Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?

De tota manera la burgesia mercantil barcelonina històrica en té molta responsabilitat en la preferència dels reis catalans del titol-cognom Aragó abans que Barcelona, si el mascle era Barcelona, el fill hauria de dir-se de Barcelona i Aragó, però la burgesia barcelonina no volia pagar un titol reial...el comtal li resultava més barat...

Els títols nobiliaris obren portes. Perquè va utilitzar Felip V, un Borbó (dinastía francesa) el seu títol????.- Per proclamarse rei fora de França . Té quelcom de francès Joan Carles de Borbó i Borbó ?, en canvi utilitza un títol nobiliari francès per ser rei d’Espanya. Carles d’Austria (Carles I /dinastia dels Habsburg) va ser rei d’Aragó, de Nàpols, de Sicilia…. Per tant, jo entenc que els títols nobiliaris i els noms familiars de la reialesa no es corresponen, en molts casos, amb el territori al que se senten lligats els monarques. Practicament no hi ha dubtes per identificar el rei d’Aragó que va neixer de la unió de Peronella d’Aragó i Ramón Berenguer IV com a un home de Barcelona. Per cert, recordeu a Joan de Borbó pare d’en Joan Carles?. Anava pel món dient que era el comte de Barcelona. I ho era. Que tenia de català aquell home?

De tota manera és molt simptomàtic aquesta confusió total històrica sobre el nom de l'estat medieval català... i l'aceptació de quasi tota comunitat dels historiadors catalans del nom Corona d'Aragó, el nom del territori amb menys pes i menys importància política, econòmica, demogràfica, cultural i militar dins la monarquia dual.. dubtant-se avui dia que barcelona fos el cap i casal de l'estat medieval. És irracional, no ha passat mai a cap monarquia històrica, tant irracional com la Catalunya actual volent-se encaixar dins Espanya.

Aragó era un regne dual: l'oriental amb influència gascona i catalana i l'occidental amb influència castellana i navarresa, però els castellano-navarresos van prendre força a la capital, mitjançant la intervenció militar castellana, així que Aragó al final acabaria sent controlada pels castellano-navarresos.. i de retruc arruinarien la confederació catalana amb el seu suport als castellans i a la intromissió dels castellans dins la monarquia dual. avui un aragonés s'hi assembla més a un navarrès castellà que a un català cosa que no passava a l'edat mitjana.

Çaragoça, amb "Ç" i les Ordinacions en llengua catalana. A més és Pere III (terç), no IV com volen fer-no´s empassar castellans i els historiadors espanyolistes de l´Aragó castellanitzat d´avui. Perqué, posats a respectar, respectem-ho tot, no ?. O només ho hem de fer en allò que ells ens dicten. Que Pere consideri,o cregui que ha de considerar, el de rei Daragó "titol e nom nostre principal" no és cap descobriment. Com més ens endinsem en la història aquest florilegi dels títols més importància anirà adquirint, i també més buidor. Però compte amb el Compte !, DIU TITOL, QUE NO CIUTAT,NI REGNE, NI NACIÓ. I TAMPOC DIU QUE SIGUI L´UNIC TÍTOL !. Perqué Pere III sap que així com Ramón Berenguer s´amparà d´Aragó, sense ser-ne ni després dir-se´n rei - cosa que no està del tot clara, hi es podrien presentar documents on apareix com a rei o "regnant" - i feu força més gran aquest regne d´Aragó, que no pas el va rebre, cap rei d´Aragó no posa mai a l´história els peus a Barcelona sense portar-ne el títol de Compte, que és un TITOL DE SOBIRANIA a Barcelona tan vàlid com el de rei, a Çaragoça. O hem de creure que el de Compte de Barcelona és títol equiparable al de Compte del Montseny, o de Prades? o que també el Duc de Montblanc està per damunt del de Barcelona?. I no ens confonguem i fem dir a Pere més del que diu, "LA QUAL CIUTAT ÉS CAP DE LLUR IMPERI" HO DIU REFERINT-SE A ROMA I PER L´IMPERI ROMÀ, i de pasada comparant-se fantasiosament a si mateix - Aprofitant que l´Ebre pasa per Cesar-Augustea -amb Cesar-August l´emperador. Potser per això se li inflama tant la ploma, només que l´IMPERI- ELL NO DIU EL CONTRARI - NO ÉS ARAGONÉS SINO EN TOT CAS CATALÀ, com demostra el nom de "catalans" dels Consolats, el nom de "catalana" la llengua, el nom de "catalana" que adoptà voluntariament la companyia almogaver quan s´enfrontaren a l´emperador grec, i "catalana" la venjança amb la que pagaren les seves malifetes. (com per altra banda català fou el "Front d´Aragó" el 1936). Tot plegat, collonades per a qui agradin les collonades, i que no van més enllà, i estariem disposats a acceptar, -de fet els catalans ho hem fet sempre i som els qui hem portat el nom i la fama d´Aragó més lluny que ningú-, si no fossin malevolament aprofitades per alguns, que volen separar als qui sempre anarem junts, i fer rajar més suc a aqueste amamelles, del que contenen.

