen a demostrar des del Centre d'Estudis Colombins, perquù així consta en un document? O, altrament, era viu tal com palesen dos documents posteriors del 1488 i del 1490? L’advocat Lluís Matamala analitza el contingut dels documents i ens aporta la seva conclusió

PĂ gina del testament de
Caterina de Gualbes i
Colom

LA QÜESTIÓ:

El Sr. Jordi Bilbeny sostĂ© que el Sr. Joan Colom  Bertran, que surt al testament i SentĂšncia a quĂš desprĂ©s es farĂ  al·lusiĂł, Ă©s el famĂłs CristĂČfol Colom.

I diem aixĂČ perquĂš els detractors del Sr. Bilbeny presenten sobretot un document (que Ă©s un document mercantil i de poders) del 2 d’agost del 1484, on es fa constar que el dit Joan Colom Ă©s quondam (Ă©s a dir, difunt) i, per tant, conclouen que no podria ser el descobridor si al 1488 era mort.

El document, textualment, diu: “Jaume Colom, donzell,fill i hereu universal de Mn. Joan Colom, quondam  i Pere Colom [...] fill  i procurador de Mn. LluĂ­s Colom, cavaller”. En conseqĂŒĂšncia, nomĂ©s per aquest document, es podria afirmar que en aquell moment es donava per difunt el Sr. Joan Colom.

Ara bĂ©: hi ha, com a mĂ­nim dos documents importants de data posterior que posarien molt en qĂŒestiĂł o contradirien aquest del 1484.

El primer, seria:

A.- En Carreras Valls esmenta una SentĂšncia del 18 de març del 1488, emesa per l’Infant Enric d’AragĂł, i on s’esmenta per primera vegada, que se’n tingui coneixement, la genealogia dels nobles Colom de Barcelona: Guillem Colom, quondam, (1419) tinguĂ© un fill anomenat Jaume (es dedueix que Ă©s mort, ja que va morir entre el 1440-1441, perquĂš ho sabem pel testament d’Elionor Colom, filla seva i germana d'En LluĂ­s i d'En Joan Colom), el qual Jaume tinguĂ© com a mĂ­nim dos fills, Ludovicus (LluĂ­s) i Joan (que en Jordi Bilbeny identifica com el Descobridor), el qual tinguĂ© un fill anomenat Jaume.

En aquesta SentĂšncia se’ns diu que ”Ludovycus et Johannes fuerunt filyi Jacobi Colom heredi dicti Guillermy Colom” , i crec que s’ha d’entendre NO com que en Ludovicus i en Joan ja fossin morts al 1488, sinĂł que foren fills del pare ja difunt, ja que, pel testament que esmentarĂ© desprĂ©s, de 7 d’abril del 1490, la Caterina de Gualbes i Colom, nomena marmessor el seu oncle Ludovicus (LluĂ­s) Colom. Per tant, aquest era viu al 1488 amb tota seguretat, i si En Joan haguĂ©s estat mort, s’haguĂ©s fet constar d’una forma expressa!

TambĂ© en aquesta SentĂšncia, es condemna En LluĂ­s Colom i el seu nebot Jaume, fill d’En Joan Colom,  a pagar  les “misses”  per l’ Ă nima d’En Guillem Colom, pels aniversaris de la mort d’aquest (perquĂš en LluĂ­s i en Jaume, segurament, es devien voler fer l’orni), afirmant la SentĂšncia que en Ludovicus i en Jacobus sĂłn hereus d’En Guillem Colom (com a nĂ©t i besnĂ©t respectivament).

El tema rau en quù, quan  s’esmenta en Lluís i en Joan Colom, NO es diu que eren morts (no hi posen quondam), com es fa constar al darrere d’En Guillem Colom (quan era evidentíssim que era mort, ja que va morir el 1419), la qual cosa dóna a entendre que eren vius. Aquí, la pregunta podria ser: per quù no van contra el mateix Sr. Joan Colom i no contra el seu fill? Per quù es condemna el fill d’En Joan Colom (en Jaume), si el seu pare (En Joan Colom) fos viu? Hi ha dues possibles respostes:

1.- Que En Joan Colom fos viu, perĂČ fos fora, ja que sabem que desprĂ©s de la Guerra Civil Catalana, o sigui, desprĂ©s del 1472, En Joan Colom marxĂ  de Catalunya, perquĂš va lluitar al bĂ ndol perdedor; o

2.-Que efectivament fos mort. PerĂČ, en aquesta SentĂšncia no s’afirma que sigui mort; si ho haguĂ©s posat, el tema estaria resolt. PerĂČ no ho fa constar, tot i podent-ho fer i, per tant, pot donar a entendre que era viu.

