Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart
NOTICIES » 25-06-2012
4149 lectures

Tesi sobre les influències hermètiques i catalanes a l'obra de Cervantes (Suècia, Upsala)

Carles Magrinyà prepara una tesi doctoral sobre les influències de la cultura catalana i de l'hermetisme en l'obra de Miguel de Cervantes

Carles Magrinyà. (Fotografia, Andreu Puig)

Entrevista a Carles Magrinyà publicada a El Punt Avui el dia 23 de juny de 2012.

"BARCELONA ÉS UN PUNT DE REFERÈNCIA A SUÈCIA"
23/06/12 02:00 BARCELONANÚRIA PUYUELO

Per què va decidir anar a estudiar a l'estranger?
Vaig marxar quan tenia 24 anys i primer vaig anar a Holanda, perquè hi tenia uns contactes com a músic. Allà vaig conèixer una noia sueca i vam decidir anar a viure al seu país.

I un cop allà...
Vaig començar estudiant el grau d'estudis anglesos i després, assignatures del d'espanyol a la Universitat d'Uppsala. Quan vaig acabar el màster, els vaig proposar un projecte per fer un doctorat en romàniques, i em vaig quedar treballant-hi al departament de llengües modernes.

On fa classes de català...
Sí. Uppsala és la universitat més antiga de Suècia i s'hi imparteix català com a assignatura optativa dins de l'oferta de llengües romàniques. És l'única universitat en tot Escandinàvia on s'ensenya català; ni a Dinamarca, ni a Noruega ni a Finlàndia es pot estudiar. Va ser gràcies a un lector de francès que és un catalanòfil impressionant. Va fer gestions i va aconseguir, a través de la facultat de lletres, instaurar dues assignatures optatives de català.

Quin perfil d'alumne assisteix a les classes?
Molt variat, tant vénen alumnes que volen estudiar comparativament el català perquè ja saben altres llengües romàniques, com d'altres que s'han enamorat de la cultura catalana després d'haver visitat Catalunya. Hem de pensar que Barcelona és un punt de referència a Suècia, no en som prou conscients, és una ciutat que tothom vol visitar, que està de moda. Molts vénen a Catalunya sense saber que existeix el català, però després s'interessen per la cultura catalana i descobreixen el que significa Catalunya.

Per tant, hi ha una demanda.
Sí, hi ha altres universitaris d'Escandinàvia que volen estudiar català, i ara estem mirant d'organitzar cursos a distància a través d'internet. Hi ha gent molt interessada i motivada. Jo tenia una estudiant de Göteborg que viatjava cada setmana a Uppsala per venir a la classe de català, i feia quatre hores de viatge! També hi venia una au-pair que va estar en un poble del Pirineu i que en tornar a Suècia va voler continuar estudiant català. És molt gratificant.

I quin temari es fa en el curs?
Fem gramàtica, i depenent del grup arribem fins als pronoms febles. Llegim Quim Monzó i Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant,... Els textos ens serveix per conèixer la cultura catalana, aprendre vocabulari i fer una mica d'anàlisi literària.

I la tesi, sobre quin tema la fa?
Sobre les influències hermètiques i catalanes que hi ha en Cervantes. En la seva obra hi trobem al·lusions al Tirant lo Blanc, els escriptors valencians, elogis a Barcelona, ciutat de la qual era un enamorat, i també influències indirectes de Ramon Llull.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    16529 lectures
    2018 S INH Josep Maria Mandado
    Presentació de 'Cristòfor Colom, príncep de Catalunya' de Jordi Bilbeny
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Sabeu que hi ha uns pastissets a Suècia que es diuen...[+]
    Un cop feta pública la restauració de la Gioconda del Museu del Prado, l'Albert Fortuny ens dóna el seu punt de...[+]
    Construeixen i fan sonar un instrument musical que En Lleonard tan sols havia dissenyat en un...[+]
    Tothom assegura que Jeronimus Bosch era un pintor flamenc, però en Pau Mora ha trobat una referència que ens fa...[+]