Resultats per: "Dolors Marín Tuyà"

Temps de resposta: 1294.92 ms

• L'agnotologia explica la postveritat
  Autor: Dolors Marín Tuyà   Data de publicació: 26-02-2017
• Hem salpat
  Autor: Dolors Marín Tuyà   Data de publicació: 11-03-2016
• Maria Dolors Orriols, En Colom i la desfeta de Catalunya
  Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 14-05-2023
• Francesc Marín, el “governador” de Hawaii
  Autor:   Data de publicació: 22-03-2021
• Catalunya torna al món
  Autor: Dolors Marin Tuyà   Data de publicació: 02-09-2015
• Qui era Jaume Ferrer i la seva misteriosa galera amb la senyera?
  Autor: Marc Pons   Data de publicació: 27-05-2024
• El nom «Aragó» entre els segles IX i X: recorregut historiogràfic i documental
  Autor: Ivan Giménez   Data de publicació: 12-03-2022
• Engega la 7a Universitat Nova Història, a Montblanc, amb més suports que mai
  Autor:   Data de publicació: 31-07-2020
• Videus del 17è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya
  Autor:   Data de publicació: 10-02-2018
• Tot a punt per al 17è Simposi sobre la història censurada de Catalunya
  Autor:   Data de publicació: 09-11-2017
• Presentació del manifest: el dret a la nostra història
  Autor:   Data de publicació: 27-10-2017
• La postveritat l'escriuen els vencedors
  Autor: Pep Mayolas   Data de publicació: 29-03-2017
• Tot a punt per l'inici de la segona Universitat Nova Història
  Autor:   Data de publicació: 31-07-2015
• Declaració d’Arenys de Munt
  Autor: Dolors Marín   Data de publicació: 10-06-2015
• Jordi Bilbeny: 'Som gent normal explicant petites troballes que, en conjunt, poden capgirar la perspectiva de la nostra …
  Autor:   Data de publicació: 25-11-2014
• Una trentena d'investigadors en història impulsen el 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica
  Autor: Daniel S Bello   Data de publicació: 14-11-2014
• Pep Mayolas o l'esforç de salvar la raó, quan la raó i la història són un sol argument cap a la dignitat
  Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 16-04-2014
• El 13è Simposi d'Arenys de Munt, un pas més cap a la restauració del nostre passat
  Autor: Francesc Manzanera   Data de publicació: 02-01-2014
• 13è Simposi sobre la Descoberta catalana d'Amèrica
  Autor:   Data de publicació: 19-11-2013
• La Universitat Nova Història arrenca amb força a Crespià
  Autor:   Data de publicació: 03-08-2013
• 12è Simposi sobre la Descoberta catalana d'Amèrica
  Autor:   Data de publicació: 24-11-2012
• 11è Simposi sobre "La Descoberta Catalana d'Amèrica"
  Autor:   Data de publicació: 24-09-2011
• Programa del 10è Simposi "La Descoberta Catalana d'Amèrica"
  Autor:   Data de publicació: 18-11-2010
• El «Sant Francesc» d’En Jordi Bilbeny: una “florassa” de Sant Francesc
  Autor: Dolors Viola   Data de publicació: 23-04-2025
• Caterina de Rocabertí, parenta propera de Santa Teresa
  Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 29-07-2024
• Banderes de 4 barres als orígens dels Estats Units d’Amèrica
  Autor: Dolors Viola   Data de publicació: 03-07-2024
• La finalitat última de la Història
  Autor: Maria Cristina Vilardell i Jové   Data de publicació: 31-03-2024
• El Col·legi de Nostra Senyora dels Socors i de Sant Josep d'Oriola: Una possible fundació Teresiana
  Autor: Pep Mayolas   Data de publicació: 14-04-2023
• Entrevista de Josep Cruañas del 1997 a la revista El Temps: 'Amagar la història beneficia el vencedor'
  Autor: Oriol Cortacans   Data de publicació: 14-04-2023
• Una ciutat dita «Oriol» a Rússia
  Autor: Dolors Viola   Data de publicació: 18-02-2023
• “Déu, pàtria, rei i furs”: la història poc coneguda de la Generalitat carlina
  Autor: Joan Safont Plumed   Data de publicació: 03-02-2023
• Si voleu una Catalunya independent, feu-vos de l’Institut Nova Història
  Autor: Toni Torà   Data de publicació: 24-10-2022
• Cervantes i el fracàs de la veritat
  Autor:   Data de publicació: 20-05-2022
• Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançats
  Autor: Dolors Pifarré   Data de publicació: 04-04-2022
• Santa Teresa, les taronges i l’aigua de tarongí
  Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 03-03-2022
• Els moriscos catalans eren d'origen nord-africà?
  Autor: Marc Pons   Data de publicació: 02-03-2022
