Crea el teu compte
Accedeix
"(...) la neutralitat aparentment objectiva i científica de l'historiador, que mira endarrere i sentencia què és el que realment va succeir, és producte de la seva identificació amb el vencedor"
Àlex Matas i Pons. «Els marges dels mapes: una geografia desplaçada.»
PUBLICACIONS » 23-04-2024  |  ALTRES FIGURES CATALANES
3162 lectures

Sant Francesc, els càtars i la llengua catalana

Una invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana

Fa anys i panys que els catalans sabem que Sant Francesc es passejava per Catalunya predicant i fundant comunitats de frares. El nostre país està farcit de llegendes i d’històries transmeses boca-a-orella, una generació rere una altra, que ho expliquen nítidament amb infinitud de detalls. La majoria dels nostres historiadors i biògrafs del Sant les menystenen o, directament, les obliteren. Però les llegendes hi són. I és molt estrany que, si el Sant no hagués posat mai els peus a Catalunya, la gent se les hagués inventades. Molt probablement responguin a un fons de veritat. A una veritat que, per les més que conegudes raons d’Estat, hagi estat esborrada i reescrita.

Però això és possible? Tenim constància que els primers escrits de Francesc i dels seus primers biògrafs haguessin estat confiscats i destruïts? Doncs, sí. Perquè no és cap secret que, al 1266, durant el Capítol General de París, el Vaticà va donar l’ordre de fer recollir tots els escrits del Sant i dels seus cronistes primigenis i reescriure la seva vida. Per tant, reconstruir la vida de Francesc abans que fos alterada per la censura vaticana i la dels estats catòlics del moment, és una tasca intel·lectual que urgia i que el respecte i l’admiració vers el Pobrissó exigia amb urgència extrema.

I això és el que ha fet En Bilbeny: agafar les primeres biografies i contrastar-les. Qüestionar-les a fons i acarar-les entre elles, mirant de trobar-hi contrasentits i contradiccions insalvables, tenint sempre en compte les llegendes i tradicions catalanes. I el resultat ha estat sorprenent, perquè en surt una visió nova de Sant Francesc: més humana, però també més involucrada amb les lluites polítiques i religioses del moment. Sobretot amb el catarisme. Car, si, com s’ha dit des del segle XIV, la mare de Francesc era provençal, la croada franco-vaticana contra els comtats catalàunics de la Provença i el Llenguadoc no el podia haver deixat indiferent. Al llibre En Bilbeny també suggereix que l’Orde Franciscà, especialment el Terç Orde, es podien haver creat per acollir-hi els càtars, sense haver de renunciar a gaires de les seves creences.



Autor: Jordi Bilbeny




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    38525 lectures
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    11a UNH - Presentació de la universitat
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    A l'octubre del 1994 es va trobar a Guissona una estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics. En Jordi Bilbeny...[+]
    Quin protagonisme van tenir en el descobriment i quin paper hi va jugar Ferran II en el seu regnat? La intenció...[+]
    En Leandre Martí ens aporta una prova més de la reelaboració del passat, aquesta vegada centrada en...[+]
    Eren castellans els primers mercedaris que van passar a Amèrica després de la conquesta colombina? Per En Cesc...[+]