Que tenia de català el pare del Rey Joan Carles, i en canvi feia servir el títol de comte de Barcelona?. Jo el que exposo en el meu comentari és que un membre de la casa de Barcelona es converteix en el Rei d’Aragó. Entenc perfectament que el rang de rei és més alt que el rang de comte i que per tant aquest membre de la casa de Barcelona, el avantpassat del qual va ser comte i ara es rei passa a utilitzar el títol de Rei (però no la numeració). Ja sé que es Rei d’Aragó i que va ser Rei de València, de Mallorca…., però, a on té la seva base d’operacions aquest rei?. En quina llengua escriu?. Aquest rei de la casa de Barcelona té preferencia per Barcelona o per Aragó?. Les Armes que utilitza aquets rei són les armes de Barcelona o no?. Es desplaça Peronella a Barcelona?. Quant els historiadors esmenten al Rei d’Aragó s’estàn referint a un Rei de la casa de Barcelona que continua el treball d’expansionisme que van començar els seus avantpassats que eren comtes. Pere Nolasc va fundar l’Ordre militar de la Mercè a Barcelona amb Jaume I i el Bisbe de Barcelona sobre la tomba de Santa Eulàlia i a aquesta Ordre li van otorgar les armes pròpies del monarca i la creu del bisbat de Barcelona. Com és que aquesta ordre que va estar acompanyant al llarg dels segles totes les conquestes catalanes no es va fundar en el Regne d’Aragó, “ Lo qual Regne es titol e nom principal”?. S’enten perfectament, el títol de Rei era el més elevat en la seva col.lecció de títols i el feia servir. En aquella època el rei d’Aragó era un rei de Barcelona, era un rei català.

Palau i arxiu del rei d'Aragó a Barcelona, sí, però no ocultis que també palau del rei d'Aragó a Saragossa, coronació del rei a Saragossa, cognom del rei és Aragó, i títol més important és el de ser rei d'Aragó, tal com el mateix rei sentencia: "On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de ÇARAGOÇA, la qual es cap del regne Darago, LO QUAL REGNE ES TITOL E NOM NOSTRE PRINCIPAL: covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona LA QUAL CIUTAT ES CAP DE LUR IMPERI" (Pere el Cerimoniós, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó) En resum: Barcelona capital per unes coses, Saragossa capital per unes altres, i una cort que és itinerant. Voler ressaltar uns només una part del fets, i ocultar-ne l'altre part deliberadament, és una manera de mentir.

A més a més de tot el que ha dit en Daniel. Com expliquen aquells que intenten treure protagonisme a la ciutat de Barcelona i als catalans que a la ciutat de Barcelona hi haguessin dos palaus reials?, el Palau Reial i el Palau Reial menor (palau on s’allotjaven els Reis Catòlics quant s’estaven a Barcelona –Parroquia de Sant Just- Comtessa de Sobradiel/Ataülf, ara destruit). Com expliquen que l’Arxiu Reial de Barcelona, ara anomenat “Arxiu de la Corona d’Aragó” sigui un dels arxius reials més importants d’Europa. Qui va posar aquest arxiu a Barcelona?. Dit sigui de passada: Napoleó per plocamar-se emperador de França es va traslladar de Córcega a París. Petronila o Peronella es va desplaçar d’Aragó a Barcelona. El seu fill, un membre de la casa de Barcelona va esdevenir Rei d’Aragó. Ah!, amb les armes del casal de Barcelona.