El segon document, i més impotant, seria:

B.- El Testament de la  Caterina de Gualbes i Colom,  del 7 d’abirl del 1490, filla d’Elionor Colom i Bertran i d’En Joan de Gualbes i Soler. Neboda, per tant, d’En Joan (CristĂČfol) i En LluĂ­s Colom i Bertran.

Aquest testament no tindria més importància, si no fos:

1.- PerquĂš a la lĂ­nia 53 diu: “Item. Deixo a na Aldonça, bastarda, filla del Mn. Miquel de Gualbes Q (=quondam)), (” germĂ  meu, per maridar”), i  desprĂ©s, al darrere d’altres noms, com  Mn. Joan i LluĂ­s Colom i Caterina, no hi posa “quondam”.

Quondam Ă©s un adverbi que en llatĂ­ que vol dir “en cert moment, en altre temps, una vegada // a vegades, en certs moments //  abans, en el passat”. TambĂ© indica, en el vocabulari cavalleresc i notarial de l’edat mitjana, “mort fĂ­sica” o “difunt” .

O sigui, que si aquest signe es posa al darrere d’una persona, vol dir que, efectivament, Ă©s morta. Es podria pensar en la possibilitat que, “per interessos” dels declarants d’un document pĂșblic, no diguessin la veritat al notari  o volguessin amagar quelcom, que hi fessin posar aquest senyal sense ser morta la persona.

TambĂ© podria indicar la mort jurĂ­dica o mort civil, tal i com ho explicitĂ  en Pep Mayolas, referent a la comtessa d’Urgell, Margarida de Montferrat (mare de Jaume el dissortat), quan al 24 d’octubre del 1415 se li posa quondam al davant del nom. Fou quan l’Alcaid del Castell d’Olocau, agregat a la Vila de Morella, Josep Vidal, rep del Batlle de Morella, Pere Ram, 200 sous ”per obs de la provisiĂł de la quondam Comtessa d’Urgell la qual tinc en guarda en lo dit castell per mans de Guillem Llobet, caxoner”. PerĂČ ella morirĂ  fĂ­sicament cap al novembre del 1420. O sigui, 5 anys desprĂ©s (ja que al 1415 estava empresonada i desposseĂŻda de tots els seus bĂ©ns). En aquest cas, “quondam” voldria indicar que ja no tenia drets civils, i voldria dir “la que fou”, o, en caire mĂ©s  adverbial, “abans”, en el sentit de “la que fou comtessa d’Urgell”, indicant aixĂ­ una mort civil o jurĂ­dica.

De la mort civil ja en parlĂ  tambĂ© el meu distingit company Jordi Vila, advocat, al simposi d’Arenys de Munt del 2011, i que, en resum, venia a dir que histĂČricament, no es podia associar sempre la mort civil a la mort fĂ­sica, ja que, en determinats moments, sigui perquĂš algĂș feia els vots de pobresa, o complia penes o el desterraven, etc.., se’l podia privar de drets civils i era com si no hi fos (perdia el dret a estar protegit per l’autoritat i per la societat on vivia), i aquest Ă©s el cas de la dita comtessa.

2.- Doncs, bé: quan, a la línia 92, del testament de referÚncia, diu:

“Institueixo los hereus de Mn. Joan  Colom i LluĂ­s Colom i la dita Caterina Coloma si llavors tenia marit”,  NO HI POSA PAS “quondam” al darrere de cap d’aquests noms. No hi posa res. La qual cosa vol dir, amb gairebĂ© el 100% de probabilitat, que eren vius. I aixĂČ per:

a) Els notaris en aquell temps posaven (si no es despistaven o els amagaven o enredaven) la paraula quondam al darrere de qualsevol persona que es fes constar en un testament o escriptura i ja fos morta. Podien no posar la precisiĂł en totes i cada una de les referĂšncies al personatge si resultava una obvietat o si es podia ja deduir del context. El que sĂ­ que es pot dir Ă©s que en cada document sempre hi feien constar la condiciĂł del difunt de la persona que s’esmentava, encara que per obvietat de redacciĂł la precisiĂł podia no fer-se en totes i cadascuna de les referĂšncies a la persona.

