ARTICLES » 02-07-2015 | DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
7115 lectures
|
Tot parlant amb un historiador
En Joan Cassola ens exposa una conversa amb un historiador acadèmic, que si bé no es creu cap estudi d’en Jordi Bilbeny, sí que està còmode dins el relat historiogràfic oficial, totalment adulterat i manipulat.
Un diumenge d’ara farà un parell de mesos vaig anar invitat a la celebració del setantè aniversari d’en Rafel Ribó, el Síndic. L’acte es va fer al Mirador del CCCB a les vuit del vespre. Hi eren els Honorables Pasqual Maragall i Artur Mas, així com algú d’ICV, en Borja de Riquer, en González Casanova, En Raimon, en Josep Cuní, en Pere Viladecans, etc., fins a quasi un centenar de persones (segur que hi havia també dones remarcables, però jo no en coneixia cap). Estàvem tots a tocar, atès que a l’espai hi havia també un tercet de jazz tocant suau, amb en Queco Novell de mestre de cerimònies. Semblava una pel·lícula d’en Woody Allen. Hi va haver un torn de petits parlaments i li vaig demanar a en Conrad Blanch, que també hi era, que expliqués alguna anècdota de la nostra ascensió a l’Aneto per Salenques portant en Rafel Ribó, que s’estava preparant per la seva obsessió: l’ascensió al Cerví, que va fer després, imitant el seu pare que també la va fer de jove. Llavors, en Conrad va comentar la caiguda d’en Rafel, en el pas més espectacular del recorregut, que el deixà pendulant de la corda que jo aguantava, i al sonar el meu nom, en Cuní s’hi deuria fixar, a la caça de la notícia, perquè al cap d’una estona es va acostar on jo em trobava i se’m quedà mirant somrient, gest amb què jo vaig correspondre amb una indiferència que el va fer marxar. Ell, ho va dissimular tot amb una exagerada encaixada amb qui estava jo parlant en aquell moment. No sé encara si vaig fer bé o malament. En tot cas, és el que faig sempre. Però aquest no és el motiu pel qual escric això. Amb qui parlava, un historiador a qui m’havia acostat, en ser dels pocs que coneixia perquè té una casa prop del poble on jo visc, estàvem tenint una xerrada. Jo que li deia:
-Escolta, t’ho haig de preguntar: què n’opines d’en Jordi Bilbeny?
-És un bon noi i un bon patriota, però hauria de vigilar més el que diu, perquè ens deixa en ridícul davant la comunitat internacional.
-Com? Per què?
-Mira: fins que no presenti un document que demostri el que sosté, no hi ha res a fer.
-Caram! I de la història que es construeix sobre documents falsos, què? I ara que hi som, et vull comentar que potser als catalans ens va bé no reconèixer la pròpia historia. No sé quan, vaig llegir un reportatge en un diari, on uns científics afirmaven que quan naixem portem incorporada la història dels nostres progenitors; o sigui que, si, per exemple, el meu pare va matar algú, el meu cervell ho té amagat en algun racó. Doncs potser passa igual amb els crims col·lectius, i així ens estalviem d’afrontar-nos a veure catalans matant un fart d’indis...
-Els espanyols! Els espanyols! Els espanyols!
Tallà tot trasbalsat el meu interlocutor, del qual haig de dir que és una persona de tracte exquisit, d’una gran bonhomia i de cor net, sinó aquesta situació no hauria estat possible.
Llavors, jo li vaig respondre:
-Òndia! No veus que m’acabes tot just de donar la raó?
I em vaig posar a riure, deixant-lo pensatiu. I ens vam distreure l’atenció cap a una altra cosa.
La reacció de l’historiador va ser exagerada i encara més per una cosa que passà fa tant temps, però quan insinuo aquest tema a qui sigui, les reaccions són normalment de fugir d’estudi. La historia –o sigui, el passat–, s’ha d’assumir tal com és, per poder construir el futur. Si la confederació catalana va ser la primera gran potència marítima i colonial, tant en sentit cronològic com d’abast, a la qual van seguir totes les altres potències europees que van matar tot tipus de persones i traficar amb tota mena de gents, és evident que qui va començar no va actuar de diferent manera.
Tots els països europeus han acceptat la seva història i, si ha calgut per algun episodi o relació de fets vergonyants, han demanat disculpes o han fet alguna reparació. No cal que esmenti el cas més recent d’això en la història europea. Per tant, si ens toca fer examen de consciència, com els que fèiem a l’escola en els exercicis espirituals en alguna perduda rectoria de les muntanyes on hi havia el corresponent capellà desterrat per catalanista, doncs potser s’haurà de fer.