Consta asimismo de la continuación de la Corte de los Reyes de Aragón en Barcelona, por el Real Archivo, que depuraron en ella, constituyéndose universal para todas las Escrituras Regias de los Reinos de la Corona: no solo de los situados en el continente de España, sino también en los de Italia, Grecia y las Islas y consta de la constitución del titulo de Archivo Real i de la última del Oficio de Protonotario. No menos se comprueba con el titulo de Maestre Racional de Cataluña, no de este Principado solamente y sino de Casa y Corte de su Majestad en los Reinos de la Corona. En Barcelona tenían su Real Capilla, que era la mayor y mas insigne de la Corona, y en ella colocaban las mas preciosas Reliquias, siendo una de ellas el Santo Cáliz en que Cristo Nuestro Señor consagró en la Última Cena, como con escritura autentica lo prueba el cronista Mercenario Ribera, en su Milicia Mercenaria s.7 fol. 64 num 23. Y aun vemos en dicha Real Capilla la Pila Bautismal de mármol blanco enterísima, donde los hijos de los Señores Reyes recibían el agua santa; y lo refiere Ribera, En su Capilla Real pag. 38. Y es muy digna de reparo la singularidad de que todos los despachos dados fuera de Barcelona, y en otro cualquier Reino, son continuados en unos libros llamados, Libri Itinerarum Regis. Lo que supone, que en cualquier parte, fuera de Barcelona, estaban de transito. Así lo advirtió y notó Aguirre, en su Palacio Real de Barcelona Cap I. S.2.fol.17.num.16.

Fue Barcelona Corte y Cabeza de la universal Corona de Aragón, desde que se unió este Reino con Cataluña, por el casamiento del Conde de Barcelona Ramón Berenguer IV con Doña Petronila de Aragón; hasta la unión de la Corona de Aragón con la de Castilla: en una série, de mas de trescientos años fue Barcelona Corte y habitación de trece Reyes; como uno y otro extensamente prueba Don Domingo de Aguirre, en su Palacio Real de Barcelona, cap. I. S.1.num31 y ………….. La expresada Doña Petronila en Barcelona vivió, murió y fue sepultada. En esta Ciudad parió al Infante Don Ramón, quien después fue llamado Don Alonso. Zurita en sus Anales de Aragón. Pag……… En Barcelona y después en el Condado de Besalú en Cataluña vivió lo más del tiempo de su vida la Reina. Acabó la carrera de su vida en Barcelona y mandose enterrar en la Catedral. 13/10/1173. Continuaron su habitación los Serenísimos Señores Reyes de Aragón i Condes de Barcelona en esta Ciudad, es a saber Reyes: D. Alonso el Primero de Cataluña y Segundo de Aragón. D. Pedro Primero de Cataluña y Segundo de Aragón. D. Jaime Primero. D. Pedro Segundo. D. Alonso Segundo. D. Jaime Segundo. D. Alonso Tercero. D. Pedro Tercero. D. Juan Primero. D. Martín. D. Fernando Primero. D. Alonso cuarto. D. Juan Segundo. Todos aquellos Reyes tuvieron y respetaron siempre por Patria suya a Cataluña y por legua materna la que hablaban la Catalana; como resulta sus Reales Privilegios y escritos, que todos son en Idioma Catalán o Latín; y lo notó Zurita. …….