AixĂČ Ă©s aixĂ­ per la prĂ ctica i per la paleografia del signe (dos arxivers medievalistes m’han assessorat en aquestes afirmacions).

En conseqĂŒĂšncia, en aquest cas, i al tractar-se d’un oncle de qui estava fent el testament, de segur que  la testadora, devia saber si els seus oncles (Joan i LluĂ­s Colom ) i la seva cosina germana Caterina Coloma, eren morts o vius; i, al no posar que eren “quondam” , volia dir que eren vius.

b) Al mateix testament, a la ratlla 3, nomena marmessors, entre els quals hi ha  “Mn. Lluís Colom oncle”; la qual cosa vol dir que vivia, ja que el designa marmessor.

c) Així mateix, a la ratlles 42, 47 i 93, quan parla de la Sra. Caterina Coloma, “cosina germana meva, si monja serà, si llavors tenia marit, etc.”, tampoc no diu quondam, perquù era evident que vivia.

d).- Es constata també que, si nomena hereus seus  ”els fills de Joan i LluĂ­s Colom i de Caterina Coloma” i en cap cas NO es  posa al seu darrera el signe Q o la paraula “quondam”, crec que s’ha d’entendre que tots tres eren vius. I que si en Joan fos mort, prĂ cticament segur que ho haguessin posat, atesa la importĂ ncia del text, del context i del personatge. I, aixĂ­ com que la testadora va posar Q (quondam) al darrere de Mn. Miquel de Gualbes (”germĂ  meu, per maridar”), tal i com s’ha dit al començament, tambĂ© ho haguĂ©s pogut posar darrera d’En Joan Colom si haguĂ©s estat mort.

ESPERONAMENT:

S’haurà d’esbrinar per quù al document mercantil del 1484 es va fer constar que En Joan Colom era “quondam” i en documents posteriors (el testament i Sentùncia esmentats) no ho fan constar!! S’hauran de trobar les raons i fonaments d’aquesta inclusió del “quondam” al document del 1484.

Cada vegada es van “descobrint” mĂ©s aspectes d’En CristĂČfor Colom. Des que el gran historiador LluĂ­s Ulloa publicĂ  el seu llibre a ParĂ­s  el 1928, El predescubrimiento Hispano-catalĂĄn de AmĂ©rica, en 1477. Xristo-Ferens Colom, Fernado el CatĂłlico y la Cataluña española, on deia que En Colom era catalĂ , ningĂș no li ha pogut rebatre cientĂ­ficament. AixĂ­ com mĂ©s properament, entre molts d’altres, l’historiador nord-americà  Chrales J. Merrill, el 2009, publicĂ  el seu llibre  Colom. 500 anys enganyats. Per quĂš s’amaga l’origen catalĂ  del descobridor d’AmĂšrica, on afirmava tambĂ© que era catalĂ . AmbdĂłs amb arguments i bibliografia  extensĂ­ssima, han anat obrint escletxa i redescobrint un xic mĂ©s el nostre passat.

BĂ©, encara queda molta feina a fer per intentar descobrir la veritat de la nostra histĂČria.

CONCLUSIÓ: Crec que encara haurem d’aprofundir mĂ©s i trobar mĂ©s documentaciĂł sobre aquest assumpte, perĂČ estic convençut que, amb la SentĂšncia del 1488 i amb aquest testament del 1490, tenim una mostra mĂ©s, si mĂ©s no molt fonamentada, que En Joan Colom i Bertran era viu el 7 d’Abril del 1490 o, almenys, hi ha moltĂ­ssimes connotacions perquĂš aixĂ­ hagi estat.

LluĂ­s Matamala

13ù Simposi d’Arenys de Munt,

22 de novembre del 2013.


ANNEX: TranscripciĂł del testament

El dia (07-04-1490)-------------------

En nom de Déu sia i de la gloriosa Verge Maria, mare meva, amén.

