Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Espanya té un problema amb la veritat."
Carles Puigdemont
ARTICLES » 20-12-2011  |  COLOM, CATALà
17193 lectures

Margarida de Montferrat, quondam, cinc anys abans de morir

Quondam vol dir difunt? Sí, és clar: i s’aplica quan algú és un difunt biològic. Però també s'utilitza per a un difunt civil, sense drets jurídics ni civils. En Pep Mayolas així ho demostra en aquest article, a ran d’una referència documental que acaba de trobar, en què hom es refereix a la comtessa d'Urgell com a quondam cinc anys abans de morir, però empresonada i desposseïda de tots els seus béns. Amb aquesta prova En Mayolas desmunta de tot en totes els qui creuen que En Joan Colom i Bertran era mort al 1484, perquè apareix esmentat com a quondam, i no tenen en compte el concepte jurídic de “mort civil”.

Margarida de Montferrat

Regirant uns articles d'història de Morella d'en Manuel Grau i Montserrat, dins el Boletín de amigos de Morella y su comarca, he trobat que, el 24 d'octubre del 1415, l'alcaid del castell d'Olocau, agregat a la vila de Morella, En Joan Vidal, rep del batlle de Morella, Pere Ram, 200 sous, "per obs de la provisió de la quondam Comtessa de Urgell la qual tinch en guarda en lo dit castell per mans de Guillem Llobet, caxoner"1.

Les notícies sobre la comtessa d'Urgell continuen anys enllà, el 1416, 1417, 1418, fins que mor pel novembre del 1420 a Morella. Però el 1415, un escrit de l'època ens la dóna per "quondam" quan encara li falten 5 anys per morir!

Aquesta nova informació sobre la comtessa d'Urgell és rellevantíssima pel "quondam" que hi apareix, no tant per saber més coses de la seva vida, sinó de cara a En Joan Colom i Bertran.

Els detractors d'en Jordi Bilbeny exposen que En Joan Colom i Bertran no pot ser el descobridor, perquè el 1492 ja era mort2, perquè hi ha 2 documents que diuen que és mort abans de l'any de la Descoberta. El primer d'aquests documents (l'altre no el conec) és del dilluns 2 d'agost del 1484, i comença textualment: Nos Jacobus Colom domicellus filius et heres universalis honorabilis Joannis Colom quondam et Petrus Colom domicellus filius et procuratorem honorabilis Ludovici Colom militis in civitate Barchinone domiciliati"3.

És a dir, s'hi cita En Joan Colom, quondam, i aquest quondam és una expressió llatina que significa "difunt". La trobem en molts papers de l'època, sovint referint-se al pare o a la mare d'algú del document, com era el cas: En Jaume d'Alòs i Colom, donzell, fill d'en Joan Colom i Bertran, quondam, junt amb el seu cosí Pere Colom, nomenen procurador substitut el venerable Bartomeu Guilera, mercader de Vilafranca del Penedès, en un acte públic davant del notari Joan Guerau, perquè els pugui representar, a ells i a en Lluís Colom i Bertran, en actes comercials i en judicis que qualsevol persona pugui incoar contra ells4.

Al Simposi d'aquest any sobre la Descoberta d'Amèrica, l'advocat Jordi Vila ens va il·lustrar sobre el concepte i la figura jurídica de "mort civil" diferenciada del concepte de "mort biològica". Es podia estar biològicament viu, però ser considerat mort a nivell jurídic. La mort civil revelava una incapacitat civil. La persona que era declarada civilment morta patia una pèrdua de facultats, drets polítics i capacitat processal i no formava part de la societat.

A banda de la mort claustral per professió de fe (hom ingressava en religió i feia vot de pobresa: s'enretirava de la societat), i de la mort per pena (hom perdia els seus drets en ser reduït a l'esclavatge per a complir condemna), hi havia d'altres casos que podien comportar la mort civil. Quins casos? Quan, per la raó que fos, feia més de 10 anys que eres absent del país; quan havies estat declarat rebel i estaves en cerca i captura; quan havies estat jutjat i declarat culpable i eres desposseït de la teva personalitat jurídica i els teus béns eren embargats5.

Així, en el cas que vinc tractant de la mare de Jaume el Dissortat, tot i ser anomenada encara com a comtessa d'Urgell, Margarida de Montferrat havia estat jutjada dues vegades i desposseïda de tots els seus béns, el comtat d'Urgell dissolt i els seus dominis i rendes incorporats a la Corona o bé repartits. I, per tant, l'expressió quondam es referia a ella com a comtessa d'Urgell, difunta jurídicament, però no pas biològicament. Això vol dir, i aquest document n'és una prova fefaent i directa, que l'expressió quondam, a més a més de fer-se servir per designar una persona morta biològicament, també s'emprava per dir que era morta només a nivell jurídic.

 

De la qual cosa s'infereix que En Joan Colom i Bertran, documentat com a rebel insubmís a Joan II el 14726, podia aparèixer com a quondam en documents posteriors al 1472, pel fet d'haver estar declarat rebel, i si realment era fora de Catalunya des d'aquell any, el 1484 se'l podia donar per quondam, també, per l'absència de més de 10 anys, tot i ser biològicament viu.

 

Pep Mayolas

 

 

 

1 MANUEL GRAU i MONTSERRAT, "El castell d'Olocau (segles XI-XV). Morella-Castelló"; Boletín de amigos de Morella y su comarca, Any IV, 1974-78, Impremta Marí Montañana, València, 1980, p. 56.

2 FRANCESC ALBARDANER i LLORENS, "Bilbeny, entre la fantasia i la desinformació"; Butlletí del Centre d'Estudis Colombins, Any XII, núm. 37, abril 2006, p. 10.

3 Cf. ANTONI SOLER i PARELLADA, "1484: Joan Colom i Bertran, «quondam»"; Butlletí del Centre d'Estudis Colombins, Any XII, núm. 37, abril 2006, p. 8.

4 Ídem.

5 JORDI VILA, "La mort civil com a figura jurídica"; conferència dictada en el marc de l'11è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica, Arenys de Munt, Sala Municipal, 26 de novembre del 2011.



Autor: Pep Mayolas




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Javier Arnott
    31-12-2014 13:15

    El retrat que il·lustra l'article és un retrat del any 1608 de Margarita de Savoia, Duquessa de Màntua, L'autor va ser Frans Pourbus the Younger. S'exposa al Museu del Hermitage.

  2. Pep
    16-09-2012 02:28

    Jo em temo molt que la dama que il·lustra l'article no és Margarida de Montserrat. En tot cas, si el pintor pretenia fer-ne un retrat, seria una divagació artística de segles posteriors. Però el més probable és que es tracti d'una altra dama.

  3. Enric
    27-04-2012 05:44

    Per mi la traducció mes exacta de la paraula llatina "quondam" es "el que fou" o be "la que fou" i no pas "difunt", encara que de vegades s'entengui aixi per rao de la frequencia que aquesta paraula s'aplicava en escrits a persones que havien finat. Per tant en el cas que ens parla l'article no tenim que entendre que la "quondam Comtessa de Urgell" vulgui dir la difunta comtessa sino la que fou comtessa, que no implica que hagi mort pero si que ja no es mes comtessa. En el cas d'en "Joannis Colom quondam" simplement significaria i es llegiria com "el que fou Joan Colom" i res mes. Paraules que nomes diuen "el qui era", forma indeterminada sense especificar si la expressio es refereix a la mort fisica o a qualsevol altra mena d'absencia o desaparició. Canviant de tema, d'on ha sortit aquest retrat de Margarida de Montferrat? no apareix vestida com una senyora del segle XV sino mes aviat de la segona meitat del XVI.

  4. Francesc
    06-01-2012 15:42

    Sí, confirmo que en llatí clàssic "quondam" vol dir "en altre temps". Cadria veure si a l'edat mitjana es feia servir "quondam" sistemàticament per indicar "difunt" o "desaparegut".

  5. Jordi Bilbeny
    03-01-2012 03:58

    Sí, bona observació. Quondam també vol dir en altre temps. Però pel que fa a la documentació en què apareix esmentat en Colom --en Joan Colom i Bertran--, que és al 1484, aquesta accepció no ens val, perquè en Joan Colom encara no havia esdevingut Cristòfor Colom. Bé, jo diria.

  6. Pep
    03-01-2012 00:29

    Fa poc, he trobat que l'expressió llatina "quondam" vol dir, més que no pas "difunt", "en altre temps". Així, davant de "comtessa d'Urgell", "quondam" vol dir "en altre temps comtessa d'Urgell". Pel que fa a en Joan Colom, diria que sempre ho trobem al darrere: "Joan Colom, quondam". I si bé se li pot donar el significat usual de "difunt", sigui civilment o biològicament, també resulta interessant l'opció de llegir-ho traduint per "en altre temps": Joan Colom, en altre temps. Perquè a partir de cert moment, en Joan Colom hauria passat a ser en Cristòfor Colom.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
36725 lectures
11a UNH - Presentació de la universitat
Abel Cutillas - Pensar la Història: de Nietzsche a Maquiavel
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
El cronista Bernáldez ens assegura que En Colom va morir “in senectute bona” a l’edat de 70 anys. A partir...[+]
En Cesc Garrido ha trobat la ressenya d'una carta enviada per l'Emperador Carles, des de Molins de Rei, a la seva...[+]
És cert que el primer viatge de descoberta al Nou Món el va pagar la reina de Castella? A final del s. XIX...[+]
Es diuen Malvines les Illes Falkland perquè uns francesos els van posar aquest nom en record del port de...[+]