Crea el teu compte
Accedeix
"Quan al món apareix un geni, es pot identificar per aquest senyal: tots els necis es conjuren contra ell"
Johnathan Shift «Thoughs on various subjects, moral and diverting».
ARTICLES » PROJECTE COLOM
Data de publicació: 07-01-2018  4666 lectures

Nito Verdera

TVE i la fal·làcia del Cristòfor Colom portuguès

El colombista eivissenc Nito Verdera es queixa de TVE perquè està interessada a escampar entre els televidents del país la falòrnia d’un Cristòfor Colom ara ja no genovès, sinó de Portugal, i n’obvia la seva catalanitat lingüística i geogràfica, que ell mateix va contribuir a provar. Per què? Article al Periódico de Ibiza y Formentera.

En els informatius de la televisió pública espanyola (TVE), el passat 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat i 525 anys després del Descobriment d’Amèrica per part d’En Cristòfor Colom, va ser entrevistat En Ferran Branco, professor de l’Institut Superior Tècnic de Lisboa, qui afirmà que en Colom era en realitat el corsari lus Pedro Ataide. Quina vergonya que la nostra televisió es faci ressò d’una fal.làcia en tota regla! Prova del que dic és que el gran filòleg hispà Ramón Menéndez Pidal a la seva obra La lengua de Cristóbal Colón, 1942, a la pàgina. 22, digui textualment: «En Colom no tenia el portuguès com a llengua materna. En Colom parlaria, doncs i sense cap dubte el portuguès, però no penetrava en els seus més peculiars idiotismes». Per a una més gran comprensió, assenyalo que idiotisme és la manera de parlar pròpia d’una llengua que no s’ajusta a les regles de la gramàtica.

Però resulta que En Menéndez Pidal, defensor i partidari acèrrim del ‘Colom genovès’, critica fra Bartolomé de las Casas per la manera de plantejar la llengua d’en Colom. I diu que ”com que En Las Casas parla sempre del castellà i de Castella, mai d’espanyol, es pot objectar que En Colom faltaria a la propietat castellana per ser gallec, lleonès o aragonés…».Quines  filigranes que fa el filóleg en parlar d’aragonès per no dir català! Però és clar, la veritat sura sempre damunt la mentida, com ho fa l’oli damunt l’aigua. I la prova es troba en la meva obra Cristóbal Colón, catalanoparlante (1994), en la qual presento les conclusions d’una investigació de més de vint anys i les aportacions dels meus ja finats amics en Caius Parellada i Cardellach i en Pere Català i Roca, entre d’altres estudiosos del tema.

D’altra banda, En Rodrigo de Sa Nogueira, al Boletim de Filología, Tom XI, Centro de Estudios Filológicos, Lisboa, 1950, en el seu treball sobre els Portuguesismos em Cristóvaô Colombo conclou (i tradueixo del portugués) que "no hi ha cap dubte que l’absència de l’infinitiu personal en els seus escrits és un símptoma important, decisiu que En Colom no manejava com a pròpia la llengua portuguesa". Alhora, el filòleg portuguès feia una referència a En Salvador de Madariaga i a la seva Vida del muy magnífico Señor Don Cristóbal Colón, Buenos Aires, 1947, on suggereix que En Colom podria ser d’una família jueva que va fugir del Llevant peninsular espanyol al Genovesat, però s’inclina mes per l’origen català de la família d’en Colom (Cf. Luis Ulloa, Christophe Colomb Catalan, París, 1927; de tota manera, el mateix Ulloa precisa que “per Catalunya no entenc, naturalment, l’actual província espanyola d’aquesta denominació, sinó la Catalunya etnogràfica, lingüística i històrica (és a dir, la que a més de la dita província, inclou les catalanitzades on es parla el catalá o dialectes catalans, talment com València, les Balears, part de Sardenya, el Rosselló i la Cerdanya".

En Ramón Menéndez Pidal fa, també, una gran aportació en afirmar que "quant a l’italià, En Colom no el fa servir en cap dels seus molts relats i documents. A la seva pàtria, Génova (una altra fal·làcia, dic jo), i als seus amics italians escriu sempre en espanyol. Per exemple, a l’Ofici de San Georgio, a Nicolau Oderigo. Hi empra un to íntim o hi insereix un refrany espanyol. De la mateixa manera, al pare Gorricio de Novara, que vivia a Sevilla i publicava obres pietoses en llatí, En Colom li escriu contínuament en espanyol". Es a dir, en Colom no era el genovès Cristoforo Colombo perquè no sabia escriure italià i, endemés, En Colombo nasqué el 1451 i en Colom finà el 1506 a una edat propera als 70 anys. O sigui, en Colombo, si fos en Colom, hauría viscut 55 anys i així, per la diferència d’edat i la llengua materna queda descartat el ‘Colómbo genovès’. Finalment, recordar que la Dra. Estelle Irizarry (EPD), bona coneixedora de totes les meves recerques sobre l’Almirall, conclou a El ADN de los escritos de Cristóbal Colon, 2009, que l’origen geo-cultural d’en Colom assenyala devers Eivissa.

Nito Verdera
15 d’octubre del 2017
Opinió
Periódico de Ibiza y Formentera
https://periodicodeibiza.es/opinion/opinion/2017/10/15/299561/tve-falacia-del-cristobal-colon-portugues.html




Autor: Nito Verdera




Descarregar PDF de l'article

Comentaris publicats

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

    Aconseguits 3150€
    de 5000€
    Queden 22 dies

    Desgravació fiscal fins al 80% (IRPF)*
    Més informació
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    38792 lectures
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    11a UNH - Presentació de la universitat
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Jordi Bilbeny investiga les arrels catalanes del descobridor del nou continent en El dit de Colom, un treball en...[+]
    Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No...[+]
    Qui eren els ambaixadors de Ferran el Catòlic a Roma? Pot ser que en el moment de màxima puixança de la Nació,...[+]
    Al segle XVII, a Catalunya, encara era ben viva la memòria que els catalans van ser els descobridors,...[+]