Portada
 La meva experiencia de la “Universitat Nova Història”Un jove estudiant d’Història, que ha assistit a la 10a Universitat, ens fa arribar el seu parer de la seva estada entre nosaltres.LLEGEIX-NE MÉS »
 'Le Monde' denuncia les fosques desaparicions a la Biblioteca Nacional espanyolaEl diari francès Le Monde ha denunciat les fosques desaparicions de llibres a la Biblioteca Nacional espanyola, entre elles obres de Galileu.
 Tal dia com hui del 1909 es va fer a Paterna el primer vol a motor d’EuropaEl 5 de setembre del 1909, Joan Olivert Serra va fer a Paterna (l’Horta Nord) el primer vol a motor d'Europa.
|
 Badalona Comunicació entrevista En Daniel Ibàñez sobre la mort de Carles IEn Daniel Ibàñez explica per què creu que Carles l va morir a Sant Jeroni de la Murtra, al programa BDN360º, de Badalona Comunicació.
 Machado contra la llibertat dels catalansQuè pensava Machado dels catalans que lluitaven per un estatut d'autonomia a l'any 32? Què pensava dels catalans que no se sentien espanyols? Què en pensava un cop acabada la Guerra Franquista? L'historiador Agustí Soler ens ho explica, citant les mateixes paraules del poeta andalús.
 Vídua catalana i fadrí occità: matrimonis que van canviar la fesomia del paísPubliquem un article molt interessant sobre l'onada d'immigració occitana al Principat a cavall dels segles XVI i XVII.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 La Clau: Censura i nou paradigma historiogràficEl programa La Clau de la Nostra Història va entrevistar en Roger Mallola, membre de l'Institut Nova Història i doctorand en relacions internacionals, el passat 11 d'ctubre del 2017. Va parlar sobre la censura i la postveritat. Creu que la gran innovació de Nova Història ha estat introduir la variable de la censura en el relat de la història.
 Influència de la cultura catalana en paraules, expressions i balls de VeneçuelaComunicació al 15è Simposi d’Arenys de Munt de l’Elba Sequera, veneçolana. La comunicant hi constata algunes sorprenents semblances lingüístiques i folclòriques entre la cultura dels Països Catalans i la de Veneçuela.
 Funcionaris ociosos o operació organitzada? Defensa canvia continguts de la ViquipèdiaArticle a ‘El Nacional’ del passat dijous 28 de febrer. L’Estat Espanyol continua avui dia tergiversant i silenciant fets. Ara, a la Viquipèdia. L’Institut Nova Història no ha parat de denunciar-ho i ha provat a bastament que aquest tarannà és una constant de la història d’Espanya durant més de cinc segles.
 La Corona d'Aragó i els reis de la TarraconensisL’Ivan Giménez ens sorprèn amb una molt suggestiva teoria —ja defensada per alguns escriptors de finals del segle XV endavant— segons la qual la denominació Aragó pot provenir de Tarragona. Així mateix, ens descobreix que els reis de la Confederació Catalanoaragonesa també eren anomenats reis de la Tarraconensis.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Són de Quevedo tots els poemes atribuïts a Quevedo? O com passa al llarg de tota la història de la literatura...[+]  Si els Della Rovere eren els Rovira, llavors tindria sentit que al 1471, any que Francesco della Rovere esdevé el...[+]  Jordi Molet entrevista l'historiador Jordi Bilbeny al programa 7 dies de...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube