Fa uns dies va venir a casa una amiga americana que viu a Suècia. És de California i allà va aprendre l'espanyol, perquè hi ha una comunitat mexicana molt gran i molt arrelada a la història de Califòrnia. Quina va ser la meva sorpresa quan em vaig posar a cantar la cançó tradicional catalana d'"En Joan petit quan balla" i ella la va reconèixer automàticament i la cantava en castellà: "Juanito cuando baila...", amb la mateixa melodia i tota la pesca del dit, la mà, el colze, etc. Vaig quedar tan parada que quasi no sabia reaccionar. M'estranyava que una americana conegués una cançó tan nostra. Em va dir que era una cançó que la canta la comunitat hispana a la canalla a Califòrnia i que creia que venia de Mèxic. Potser una altra raó per evidenciar la gran petja catalana en la història d'Amèrica?
Teresa Castany
versió per imprimir
Vídeos
Audio MP3
Nova Història a Youtube
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
A la República Dominicana també em van explicar un dia el conte d'una "rateta presumida" que es trobava un diner i aleshores es posava a cercar marit... I un dia em va fer gràcia una noia, possiblement turista, que cantava una canço "típica de Sòria", segons va dir en castellà, que no recordo què explicava però que la tonada era exactament "Montanhes araneses", l'himne de l'Aran. Els temes aquests donen moltes voltes i passaven d'un lloc a un altre.
La cançó del Poll i la Puça diu: El poll i la puça es volen casar. Com ens casarem si no tenim pa? Respon la formiga des del formiguer: -Avant, avant les bodes, de pa jo en duré! De pa ja en tenim, vi, com ho farem? Respon el mosquit des del fons del celler: -Avant, avant les bodes, de vi jo en duré! De vi ja en tenim carn, com ho farem? Respon la guineu des del galliner: -Avant, avant les bodes, de carn jo en duré! De carn ja en tenim, però qui tocarà? Ja en respon el grill que és bon sonador: -Avant, avant les bodes, que jo tocaré! Músic ja en tenim però qui ballarà? Respon el gripau que és bon ballador: -Avant, avant les bodes, que jo ballaré! El poll i la puça ja es poden casar i tots els amics ho estan celebrant. A Veneçuela està molt arrelada però aquesta cançó "La pulga y el Piojo": El piojo y la pulga se iban a casar, y no se casaron por falta de real. Contestó el gorgojo de su gorgojal: Hágase la boda, que yo daré el real. Ya no es por el real, porque lo tenemos, ahora es la madrina, ¿dónde la hallaremos? Contestó la gata desde la cocina: Hágase la boda, yo seré madrina. Ya no es por madrina que ya la tenemos, ahora es el padrino, ¿dónde lo hallaremos? Contestó el ratón con gran desafino: si amarran la gata, yo seré el padrino. Ya no es por padrino que ya lo tenemos, ahora es el pan, ¿dónde lo hallaremos? Contestó paloma desde el palomar: Hágase la boda, que yo pongo el pan. Ya no es por el pan pues ya lo tenemos, ahora es el vino, ¿dónde lo hallaremos? Desde el palomar dijo el palomino: Hágase la boda, que yo doy el vino. Festejan la boda, todos reunidos, comiéndose el pan y bebiéndose el vino. En medio ’e la fiesta, con un vaso ’e vino, se soltó la gata y se comió el padrino.
En occità no afrancesat, és a dir, normalitzat, aquest tros de cançó s'escriu així: "Jan Petit que dança / dab lo rei de França... que vol dir: "En Jan Petit que dansa / amb el rei de França..."
Aneu a buscar l'origen de la cançó a Occitània: "Jan petit que danço"... diu "Jan Petit que danço dab lou réy dé Franço..." I llegiu això que és prou correcte: http://fr.wikipedia.org/wiki/Jean_Petit_qui_danse
i si l'original fos... en joan colom quan balla .... es uan ideia