Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La gent està atrapada en la història, i la història està atrapada a la gent."
James Baldwin
ARTICLES » 25-04-2021  |  MEMòRIA HISTòRICA
3366

Alicante? A’li balle!

Van modificar mapes i documents per esborrar Xàtiva del món i dir-ne això altre, del tros de terra on havia estat: Nueva Colonia de San Felipe. Article de la Núria Cadenes al diari digital Vilaweb del 15 d'abril del 2021.

L'autora de l'article

És aquesta malaltissa obsessió per esborrar-nos. Malaltissa, entenguem-nos, pel mal que fa i pel mal que denota, no pas perquè no respongui a una pràctica conscient i del tot premeditada. Els topònims ens parlen de la barreja de petjades que ara som, fins i tot poden assenyalar-nos possibilitats de futur, i això, quan hi ha un projecte o una pràctica de poder o poderet colonial en dansa, és una cosa que s’ha de controlar molt de prop. Tan de prop que els controlats en sentin, al clatell, l’alè pudent. La bafarada.

Potser l’exemple més punyent d’aquesta pràctica sinistra (o un dels més punyents; en qüestions d’imperialisme és millor curar-se en salut i no posar-s’hi categòrica, que la realitat se supera a ella mateixa en models esglaiadors) és el de Xàtiva. La ciutat devastada per la venjativa borbonalla, i que malgrat la venjativa borbonalla manté avui el nom que la lliga amb l’origen iber i amb la resistència posterior també, ben a punt va arribar de veure’s reduïda al no-res pel rancor que li tenia el malanat Felip V. Perquè després d’assetjar-la dues vegades, de fer-la rendir amb la defecció dels aliats anglesos, de cremar-la tota criminalment i de deportar-ne els habitants fins a Castella, aquell personatge de follia que un dia es declarava gripau i com a tal saltava raucant pel seu palau, i l’endemà bramava que tenia el cap buit i que el sentia a punt de caure-li del cos (quina fi espantosa que va tenir, deixeu-m’ho dir de passada, tot cobert i consumit de merda), aquell personatge demencial, deia, va ordenar d’eliminar del món el record i l’existència de la ciutat que tan aferrissadament se li havia resistit. “L’obstinada rebel·lia amb què fins als termes de la desesperació” els veïns de Xàtiva havien plantat cara a l’assalt borbònic era, per a aquell rei de la borumballa, causa d’extermini. I la manera d’aconseguir-ho, un cop incendiada i buida i feta enderrocar la ciutat, va ser, precisament, eliminar-ne el nom.

Nueva Colonia de San Felipe, en van dir.

Felipe.

I van modificar mapes i documents per esborrar Xàtiva del món i dir-ne això altre, del tros de terra on ella havia estat. Felip V havia manat “enderrocar-la per a extingir-ne la memòria, tal com es va executar, per a càstig de la seva obstinació i escarment per als qui intentessin seguir el seu mateix error”.

Per a extingir-ne la memòria.

Els mots són seus, del maleït Felip V, en traducció simultània.

Vet aquí sempre la mare dels ous: extingir-ne la memòria. I cada vegada que algun displicent o perdonavides surt amb la cantarella que no n’hi ha per a tant o que quin cansament o que què importa si en diuen Elx o Elche, Benidorm o Beniduerme, Sant Boi o San Baudilio, convé recordar el fons de l’obsessió que mou cadascuna de les maniobres amb què ens grapegen a consciència la toponímia. Sigui deixant-hi la pixarradeta, com els gossos que marquen territori, i afegint alguna lletra al nom que ja tenia (aquell no poder suportar Calp sense enganxar-hi una e o Castelló sense una n o Vic sense una h), sigui trabucant-ho tot i inventant-se Jávea o Ibiza, el propòsit és idèntic a l’odi foll que es va voler inventar la ignominiosa Nueva Colonia de San Felipe: esborrar i substituir.

Colonia.

Per tant, cada vegada que algú digui que tot això són bagatel·les simbòliques (com si els símbols, val a dir, no fossin cosa important per a aquests animalets socials que som els humans), podem pensar i argüir i recordar (o recordar-nos, també, com a ira i fortalesa) la llòbrega San Felipe. I la intenció que directament s’hi declarava.