Jo Caterina

muller del magnĂ­fic Mn. [MossĂšn = Sr. Honorable] Gabriel SansĂł, CiutadĂ  de Barcelona, sana per grĂ cia de DĂ©u de cor i de pensar, faig i ordeno mon testament

[1] en lo qual elegesc marmessors d’aquest meu testament executors al Reverend Miquel SansĂł, Abat de St. Salvador de Breda, cunyat; Mn. LluĂ­s Colom, oncle, Mn. Joan SansĂł, cunyat, cavallers; Mn. Pere GirgĂłs, cosĂ­ germĂ , i el dit Gabriel SansĂł, marit meu; i si tots intervenir no podeu, vull i ordeno que els quatre, tres, dos o u, en absĂšncia o defalliment dels altres, apliquin, exerceixin aquest meu testament segons avall trobaran escrit. Primerament, vull que abans de tota cosa, tots els deutes que jo degui sien pagats i totes injĂșries a restituciĂł de les quals jo seria tinguda, siguin restituĂŻdes de bĂ©ns meus simplement sumĂ riament

[10] i de pla.  Elegesc la sepultura al cos meu en la IglĂ©sia de Santa Maria de la Mar de Barcelona i en lo carner en lo qual la ossa [ossos] de mon pare i mare reposen, la qual sepultura sia feta a coneixença dels dits marmessors meus. Em reservo per a la mia Ă nima sepultura pres eleixes escrites, cent unces barcelonines en la forma segĂŒent:

[15] Primer, que el dia de la sepultura meva sigui dita la missa cantada amb ofici de beneficiats segons és de costum en dita Iglésia de Santa Maria de la Mar. A més, vull i ordeno sia dat a cascun pobre el dia de la meva sepultura que vindran a casa meva, dos diners, pregant-los pregar Déu per mi. Item que singuin celebrades en la dita Iglésia de Santa Maria

[20] de la Mar tres trentenaris de Sr. Amador i els preveres i beneficiats de la dita IglĂ©sia per dues misses de rĂšquiem, cadascunes per espai d’un any en la Capella dels Gualbes de dita IglĂ©sia i, a mĂ©s, sien celebrats dos trentenaris de Sant Amador en la IglĂ©sia de Nostra Dona de la MercĂš, a mĂ©s les misses de St. Gregori amb les solemnitats acostumades. Item vull que sia celebrat

[25] un trentenari de Sant Amador en el Monestir de Framemors pels frares del dit Monestir. Item deix altre trentenari al Monestir de Sta. Maria de JesĂșs, lo qual vull que sia celebrat pels frares del dit Monestir i, a mĂ©s, vull al dit Monestir de JesĂșs 20 sous per pitança [aliments] i, a mĂ©s, es celebri un trentenari al Monastir dels Predicadors

[30] de Barcelona pel frares del dit Monestir, volent ordenar i manar que sigui donat i atorgat a cada prevere celebrat per cadascuna missa 10 diners per amor de DĂ©u. Item Deix a les monges del Monestir de Jerusalem, per caritat i pietança, cinquanta sous. Item deix a la parrĂČquia d’on serĂ© lo jorn del meu ĂČbit, 10 sous. Item deix a l’altar dels pobres de Santa

[35] Maria de la Mar, 10 sous. Item deix a l’Hospital de Santa Creu de Barcelona, 40 sous. Item deix a les monges del Monestir de St. Jeroni, 20 sous. Item deix a cadascun dels marmessors i causa de la marmessoria, 40 sous, feta a la sepultura nostra i pagades les leixes [quantitats] damunt dites, si hi mancava, dels altres bĂ©ns,

[40] sigui fet compliment i res, perĂČ, en restara de les dites 100 lliures, vull sia distribuĂŻt a pobres vergonyants e fadrins a maridar a coneixença de l’hereu meu dejĂșs escrit. Dels altres bĂ©ns meus, en deixo a na Caterina Coloma, cosina germana meva, si monja serĂ , 6 lliures de renda cadascun any de vida sua, tan solament per lo hereu de-

[45] jĂșs escrit semblant dia de mon ĂČbit; i, a mĂ©s, li deixo un diamant petit el qual passa la berga [pal] en quĂš estĂ . Si, emperĂČ,  la dita Caterina Coloma monja no serĂ , mes haurĂ  marit e mare amb infants del continu i carnal matrimoni procreats que vinguin en edat de fer testament, en tals cas, vull que totes les coses a ella deixades hage a totes ses voluntats.