Joan Cassola
Autor: Joan Cassola
versió per imprimir
Quina gracia feu en aquesta pàgina, us recomanaré a TV3 per fer un "Sálvame Deluxe" català de soca-rel.
Llicenciat en Economia del Shock, i tu?, bueno calla, que ja ho sé.
Troben el canó de la Juliana i la falsificació de la seva procedència en els papers de "la Història" i t'importa tres pitus, ho intentes minimitzar, ridiculitzar, etc. (I aquest exemple de la teva actuació aquí valdria per a molts més casos que ara m'importa tres pitos recordar).
Només poden haver falsificacions en les obres d'art contemporani, en lo que es feia en època de la inquisició és impossible. SI HOME!
És que no ets equànime.
Ho presentes tot com un blanc o negre, quan les coses no són així, i a més a més dibuixes el teu blanc de forma neutra e impol·luta i el negre com una paròdia grotesca de les investigacions, que per altra banda, cada u valora segons el seu enteniment, vull dir, que el que surt de boca dels investigadors de l'INH no és cap dogma de fe.
Es cert que parlo sense saber el que cal,
1.- però se m'acudeix que potser el monarca o el qui fos li pagués de forma extraordinària i aquesta qüestió pecuniaria quedés apanyada.
2.- no era del gust dels monarques tenir belles edicions impreses, a banda de la novetat de la tècnica? No cap la possibilitat?
3.- saber català en sabia i per línia paterna era català, no sé, igual no te res a veure.
4.- no sé si ho he entés bé, però crec que vols dir que jo afirmo que la traducció es fa a partir de la primera traducció, quan no és així, he afegit "o potser no"
Segur que a Castella havia d'haver gent il·lustrada, però també hem de tenir en compte que sembla que hi havia un frenesí traductor poc justificat des del punt de vista purament mercantil. Hi han dades, que més bé ens donen a entendre que es traduïen les obres, més que pel seu èxit editorial, per a que hi hagués constància del llibre en qüestió en aquest idioma, però per a una lectura de molt poques persones. Tenim l'exemple del Llibre de Coch, que va ser traduït per expressa ordre del llaminer Carles I, però amb cap recepta castellana i possiblement per a us exclusiu del monarca.
I bé, la traducció del controvertit Enrique de Villena és en castellà, però ell és català i possiblement la seva traducció, o potser no, la feu a partir de la primera traducció en vers coneguda a Europa de la Divina Comèdia de l'Andreu Febrer.
Respecte a el que he dit de La Celestina, només ha sigut una picada d'ull al web on estem, res que jo pugui provar de forma fefaent, mes enllà de lo que aquí s'ha publicat, que tampoc es poc per altra banda.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llibre_del_Coch
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0026215.xml
"cómo es posible que los analfabetos e incultos castellanos hayan producido, en 1515, la primera traducción impresa de la Divina comedia de Dante."
Perquè no la va imprimir cap castellà, sinó un tal Frederic de Basilea o Frederic Alemany. I estava especialitzat en la impressió de traduccions, tal i com va fer també en el cas de La Celestina.
Gràcies INH per fer-nos pensar. No sé si teniu raó en totes les vostres tesi, però el que he aprés de vosaltres és que no hem de donar per cert tot allò que sempre ens havien explicat i que assumiem com a invariablement cert. És evident que hi ha forats negres i peces wue no encaixen. També és molt clar que hi ha hagut (al menys a vegades) manipul.lació de documents i de llibres. Us animo a continuar perquè "la veritat us (ens) farà lliures". Gràcies i endavant!
Veo que eres castellanohablante. Quieres cortarme la césped y limpiarme la piscina?
Cañas, tio, estas realment molt fotut de la 'cocotera'. Tant de xófer i restaurants de sushi allà a brusel·les t'ha acabat de transtornar del tot.
Se t'està acumulant massa mercuri de la tonyina entre les tres neurones, millor que t'apartis del microones quan t'escalfes el primer sol y sombra del matí.
Eduard, fa que temps que ignoro aquesta xusma que volta per aqui. Evidentment estan a sou. No entenc com no s'eliminen aquests comentaris, però jo no me'ls llegeixo i llestos. De totes maneres, cal que ho escrivim clarament perque gent que arriba nova a aquesta web ho sàpiga.
Com els cou als 'boinapitecus jaja' aquesta web...
