Portada
 La meva experiencia de la “Universitat Nova Història”Un jove estudiant d’Història, que ha assistit a la 10a Universitat, ens fa arribar el seu parer de la seva estada entre nosaltres.LLEGEIX-NE MÉS »
 'Le Monde' denuncia les fosques desaparicions a la Biblioteca Nacional espanyolaEl diari francès Le Monde ha denunciat les fosques desaparicions de llibres a la Biblioteca Nacional espanyola, entre elles obres de Galileu.
 Tal dia com hui del 1909 es va fer a Paterna el primer vol a motor d’EuropaEl 5 de setembre del 1909, Joan Olivert Serra va fer a Paterna (l’Horta Nord) el primer vol a motor d'Europa.
|
 Badalona Comunicació entrevista En Daniel Ibàñez sobre la mort de Carles IEn Daniel Ibàñez explica per què creu que Carles l va morir a Sant Jeroni de la Murtra, al programa BDN360º, de Badalona Comunicació.
 Machado contra la llibertat dels catalansQuè pensava Machado dels catalans que lluitaven per un estatut d'autonomia a l'any 32? Què pensava dels catalans que no se sentien espanyols? Què en pensava un cop acabada la Guerra Franquista? L'historiador Agustí Soler ens ho explica, citant les mateixes paraules del poeta andalús.
 Vídua catalana i fadrí occità: matrimonis que van canviar la fesomia del paísPubliquem un article molt interessant sobre l'onada d'immigració occitana al Principat a cavall dels segles XVI i XVII.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 La resurrecció de l'Home dels NassosVa existir l'Home dels Nassos? Era un home que tenia tants nassos com dies tenia l'any? És una rondalla inventada per fer caliu nadalenc? O té alguna cosa a veure amb cultes arcaics que han arribat fins els nostres dies? En Jordi Bilbeny ens explica que l'Home dels Nassos seria el relicte d'una divinitat perduda vinculada a l'esperit de l'arbre.
 L’oncle Pere de Santa Teresa i l’oncle Pere de l’Abadessa de PedralbesUn nou article d’En Jordi Bilbeny ens posa de manifest que l’oncle de Santa Teresa anomenat Pere i l’oncle de l’Abadessa de Pedralbes Teresa de Cardona també anomenat Pere en realitat serien la mateixa persona, desdoblada per la censura d’estat.
 L’absència de Tordesillas en una història de CastellaL’Ivan Giménez s’estranya i treu conclusions molt valuoses del fet que la vila de Tordesillas, tan important per a la història de Castella, no aparegui en un llibre de geografia espanyola del 1548 i reeditat el 1566, i que sí que ho faci en una reedició del 1599
 Llegenda de l'abat de Poblet i l'emperador de la XinaMolt sovint les llegendes són el resultat de la fabulació de fets reals. El Centre d'Estudis Mitològics de Catalunya ha recollit una llegenda molt bonica, extreta d'un llibre del folklorista Joan Amades, sobre l'abat de Poblet i l'emperador de la Xina. La realitat és que el rei En Jaume I va enviar-li un missatger: En Jaume d'Alarich, personatge amagat rere la figura d'En Marco Polo.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Si fos cert que la Celestina és una obra catalana traduïda al castellà, l'acció de la qual passa a València,...[+]  Segons En Javier García Blanco, autor d'aquest article, En Lleonard va tenir relacions i contactes hispànics de...[+]  En aquest article En Joan Calsapeu ens mostra com En Josep Palau i Fabre ja va escriure que La Celestina semblava...[+]  Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube