Cicle la història de la nació catalana. Simfonia en 4 temps.

La sala Paper de Música de Capellades i l'Institut Nova Història proposen unes jornades sobre la història de Catalunya, aquella que coneixem poc perquè no ens l'han explicada, i que ens provoca molts interrogants.

Mentre es parla del dret a decidir i surt gent al carrer reivindicant la pròpia identitat, hi ha qui continua insistint en una història única. Per això des de Paper de Música s'ha pensat que val pena que algú ens expliqui què va passar, fixant-se en la documentació de l'època i no en els interessos. I això ho pot fer molt bé en Víctor Cucurull, prou conegut per haver estat en el comitè del concurs de Paper de Música des dels anys 90. És un activista cultural que pertany a l'Institut Nova Història. I és una persona especialment indicada per ser un membre actiu del grup d'historiadors d'aquest Institut que s'ha dedicat molts anys a investigar per donar llum als fets des de la llibertat i no des de la submissió.

Aquest llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, molt compromès en l'àmbit cultural, ha participat en diverses accions vinculades al dret a decidir i creiem que és una de les millors persones per transmetre  una visió ampla, seriosa i independent. L'any passat ja va fer una conferència a la sala capelladina amb el títol L'altra història de Catalunya, que va ser un èxit tant de públic, com pels continguts.

Aquesta vegada, conjuntament amb Paper de Música de Capellades, ha organitzat un mini curs dividit en quatre sessions, que ens explicaran, de manera diferent i poc coneguda, els trets més significatius del nostre esdevenir com a poble. El fet que la història que ens van ensenyar de petits era la d'Espanya, ha creat moltes imatges que no s'ajusten a la veritat i cal abordar-les tal com van succeir i no com ens les han explicades. Alguna vegada hem sentit retalls que s'allunyaven de la versió oficial, com les de l'insigne Pau Casals, a l'ONU, quan deia que els catalans vàrem tenir el primer Parlament d'Europa. Però la realitat és que de ser un referent del món, després del 1714 hem esdevingut oficialment una "peculiaritat folklòrica", sense passat i sense identitat. I no tenim per què. Val la pena saber d'on venim per plantejar on anem.

Les quatre conferències es faran a la sala Paper de Música de Capellades, cada divendres a les 8 de la tarda i es lliurarà material dels temes tractats a cada sessió. I per aquelles persones que ho desitgin, havent assistit al curs sencer, se'ls donarà un certificat acreditatiu. Per sessió es contribuirà amb 3€ pel material i despeses. Pels qui s'apuntin a les 4 sessions del curs sencer, la contribució serà de 10€. Per a una millor organització d'espai i del material a lliurar, es demana a les persones interessades pel curs, que reservin per email a capellades@paperdemusica.cat o per telèfon, 93.801.40.43 de 8 del matí a 4 de la tarda.

PROGRAMA:

Primer temps (largo)
1 de Març 2013
LA CATALANITAT DES DELS FONAMENTS IBÈRICS DE LA NACIÓ
1.1.- Qui som. Orígens. Ibers, grecs, fenicis, carta-ginesos i romans. Entrem a la història amb la Mediterrània.
1.2.- Com ens organitzem. Bizantins (Tarragona),Visigots (Barcelona), Sarraïns (Lleida) i Francs (Gi-rona). El territori s'articula com a terra de pas mésque com a "marca". Sobirania plena a finals del segle X.
1.3.- Primer projecte nacional. Els comtats catalans.Les Lleis de "Pau i Treva", naixement del comerç ila societat urbana. Oficis, gremis i estaments.
1.4.- Demografia i economia. Les taifes i els pàries.Compartim llengua i cultura amb occitans i proven-çals. El repte peninsular. Aragó i Navarra.

Segon temps (allegro con moto)
Abril 2013
CATALUNYA EN LA GÈNESI DE LA HISTÒRIA MODERNA
2.1.- Els comtes-reis. Les Corts i el constitucionalis-me, la Generalitat i el govern de Catalunya.
2.2.- La confederació catalana. Jaume I, segonprojecte nacional. Regne de València i regne deMallorques.
2.3.- L'expansió mediterrània. La marina catalana,grans almiralls i política de la corona. El consola tde mar, un imperi comercial. Sicília, Sardenya, Canàries, Gerda, Atenes i Neopàtria. El compromís de Casp. La Cort Pontifícia i els papes catalans. El regne de Nàpols.  
2.4.- Descoberta i colonització del Nou Món. Context, protagonistes, sortida, tecnologia, finançament i projecte polític.

Tercer temps (grave)
Maig del 2013
L'ÀNIMA ROBADA DE CATALUNYA: POETES, HUMANISTES, MILITARS, ENGINYERS, PINTORS, MÍSTICS I SAVIS DE NACIÓ CATALANA DESAPAREGUTS
3.1.- Llibres de cavalleria, tractats de medicina, astronomia, filosofia i obres religioses. Manuscrits iedicions prínceps, la Impremta a València i a Barce-lona. Les relacions o Cròniques. Els cançoners. Lallengua dels escriptors de nació catalana.
3.2.- Entrada del Sant Ofici i els tribunals de la Inqui-sició castellana als estats catalans. Censura i lleis dela corona sobre llibres. L'índex, els nihil obstat i lestraduccions dels censors.
3.3.- Recollida de documents, reescriptura d'origi-nals, edicions d'estat, canvis en l'autoria. Prohibicióde comerç i possessió de llibres de temes ameri-cans.
3.4.- Assimilació d'Aragó 1591 a les lleis de Castella.Revolta catalana. El Quixot. La Guerra dels Sega-dors. Pau Claris proclama la República. La darreracompilació de les Constitucions catalanes. La guerrade Successió. El Decret de Nova Planta, fi de la so-birania.

Quart temps (marccia)
Juny del 2013
LA RENAIXENÇA. L'IMPULS ECONÒMIC, LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, L'OBRERISME. LA REPRESA DEL CATALANISME I LA RECUPERACIÓ DE L'AUTOGOVERN
4.1.- Des de l'endemà mateix de la desfeta de Barcelona, el poble recomença la lluita per les llibertats. La repressió, l'espoliació de bens mobles i la destrucció del patrimoni, l'exili i els efectes de la diàspora. L'Acadèmia dels Desconfiats. La Societat d'Amichs del País. La creació d'empreses comercials, la restauració de les activitats i la reorganització del teixit productiu. El comerç americà.
4.2.- Catalans al món, participació en els processos d'emancipació de les colònies americanes. La Constitució de Càdis. Catalunya protectorat francès. Les bases de la industrialització. Republicanisme i federalisme. La Renaixença, el nou concepte de catalanisme. Les Bases de Manresa. La Lliga. Solidaritat Catalana i la Mancomunitat. Francesc Macià trenca el setge.
4.3.- Eleccions del 12 d'abril del 31. Proclamació de la República Catalana. L'Estatut del 32 i la restitució de la Generalitat. Avenços des de l'òptica nacional durant la Segona República Espanyola.  
4.4.- La guerra del 36-39. La desfeta militar. Dictadura i repressió. L'intent fallit d'empara a través de la Societat de Nacions. El Maquis. La florida d'una nova generació el 1962. La lluita contra la dictadura en el front interior. Canvi de règim, transició pactada. Projecte de constitució per encaixar Catalunya. Cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Inici del Tercer Projecte Nacional.

* Lliurament de certificat acreditatiu

COST:

Per sessió individual : 3€ (pel material i despeses)
Pel curs sencer (4 sessions): 10€ (pel material i despeses)

RESERVES:

Per a una millor organització d'espai del material a lliurar, es demana a les persones interessades pel curs, que reservin per email a capellades@paperdemusica.cat o per telèfon, 93.801.40.43 de 8 delmatí a 4 de la tarda.

Organitza:

Sala Paper de Música de Capellades
Fusic, fundació Societat i Cultura
Institut Nova Història