Petronila és enterrada a Barcelona, la qual cosa indica que el centre de masses de la Corona es desplaça a Barcelona. És Petronila qui mor a Barcelona. La lectura és la següent: El comte de Barcelona esdevé Rei d’Aragó, el comte de Barcelona aconsegueix fer-se amb el títol de Rei d’Aragó, un membre de la Casa de Barcelona ostenta el títol de Rei d’Aragó. Les deferències en la història no existeixen, si el comtat de Barcelona va ascendir a Principal va ser perque manava un membre de la Casa de Barcelona, per aixó les armes del rei d’Aragó passen a ser els quatre pals vermells sobre or. És que no es nota que la ciutat més potent de la mal anomenada Corona d’Aragó, que queda mes ben definida com a Corona catalano-aragonesa és Barcelona?. Malgrat els segles que han transcorregut?

No hay que mover mucho, la historia está escrita y a estas alturas no está falseada. Ramón Berenguer IV, Conde de Barcelona, se casó con Petronila, hija del Rey de Aragón. Por desgracia, como los Condados se originaron al independizarse de quien los creó (el Rey de Francia), nunca fueron elevados a la categoría de Reinos (no se por qué). Cuando Petronila se convierte en Reina de Aragón, su marido se convierte en Rey Consorte, por esta deferencia, la corona "asciende" al Condado de Barcelona a "PRINCIPADO", o ¿es que nadie se pregunta por qué en la tele le llaman principado a Cataluña?. Entrando a formar parte intrínseca del territorio de la Corona de Aragón. Lo demás es "demagogia" y ganas de liarla, Los Reyes que unificaron la España actual, fueron los de Aragón y Castilla, nunca se ha dicho los de Aragón y Cataluña y Castilla, es mentira. Y nunca ha habido en la histroia "real" ningún Rey que ostentase el título de Rey de Cataluña.

Consideracions totalment profanes: a) el territori Catalunya designa la terra dels catalans, b) per catalans, sembla o n'és una de les explicacions, es coneixien els súbdits del comte de Barcelona per raó de la seva participació a la batalla dels Camps Catalàunics, c) en escrits de la cancelleria es designa per aquest nom, efectivament, als súbdits del comte de Barcelona i, a més, rei d'Aragó, València, etc. d) l'adjudicació del nom Catalunya al territori del Principat es dóna a finals del XIX amb la divisió regional, per a no dir-ne Barcelona a la totalitat de l'actual CAC, e) els reis eren coronats a Saragossa com a reis d'Aragó, estrictament Aragó, i a Barcelona com a comtes de Barcelona, València, Mallorca, etc. perquè aquests darrers eren títols nats del comte de Barcelona, no del rei d'Aragó. Però no em feu cas perquè jo d'això no n'entenc.

La gran cagada la va fer Ramon Berenguer IV qui va repoblar amb castellans-navarresos la part sudoest o extremadura d'Aragó en comptes de repoblar-la de catalans i aragonesos del Pirineu, i així assegurarse la catalanitat d'Aragó, per que la llengua del Sobrearbre era molt propera al català i ociità.

La Franja de ponent era molt més ampla i el regne d'Aragó ers un poti-poti de gents, entre moriscos al sud (Terol i Albarrasí) navarresos-castellans a l'oest i catalans a l'est (Barbastre i Sobrarbre i l'actual Franja) i Saragossa sent un batibull de gent. Els reis catalans varen tindre un munt de problemes amb els nobles navarresos-castellans i a poc a poc amb l'ajuda de Castella van fer recular els catalans a l'Aragó. Va ser quan l'expulsió dels moriscs al Sxvi i degut la feblesa dels catalans que aquests navarresos-castellans van aconseguir entrar al ponent del Regne de València i la zona de Terol i Albarrasí. Fins aleshores, aquestes terres eren ben catalanes amb força presència morisca i alguns navarresos-castellans. Hom parla del xurro de les comarques interiors del País Valencià, però aquest aleshores era un català de frontera i quan els moriscs van ser expulsats i repoblada la terra va ser quan va apareixer el xurro que coneixem ara. Vos convide a visitar aquesta terra, molt sovint oblidada i menyspreada.

Jo sempre dic (amb tó mig conya mig pedagogic) irònicament que les galeres i els vaixells de la Corona d'aragó surtien del port de Çaragossa i baixaven pel riu Ebre. També s'emprenyen i molt quan els dic que els aragonesos manyos (en realitat, navarresos de segona al cap i la fi) eren menys i amb menys pedigree que els catalans ja que més d'un terç de la població de l'Aragó eren moriscos i si no que consultin les dades de l'expulsió del 1609: després de València l'Aragó en va expulsar ( o es va quedar en sense) més moriscos. Consti que no tinc res contra els moriscos! Aquesta és la història mai feta ni mai contada. A l'Aragó els moriscos eren un munt. Per aixó hi trovem tants exemples d'edificis i d'arquitectura MUDEJAR (no sé com se'n diu en català), inexistent al Principat.

el que és evident que les tensions dels comtats foren determinats per moltes crisis nacionals catalanes els urgells, els empúries, els ribagorça guerrejaven entre si i amb la corona (barcelona) per tal de influir en el poder i les costums (lleis)

(Aragó i Barcelona) o (Barcelona i Aragó) eren els cognoms reials catalans

Aragó només era el cognom de la família reial catalana, com era també Habsburg, o trastàmara, res més, la resta em sembla una imposició castellana dels trastàmara i una manipulació posterior.

Jo volia afegir que casualment investigant uns origens familiars, com son uns infanzons d'aragó, d'un poble anomenat Pedrola, he trobat informació d'una branca de la familia reial catalano-aragonesa, que encara hi perdura, i que hi viu, com son els ducs de Villahermosa, i podria dir el nom dels hereus directes de la Corona d'Aragó, aquesta gent eren uns germanastres de Ferran el catòlic, i creat per el pare d'aquests, Joan II d'Aragó. Doncs la hereva natural seria una dona anomenada Marcelina Muguiro i Urzaiz, i la filla d'aquesta Marcelina Chávarri Muguiro futures duqueses de Villahermosa ja que l'hereu un parent de Marcelina Muguiro no té descendència. Aquesta familia, posseeix un Palau al poblet aquest i també l'actual Museu Thyssen de Madrid, es un palau també d'aquesta família, originariament tot i que no se si a l'actualitat també, i a Narros (guipuzcoa) i també consta una altra branca que son els ducs de Montalto, que també son els titulars del ducat de Medina Sidonia. Suposo que ja se savia aquesta història i que van posar als Borbons perquè els hi interessava guanyar poder sobre l'estat ja que aquesta gent segurament era partidària d'un estat amb més pes catalanista i amb més poder

Perdó, buscar sentit territorial a un mot , "corona d´Aragó" que no ha designat mai cap territori- les terres es diuen Valencia, Catalunya, Aragó, Urgell, busqueu-ne tants com volgueu - és cansar-se absurdament. En el texte que doneu, enfronten Pere de separar València de la "seva" corona, de la seva autoritat. València no es mou de lloc. I a més, ja és un regne. i per tant fent cas al que dieu després referent als títols, no està pas per sota de cap altre rang, autoritat o sobirania, ja està separat, ja és independent. Curiós. Pel que fa a la qüestió dels títols només podem dir que sí, però que és un disbarat que un comtat que ha conquerit Mallorca, València, bona part d´Aragó estigui en últim lloc, no trobeu?. Alguna cosa no funciona en aquest discurs. Això són lleis de l´heràldica, qüestions nominatives, formals, que no n´hem de magnificar l´importància, però no pas una història que mereixi aquest nom ni que serveixi pel que ha de servir l´història que és per aclarir, donar llum i això només serveix per generar confusió i equivocs. Tots els títols, posats més endavant o l´últim, li són importants, bàsics al rei, que els té tots alhora, perqué seguint el joc de creure que són les lleis aquestes del rang cortesà les que ens han de servir per entendre la realitat, sense ser Comtes de Barcelona els reis d´Aragó no hi haguessin pogut posar els peus a la ciutat, ni gossar treure el cap, perqué li haguessin tallat. De fet, a cap d´ells, abans de l´entrega del seu regne a Ramón Berenguer, se li va acudir quelcom de semblant. I per cert, us heu fixat que manca el de "rei de la corona d´Aragó", resulta que el títol no existeix. Potser a Catalunya i pels nobles catalans o la cancelleria el títol de rei no valia un rave - a vegades m´ho he preguntat, però no arribo encara esbrinar-ho - i l´anaven obsequiant a tort i a dret, a tothom, a tots els espais que conquerien alhora que se´l negaven a si mateixos. Un disbarat inmastegable. Ja ho dic a l´escrit que per entendre les coses cal baixar un graó del catafalc on hi el tro reial i veure l´entramat de famílies, la veritable teranyina que donava sentit i unitat a tot aquest complex més sólid i trabat del que s´ens ha explicat i llavors entendrem que podem dir-ne sense manies "Corona catalana"- també en el sentit de corona de regnes que envolta Catalunya - o "Estats Catalans" o "Regnes Catalans" i aquests tres mots reflectiran molt millor la veritat, la qualitat i l´esperit que el de "Corona d´Aragó" que escamoteja -per això agrada tant a castellans, i d´altres -el més essencial i veritable de l´història, és a dir els protagonistes dels fets, de les conquestes, de la llengua, lals catalans. Potser més que d´Aragó - el país - fou d´una família, els Aragó o Daragó, que foren els qui portaven el barret sempre. Potser seria més correcte i exacte dir-ne Corona, o CoronES DELS Aragó El llenguatje dona joc a molta confussió : tu pots dir tranquilament que els Borja eren espanyols i no estaras, amb els ulls d´avui dient una mentida, el terrible és que amb aquesta mentida i quatre més de petitones, igual d´inofensives en elles mateixes, pots tergiversar tot el relat històric, el camí, que en comptes de portar-te al mas on portava, et faci arribar a un cortijo del vehí. Així que val més que ens desfem d´eines inútils.

