Substitució de Tarragona per Aragó (part IV)

Jacopo Filippo Foresti da Bérgamo i el seu Supplementum chronicharum...

L’obra titulada Supplementum chronicharum orbis ab inicio mundi usque ad annum 1482 libri XV fou realitzada per l’agustí italià Jacopo Filippo Forestida Bérgamo (1434-1520) i s’estampà a Venècia a la impremta de Bernardinus Benalius l’any 1483. Es van produir diverses reedicions i la de l’any 1503 a Venècia va ser la primera a incloure el descobriment d’Amèrica per part d’En Colom. Les edicions anteriors, impreses a Venècia, 1483; Brescia, 1485; Venècia, 1486, 1490 i 1492, a l’hora de descriure l’Hispaniarum Regnum ens deien:

Hispaniarum regnum his temporibus Isidoro teste a Tubal Phalech filio ortumen Il manque ex Armenia egressus primus Hispaniarum regnum obtinuit: ubi sedem sibi constituit hec primo Hiberie nomen accepit. Regio quippe Europe est que a montibus pyreneis incipiens i per colunnas Herculis circuiens usque in Borealem occeanum protenditur: ita ut omnia in eo circuitu ad Hispaniam spectens. Cuius magnitudo ut Apianus clarissimus historicus ait multa est i incredibilis in una regione. Becem namque milibus stadiis eins latitudo commensuratur Longitudo vero prorsus eadem cemvidetur. Illamque postea diverse gentes i variis nominibus cognominate ihabitarunt. Quin i fluvios plures navigabiles continet: minoresque alios diversos i quamplurimos un illos defluentes. Terra quoque ferat frumenti: vini: olei: auri: gemmarusque: atque metallorum omnium. Insuper homines bellicosissimos gignit equosque velocissimos. Refert Varro in hispaniis equas quasdam ex vento concipere: co que cursu tam veloces existant ut merito exventis concepti fuisse ferantur. Hec regio inter Aphricam i Galliam sita em a septentrione pyrineis montibus clausa: reliquis partibus undique mari clausa. In eam interfluunt quattuor magna flumina. Bethis: Mineus: Iberus: i Tagus autum trabens. Habet hispania sex provincias. Taraconensem: carthaginensem: Lusitaniam: Galathiam: Bethicam: i Tingitanam. Ca primo ut diximus Iberia ab Ibero fluvio cognominata fuit. Postea ab Hespero Atlantis fratre Hesperia: ultimo ab Hispali civitate que maxima Hispania nuncupata est. Cuius urbis accolas Cesar graviter increpuit: que Gneo i sex filiis magni Pompei faverant. Nec a romanis unquam domari potuit: quoad ab Octaviano Augusto in provinciam redacta. In ea Seriocules victum nobiloribus privavit armentis dicente Senecca.

L’edició veneciana ampliada de 1503, aleshores, presenta una novetat quan parlem de les províncies que habet hispania:

Habet sex provincias Taraconensem: Carthaginensem: Lusitaniam: Gallitiam: Bethicam: & Celtiberiam: Haec eadem: prius hiberia: ab hibero amne: cognominata fuit: Postea ab Hespero: Athlantis fratre: hespia: ultimo: ab hyspali civitate quam maxia: hispania est nuncupata: in ea populi celebriores: vascones cantabri: & celtiberi: sunt: in eaque em: Navarae regnum: versus septentrionem: versus autem orientem: e Tarraconiae & Catheloniae regnum: in lusitania vero que oceano occidentali alluitur: e regnum Portugaliae...

[Al marge dret: Navariae regnum Tarraconiae lusitaniae Granate Regnum]

Observem com en augmentar la informació respecte a Hispania, a l’hora de referir-se al regne d’Aragó ho fan com a Tarraconiae & Catheloniae regnum.

A l’edició del 1513 a Venècia s’imprimí novament l’obra d’En Foresti en la seva versió augmentada i notarem com la informació es manté, amb una lleugera variació a l’hora d’escriure Tarraconia i és que ho fan només amb una “r”:

Habet sex provincias Taraconensem: Carthaginensem: Lusitaniam: Gallitiam: Bethicam: & Celtiberiam: Haec eadem: prius hiberia: ab hibero amne: cognominata fuit: Postea ab Hespero: Athlantis fratre: hespia: ultimo: ab hyspali civitate quam maxia: hispania est nuncupata: in ea populi celebriores: vascones cantabri: & celtiberi: sunt: in eaque em: Navarae regnum: versus septentrionem: versus autem orientem: e Taraconiae & Catheloniae regnum: in lusitania vero que oceano occidentali alluitur: e regnum Portugaliae...

[Al marge dret: Navariae regnum Taraconiae lusitaniae Granate Regnum]

Cal fer notar que totes les edicions esmentades fins ara són en el llenguatge universal de l’època, el llatí. Al llarg dels anys, però, l’obra es traduirà com a mínim a dues llengües vernacles, la italiana i la castellana. De fet, abans de ser augmentada la versió llatina de l’any 1503, veié la llum una traducció a l’italià el 1491, també a Venècia. D’ençà de l’ampliació de 1503, es realitzaren diverses edicions en italià i una en castellà.

La primera estampació de la versió de 1503 en italià es produí l’any 1524 a Venècia. Tenim constància que se n’imprimiren com a mínim dues edicions més a Venècia als anys 1535 i 1553. Totes les edicions traduïdes a l’italià que hem pogut estudiar, en arribar a la descripció d’Hispania, ho faran respectant el text llatí:

Et questa Spagna ha in se sei provincie: cioe Tharaconense, Carthaginense, Lusitania, Galathia, Bethica: & Tingintana. Et quella primo come habiamo dicto Iberia da Ibero fiume sunoiata: puoi da Hesperofigliolo de Athlante: over fratello: su chiamata Hesperia. Ultimamente dalla cita Hispale i Hispagna grandissima suno lata Spagna. In questa ti populi piu celebrati sono li Vasconi: li Cantabri: & li Celtiberi: & in questa e lo regno di Navarra verso lo Septentrione: verso Loriente lo regno de Tarraconia: & de Cathelogna. In Lusitania: la quale dal Occeano occidentale se bagna glie lo regno de Portogallo...[1]

[Al marge esquerra: NavarraCathelognaLusitaniaGranata]

La variació més significativa comparada amb la llatina és que al marge esquerre, a l’hora d’informar al lector del contingut del fragment en qüestió, en comptes d’escriure Tarraconia ho substituiran per Cathelogna.

Som coneixedors que a partir de l’edició ampliada de 1503, tant si analitzem l’obra llatina com la traduïda a l’italià, en la descripció d’Hispania apareix amb normalitat el regnum Tarraconiae & Cathaloniae. Però, quina edició s’emprà per realitzar la versió castellana?

El valencià Narcís Vinyoles traduí al castellà el Supplementum chronicharum amb el nom de Suma de todas las Cronicas del mundo llamado en latin Suplementu[m] Cronica[rum]. L’estampació és dugué a terme a València, l’any 1510, a la impremta d’En Jorge Costilla. Dissortadament, l’edició emprada per En Vinyoles fou anterior a 1503 ja que descriu les sis províncies d’Hispània tal com en les primeres edicions abans de ser augmentada. Tot seguit mostrem el text:

...y esta españa tiene en si seysprovincias es a saber Tarraconenses/ Cartaginenses/ Lusitanii/ Galacia/ Betica y Tinguirana: y aquella como primero havemos dicho Iberia de Iberorio fue nombrada despues de Espero fijo de Atalante o verdaderamente  hermano fue nombrada Esperia. Ultimamente de la ciudad Yspale en españa grandissima fue nombrada España: y los hombres que en aquella cibdad estavan el Cesar gravemente los punio y castigo: porque havian favorescido Gneo y seys fijos del magno Pompeo y nunca de los romanos pudo ser amansada hasta que de Octaviano agusto fue reduzida en provincia y en aquella fue rey Berrionetergemino hombre de bestiares y cabañas de animales felicissimo: el qual siendo sobrado de aquelles fue de aquel de los mejores y mas nobles rabaños privado: del qual habla Seneca.

Com acabem de comprovar, En Narcís Vinyoles utilitzà la versió primerenca de l’obra d’En Foresti, i per tant, no sabrem mai com hauria traduït el text allà on les versions llatines i italianes hi descriuen un regne de Tarragona i Catalunya. Però sí que sabem que per En Foresti i per tots els impressors, editors i traductors de les reedicions posteriors al 1503 del Supplementum... tenien ben clar que l’anomenat “regne d’Aragó” era el regne de Tarragona i Catalunya.

IVAN GIMENEZ

31/08/2019

Articles relacionats:
https://www.inh.cat/articles/Teories-i-opinions-respecte-a-l'origen-del-nom-Arago-.-Breu-recorregut-historiografic
https://www.inh.cat/articles/Breu-recull-d'autors-que-anomenen-al-rei-i-regne-d'Arago-com-Tarragona
https://www.inh.cat/articles/L'orde-militar-dels-cavallers-tarraconenses
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-I-
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-II-
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-III-

Vídeos relacionats:
https://www.inh.cat/arxiu/vid/Cicle-primavera-2019/Ivan-Gimenez-Els-comtes-reis-de-Barcelona-i-T-arragona