[50] Si, emperĂČ, more monja, sense marit i dits infants, en tal cas , les dites coses a la dita Caterina Coloma deixades tornen desprĂ©s Ăšbit seu, al meu hereu dejĂșs escrit. Item deixo a na Aldonça, bastarda filla del Mn. Miquel de Gualbes Q [signe que en llatĂ­ vol dir QUONDAM, QUE VOL DIR, EL QUE VA ÉSSER, DIFUNT, adv. En altre temps, en el passat, abans, etc.] germĂ  meu, per maridar dues centes lliures, moneda Barcelonina, les quals li sien donades i lo hereu

[55] meu dejĂșs escrit, com serĂ  casada i col·locada en matrimoni, Ă©s no en altra manera volent ordenant que fins que sia col·locada en dit matrimoni hagi d’esser alimentada dels meus bĂ©ns, sana i malalta la dita, emperĂČ li faig deixa amb tal condiciĂł que la dita Aldonça no pugui pendre marit sens consentiment, voluntat e ordinaciĂł del dit marit e

[60] Mn. Pere Girgós cosí germà meu. Item deix a en Jaume Colom, cosi germà meu, 10 lliures. Item a na Elisabet, filla de Mn Lluís Colom, oncle meu, i de la dona na Elionor, muller d’aquell, 10 lliures. Item deix a la dona na Isabel, cosina germana mia, muller d’en Joan Despuig, 10 lliures. Item a na Magdalena, muller d’Antoni

[65] Oset 100 sous i una roba negra de les mies. Item a na Caterina AntĂČnia, filla del dit Oset i Magdalena muller seva, per ajudar-hi de casarla quan li dotara marit i no abans, 10 lliures. Item deix a ma fillola, filla del dit Antoni Oset, quan es casĂ©s i no abans, 10 lliures e dita Caterina o fillola mia vull que vinga [vagi]

[70]  lo dit llegat de dites 10 lliures de l’una a l’altra sobrevivent. Item prelego al dit Mn. Gabriel SansĂł, marit meu, 300 lliures barcelonines. Tots els altres bĂ©ns meus mobles i immobles haguts e per haver, drets meus universals, qualsevulga que siguin e a mi pertanyen o pugui tenir a l’infant o infants si lo dia el meu ĂČbit

[75] haurĂ©, instituint aquell o aquells en hereus universals, en tal condiciĂł que ells hagin d’estar a tota obediĂšncia del dit marit meu e pare llur, al qual dono en tal cas plenĂ ria potestat de dividir i partir los dits bĂ©ns de la meva heretat en dits fills meus a ell a mi comuns i en aquella forma, manera

[80] i condiciĂł que al dit marit meu serĂ  ben vist, si emperĂČ, el dia del meu ĂČbit tals infant o infants no hi haurĂ  o hi haurĂ  mĂ©s a mi, hereu o hereus no serĂ  o no seran o serĂ  o seran de dita condiciĂł fermar no  volrĂ  o no volran quan que quant sense fills del legĂ­tim e carnal matrimoni procreats, e a tals infants els quals no vinguĂ©s edat de fer testament; en tal cas, a cascun d’aquests substitueixo a ells i a mi hereu universal. Institueixo lo dit Mn. Gabriel SansĂł, marit meu, si llavors viurĂ , aixĂČ Ă©s en l’heretat i bĂ©ns que son vinguts a mi de part del mon pare per qualsevol tĂ­tol, causa o raĂł dels quals puga disposar a totes ses voluntats; l’heretat, emperĂČ,

[90] que vingui de part de la senyora ma mare, vull que d’aquests sia hereu de vida seva tan solament i, desprĂ©s del seu ĂČbit, substituint-se e a mi hereu universal, institueixo els hereus de Mn. Joan Colom i LluĂ­s Colom i la dita Caterina Coloma si llavors tenia marit, a iguals parts; i si, emperĂČ, dita Coloma no tenia marit, en tal cas, vull que de la seva

[95] dita heretat li sien donades i consignades, cada any, 10 lliures de sa vida per los dits hereus del dit mon senyor Joan Colom i Lluís Colom per mi en lo darrer lloc als meus hereus substituïts més a més amb aquest meu testament renova i anul·la tots testaments, codicils e altres darreres voluntats meues [que estiguin] en poder de qualsevol notari per mi fets o fetes fins a la present

[100] encara que en aquells hi haguĂ©s algunes paraules derogatĂČries de quĂš s'haguĂ©s a fer expressa menciĂł, les quals vull haver per expirades, aixĂ­ com si d’aquells de mot a mot foren dites. Aquesta Ă©s la meva darrera voluntat, la qual vull que valgui per dret de testament i, si no val per dret de testament, vull que valgui i pugui valer per dret de

[105] de codicil o nuncupatiu o per aquella darrera voluntat, així com de dret millor podrà valer darrerament, vull que d’aquest meu testament sien fets tants originals, clàusules i trasllats per lo notari, deixo de llurs escrits a aquells a qui pertanyerà, així com a dit notari serà vist fahedor.

