Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
NOTICIES » 25-02-2014  |  PROJECTE ART CATALà
6097

Noi de la mare

La cançó d'El Noi de la mare es canta a l'Argentina en castellà, seguint una traducció de l'original català.

Anthony Garner

A la taula del dia de Nadal els comensals, que sumaven dotze, es van posar d'acord per sol·licitar-me la recitació d'una poesia. Jo tornava de traficar per la cuina entre plat i plat, i la Nuri m'ho va comunicar. La Nuri és la meva dona, i fins ara mai havia sortit en un article meu, al contrari dels fills i molts amics i companys, que ho fan amb freqüència. Efectes del pudor sentimental. “Volen que recitis una poesia.” Per un moment vaig evocar una altra dona dient “se'ls ha acabat el vi” en un convit que surt a l'Evangeli. Vaig anar a buscar El poema de Nadal de Josep M. de Sagarra. No és un recurs gaire imaginatiu, ja ho entenc, però ben pensat potser sí que ho és. Abans El Poema era llegit a moltes cases aquests dies, i ara em sembla que no tant, o gens. Jo hi insisteixo.

No el vaig llegir tot, és clar, sinó que el vaig iniciar per on Sagarra es pregunta: “En quin llavi de dona seria,/ en quin lloc de muntanya o del pla/ aquesta tonada floria?” La “tonada” a què es refereix l'ha dita un moment abans: “Què li darem an el Noi de la Mare, què li darem què li sàpiga bo?” Quan la vaig haver recitada, entonant-la, la Nuria –una altra Núria a casa–, que malgrat el nom és una argentina de Buenos Aires, la va reconèixer. A l'Argentina no es canten cançons de Nadal, ens va dir, però aquesta, amb lletra castellana que diu aproximadament el mateix que en català, és una cançó de bressol molt popular que ella havia sentit cantar a casa: “¿Qué le daremos al Niño bonito,/ qué le daremos que no le haga mal?/ Le daremos una cesta de guindas/ para que coma y pueda jugar./ Don-do-ron-don que los higos son verdes,/ don-do-ron-don que ya madurarán...” Jo havia llegit fa temps en algun lloc que efectivament aquesta cançó de bressol o de Nadal havia estat portada a l'Argentina pels immigrants catalans. A l'Argentina, el que no és italià és castellà o català.

També recordo haver llegit que Ramon Mercader, l'assassí de Trotski, es va delatar el dia que, tancat en una presó mexicana, va cantussejar la melodia. Fins llavors Mercader s'havia fet passar per francès amb nom fingit, però un altre pres –o un vigilant–, d'orígens també catalans, va identificar la “tonada”. Podria haver-se pensat que era argentí, però va anar a la rel. Sagarra ja havia previst l'episodi uns anys abans de l'assassinat de Trotski: “Fins els que cremen i roben i maten,/ si de petits l'han sentida algun cop,/ la volen dir i se'ls encalla la llengua,/ la volen dir i els escanya la por.”

Manuel Cuyàs

Article original publicat a El Punt Avui el 28/12/2013




versió per imprimir

  1. Manel
    26-02-2014 23:15

    En Diego A. ens dona una altre prova de la petjada Catalana a l'Argentina: http://www.histo.cat/sabies/preview/pito-catalAn,-la-versio-argentina-del-pam-i-pipa.">EL PITO CATALÁN, la versió argentina del Pam i Pipa, que juntament amb el fet de que posen l'article davant dels noms de persona: "El Hugo..la Nilde.. el Manuel" i l'altre costum dels argentins de dir "grande en lloc de mayor": "Ja sós bastante GRANDE para haser esas tonterías" ..ens deixen oberta una http://www.histo.cat/sabies/preview/la-colonitzaciO-catalana-d-amErica">via d'investigació fins esbrinar perquè Buenos Aires porta el nom de la http://www.histo.cat/sabies/preview/la-marededeu-de-bonaire-buenos-aires-de-cagliari-pero-catalana">Marededeu de Bonaire catalana (Càller)..

  2. Xavier
    26-02-2014 23:04

    Fa força anys, el crític de cinema Àlex Gorina, en un programa de ràdio, va comentar precisament el cas d'aquesta cançó a la pel·lícula que comenta en Bozzo. És una curiositat: segons em sembla recordar, el compositor (o el director de la pel·lícula, no ho recordo), va sentir la tonada catalana perquè passava temporades aquí, i per una confusió del títol (va pensar que el nom de la peça era "El noi de la mar", no pas "de la mare"), la va trobar adient per al film. Se li podria preguntar directament a l'Àlex Gorina per tenir una explicació més precisa.

  3. Joan Bozzo
    25-02-2014 15:37

    A Menorca toquen una melodia popular, el "Ball d'es Còssil", el final de la qual s'assembla moltíssim a la tonada d'"El noi de la Mare". Sembla que té origen escocès (s. XVIII). Aquesta mateixa tonada menorquina se sent en una pel·lícula que es diu, en castellà, "Capitanes intrépidos", i en ella el protagonista la interpreta sovint amb un acordió (Spencer Tracy). En aquest cas encara s'assembla més al "Noi de la Mare". Podria ser que l'origen de la melodia fos realment britànic.

  4. Joan S.
    25-02-2014 14:08

    Interessant. No sabíem pas que hi havia una versió en castellà del noi de la mare

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18955
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Hi va haver una Universitat a Barcelona abans del segle XV? La història oficial ho nega, però en Manel Capdevila...[+]
Ignasi Catalan començà a sospitar la procedència ibera de les barres en fixar-se que les figures geomètriques...[+]
el poble català fou l’únic poble que perdé la Guerra de...[+]
Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i...[+]