Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Fins i tot el passat es pot modificar; els historiadors no paren de demostrar-ho."
Jean Paul Sartre (1905-1980) Filòsof i escriptor francès
ARTICLES » 22-04-2010  |  LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
21308

Catalunya era un regne

En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona d'Aragó", i sobre el terme "Corona Catalano-Aragonesa" que designaria el territori del regne català.

Cal fer una clara separació entre el terme regne d'Aragó (Osca, Çaragossa i Terol) i el terme Corona d'Aragó (terme aquest últim que més tard es faria servir per designar tot el conjunt de regnes que  pertanyien al Comte de Barcelona, rei de Catalunya --Principat--,  d'Aragó, de Mallorques, de València, de Sicília, de Sardenya, de Nàpols, de Granada, de Navarra i, fins i tot, de les Índies.

El terme "Corona Catalano-Aragonesa", tot i que s'esmenta poc històricament, és la denominació amb què  es coneix actualment a Catalunya la històrica Corona d'Aragó, ja que expressa millor la realitat de la unió dels dos regnes. El fet que Catalunya era un "regne" es recolza (entre d'altres) en els set manuscrits (fins al s. XV) del "Llibre dels feits del rei en Jacme", com a documents oficials que acrediten aquesta denominació.

A "CASTILLA Y LEÓN" tenen una situació molt semblant. Històricament van formar la "CORONA DE CASTILLA", però actualment està acceptat per infinitat d'institucions, entre elles el govern d'Espanya, l'expressió "CORONA CASTELLANO-LEONESA".

Per tant, si es tracta del conjunt de dos regnes es pot designar perfectament com "CORONA CATALANO-ARAGONESA", igual que el cas de  "CORONA CASTELLANO-LEONESA" que designa el conjunt d'aquells dos regnes.

A la capçalera dels manuscrits, Jacme I s'anomena a si mateix "Comte de Barcelona", però no era comte ni del comtat d'Urgell, ni del d'Empúries, ni del de Foix, ni del de Pallars (el concepte de l'antic principat de Catalunya). Un territori esdevé regne quan el seu senyor és coronat rei del conjunt dels diferents comtats, és a dir "EL PRINCIPAT DE CATALUNYA". A partir de la coronació d'Anfós com a rei, va esdevenir, de facto, el "Regne de Catalunya", com certifica el seu rei Jacme I.

La definició '''«Corona Aragonum et Catalonie»''' apareix en el Privilegi d'annexió de Mallorca a la Corona del 16 de setembre del 1286, tal com ho expressa En Ferran Soldevila a la seva Història de Catalunya.
Jaume I diu que Catalunya era un regne al Llibre dels Feits:

»Et cum Catalonia que est nobilius et honorabilius Regnum Yspanie habens quatuor comités videlicet
Urgellensem, Empuriarum, Foxensem, Pallarensem. Habet etiam tot nobiles, ut pro uno de Aragonia sint in Catalonia quatuor, et pro uno milite quinqué, et pro uno clerico quinqué, et pro uno honorabili cive quinqué;»
»E fe que deuem a Deu, pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne D'Espanya, el pus honrat, el pus noble, perço car hi ha ·IIII· comtes, ço es lo comte D'urgell, el comte D'ampuries, el comte de Fois, el comte de Paylas: e hay Richs homens, que per ·I· que aqui naja na ·IIII· en Cathalunya, e per ·I· caualler na en Cathalunya ·V·, e per ·I· clergue que aci haja la na ·X·, e per ·I· ciutada honrat na en Cathalunya ·V·: e pus aquels de la pus honrada terra Despanya nos uolgren guardar en dar a nos del lur, uosaltres que tenits nostra honor, qui ·XXX· milia qui ·XX· milia, qui ·XL· milia sous, bens deuriets aiudar, e maiorment car tot se romandria en uos, ab mes que nos uos hi anadiriem del nostre...».

També he recollit diverses citacions que fan diferència entre Aragó (Regne) i Catalunya (Regne-Principat-Comtat)

·    —Jaume I. Llibre dels feits, cap. 119:
« E l'alcaid e tots los vells e el poble de la terra eixiren contra aquestes galees al port de la Ciutadella e demanaren: -De qui són les galees? E dixeren que del rei d'Aragó e de Mallorques e de Catalunya e que eren missatgers seus».
·    —Jaume I. Llibre dels feits, cap. 167:
« E tal consell no em donets que mal tornaria jo en Catalunya e en Aragó e ab gran vergonya de mi si jo aital llogar com aquest no prenia».
·    —Jaume I. Llibre dels feits, cap. 241:
« E ab l'ajuda de Déu e ab aquells qui tenen nostres feus en Catalunya e honors en Aragó».
·    —Jaume I. Llibre dels feits, cap. 392:
«Pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya, el pus honrat, el pus noble... E ha hi rics-homens que per un que aquí (regne d'Aragó) n'haja n'ha quatre en Catalunya e per un cavaller n'ha en Catalunya cinc, e per un clergue que ací allà n'ha deu, e per un ciutadà honrat n'ha en Catalunya cinc».
·    —Alfons II el franc al mestre del Temple, abril del 1290:

« consideratis malis ac dampnis Terre Sancte illatis per inimicos fidei, ut per venerabilem et dilectum nostrum fretem Berengarius de S.Justo magistrum milice Templi in Aragonia et Cathalonia nuper intelleximus fuimus(...)».
·    —B. de Vilaragut a Jaume, rei de Sicília. 1290:
«E recomten aqueles letres quel prinse a dada sa fila ha Karlot de Fransa (...) e renonsia a la donacio que li era estada feta Darago e de Catalunya (...)».
·    —capítols missatgers de Jaume II, març del 1295:

« Essi per aventura lo rey Daragon no pogues retre Sicilia (...) lo rey Daragon enten que per aço la sua pau no romanga abans la aya ben e complidament el e tot ço que a la Corona Daragon e al Comptat de Barcelona pertany».
·    —Ramon Muntaner, Crònica, cap. CCXCVI:
«E divenres matí venc, la gràcia de Déu,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e durà entrò per tot lo dicmenge tot dia».
·    —Crònica de Pere terç, cap. I-42:
«Com lo dit infant En Jacme (...) renuncià de fet als dits regnes d'Aragó, de Valencia, de Sardenya, e de Corsega e al comdat de Barcelona e a tots drets que hagués per dret de primogenitura».

Dit pel mateix Cervantes, a La Galatea:
«Contó el mesmo sacerdote que os he dicho; y fue que, viniendo Timbrio caminando por el reino de Cataluña, a la salida de Perpiñán, dieron con él una cantidad de bandoleros, los cuales tenían por señor y cabeza a un valeroso caballero catalán, que por ciertas enemistades andaba en la compañía, como es ya antiguo uso de aquel reino, cuando los enemistados son personas de cuenta, salirse a ella y hacerse todo el mal que pueden, no solamente en las vidas, pero en las haciendas: cosa ajena de toda cristiandad y digna de toda lástima» (fol. 91r).

Conclusió
Encara que, a partir d'un cert moment, "històricament", el títol de "Regne de Catalunya" aparegui poc en els documents, sabem que Catalunya va portar la veu cantant amb un "ratio" segons Jacme I de: "richs homens" 4:1, cavallers 5:1, clergues 10:1, "homens" honrats 5:1, sous 40.000:0 (caldria afegir... de galeres 100:0...). En aquest cas concret (el de la conquesta de Múrcia), els nobles del regne que Jacme I anomena "Aragonia" no van donar ni un sou, tot i que en altres expedicions i en d'altres moments la cosa podria ser una mica diferent.
A part d'altres mitjans (i dels exposats pel rei Jacme), a la conquesta de Mallorca i a partir d'ella, el "regne de Catalunya" va aportar a la seva meitat de la "Corona" (proporció que aniria canviant amb les noves incorporacions), una cosa que el "regne d'Aragó", mai no havia tingut: el mar, amb el comerç que va donar la riquesa a Catalunya.
En canvi el "regne de Catalunya" ha viscut tota la seva història sempre de cara al mar, i no oblidem que la grandesa de la "Corona d'Aragó" va arribar a partir de les conquestes mediterrànies, que van anar ampliant el front marítim... conquestes que no s'haurien pogut acomplir sense les naus i els ports catalans. Per tant, per tots els fets esmentats, tot i que el nom "Corona d'Aragó" apareix profusament en una innombrable quantitat de documents i és el nom amb què es coneix universalment, podem emprar sense faltar a la veritat el terme "Corona Catalano-Aragonesa", que és el que millor reflecteix la realitat històrica.

Manel Capdevila


Autor: Manel Capdevila




versió per imprimir

  1. Hola Pepsicola
    11-09-2021 12:45

    Todos los reyes cristianos aspiraban a una Patria Española, una añoranza del viejo reino visigodo.

  2. Higo de la Pita
    11-09-2021 10:10

    El parrafito justo anterior del Llibre dels feits del rei en Jaume en el que habla de que todo esto se hacía por Dios y por salvar a España nos lo saltamos, que eso no vende.

    https://pbs.twimg.com/media/E--o1aOVcAE17FN?format=jpg&name=4096x4096

  3. Mir de Tost
    01-09-2020 18:12

    El fill d'en Colom, Ferran Colom, ben contemporani, personatge cultíssim amb una biblioteca de més de 15.000 volums, no tenia cap dubte del que era Catalunya:

    "Barcelona és una ciutat de vuit mil veïns (...) molt ben murallada (...) i té moltes cases fortes. És abundant de tota fruita i és cap del REGNE DE CATALUNYA" (1)

    (1) "Els itineraris d'Hernando Colón per Catalunya, 1519." Vila, Marc Aureli. Terra Ferma, Patronat de Cultura del Centre Català de Caracas, 1976.
    Traduït de l'obra "Descripción y cosmografia de España por Fernando Colón". Real Sociedad geogràfica de Madrid, 1910, Madrid.
    Al seu torn recull del material que, recollit directa o indirectament per en Ferran Colom, sobrevisqué a la reial cèdula de 1523 que prohibí seguir amb aquella recol·lecció i a pèrdues successives posteriors.

  4. Francesc D.
    15-02-2020 20:51

    Biblioteca Digital Hispánica bdh-rd.bne.es

    pag,164 " De los títulos del Reyno Principado de Catalunia"

    https://pin.it/6xapclkzs5tyuh

  5. Gil de Vas
    20-12-2019 18:10

    Dieu que Catalunya era un regne, i tanmateix, no hi havia un rei de Catalunya.

    Oficialment,
    al màxim que va arribar Catalunya va ser a Principat.

    I el fet curiós és que no hi havia ni un rei ni un príncep de Catalunya.

    El sobirà de Catalunya era el Comte de Barcelona, i aquest es feia dir Rei d' Aragó. Ningú li deia Rei de Catalunya, i es veu que "NI FALTA QUE FEIA".

    Però a hores d'ara ens adonem que SÍ que feia falta.

    Potser la censura va començar més aviat del que sembla!

  6. Francesc D.
    19-12-2019 19:38

    Jaume I, així com tota la rècula de reis son comtes de Barcelona i alguns ho confonen amb comtes de Catalunya. Catalunya era un regne i el comtat de Barcelona, un dels molts comtats del regne de Catalunya. Königreich Catalonia.

  7. Arnau AF
    23-04-2017 13:47

    Teià - Deyà (cognom)

    Talla (si ho fa Déu i parlem, però també l'hem imitat nosaltres amb l'escultura)

    Dèu (font d'aigua) Déu (font de vida)
    Toll (aigua estancada - finita) Talla (vida finita)

    Astilla (els arbres o els troncs venerats ...)
    Tió (el famós nostrat tronc)
    Dalla (Tallar el ceral espigat)

  8. Arnau AF
    23-04-2017 12:52

    Catalunya - Gothalonia

    Crec que van estar contents que fossin els gots i no els alans ...
    Com a la Història, en la Filologia també existeix l'status quo, la llengua és Història.
    Les llengües no canvien tan ràpid.
    La catedràtica Carme Jiménez Huertas ens explica que el llatí no és la mare de les llengües romanç. https://www.youtube.com/watch?v=SPI_Y4hdIaU
    Llavors el català ja coeixistia.
    Jorge Mª Ribero Meneses ens mostra un mapa dels romans on tot l'Ebre posa castellani com a nom de la gent de Catalunya fins amunt. Ell ens explica que els noms castellans i catalans tenen mateix origen. De castell o catall, clar, on vivien. Chateaux en francès. La S no hi és.

    Jo tinc una teoria nova.
    Esisteix Thule, Tello, Can Toi, Tell ... Sense S ni Ca.
    El català encara té 3 articles determinats diferents, cosa única... El/Lo/La En/Na Es/Se/Sa
    Aquest es/se també es confondria amb el pronom reflexiu es casar-se.
    Estisores=Tisores molts cops els determinants s'incorporen a la paraula.
    Sepharad és la península ibèrica pels jueus Se - Pharad (Es paradís)
    Es - Pannia (el tot?)
    Recordem que a Catalunya les cases són Ca ------ Can Vives per exemple, Cànoves - Casanoves potser.
    Tallat - Serra del Tallat i Mare de Dèu del Tallat
    Talladell - Taradell - Tarradelles etc

    Aquest Tall - Thule hauria de ser OBRA DE DÉU - Creació
    Ca Tall - Casa dels fills de Déu
    Ca S Tall - Igualment però amb el determinant ES/SE/SA

    Porto temps pensant-ho i veient exemples ... encara que ara ho he escrit ben ràpid.
    Espero que caigui en bones mans
    Salutacions a tots els bons hòmens.
    I als trolls....

    Per cert al video parla dels esclaus que venen dels eslaus... Però la més forta és la de bigotis que vé de By god....

  9. Joan Padró
    27-04-2015 19:10

    Molt bon article. Que els quedi clar d'una vegada, que Catalunya no era un Comtat com pretenen alguns. Era una qüestió de títuls nobiliaris que res té a veure amb el regna i la nació catalana.

  10. marca hispanica
    19-03-2015 11:28

    L'español Juan fernandez Amador de los Rios (Doctor en derecho y filosofia y letras, Catedratico por oposicion de Historia de España) en el seu llibre de Historia de España (pamplona 1914), diu: Ramon Berenguer V(1162-1196) este reunio las coronas de Cataluña y Aragon, denomina a los berengueres principes de cataluña, el pais español incorporado por los francos a su imperio en la lengua germana de estos , fue llamada Gotalandia (tierra de Godos)por ser parte de la España Goda que suprimida la D se pronuncio Gotalania, este territorio comprendia al principio la Marca Hispanica, ya que no se puede negar que el nombre de Cataluña procede de Gotalania como se ve que de los Godos segun Ammiano,Marcelino , Jornandes,Prisco e Idacio procedio el nombre de Catalaunicos dado el territorio en que fue vencido Atila,derivado de Catalauni.Fue de los nombres geograficos nuevos de la reconquista el de cataluña el mas antiguo, el cual escrito Catalonia aparece en una escritura en el año 844 de cuyo nombre se formo el dado a sus naturales de catalanes con los que conocian los arabes a principia del siglo VIII .Borrell I se institulo el conde de barcelona como principe de la tieera gotica (Gotalania), desde entonces los condes de barcelona se llamaron principes de cataluña de aqui tambien viene el nombre de principado de cataluña... y aun hay mas....

  11. Raquel Angel Giner
    06-01-2014 11:26

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  12. Llevant
    18-01-2013 21:24

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  13. Pere
    13-11-2012 16:19

    L'article està molt bé. Hi treuria la part referent a Castella. Una introducció sobre el cafarnaüm de mots que tenim per designar el mateix (Imperi Català, Corona d'Aragó, Corona Catalano-Aragonesa, Estats de la Nació Catalana, etc), passaria al llistat de textos que ho diuen i ho remataria amb les conclusions. Enhorabona! Bona feina!

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34930
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
És cert que el primer viatge de descoberta al Nou Món el va pagar la reina de Castella? A final del s. XIX...[+]
En David Grau ens demostra que en Leonardo Da Vinci no era un pobre desgraciat que tenia bona mà amb el dibuix i...[+]
Catalunya és un dels països ón s’han cremat o expoliat més arxius-biblioteques, dels importants coneguts:...[+]
Per l'Esteve Renom, hi podria haver hagut una relació directa entre En Servet i En Servent. Una relació ocultada...[+]