Catalunya és un país petit (no pas tant com alguns voldrien) on tothom sap qui és qui en el seu àmbit professional, i això, tot sovint, és un brou ple de nutrients per a les capelletes, l’enveja, la gelosia, la hipocresia, la maldiença... Hi ha un parell de patums en cada camp i tres o quatre noms –de vegades sempre el mateix– que, com si fossin de plantilla, són convocats pels mitjans de comunicació cada cop que un tema demana la visió d’un ‘especialista’. No qüestiono pas la qualitat de la seva feina, simplement em pregunto si no hi ha ningú...