ARTICLES » 22-04-2010 | LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
 22223 lectures
|
Catalunya era un regne
En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona d'Aragó", i sobre el terme "Corona Catalano-Aragonesa" que designaria el territori del regne català.
Cal fer una clara separació entre el terme regne d'Aragó (Osca, Çaragossa i Terol) i el terme Corona d'Aragó (terme aquest últim que més tard es faria servir per designar tot el conjunt de regnes que pertanyien al Comte de Barcelona, rei de Catalunya --Principat--, d'Aragó, de Mallorques, de València, de Sicília, de Sardenya, de Nàpols, de Granada, de Navarra i, fins i tot, de les Índies.
El terme "Corona Catalano-Aragonesa", tot i que s'esmenta poc històricament, és la denominació amb què es coneix actualment a Catalunya la històrica Corona d'Aragó, ja que expressa millor la realitat de la unió dels dos regnes. El fet que Catalunya era un "regne" es recolza (entre d'altres) en els set manuscrits (fins al s. XV) del "Llibre dels feits del rei en Jacme", com a documents oficials que acrediten aquesta denominació.
A "CASTILLA Y LEÓN" tenen una situació molt semblant. Històricament van formar la "CORONA DE CASTILLA", però actualment està acceptat per infinitat d'institucions, entre elles el govern d'Espanya, l'expressió "CORONA CASTELLANO-LEONESA".
Per tant, si es tracta del conjunt de dos regnes es pot designar perfectament com "CORONA CATALANO-ARAGONESA", igual que el cas de "CORONA CASTELLANO-LEONESA" que designa el conjunt d'aquells dos regnes.
A la capçalera dels manuscrits, Jacme I s'anomena a si mateix "Comte de Barcelona", però no era comte ni del comtat d'Urgell, ni del d'Empúries, ni del de Foix, ni del de Pallars (el concepte de l'antic principat de Catalunya). Un territori esdevé regne quan el seu senyor és coronat rei del conjunt dels diferents comtats, és a dir "EL PRINCIPAT DE CATALUNYA". A partir de la coronació d'Anfós com a rei, va esdevenir, de facto, el "Regne de Catalunya", com certifica el seu rei Jacme I.
»Et cum Catalonia que est nobilius et honorabilius Regnum Yspanie habens quatuor comités videlicet
Urgellensem, Empuriarum, Foxensem, Pallarensem. Habet etiam tot nobiles, ut pro uno de Aragonia sint in Catalonia quatuor, et pro uno milite quinqué, et pro uno clerico quinqué, et pro uno honorabili cive quinqué;»
També he recollit diverses citacions que fan diferència entre Aragó (Regne) i Catalunya (Regne-Principat-Comtat)
· —Jaume I. Llibre dels feits, cap. 119:
« E l'alcaid e tots los vells e el poble de la terra eixiren contra aquestes galees al port de la Ciutadella e demanaren: -De qui són les galees? E dixeren que del rei d'Aragó e de Mallorques e de Catalunya e que eren missatgers seus».
· —Jaume I. Llibre dels feits, cap. 167:
« E tal consell no em donets que mal tornaria jo en Catalunya e en Aragó e ab gran vergonya de mi si jo aital llogar com aquest no prenia».
· —Jaume I. Llibre dels feits, cap. 241:
« E ab l'ajuda de Déu e ab aquells qui tenen nostres feus en Catalunya e honors en Aragó».
· —Jaume I. Llibre dels feits, cap. 392:
· —Alfons II el franc al mestre del Temple, abril del 1290:
« consideratis malis ac dampnis Terre Sancte illatis per inimicos fidei, ut per venerabilem et dilectum nostrum fretem Berengarius de S.Justo magistrum milice Templi in Aragonia et Cathalonia nuper intelleximus fuimus(...)».
«E recomten aqueles letres quel prinse a dada sa fila ha Karlot de Fransa (...) e renonsia a la donacio que li era estada feta Darago e de Catalunya (...)».