Testament 7/4/1490

Signen: Caterina.

Testimonis: Mateu Rodés, mercader; Joan Valls, barber; Blai Baubacer, escrivà.




versió per imprimir

  1. Johan
    21-02-2016 00:13

    No seria lĂČgic nombrar marmessor a una persona ja morta. El marmessor tĂ© la responsabilitat de fer complir les darreres voluntats del difunt. Si el testament es va fer al 1490, Joan Colom tenia de ser viu en aquesta data per poder complir amb les seves obligacions.
    Per altre banda referent a les suposades restes de Cristobal ColĂłn, no hi ha seguretat que siguin del descobridor, els nombroses canvis de tomba fan sospitar que poden ser falses.

  2. LluĂ­s
    16-11-2014 12:53

    Queda enregistrada la teva votaciĂł. GrĂ cies per participar-hi. :)

  3. LluĂ­s
    16-11-2014 09:53

    Almiralls de la tercera edat en actiu:http://www.inh.cat/articles/Almiralls-de-la-'tercera-edat'-en-actiu-als-segles-XV-i-XVI

  4. frederic
    09-11-2014 12:19

    CĂ©sar BrandĂ riz denuncia la partida de baptisme del CARVANTES com a manipulada quan li afegeixen el "miquel" al marge esquerre. I posa CARVANTES malgrat la muniĂł d'inĂștils, mentiders, demagogs, manipuladors, adulteradors, de la histĂČria que defenseu i ens feu empassar amb la força de les armes, assassinant-nos, provocant exili, prohibint llengĂŒes i institucions, robant-nos els impostos, etc etc.... digueu. Doncs sĂ­, adulteraciĂł-eliminaciĂł-manipulaciĂł! de documents, elements, llibres, pintures, cartes...., sou la negaciĂł per la negaciĂł, sou la negaciĂł de la cultura, de la veritat, de l'evidĂšncia. I en sou molts, perĂČ cada cop menys. Heu estat incapaços de fer ni la mĂ­nima observaciĂł al llibre mĂ©s gran de la denĂșncia a la manipulaciĂł: "DESCOBERTA i CONQUESTA CATALANA D'AMÈRICA: UNA HISTÒRIA REESCRITA PELS CATALANS" de l'Enric Guillot. No podeu, quedeu al descobert, i mĂ©s que desenmascararem...!

  5. Frederic
    07-11-2014 18:11

    1- David, on hi trobes les incongruĂšncies? 2-en quĂš et bases per defensar la teva veritat -si Ă©s que la tinguessis...-?

  6. Hard case
    06-11-2014 10:48

    David ets un personatge sortit de croniques marcianes Mai tenies que haver deixat el planeta Mart

  7. Isidre
    05-11-2014 22:18

    Tranquil, David, ja intuĂŻm la teva problemĂ tica per a entendre la reflexiĂł.... No et procupis. PerĂČ no abandonis.

  8. Jordi Bilbeny
    05-11-2014 14:29

    ombrre, David, si te has aburido es que no te as enterrado de nada. Y esto sinifica que estås enterrado en vida. Porr que no leas un poco mas y mires de desir algo minamamente inerresante??? Comprender? A mi aburrir tu comentario. Por favorr. Yo sabia que Spaña erra diferent pero no tantooooo!!!!! Vaya arguimento!!! Para morirse, amigo!!!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En CristĂČfor Colom de la ciutat comtal.
16560
Els Cardona... Un llinatge ancestral, desdoblat i substituit
LluĂ­s Batlle - La persecuciĂł del castellĂ  durant el Siglo de Oro
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin Ă©s l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Heu sentit a dir que el Siglo de Oro Ă©s una traducciĂł d’obres catalanes, atribuĂŻdes a autors castellans? No...[+]
La histĂČria oficial ens diu que les Capitulacions que van pactar els Reis i En Colom per anar a descobrir les...[+]
Tothom assegura que Jeronimus Bosch era un pintor flamenc, perĂČ en Pau Mora ha trobat una referĂšncia que ens fa...[+]