Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La gent està atrapada en la història, i la història està atrapada a la gent."
James Baldwin
ARTICLES » 11-05-2012  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
6923

Notes sobre el mot castellà «bostezo» que apareix en textos del siglo de oro

Van ser traduïts els autors catalans dels segles XVI i XVII sistemàticament al castellà? Ho van ser alguns de les darreries del XV? Hi ha una manera de saber-ho. Analitzant lingüísticament llurs obres i trobant-hi errors de traducció que ho delatin obertament. Aquesta és una tasca que fa anys que practica l'Àlex Sendra. Aquí us oferim ara un tast del que ha observat al mot “bostezo” quan apareix als textos del Siglo de Oro.

A quasi totes les edicions dels diccionaris de la Real Academia Española1, "bostezo" vol dir quasi sempre sempre "la acción (y efecto) de bostezar", i al Covarrubias2 podem convindre que també. A totes les edicions dels DRAE excepte a l'Autoridades del 1726 i a l'Histórico del 1936.

A l'Autoridades del 1726 assimilen una traducció concreta de "badall" amb el següent sentit recollit per l'Alcover-Moll: "1. Obertura incompleta; cast. resquicio. || 2. Crull, escletxa produïda entre dues parts d'una cosa trencada (Gandesa, Val., Al.); cast. raja, grieta"3. L'Autoridades ho assimila i hi afegeix aquesta entrada: "Metaphoricamente se entiende el agujéro, ù concavidad de la tierra ù montaña, que forma adentro una obscuridád à manéra de garganta..."4.

Amb aquesta accepció poden assimilar traduccions concretes de badall referint-se només a badalls en el terra o en muntanyes, com aquestes dues:

1.- "Se veía una cueva bruta, paca o bostezo de la tierra, que entre las malezas de unas peñas espantosas había formado el continuo azote de un arroyo, nacido del olvido, de cuya abertura..."5.

2.- "El altar de los ermitaños en aquella gruta retirada, bostezo del monte...", que trobem al 1629 al Panegírico al señor don Alonso Pérez de Guzmán el Bueno, de Pedro Espinosa6.

Al 1936, al Diccionario Histórico amplien l'aplicació de "bostezo" així: "fig. Abertura de la tierra, de las nubes, etc."7. Aquest versàtil "etc." sembla donar per fi al 1936 un valor general d'obertura a "bostezo", però realment no fan més que assimilar una altra traducció concreta de badall (aplicada ara als núvols) de textos com aquest:

"Sobrevino tal tempestad de aguacero, viento y truenos, que se hundía el mundo, ó quizá el cielo lloraba de congoja. Apresuró el Rey el paso, y apenas anduvo, como dicen, veinte, cuando el bostezo de una nube escupió un rayo..."8.

Tot i que parlant d'obertures, en català el terra, les muntanyes i els núvols poden presentar badalls en sentit literal, mentre que per dir el mateix en el Siglo de Oro amb "bostezo" cal, segons la RAE, recórrer al sentit metafòric o figurat. Com a prova que som davant d'un mot català traduït al castellà, de moment anem fluixos.

És el moment, doncs, d'atendre a aquesta altra mostra del Siglo de Oro, que extrec de tres exemples prou reveladors, dels Comentarios del desengañado de si mismo, de Diego Duque de Estrada, escrits entre 1607 i 1645:

El primer és aquest: "Habían de llevar mi ánima los demonios, pues pudiendo morir confesado y comulgado, quería morir rabiando, y que mirase aquellos instrumentos, que todos habían de hacer su oficio: las palas ardiendo para las plantas de los pies; los ladrillos para el vientre y asentaderas; los garrotillos para quebrantar los huesos; el hierro que llaman bostezo para abrirme la boca"9.

El segon: "Pusiéronme el hierro llamado bostezo , que es como tenaza de forja que, apretando por el cabo, cierra el pestillo y abre dos hierros que hacen tener la boca abierta con extraña fuerza"10.

I, finalment, el tercer: "La aldaba de la frente no deja mover la cabeza, el bostezo no deja cerrar la boca, de modo que es una angustia mortal tan congojosa e insufrible que... "11.

