NOTICIES » 01-05-2010
 11956
|
L'original català perdut de la Celestina
El dissabte 29 de novembre del 2008, va tenir lloc la conferència d'en Jordi Bilbeny L'original perdut de la Celestina, organitzat pel Centre d'Estudis Josep Baralt d'Arenys de Mar en col.laboració amb la Fundació Nova Història. En Bilbeny va donar a conèixer el seu parer i el de molts entesos, que coincideixen en el fet que hi va haver una edició, avui dia desapareguda, anterior a l'edició castellana de Burgos del 1499, l'autor de la qual no va ser Fernando de Rojas. Recordem que en aquesta suposada primera edició del 1499, on no hi ha el nom de l'autor, hi diu literalment: 'nuevamente revista y enmendada con la adición de los argumentos de cada un auto en principio'. De manera que no pot ser l'edició prínceps. Tot i havent quedat provat aquest fet, alguns erudits volen que l'edició prínceps sigui la de Toledo del 1500, tan sols pel fet que hi apareix com autor el bachiller Fernando de Rojas a l'acròstic dels versos inicials: el bachjller fernando de royas acabo la comedia de calysto y melybea y fve nascjdo en la puebla de montalvan. També creuen que la data del 1499 és errònia. En contra dels qui diuen que l'edició prínceps és la de Toledo de 1500), tenim els següents arguments:
- Els versos acròstics (encara que molt enginyosos) no poden provar per si sols que l'edició de Toledo del 1500 és l'edició prínceps. Li volen donar el valor d'acta notarial: Copio una obra afegint-hi uns versos acròstics; prova això que en sóc l'autor?
- Si , tal com diuen, l'edició de Burgos del 1499 és posterior a la de Toledo del 1500, hauria de contenir (com presumeix a la portada), alguna cosa afegida a la versió de Rojas, i és just al contrari, ja que té, com a mínim, menys versos.
- La frase 'Fernando de royas acabó la comedia', és probatòria per si sola, ja que pot molt bé significar que hi havia un treball previ i que Rojas el va acabar.
Així mateix, aportà dues còpies d'un llibre d'en Joan Lluís Vives (edicions de 1531 i 1785), on en Vives diu explícitament que l'autor de La Celestina la va escriure en la nostra llengua: 'In quo sapientior fuit qui nostra lingua scripsit Celestinam tragicomaediam'. Que traduït ve a dir que 'en això fou més savi qui va escriure en la nostra llengua la Tragicomèdia de la Celestina'. La llengua d'en Vives (perseguit per la Inquisició, fins a l'extrem d'haver-se de refugiar a casa d'Erasme) va ser únicament el català, i quan no va poder escriure en aquesta llengua, abans de fer-ho en la castellana -que era la dels seus perseguidors- optà per escriure en llatí. Bilbeny mostrà a continuació una prova de com un traduttore pot ser traditore, ja que a l'edició en castellà del 1948 d'aquestes mateixes obres de Joan Lluís Vives, s'ha traduït nostra lingua per vulgar castellano.
El fet que hagués estat escrita en català explicaria el gran nombre de catalanades i catalanismes que hi apareixen i els errors de traducció que només tenen sentit si la llengua en què es va compondre era el català. Recordem que l'Alejandro Sendra ja va fer un recull exhaustiu d'aquestes catalanades. Apuntà tambè que José Guillermo García Valdecasas, Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya, seguint les traces d'aquells elements relacionats amb la vida jurídica, les institucions i les lleis, arribava a la conclusió que els fets narrats a l'obra 'havien de passar en alguna gran ciutat de la corona d'Aragó', i que els tres 'cimenterios' (de jueus, cristians i moros) on anava a robar la Celestina no podien existir ni a Salamanca, ni Toledo, ni Sevilla, ja que Castella havia proscrit per llei l'estada de musulmans en els seus dominis, mentre que a València va ser normalíssim trobar-n'hi durant tot el segle XV. 
En Bilbeny acabà mostrant un plànol de la ciutat de València del s.XVII per indicar-hi la localització geogràfica d'alguns llocs: el riu, les blanqueries, l'església de la Magdalena (núm. 18), la parròquia de Sant Miquel (núm. 13), comparant-los amb els llocs descrits dins l'obra, allà on es desenvolupa l'acció: una gran ciutat, al costat d'un riu, que té drassanes, i unes naus que es poden veure fàcilment des de la torre de la casa de Melibea. L'obra diu textualment: 'Subamos, señor, al açotea alta, porque desde allí goze de la deleytosa vista de los navíos'. Una escena que no concorda en absolut ni amb Salamanca, ni amb Toledo, ni amb Sevilla, com asseguren quasi la totalitat dels entesos. Amb tot, Encara hi ha qui diu que la versió prínceps va ser feta en prosa i situada en una ciutat imaginària Salamanca-Toledo, i la versió posterior de Rojas la va situar a Sevilla (salvant allò dels 'navíos'). L'Alejandro Sendra resseguint la referència de l'eclipsi de sol, també havia apuntat que la localització de l'obra havia de ser València. Per si fos poc, una edició anglesa del segle XVIII esmenta "València" com a la ciutat on viuen els protagonistes. Amb la qual cosa, l'obra passaria a València, en un context totalment valencià i estaria escrita en català, per un autor que la censura espanyola va esborrar. +info: Viquipèdia i histo.catManel Capdevila
Redacció: Manel Capdevila
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Ah, i de l'edició anglesa en tindreu notícies aviat.
L'edició de 1499 no diu "nuevamente revista y enmendada con la adición de los argumentos de cada un auto en principio". No se'n conserva la portada a l'únic exemplar conegut d'aquesta edició. Això ho diu a la portada l'edició de 1514 de València. Val a dir que totes les edicions suposadament anteriors a aquesta ja inclouen els dits 'argumentos'. De fet l'edició de 1499 no és ni tragicomèdia, sino comedia, perquè li falten els capítols 'tràgics' que trobem a edicions posteriors, on ja se l'anomena tragicomèdia. Intentaré explicar-ho una mica més bé en un futur article.
La veritat, jo vaig comprar i lllegir per casualitat la edició facsimil editada per la Univ de Barcelona, (Publicacions de la UB, Barcelona 2009; ISBN 978-84-475-3301-5, feta sobre la edició de 1575 (Alcalà, Juan de Lequerica). Només el titol del primer capitol introductori ja conté una catalanada com un campanar, i el prologuista i presentador, sense adonar-se'n. Diu aixi: "El autor a un su amigo." Això que em perdonin, però ho diuen a Catalunya molts avis encara. A un seu amic, per comptes de "a un amic seu". Això, i moltes altres catalanades al llarg del texte (fins i tot a la introducció esmentada, molt sospitosa d'haver estat afegida posteriorment -"por la gran copia de sentencias enxeridas (sic)), per la insistència en la dubtosa autoria del text, i en el fet que fos escrit en llengua castellana -sense cap mena de dubtes.. tot això ja traspua la sospita que es tracta d'una altra obra reescrita des de Castella, a costa d'un autor català-aragonès anonimitzat. M'alegro que altra gent ho hagi vista aixi. El comentador/presentador/estudiós del text en aquesta edició de la UB no hi ha notat res d'estrany. Quins bemols ! Bé, guardo la obreta, preciosament editada, que us recomano a tots. ======= Un altre tema us proposo, no se si qualifica per obrir un 'cas': A les memories d' Ignasi de Loiola (Obras Completas de Ignacio de Loyola, Editorial BAC, crec que estan esgotades, però no són dificils de trobar), l'autor es passa 15 o 20 dies (parlo de memòria, el vaig llegir ja fa temps) dubtant entre permetre o no permetre la financiació estable de la Companyia de Jesús. Si s'havia de permetre que tingues alguns negocis ('algo'), o bé no s'en podia permetre cap ('nada'). En mig d'abundants plors i pregaries, escriu unes 20 o 30 vegades "A no nada" o "A algo", en ratlla única, moltes vegades com a únic apunt del diari aquell dia, segons si en aquells moments pensava que s'havien de permetre o prohibir aquestes fons de financiació. Ara bé, aquest "a no nada", no us recorda quelcom ? En català es diria perfectament 'a no res". Com es diria en castellà ? Hi ha algun altre autor contemporani -o de qualsevol època- que s'expressi aixi ? Si això ho posem en el context adequat, d'un Ignasi de Loiola que va viure i estudiar a Barcelona (de forma documentada, ajudat econòmicament per una seria de dones pietoses amb noms i cognoms), que va viure i rebre la famosa il.luminació a Manresa, que desprès només va viure de forma documentada a Roma i mai més no va passar pel Pais Basc (ni per cap lloc de la península) on es suposa que havia nascut i on tenia família, doncs tenim un altre cas interessant. Ja us aviso, hi ha 'cartes' de Sant Ignasi adresades a familiars seus del Pais Basc. Però cap relació real documentada. Cap conseqüencia 'real' i, per suposat, no tenim ni idea de on van anar a parar els documents originals d'aquestes cartes o de les seves obres, inclosos els diaris/memòries que esmento. Tot el que ens ha arribat són les copies posteriors fetes i autoritzades per dirigents de la Companyia de Jesús en una època posterior. De fet, tots de data posterior a la seva mort. Us sona això ?? Cal tenir molt en ocmpte que la ocultació de l'autoria d'un text i la llengua en que ha estat escrit mitjançant una traducció, es clar que només es pot descobrir si el traductor comet errors, no pas si fa una traducció correcta. Això és un fet evident i molt important per la tasca del investigador d'aquests fets. La conseqüència primera, que aquestes falsificacións són cada cop més difícils de detectar i demostrar. Per sort, al principi de la operació 'triunfito', els traductors eren bastant dolents. Es el cas del Quixot, del Lazarillo o la Celestina. Però amb el temps, era d'esperar que millorarien, i que al millorar les traduccions, les falsificacions serien cada cop més perfectes. Per això, i pel fet que algunes de les catalanades més descarades van acabar sent 'absorvides' i integrades en la llengua oficial. Només cal veure com el verb 'razonar' s'acaba donant com a sinònim de "hablar", única manera de resoldre la catalanada que apareix al Quixot, on en Sancho estava molest i amoïnat perquè el Quixot no bada boca ("no le razonaba"), quan en l'original devia dir que no 'enraonava'. Doncs be, a les edicions del sXVIII del Diccionario de Autoridades de la Real Academia ja apareix el 'razonar' com a perfecte sinònim de 'hablar' ('hablar, sin más') (!!), donant dos referencies de 'autoridades': una de un autor que no coneix ningú, i l'altra d'aquest passatge exacte del Quixot. (!!) Per cert, aquest diccionari de Autoridades, tan sucós, no es pot consultar ja (si més no, fàcilment) per Internet, cosa que vaig poder fer sense problema fa uns 5-7 anys. Sembla que els Académicos ens escolten, encara que no ho sembli... A tot això el que volia remarcar es que la 'copia' - 'adaptacio' de les obres de St Ignasi de Loiola va ser feta ja per persones amb un gran nivell en lletres, sobre darreries del s XVI o principis del XVII, no cal esperar molts errors de traducció. Però els pocs que hi hagi cal aprofitar-los !
A mi també m'interessaria saber quina és aquesta edició anglesa? No ho sap ningú? Algú ens en pot donar notícies? Gràcies.
He vist escrit en diversos llocs, per allò que un diu una cosa i la resta ho repeteix sense comprovar-ho, que una edició anglesa de la "Celestina" del segle XVIII diu que la ciuat on passen els fets és València. Algú em podria dir quina és aquesta edició? He buscat les edicions angleses del llibre i en trobo una de 1631 (John Beale ed.), però cap del segle XVIII. Quin a és aquesta edició del XVIII? Algú me'n pot donar detalls? Gràcies.