1.- Corona d'Aragó amb sentit plenament territorial: « E con foren denant lo senyor rei, nostre pare, e la reina, madastra nostre, e tot llur Consell, En Guillem de Vinatea proposà e dix que molt se meravellava del senyor rei e de tot son Consell que aitals donacions faés ne consentís com havia; car allò no volia àls dir sinó tolre e separar lo Regne de València de la Corona d'Aragó, car separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eren de la ciutat de València, València no seria res. » (Pere el Cerimoniós, Crònica; cap. 1, p.48) 2.- Jerarquia oficial dels títols, i la importància de la posició relativa de la posició entre ells: « E maman fer segells nous en què fos intitulat e nomenat lo Regne de Mallorques ab lo títol dels altres regnes, lo qual ordenam en aquesta forma: En Pere, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, de València, de Mallorques, de Sardenya e de Còrsega, e comte de Barcelona. És ver que els de Mallorques conceberen algun desplaer com nós metem València en nostre títol ans de Mallorques e ho proposaren danant nós, e nós responguem un dia en la nostre cambra, que jatsia que antigament Mallorques fos ans de València en lo títol, en temps d'alguns nostres predecessors, però lo Regne de València és molt ennoblit e mellorat. E puis diguem-los rient que en aquell lloc del títol no haüda ventura de Mallorques de romanir a la Corona d'Aragó, ans era estada donada e retuda dues vegades, e així ara volíem assajar si melloraria la ventura en lo tercer lloc del títol. E ells així riguerense'n, e no ens en parlaren pus enant. » (Pere el Cerimoniós, Crònica; cap. 3, p.36)

1.- Corona d'Aragó amb sentit plenament territorial: « E con foren denant lo senyor rei, nostre pare, e la reina, madastra nostre, e tot llur Consell, En Guillem de Vinatea proposà e dix que molt se meravellava del senyor rei e de tot son Consell que aitals donacions faés ne consentís com havia; car allò no volia àls dir sinó tolre e separar lo Regne de València de la Corona d'Aragó, car separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eren de la ciutat de València, València no seria res. » (Pere el Cerimoniós, Crònica; cap. 1, p.48) 2.- Jerarquia oficial dels títols, i la importància de la posició relativa de la posició entre ells: « E maman fer segells nous en què fos intitulat e nomenat lo Regne de Mallorques ab lo títol dels altres regnes, lo qual ordenam en aquesta forma: En Pere, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, de València, de Mallorques, de Sardenya e de Còrsega, e comte de Barcelona. És ver que els de Mallorques conceberen algun desplaer com nós metem València en nostre títol ans de Mallorques e ho proposaren danant nós, e nós responguem un dia en la nostre cambra, que jatsia que antigament Mallorques fos ans de València en lo títol, en temps d'alguns nostres predecessors, però lo Regne de València és molt ennoblit e mellorat. E puis diguem-los rient que en aquell lloc del títol no haüda ventura de Mallorques de romanir a la Corona d'Aragó, ans era estada donada e retuda dues vegades, e així ara volíem assajar si melloraria la ventura en lo tercer lloc del títol. E ells així riguerense'n, e no ens en parlaren pus enant. » (Pere el Cerimoniós, Crònica; cap. 3, p.36)