• Pseudohistòria contra Catalunya: del mai, a algun cronista, i finalment el silenci
  Autor: Ivan Giménez   Data de publicació: 17-02-2022
• Recuperar el passat per guanyar el futur. 8a Universitat. Mots d'En Juli Cuéllar
  Autor: Juli Cuellar   Data de publicació: 02-09-2021
• El «mal de cor» de Santa Teresa i la greu malaltia de Caterina de Cardona (i 3)
  Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 29-05-2021
• EL «mal de cor» de Santa Teresa i la greu malaltia de Caterina de Cardona (1)
  Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 24-05-2021
• En defensa de Sant Pere de Roda
  Autor: Narcís Garolera   Data de publicació: 06-05-2021
• Goya no era Goya
  Autor: Irene Hernández   Data de publicació: 11-04-2021
• Joan de Serrallonga, el primer igualadí en terres d'Amèrica
  Autor: Antoni Carner Borràs   Data de publicació: 28-02-2021
• Els catalans a la conquesta de Granada
  Autor: Marc Pons   Data de publicació: 06-02-2021
• La misteriosa malaltia que agermana Teresa de Jesús amb l’esposa del conquistador de Mèxic
  Autor: Pep Mayolas   Data de publicació: 05-10-2020
• Més arguments per a identificar Santa Teresa de Jesús com a Caterina de Cardona (1)
  Autor: Rafel Mompó   Data de publicació: 27-09-2020
• La noció d'Espanya en la Catalunya medieval
  Autor: Flocel Sabaté   Data de publicació: 26-03-2020
• Substitució de Tarragona per Aragó (part II)
  Autor: Ivan Giménez   Data de publicació: 29-08-2019
• Espanya i la Justícia criminal
  Autor: Julieta Piastro   Data de publicació: 02-05-2019
• Erasme i l’Imperi català de Carles I
  Autor: Rafel Mompó   Data de publicació: 26-03-2019
• El traspàs de les lleis i les institucions catalanes a les Índies durant el primer període colonial
  Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 15-03-2019
• Santa Teresa de Jesús: antroponímia per a la desocultació
  Autor: Natàlia Barenys   Data de publicació: 23-01-2019
• La conquesta de Granada segons el ‛Tractat d’Armoria’ d’en Jaume Ramon Vila
  Autor: Montse Montesinos   Data de publicació: 05-03-2018
• Quatre poemes de l’Al-Àndalus valencià
  Autor: Jordi Segarra   Data de publicació: 12-12-2017
• La llengua de la 'Loçana Andaluza'
  Autor: 1. Fil resistent que passa enfilant les darreres malles dels filats de caçar i uneix la tela d'aquests a les puntes de les canyes (Mall.).   Data de publicació: 20-10-2017
• El Papa Sixte IV o Francesc della Rovere: de la família Rovira de Morella
  Autor: Felip Rodríguez   Data de publicació: 21-09-2017
• La “mort civil” com a figura jurídica
  Autor: Jordi Vila   Data de publicació: 27-01-2017
• De debò volien descobrir En Colom?
  Autor: Pep Mayolas   Data de publicació: 04-11-2016
• Paulo V Borghese, un altre papa d’origen català
  Autor: Montse Montesinos   Data de publicació: 06-02-2016
• La influència de la llengua catalana a les obres de Cervantes: una explicació per algunes incorreccions i enigmes encar…
  Autor: Pep Comajuncosa   Data de publicació: 18-09-2014
• Don Quixote o Dom Quixot?
  Autor: Esteve Renom   Data de publicació: 23-01-2014
• La Mare de Déu Fumadora. A la recerca del fum esvanit
  Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 07-12-2013
• El Tirante el Blanco demostra que el segle d'or castellà va ser escrit en català (3/3)
  Autor: \n \n   Data de publicació: 27-07-2012
• El Tirante el Blanco demostra que el segle d'or castellà va ser escrit en català (2/3)
  Autor: Alex Sendra   Data de publicació: 25-07-2012
• La baronia d'Elx i Crevillent. La falsa dotació nupcial d'Isabel la Catòlica
  Autor: Pep Mayolas   Data de publicació: 18-07-2012
• El desxiframent de l'estela ibèrica de Guissona
  Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 06-07-2012
• Lucrècia Borja parlava en català
  Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 20-06-2012
• Notes sobre el mot castellà «bostezo» que apareix en textos del siglo de oro
  Autor: 2. Crull, escletxa produïda entre dues parts d'una cosa trencada (Gandesa, Val., Al.); cast. raja, grieta"³. L'Autoridades ho assimila i hi afegeix aquesta entrada: "Metaphoricamente se entiende el agujéro, ù concavidad de la tierra ù montaña, que forma adentro una obscuridád à manéra de garganta..."⁴.
  \n