· —capítols missatgers de Jaume II, març del 1295:
« Essi per aventura lo rey Daragon no pogues retre Sicilia (...) lo rey Daragon enten que per aço la sua pau no romanga abans la aya ben e complidament el e tot ço que a la Corona Daragon e al Comptat de Barcelona pertany».
«E divenres matí venc, la gràcia de Déu,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e durà entrò per tot lo dicmenge tot dia».
· —Crònica de Pere terç, cap. I-42:
«Com lo dit infant En Jacme (...) renuncià de fet als dits regnes d'Aragó, de Valencia, de Sardenya, e de Corsega e al comdat de Barcelona e a tots drets que hagués per dret de primogenitura».
Dit pel mateix Cervantes, a La Galatea:
Conclusió
A part d'altres mitjans (i dels exposats pel rei Jacme), a la conquesta de Mallorca i a partir d'ella, el "regne de Catalunya" va aportar a la seva meitat de la "Corona" (proporció que aniria canviant amb les noves incorporacions), una cosa que el "regne d'Aragó", mai no havia tingut: el mar, amb el comerç que va donar la riquesa a Catalunya.
Manel Capdevila
Autor: Manel Capdevila
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Todos los reyes cristianos aspiraban a una Patria Española, una añoranza del viejo reino visigodo.
El parrafito justo anterior del Llibre dels feits del rei en Jaume en el que habla de que todo esto se hacía por Dios y por salvar a España nos lo saltamos, que eso no vende.
https://pbs.twimg.com/media/E--o1aOVcAE17FN?format=jpg&name=4096x4096
El fill d'en Colom, Ferran Colom, ben contemporani, personatge cultíssim amb una biblioteca de més de 15.000 volums, no tenia cap dubte del que era Catalunya:
"Barcelona és una ciutat de vuit mil veïns (...) molt ben murallada (...) i té moltes cases fortes. És abundant de tota fruita i és cap del REGNE DE CATALUNYA" (1)
(1) "Els itineraris d'Hernando Colón per Catalunya, 1519." Vila, Marc Aureli. Terra Ferma, Patronat de Cultura del Centre Català de Caracas, 1976.
Traduït de l'obra "Descripción y cosmografia de España por Fernando Colón". Real Sociedad geogràfica de Madrid, 1910, Madrid.
Al seu torn recull del material que, recollit directa o indirectament per en Ferran Colom, sobrevisqué a la reial cèdula de 1523 que prohibí seguir amb aquella recol·lecció i a pèrdues successives posteriors.
Biblioteca Digital Hispánica bdh-rd.bne.es
pag,164 " De los títulos del Reyno Principado de Catalunia"
https://pin.it/6xapclkzs5tyuh
Dieu que Catalunya era un regne, i tanmateix, no hi havia un rei de Catalunya.
Oficialment,
al màxim que va arribar Catalunya va ser a Principat.
I el fet curiós és que no hi havia ni un rei ni un príncep de Catalunya.
El sobirà de Catalunya era el Comte de Barcelona, i aquest es feia dir Rei d' Aragó. Ningú li deia Rei de Catalunya, i es veu que "NI FALTA QUE FEIA".
Però a hores d'ara ens adonem que SÍ que feia falta.
Potser la censura va començar més aviat del que sembla!
Jaume I, així com tota la rècula de reis son comtes de Barcelona i alguns ho confonen amb comtes de Catalunya. Catalunya era un regne i el comtat de Barcelona, un dels molts comtats del regne de Catalunya. Königreich Catalonia.
Teià - Deyà (cognom)
Talla (si ho fa Déu i parlem, però també l'hem imitat nosaltres amb l'escultura)
Dèu (font d'aigua) Déu (font de vida)
Toll (aigua estancada - finita) Talla (vida finita)
Astilla (els arbres o els troncs venerats ...)
Tió (el famós nostrat tronc)
Dalla (Tallar el ceral espigat)
Catalunya - Gothalonia
Crec que van estar contents que fossin els gots i no els alans ...