El que és rellevant - a mi em sembla -és saber que la “corona” no és més que el barret del rei i que aquest nom no ha fet mai – perqué no pot - referència a uns territoris. Malgrat el que en poguin dir els historiadors hispanyolistes fantasiejant sobre el carácter “electiu” dels reis d´Aragó la “Corona” no ho fou mai “d´Aragó”, sinó que fou sempre, per dret diví o de sang d´una família, i es transmeté sempre de pares a fills. I sempre, quan hi hagué problemes com quan a la mort de Martí l´Humà i el compromís de Casp o quan la guerra contra Joan II, s´anà a cercar sempre entre les branques de parents reials i no pas fora d´aquestes. El Regne d´Aragó, no tingué mai cap preponderància sobre Catalunya o sobre el títol de Comte de Barcelona, que com deixa molt clar n´Armand de Fluvià és un títol de sobirania equivalent – en aquestes terres - al de rei. Sempre els reis d´Aragó foren Comtes de Barcelona,de manera inseparable, com les dues cares del déu Jano, i sino hagués estat així, a Catalunya només hi hagueren pogut posar els peus de visita, o com a molt, convidats a les coronacions comtals o reials barcelonines.Perque CATALUNYA NO FOU MAI NI CONQUERIDA, NI ADMINISTRADA NI SALVADA DE RES PELS ARAGONESOS O DESDE ARAGÓ. Així dons, els seus reis navarresos que en diuen”privativos” mai hi tingueren cap dret ni res a dir . El “Reino de Aragón” i despectivament, com si s´haguessin anexionat o fossin una cosa menor- afegeixen alguns, “condados catalanes”, no és més que el producte d´una interpretació falsa i malintencionada dels fets, d´una mala indigestió de fruita glassejada. És cert que en alguns textes - pocs i tardans -hi trobarem expressats aquests mots , per exemple en un escrit de la reina Violant,a la mort del seu marit ben entrat ja el segle XV, però si els llegim amb atenció veiem que quan l´utilitza ho fa referintse al dret familiar a aquest “barret”al que van units uns drets i unes prerrogatives i que pertany a una família, no pas a un territori quan llegim “a nos pertany la corona d´Aragó” s´esta referint a un barret que simbolitza un poder polític, legislatiu, etc, però mai aquestes paraules s´utilitzen, com a denominació d´uns territori, una llengua, a una gent o a una nacionalitat, que en la història i de manera cada vegada més progresiva fins a arribar a l´apoteosi romana, té com a protagonistes serà la catalana. Aquells que arreu on deien “bon dia” els hi era respost “bon dia” i aixó, i per ací ens caldrà furgar molt, també ho responien els aragonesos, que no se per quins set sous, tendim a castellanitzar sempre, començant pels seus noms, que ens heuríem d´acostumar a escriure en català o tal com els trobem en la documentació, ja que molts exerciren carrecs a València, Barcelona, Mallorca, Sicília i Sardenya i per força havien de coneixer i enterdre i parlar el català. D´aquesta manera cal interpretar que quan té lloc l´unió dinàstica entre Ramón Berenguer i la nena Peronella, quan el casal dels comtes dé Barcelona i Marquesos de Provença (dues corones) enllaça – i és una manera generosa de dir-ho – amb el casal aragonés, hem d´interpretar que el que ha nascut és un nou estat, i que com a nou estat – com si s´unisin ara Espanya i Portugal – les numeracions antigues dels reis “privativos” han de ser bandejades pels historiadors i començar de nou, perqué aquest nou estat no és producte d´una expansió del d´Aragó damunt Catalunya. LLAVORS CURIOSAMENT RESULTA QUE