  Amb aquesta accepció poden assimilar traduccions concretes de badall referint-se només a badalls en el terra o en muntanyes, com aquestes dues:

  \n

  1.- "Se veía una cueva bruta, paca o bostezo de la tierra, que entre las malezas de unas peñas espantosas había formado el continuo azote de un arroyo, nacido del olvido, de cuya abertura..."⁵.

  \n

  2.- "El altar de los ermitaños en aquella gruta retirada, bostezo del monte...", que trobem al 1629 al Panegírico al señor don Alonso Pérez de Guzmán el Bueno, de Pedro Espinosa⁶.

  \n

  Al 1936, al Diccionario Histórico amplien l'aplicació de "bostezo" així: "fig. Abertura de la tierra, de las nubes, etc."⁷. Aquest versàtil "etc." sembla donar per fi al 1936 un valor general d'obertura a "bostezo", però realment no fan més que assimilar una altra traducció concreta de badall (aplicada ara als núvols) de textos com aquest:

  \n

  "Sobrevino tal tempestad de aguacero, viento y truenos, que se hundía el mundo, ó quizá el cielo lloraba de congoja. Apresuró el Rey el paso, y apenas anduvo, como dicen, veinte, cuando el bostezo de una nube escupió un rayo..."⁸.

  \n

  Tot i que parlant d'obertures, en català el terra, les muntanyes i els núvols poden presentar badalls en sentit literal, mentre que per dir el mateix en el Siglo de Oro amb "bostezo" cal, segons la RAE, recórrer al sentit metafòric o figurat. Com a prova que som davant d'un mot català traduït al castellà, de moment anem fluixos.

  \n

  És el moment, doncs, d'atendre a aquesta altra mostra del Siglo de Oro, que extrec de tres exemples prou reveladors, dels Comentarios del desengañado de si mismo, de Diego Duque de Estrada, escrits entre 1607 i 1645:

  \n

  El primer és aquest: "Habían de llevar mi ánima los demonios, pues pudiendo morir confesado y comulgado, quería morir rabiando, y que mirase aquellos instrumentos, que todos habían de hacer su oficio: las palas ardiendo para las plantas de los pies; los ladrillos para el vientre y asentaderas; los garrotillos para quebrantar los huesos; el hierro que llaman bostezo para abrirme la boca"⁹.

  \n

  El segon: "Pusiéronme el hierro llamado bostezo , que es como tenaza de forja que, apretando por el cabo, cierra el pestillo y abre dos hierros que hacen tener la boca abierta con extraña fuerza"¹⁰.

  \n

  I, finalment, el tercer: "La aldaba de la frente no deja mover la cabeza, el bostezo no deja cerrar la boca, de modo que es una angustia mortal tan congojosa e insufrible que... "¹¹.

  \n

  Hem llegit quina forma i funció tenia aquesta eina anomenada "bostezo" al Siglo de Oro. En castellà no existeix "bostezo" recollit a cap diccionari amb aquesta accepció. En català sí. A l'Alcover-Moll llegim el següent:

  \n

  " Badall 4. Eina de ferro que consta d'un mànec i una peça corba amb els caps divergents, que serveix per fer obrir la boca a les bísties i mantenir-la badada el temps necessari per mirar-los o tocar-los l'interior de la boca (Mall.)"¹².

  \n

  L'entrada ve acompanyada d'una il·lustració com aquesta¹³:

  \n

  

  \n

   

  \n

  Si no és l'eina que descriuen al Siglo de Oro, s'hi sembla molt. En castellà existeix només en la literatura del Siglo de Oro; en català, a la realitat.

  \n

   

  \n

  Àlex Sendra

  \n
  \n

  1 http://buscon.rae.es/ntlle/SrvltGUISalirNtlle

  \n
  \n
  \n

  2 http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/80250529545703831976613/ima0411.htm

  \n
  \n
  \n

  3 http://dcvb.iecat.net/default.asp

  \n
  \n
  \n

  4 http://buscon.rae.es/ntlle/SrvltGUISalirNtlle

  \n
  \n
  \n

  5 FRANCISCO SANTOS, Las tarascas de Madrid [1665], edició de Milagros Navarro Pérez, Instituto de Estudios Madrileños, Madrid, 1976, p. 255.

  \n
  \n
  \n

  6 PEDRO ESPINOSA, Panegírico al señor don Alonso Pérez de Guzmán el Bueno; edició de \tFrancisco Rodríguez Marín, Real Academia Espanyola, Madrid, 1909, \tp. 387.

  \n
  \n
  \n

  7 http://buscon.rae.es/ntlle/SrvltGUISalirNtlle

  \n
  \n
  \n

  8 JERÓNIMO DE BARRIONUEVO, Avisos [1654-1658]; toms I, II, III i IV, a cura d'Antonio Paz y Meliá, Imprenta de M. Tello, Madrid, 1892-1893, p. II, 541.

  \n
  \n
  \n

  9 DIEGO DUQUE DE ESTRADA, Comentarios del desengañado de sí mismo. Vida del mismo autor [1607- 1645], edició de Henry Ettinghausen, Editorial Castalia, \tMadrid, 1982, p. 128.

  \n
  \n
  \n

  10 Ídem.

  \n
  \n
  \n

  11 Ídem.

  \n
  \n
  \n

  12 http://dcvb.iecat.net/Imagefiles/b2fp200.gif

  \n
  \n
  \n

  13 Ídem.

  \n
  \n   Data de publicació: 11-05-2012
• La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla
  Autor: Jordi Bilbeny   Data de publicació: 13-02-2012
• Properes cites de març
  Autor:   Data de publicació: 19-03-2010