O podem també, fins i tot, evocar l’humor punxós amb què la gent del sud es defensa de l’envestida. Tant més bèstia, potser, com més al sud. Des que ho vaig sentir, ara fa deu mil anys, que indefectiblement em torna a la memòria cada vegada que veig un cartellet amb la infausta substitució toponímica, i és un bell antídot contra la normalització de la barrabassada: que diu que uns madrilencs s’havien perdut per no sé quina carretera, i que van trobar un llaurador que tornava del tros, i que li van dir que on parava Alicante i que ell els va respondre que aquesta li faltava, que “A’li cante i a’li balle, home, a’li balle!”

Tra-tra!

Núria Cadenes

https://www.vilaweb.cat/noticies/alicante-ali-balle/



Autor: Núria Cadenes




versió per imprimir

  1. Er Gamba
    20-02-2022 16:09

    Bernal Francés (o hauria de dir Miguel Ángel Muñoz Quintero), t'oblides de la sentència arbitral de Torrellas (1304) i del Tractat d'Elx (1305) que diuen clarament que entre Pechín i Almansa, es la frontera de Múrcia, i, Alacant, al estar lluny d'aquesta línia, no corresponia a castella.

  2. Francesc 2
    30-04-2021 23:28

    També a l'inrevés, Àlvaro, no? O és que no et fem replantejar les coses?

  3. Alvaro Prim
    30-04-2021 17:32

    No Frede, no. Solo os ponemos frente a vuestras propias contradicciones. Si algo es bueno o es malo es en todos los sentidos, no solo en lo que te conviene personalmente

  4. Frede
    28-04-2021 10:47

    Ells sempre ironitzen i satiritze, però t'esclafen. Ho va fer Aznar amb les matricules dels cotxes, "estas plaquitas" deia fotent-se, però no va permetre CAT. "Estas tonteries virtuales" diu en Sánchez, però s'apresa a fer una llei que impedeixi el desenvolupament digital català. Ho fan els nostres trolls justificant l'espoli del nostre passat, però clamen al cel quan es toca el seu. I així anem, així estem. A vegades penso si paga la pena continuar sent tant civilitzats amb aquesta púrria.

  5. Bernal Francés
    27-04-2021 12:30

    Alicante, tras la conquista cristiana, correspondía a Castilla según los tratados de Cazola (1179) y Almizra (1244), siendo repoblada inicialmente con colonos castellanos y leoneses. Según el criterio del INH, la forma catalana Alacant constituiría una in-to-le-ra-ble imposición de los nuevos e ilegítimos ocupantes catalanes.

  6. Andreu Marfull
    27-04-2021 10:53

    Part de l'esborrat de Xàtiva, com tan bé descriu Núria Cadenes, és la història templera. Montesa i Sant Jordi.

  7. Andreu Marfull
    27-04-2021 09:34

    Xàtiva, assatjada dos cops. 1522 i 1707. 185 anys de diferència. 370 anys abans del 1707 = 1337, en ple projecte templer català. L'Orde de Montesa. Però clar, la Nova Cronologia costa de digerir. És difícil creure's que el 1337=1522=1707. Massa rebuscat! ... (tot i les proves).

    Segons aquesta línia de treball (científica, i lògica) el poder de Xàtiva fou el poder Bizantí, que pretén reocupar l'Imperi perdut a Constantinoble i Trebisonda. L'Imperi Grec (Romà). Tal com raja. Per això... els Alomogàvers, i el Cèsar Roger de Flor, i Tirant lo Blanc. Per això el Regne de Jerusalem i l'Imperi Romà pel rei català.

    Però la lluita acaba amb un Tractat de Pau múltiple. Utrecht-Viena (1713-1725), i es pacta reescriure la història.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34996
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si comparem les portades de les dues primeres edicions del Quixot de 1605, ens adonem tot seguit que en una...[+]
Va tenir Castella els 8 milions d’habitants que ens diuen que va tenir, constituint així el motor i el nexe...[+]
En Pius Canal ha localitzat una signatura d'En Cervantes, que creu adulterada, i sota la qual li sembla llegir...[+]
Si els catalans van ser els primers descobridors d'Amèrica, els primers colonitzadors i pobladors, havien de...[+]