Torno a veure que el mixó entra en aquest espai. No t'he llegit i espero que poc poc tots plegats aprenguem a no entrar en la teva... provocació/distracció. Els mixons i els seus egos, fan una mica com el TC, davant la voluntat de democràcia del poble català. És a dir, quan veuen que anem avançant, miren d'atreure l'atenció cap el seu "grana poder", escrivint el que es pot fer i el que no. Els que treballem per deslliurar-nos dels quixots, del present com del passat, de la política com del món acadènic, tenim clar que no podem desviar-nos dels nostres objectius de llibertat. Pert tant cal ignorar-los, i seguir fent el nostre camí. Si hi ha algú que necessita tornar-s'hi, que aprofiti aquesta energia en positiu.
No insisteixis mixona. Mha semblat entreveure que et segueixes miolant al damunt. No et preocupis que no et llegire. I espero que segueixis intervenint per fer mes gran el mitja, i que cada cop mes participants facin com jo. Ignorarte. Ara stic a la piscina. Endavant amb lInh.
S'ha de seguir posant en evidència les contradiccions de les "proves" que van ser durant segles manipulades per tal de legitimar un projecte concret. Les elits castellanes, sovint amb la col·laboaració de les elits catalanes, durant segles han controlat tot el que s'escrivia. Des de castella/madrid, sense anim d'ifendre, van fer tot un seguit de males còpies. Van voler copiar França/Paris, van agafar les mateixes idees i les van aplicar de la millor manera que van saber. Van agafar dels romans la paraula hispania per fer el seu imperi particular, més endavant per fer la seva bandera, van tornar a còpiar un tros de la catalana, estesa i reconeguda arreu. Tontos, tontos noho són, han demostrat durant segles, que ageguts als palaus de madrid es pot controlar , malgrat les nombroses suspensions de pagaments (campions de la banca rota), es pot aspirar, absorbir, és a dir passar per seves, noms, banderes, literatura, gestes, descobriments,..... No han sigut durant segles del tot curosos, i ara aquestes relliscades dels censors que durant segles van anar deformant-ho tot, per legitimar i "netejar", tot allò i aquell qui contravenia els seus objectius (còpiar frança/madrid), van sortint poc a poc a la llum. I aquest fet fa esgargallemar a mixones i mixets, ja m'entenu.
Per les preguntes que feu, no sé si veritablement no enteneu res del que fem, o us feu els tontos. Em teniu desconcertat en aquesta qüestió.
Un dels.grans èxits de la Inquisició va ser permetre les denuncies anònimes, davant les quals els acusats havien de demostrar la seva innocència. Gràcies per il·lustrar-ho tan bé.
I si firma amb pseudònim, no donant la cara, ni cas
Quan algú insulta, no se'l hi ha de seguir el joc. I menys caure en el mateix parany.
"hiervas alucinógenas?, "ridículo?, "frenología? "toxic...?
Per això volem anar-nos. Perquè no hi ha diàleg. Només insults.
Cesc, jo de tu no entraria a discutir amb provocadors professionals. No se de que collons esteu "enronant", ja que només t'he llegit a tu. Tot plegat t'ho dic per que crec que omplir un espai, com aquest en un estira i arronsa amb gent com la mixeta i els seus altres egos, no ens du a res. Aquest espai a part de debat, hauria de ser una bona oportunitat per a tots els interessats a descobrir fins on va arribar la censura i el control del projecte legitimador de castella/hispania/madrid/una llengua/una història/..., en una plataforma perfecte per tal d'ajudar a anar més i més lluny. I no dic, que als gatets i a les mixones, no se'ls deixi entrar, ja que fan d'alguna manera el espai més gran, però ignorar-los, ens farà més bé a tots. Jo mateix, alguna vegada m'hi he enganxat per l'instint animal de defensa, però tinc clar que caure en aquesta provocació és fer-los el joc. Nosaltes em de romandre contents, i si hi ha quelcom que ens altera, n'hi hauria per m...., treballar per tot allò que ens deslliurarà dels quixots, i de les mixones. En fi, tothom és lliure però jo només miro d'explicar el que crec que ens convé als que volem arribar a destapar-los les vergonyes.
Saber història no està renyit amb ser un arreplegat intel·lectual.
És un plaer llegir-te Jan renard. Hi ha massa pseudocientífic gandul. Si et van demostrant contradiccions en les mateixes dades i papers, dia si i dia també, i la resposta és que fas el ridícul, poca cosa més hi podem fer. Seguir treballant. I m'agrada que no llegeixis el que escriuen les mosques colloneres, jo tampoc ho faig.
Cesc: molt ben dit. Jo mateix m'exposo a "fer el ridícul", però mira, és part del joc. Ara, mentre els que ens acusen de fer el ridícul siguin just aquests arreplegats intel·lectuals, estic ben tranquil.
Ara que existeixen els ordinadors podem fer una analogia entre la configuració d'un ordinador i la configuració del nostre cervell, penso que de la mateixa manera que configurem un ordinador el nostre cervell ha estat configurat des de la tendra infància. Sabem que a l'escola un nen de Molló rep uns imputs diferents que un nen de Prats de Molló. El de Prats de Molló serà ensinistrat (m'agrada aquesta paraula) per ser un patriota francès que senti orgull de ser francès i el de Molló per ser un patriota espanyol, que senti orgull de ser espanyol, per tant, els herois d'un noi d'una població veïna seran diferents.
Ja es veu que es tracta d'una configuració del cervell. Matrix o Madrix, llavors quan algú té la independència o autonomia intel·lectual d'exposar que la documentació històrica ha estat falsificada a gran escala amb l'única finalitat de convertir-te en un súbdit de tal o qual Estat, ja que ha descobert que el relat històric no té ni cap ni peus i no hi ha ni una dada creïble, apareixen els mateixos companys que han estat ensinistrats seguint el mateix mètode i li diuen. - Hòstia, no fotis, ara no em canviïs la configuració, quina mandra, a més a més si exposes el que penses faràs el ridícul i fer el ridícul és una cosa que està gravat amb foc en el relat català des que Tarradellas va dir que es podia fer tot menys el ridícul, sense recordar que fins i tot els mes grans savis han fet el ridícul alguna vegada, i ara recordo a Einstein que va sostenir que l'Univers no s'expandia.
Aquest argument de fer el ridícul forma part dels ressorts que utilitzen les persones que ostenten el poder perquè els de sota romanguin amb la boca tancada, no diguin el que pensen.
Jo proposaria a en Joan Cassola que la propera vegada que es trobi amb aquest historiador li preguntés si ell (l'historiador) té sentit del ridícul, o si pensa que es pot anar per la vida amb por de fer el ridícul. A veure si per culpa de la seva supèrbia i els seus - no pactes- fem el ridícul el 27 de Setembre
I aquest "jajajajjaa jjjaaa" es algun problema que requereix atencio medica o..? Vols que et recomani un metge de la gola? Clar que, pensant-ho be, potser un veterinari seria mes apropiat.
Pero home... no hem quedat que tot es mentida? Si estem d'acord! Llavors, que hi fas aqui cada dia? Per que et paguen? I si no et paguen, encara em preocupes mes.
Ah, i no m'he molestat a llegir el que has escrit. Si no es en catala o en angles, no ho llegeixo. Pero m'hi jugo mig euro que hi ha mes d'un insult.
A qui fa por Jordi Bilbeny? I jo que tambe penso que en Bilbeny es un bon noi, i patriota. I que publica uns treballs que diuen coses sense sentit, que ningu a la comunitat 'cientifica' es pren seriosament. Realment deu ser cosa de broma perque jo no hi entenc gaire. Pero llavors, aquests castellans permanentment de mala llet que no deixen d'amorrar-se a aquest web, insultant, menyspreant, entrant en comentaris de mal gust de nivell personal, mai rebatent res... aquests, qui son i que hi fan aqui, dia si, i dia tambe? Els paga algu? Ben segur que si, ningu viu de l'aire del cel. I qui els paga, no veu que tot aixo son cabories d'un historiador indocumentat a qui ningu de la comunitat 'cientifica' es pren seriosament?
Tot aixo em fa pensar que documents, llibres, etc existents realment han estat sistematicament falsejats, i els originals destruits. Pero per la comunitat 'cientifica' no n'hi ha prou, com veiem, en aportar proves, o forts indicis, de que uns documents han estat falsejats. No n'hi ha prou, ni tan sols per dubtar que no son falsos, que ja es gros. Aixo contradiu el que se suposa que es l'esprit cientific, que aquests ja fa temps que van perdre.
En Borja de Riquer (si es ell) diu, i jo me'l crec, no parla del que diu en Bilbeny, ni de proves, ni de indicis, ni de contradiccions, d'aixo a ell no li interessa parlar-ne, perque si no ja en parlaria i s'acabaria aquesta historia de l'inh per sempre. O es aixo, o es que no pot resoldre les contradiccions, i calla. Per tant, si ho he entes be, l'historiador 'cientific' es creu un document, ni tan sols el posa en subte, encara que molts indicis apuntin a que es fals, mentres no es trobi el document original. Aixi tambe m'hi apunto jo a fer d'historiador. Aixo de cientific no en te res.
L'historiador en qüestió era Borja de Riquer, oi? Més que res perquè se'l cita al començament de l'escrit com un dels presents a l'acte.