Com a la Història, en la Filologia també existeix l'status quo, la llengua és Història.
Les llengües no canvien tan ràpid.
La catedràtica Carme Jiménez Huertas ens explica que el llatí no és la mare de les llengües romanç. https://www.youtube.com/watch?v=SPI_Y4hdIaU
Llavors el català ja coeixistia.
Jorge Mª Ribero Meneses ens mostra un mapa dels romans on tot l'Ebre posa castellani com a nom de la gent de Catalunya fins amunt. Ell ens explica que els noms castellans i catalans tenen mateix origen. De castell o catall, clar, on vivien. Chateaux en francès. La S no hi és.
Jo tinc una teoria nova.
Esisteix Thule, Tello, Can Toi, Tell ... Sense S ni Ca.
El català encara té 3 articles determinats diferents, cosa única... El/Lo/La En/Na Es/Se/Sa
Aquest es/se també es confondria amb el pronom reflexiu es casar-se.
Estisores=Tisores molts cops els determinants s'incorporen a la paraula.
Sepharad és la península ibèrica pels jueus Se - Pharad (Es paradís)
Es - Pannia (el tot?)
Recordem que a Catalunya les cases són Ca ------ Can Vives per exemple, Cànoves - Casanoves potser.
Tallat - Serra del Tallat i Mare de Dèu del Tallat
Talladell - Taradell - Tarradelles etc
Aquest Tall - Thule hauria de ser OBRA DE DÉU - Creació
Ca Tall - Casa dels fills de Déu
Ca S Tall - Igualment però amb el determinant ES/SE/SA
Porto temps pensant-ho i veient exemples ... encara que ara ho he escrit ben ràpid.
Espero que caigui en bones mans
Salutacions a tots els bons hòmens.
I als trolls....
Per cert al video parla dels esclaus que venen dels eslaus... Però la més forta és la de bigotis que vé de By god....
Molt bon article. Que els quedi clar d'una vegada, que Catalunya no era un Comtat com pretenen alguns. Era una qüestió de títuls nobiliaris que res té a veure amb el regna i la nació catalana.
L'español Juan fernandez Amador de los Rios (Doctor en derecho y filosofia y letras, Catedratico por oposicion de Historia de España) en el seu llibre de Historia de España (pamplona 1914), diu: Ramon Berenguer V(1162-1196) este reunio las coronas de Cataluña y Aragon, denomina a los berengueres principes de cataluña, el pais español incorporado por los francos a su imperio en la lengua germana de estos , fue llamada Gotalandia (tierra de Godos)por ser parte de la España Goda que suprimida la D se pronuncio Gotalania, este territorio comprendia al principio la Marca Hispanica, ya que no se puede negar que el nombre de Cataluña procede de Gotalania como se ve que de los Godos segun Ammiano,Marcelino , Jornandes,Prisco e Idacio procedio el nombre de Catalaunicos dado el territorio en que fue vencido Atila,derivado de Catalauni.Fue de los nombres geograficos nuevos de la reconquista el de cataluña el mas antiguo, el cual escrito Catalonia aparece en una escritura en el año 844 de cuyo nombre se formo el dado a sus naturales de catalanes con los que conocian los arabes a principia del siglo VIII .Borrell I se institulo el conde de barcelona como principe de la tieera gotica (Gotalania), desde entonces los condes de barcelona se llamaron principes de cataluña de aqui tambien viene el nombre de principado de cataluña... y aun hay mas....
Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
Feu clic aqui per mostrar-loLa repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.
Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
Feu clic aqui per mostrar-loLa repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.
L'article està molt bé. Hi treuria la part referent a Castella. Una introducció sobre el cafarnaüm de mots que tenim per designar el mateix (Imperi Català, Corona d'Aragó, Corona Catalano-Aragonesa, Estats de la Nació Catalana, etc), passaria al llistat de textos que ho diuen i ho remataria amb les conclusions. Enhorabona! Bona feina!