Portada
 La meva experiencia de la “Universitat Nova Història”Un jove estudiant d’Història, que ha assistit a la 10a Universitat, ens fa arribar el seu parer de la seva estada entre nosaltres.LLEGEIX-NE MÉS »
 'Le Monde' denuncia les fosques desaparicions a la Biblioteca Nacional espanyolaEl diari francès Le Monde ha denunciat les fosques desaparicions de llibres a la Biblioteca Nacional espanyola, entre elles obres de Galileu.
 Tal dia com hui del 1909 es va fer a Paterna el primer vol a motor d’EuropaEl 5 de setembre del 1909, Joan Olivert Serra va fer a Paterna (l’Horta Nord) el primer vol a motor d'Europa.
|
 Badalona Comunicació entrevista En Daniel Ibàñez sobre la mort de Carles IEn Daniel Ibàñez explica per què creu que Carles l va morir a Sant Jeroni de la Murtra, al programa BDN360º, de Badalona Comunicació.
 Machado contra la llibertat dels catalansQuè pensava Machado dels catalans que lluitaven per un estatut d'autonomia a l'any 32? Què pensava dels catalans que no se sentien espanyols? Què en pensava un cop acabada la Guerra Franquista? L'historiador Agustí Soler ens ho explica, citant les mateixes paraules del poeta andalús.
 Vídua catalana i fadrí occità: matrimonis que van canviar la fesomia del paísPubliquem un article molt interessant sobre l'onada d'immigració occitana al Principat a cavall dels segles XVI i XVII.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 Parlament d'obertura de la 8a Universitat Nova Història, pronunciat per En Jordi Bilbeny a Montblanc el 31 de juliol d'enguanyUs fem arribar el parlament que En Jordi Bilbeny ha pronunciat aquest matí per a obrir la 8a edició de la Universitat Nova Història.
 Videu de presentació del llibre 'Cristòfor Colom i l'Amèrica catalana'Us oferim el videu que reprodueix la presentació, a Santa Coloma de Queralt el dia 15 de juliol d'enguany, del llibre 'Cristòfor Colom i l'Amèrica catalana'. Hi van intervenir En Ramon Mullerat, batlle de Santa Coloma de Queralt; En Biel Ferrer, filòleg i professor de Llengua i Literatura Catalana a l'Institut Gabriel Ferrater de Reus i, finalment En Jordi Bilbeny, escriptor i investigador.
 El pare del «Lazarillo de Tormes» va morir a l’illa de GerbaA la novel·la del Lazarillo de Tormes, l’autor esborrat de l’obra ens innova que el pare d’En Llàtzer va morir a l’illa de Gerba. Una afirmació capital que, com veureu en aquest article d’En Jordi Bilbeny, corrobora de tot en totes el context social i polític catalans del llibre.
 Santa Teresa, les taronges i l’aigua de tarongí¿És normal que la gent regali taronges a Santa Teresa mentre viu i viatja per les Castelles i ella, a fi de millorar la salut, prengui aigua de tarongí, feta amb les fulles de la flor del taronger? ¿O és que es trobava en d’altres ciutats catalanes que la censura ha esborrat, però deixant el rastre mediterrani inconfusible de la taronja? En Jordi Bilbeny ho mira d’escatir en aquest article.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  La façana de l'ajuntament d'Ulm ens aporta una prova més de l'existència i reconeixement de Catalunya com a...[+]  Aportacions del prestigiós historiador britànic Alan Ryder...[+]  Si els catalans van ser els primers descobridors d'Amèrica, els primers colonitzadors i pobladors, havien de...[+]  Són de Quevedo tots els poemes atribuïts a Quevedo? O com passa al llarg de tota la història de la literatura...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube