Catalunya, bressol de l'esgrima moderna

L'esgrima és l'únic esport olimpic amb origens catalans. De fet, en els antecedents de l'esgrima com a esport hi ha influéncies catalanes en les diferents etapes. El 1474, el catalá Jaume Ponç, va editar el primer tractat d'esgrima conegut arreu del món i que, juntament amb les obres contemporánies de Pedro De la Torre i Diego de Valera, i daltres de posteriors, van  posicionar Espanya al capdavant de la teorització de l'esgrima fins el segle XVI. Els segles XVII i XVIII presenten una marcada influéncia de les escales italiana i francesa.

El segle XIX és l'etapa en qué apareix l'esport modern com a simbol de modernitat per a la burgesia, un esport que és importat pels viatgers catalans a excepció de l'esgrima, practicada a Catalunya com a d'altres paisos europeus. A mitjans del segle XIX ja es coneix l'existéncia a Barcelona de diferents mesfres d'esgrima, i una de les sales d'esgrima més importants de lépoca era la del famós Gimnás Solé, que fou un dels clubs fundadors de la Federació Catalana d'Esgrima el 4 de maig del 1922.