Hem llegit quina forma i funció tenia aquesta eina anomenada "bostezo" al Siglo de Oro. En castellà no existeix "bostezo" recollit a cap diccionari amb aquesta accepció. En català sí. A l'Alcover-Moll llegim el següent:

" Badall 4. Eina de ferro que consta d'un mànec i una peça corba amb els caps divergents, que serveix per fer obrir la boca a les bísties i mantenir-la badada el temps necessari per mirar-los o tocar-los l'interior de la boca (Mall.)"12.

L'entrada ve acompanyada d'una il·lustració com aquesta13:

badall

 

Si no és l'eina que descriuen al Siglo de Oro, s'hi sembla molt. En castellà existeix només en la literatura del Siglo de Oro; en català, a la realitat.

 

Àlex Sendra

1 http://buscon.rae.es/ntlle/SrvltGUISalirNtlle

4 http://buscon.rae.es/ntlle/SrvltGUISalirNtlle

5 FRANCISCO SANTOS, Las tarascas de Madrid [1665], edició de Milagros Navarro Pérez, Instituto de Estudios Madrileños, Madrid, 1976, p. 255.

6 PEDRO ESPINOSA, Panegírico al señor don Alonso Pérez de Guzmán el Bueno; edició de Francisco Rodríguez Marín, Real Academia Espanyola, Madrid, 1909, p. 387.

7 http://buscon.rae.es/ntlle/SrvltGUISalirNtlle

8 JERÓNIMO DE BARRIONUEVO, Avisos [1654-1658]; toms I, II, III i IV, a cura d'Antonio Paz y Meliá, Imprenta de M. Tello, Madrid, 1892-1893, p. II, 541.

9 DIEGO DUQUE DE ESTRADA, Comentarios del desengañado de sí mismo. Vida del mismo autor [1607- 1645], edició de Henry Ettinghausen, Editorial Castalia, Madrid, 1982, p. 128.

10 Ídem.

11 Ídem.

13 Ídem.




versió per imprimir

  1. Lluís
    18-04-2015 15:19

    És que el verb "badar" en català és molt ample, i vol dir obrir un forat separant les parts que clouen. Pots badar una bossa, una saca, les portes d'un garatge, la boca, ... No és gens estrany que trobem tantes formes de "badall". En canvi, el castellà "bostezar" no té cap sentit més enllà de l'aspiració incontrolada d'aire amb la boca ben oberta.

  2. Pep
    15-05-2012 00:09

    Implicats en les traduccions hi estarien aragonesos, valencians i catalans afins a la monarquia regnant, de manera ininterrompuda des de Ferran el Catòlic fins a... l'infinit. El moment àlgid de la desaparició d'obres catalanes seria durant el mandat de Felip II (1558-1598), amb explícits moviments repressors, índex de llibres prohibits, lleis censores i barra lliure per a la Inquisició castellana. Els qui neguen la Leyenda Negra de la Inquisició hispànica esgrimeixen com a argument que el Siglo de Oro esclatà precisament en el moment àlgid de la repressió inquisitorial, "de manera que tan terrible no sería, si surgieron tan buenos literatos y artistas castellanos". Ara ho entenem tot.

  3. Guerau
    12-05-2012 11:15

    Ací estem ometent un fet cabdal e la història de Catalunya: el castellà-aragonès, molts aragonesos escrivien en aquest castellà farcit de catalanismes, traduccions i manlleus catalans i aragonesismes d'una llengua castellanitzada que no va reïxir del tot: l'aragonès. La qüestió és, no estan implicats molts aragonesos en la traducció i manipulació d'originals catalans?

  4. Jordi Bilbeny
    11-05-2012 17:49

    Hombre ha d'açeptar muy más un feito tan espantable por fuerça i traerlo en el ànima com si fuesse veramente la nueva i el presenta más meravillosa que hay en toda la capa del suelo!!

  5. Badocs
    11-05-2012 17:32

    Que badocs que hem estat, senyor!

  6. El teu nom
    11-05-2012 14:30

    He quedat bocabadada!

  7. Glandiator
    11-05-2012 13:26

    Pardiez! o potser... per Déu!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
21830
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia...[+]
Les cròniques ens relaten que En Cortès va assistir a les Corts de Toledo al 1528, a la tornada de Mèxic. Però...[+]
El Racing Club Lens de França llueix els colors de la bandera catalana a la samarreta.Una llegenda explica que...[+]
Per l'Esteve Renom, hi podria haver hagut una relació directa entre En Servet i En Servent. Una relació ocultada...[+]