LA NUMERACIÓ CORRECTA PELS REIS DEL NOU ESTAT ÉS LA CATALANA i Alfons I no és el Bataller sino el fill de Ramón Berenguer i Peronella – sembla que de nom veritable Ramón Berenguer, més endavant canviat per conveniéncia pel d´Alfons – perqué NO ÉS JA ALFONS I D´ARAGÓ- MALGRAT EL COGNOM -SINÓ DE CATALUNYA-ARAGÓ, DEL NOU ESTAT, I PER TANT REI DE CATALUNYA, i així ho confirmà Pere III el Cerimoniòs, que aquesta gent que es vol tan rigurosa i combativa per la veritat del ja perdut de fa temps “Reino de Aragón”, no dubten a esmenar la plana i anomenar contra tota la documentació existent, “Pere IV” afegint que en dir-se a si mateix Terç, “s´equivovaba”. I resulta que no, que Pere i la seva cort no foren mai aquest grupet de “babaus” que els “aragonesistas” pretenen, que no sabien ni l´estat que governaven ni la numeració que els pertocava, sino gent culte, preparada, ben documentada amb la més gran de les autoritats i coneixements per saber sobradament quin era el seu estat, quan, com i de qui li provenia i quins eren els ordinals que li pertocaven. De fet, en un estudi aparegut al darrer número- 69 - de la revista “Afers” el senyor Jaume Riera i Sans de l´Arxiu Reial de Barcelona- ell sabrà el motiu, suposo que per raons crematístiques, en diu de la Corona d´Aragó - es posa al costat d´aquesta manera d´entendre i els fets i aporta un devassall d´arguments en aquest sentit, entre ells, el descobrir-nos que en el marc de la cancellaria reial no s´utilitzà practicament fins arribar a Pere III la númeració dels reis, cosa que no ens serà tan extranya si pensem, com ell ens exemplifica, com encara avui seguim sense numerar les reines malgrat la repetició del nom en moltes d´elles i això no ens representa cap problema. Per tant aquest és un debat induït posteriorment Però , ja hem dit, el de debó rellevant per nosaltres és entendre que anomenar els nostres regnes “Corona de Aragó” malgrat que estigui molt acceptat i extés, no és només una barbaritat – els territoris tenen altres noms – és també una arbitrarietat, no més exacte ni més aclaridora ni legíma que si en diem Corona Catalana, Catalano-Aragonesa, Estats Catalans, Reialmes Catalans i més d´aquest estil que se us poguin ocorrer, perqué tots ells reflecteixen millor l´essencia i la veritat - que ha de perseguir tot historiador - d´aquest gran Estat Català que el qualificatiu de “Aragó”, promocionat per les academies i universitats castellanes i castellanistes, precissament perque permet escamotejar, amagar i confondre, l´història i la veritat d´un protagonisme, que si ens deixem de romanços i deixem estar els reis asseguts al seu tro i baixem només un graó, - diria treiem una capa de pell a la ceba del saber històric – veurem que és sempre, a Provença i el Llengua d´Oc, a Mallorques, València, Sardenya, Sícilia, Malta, Nàpols, Roma i el conjunt d´Itàlia, Grécia i Bizanci, en una proporció de 10 a 1 de catalans respecte als aragonesos. Tampoc, vull que s´hem entengui, hem d´aixecar un tabú i flagelar-nos per dir alguna vegada, Corona d´Aragó, que en català seria més correcte perqué ja la llengua dona a sobreentendre que era catalana, només que perdem d´una vegada tots els complexes, la por o la timidessa per emprar altres mots, altres grups de paraules, sempre més verdaderes, aclaridores, netes i justes, i que ens ajudaran a no començar la carrera del coneixement amb els cordills de les sabates lligats a la sabata equicocada