Accediu  |  Registreu-vos-hi
"L'únic deure que tenim amb la història és reescriure-la."
Oscar Wilde (1854-1900) Dramaturg i novel·lista
NOTICIES » 27-09-2012
12244 lectures

Rastres del llegat català al Perú

L'acadèmia peruana de la llengua reconeix l'origen català algunes paraules com "aguaitar"

En aquest enllaç a l'Acadèmia Peruana de la llengua, podeu veure una mostra de l'existència de la paraula catalana "aguaitar" al Perú.
Al mateix temps l'article fa referència als mariners catalans i a l'ús que va tenir aquesta paraula durant el segle XVI a Castella i Portugal, cosa que confirma la presencia de catalans en expedicions que ens han volgut fer passar per exclusivament castellanes o portugueses.

http://academiaperuanadelalengua.org/peruanismos/Aguaitar

Aguaitar

Aguaitar viene del catalán aguaitar 'estar en acecho', 'mirar' y éste de guaita 'vigía', 'centinela', palabra de origen germánico (emparentada con el inglés to watch) introducida tempranamente en castellano 1 .

Entre marineros catalanes se llamaba guaita cada uno de los cuatro turnos de guardia nocturna. El término se extendió, durante el siglo XVI, a Castilla y Portugal. Hoy guaita ha caído en desuso en castellano 2 y parece que su derivado aguaitar no fue en ninguna época corriente en la Península. Se usó algo en Andalucía, y tuvo sobre todo vida en Navarra y Aragón, donde todavía hoy es de habla rústica. Pero ya a principios del siglo XVII era aguaitar voz anticuada en castellano 3 .

Mientras tanto, la palabra había pasado a América junto con otros términos del habla marinera; hoy se conserva en diversas regiones con su sentido etimológico de 'vigilar, acechar' 4 o con el muy próximo de 'atisbar, espiar', éste predominante en el Perú.

El postverbal aguaita se usa en diversas regiones de América; en Chile y Argentina (lenguaje gauchesco) se prefiereaguaitada. En cuanto a compuestos, se llama aguaitacaimán un ave zancuda de Cuba; aguaitacamino es un pájaro de la América Central.

En algunas partes, sin embargo, se ha ido más allá de la simple conservación de viejos usos castellanos. En Venezuela, por ejemplo, aguaitar tiene además un sentido general, equivalente a los de vermirarobservar, documentado también en catalán. Igualmente en Venezuela (y también en Puerto Rico) aguaitar se emplea a veces (especialmente en oraciones imperativas) como sinónimo de aguardaresperar 5 .

En Bolivia alterna con aguaitar, en los sentidos de 'atisbar, acechar', la variante (con sufijo de frecuentativo)aguaitear.

Pero lo más notable es que en Venezuela y el Perú aguaitar ha sobrepasado el nivel de habla rústica o vulgar a que se halla confinado en otras partes: se oye en boca de la gente educada y se lee en la prosa de los mejores escritores (aun se recomienda como forma correcta frente a la variante agüeitar, que es resultado de asimilación y se tiene por vulgar).

Alfredo Bryce Echenique reacciona, exasperado, ante estos usos divergentes:

"...los peruanos aguaitamos, del peruanismo aguaitar, mientras que los españoles fisgonean, del verbo que no usamos los peruanos. Es un lío hacer periodismo así, y hasta escribir un libro de recordar. En la literatura, en cambio, uno está más cómodo..." 6

Sin embargo, la edición de 1992 del Diccionario académico consigna aguaitar como uso actual del español general, con cuatro acepciones: 'cuidar, guardar'; 'mirar, ver'; 'acechar, aguardar cautelosamente'; 'atisbar, espiar'. Sólo aparece como americana la quinta de 'aguardar, esperar', con la sugerencia de que puede deberse a influencia del inglés to wait.

La locución adverbial en aguaite 'en acecho' que usa Palma 7 no es hoy corriente en el Perú (sí en Venezuela y otros países); tampoco lo es la equivalente al aguaite, documentada en los artículos de El Tunante 8 . El Diccionario de la Academia registra al aguaitede aguaiteen aguaite como locuciones adverbiales sinónimas de en acecho.

1 Véase Corominas, Diccionario crítico etimológico, s.v. En el Drama de los Pa-langanas, de fines del XVIII, aguaitar tiene todavía el sentido de 'mirar', 'observar abiertamente': "... aguaitando las casas de las Mujercillas que estaban a las puertas, Ventanas o galerías..." (pág. 61 de la 2a edición Sánchez).
2 Valle Inclán lo usa en Tirano Banderas (Lima s/f., pág. 174) con el sentido de 'centinela, vigía'.
3 El Diccionario de la Academia da como desusados sólo los derivados aguaitador, -ra y aguaitamiento
4 Véase este sentido en el Diario de Lima de Suardo (1629-1634), Lima 1935, págs. 33 y 216. Un Vocabulario de español a caribe de 1789 consigna aguayta 'centinela' y aguaytar 'hacer centinela' (Lenguas de América, Madrid 1928, pág. 261).
5 Véase Rosenblat, Buenas y malas palabras en el castellano de Venezuela, 2a serie, Caracas-Madrid 1960, págs. 126-129.
6 Permiso para vivir. Antimemorias. Lima 1993, pág. 340. Véanse también: Vallejo, Novelas y cuentos completos, Lima 1967, págs. 37, 69, 101, 200, 268 y Obra poética completa, Lima 1968, págs. 114, 175, 261; Alegría, La serpiente de oro, Santiago de Chile 1935, págs. 138 y 167; Bryce, Un mundo para Julius, Lima 1987, págs. 13, 260, 285, 321.
7 Véase Tradiciones, pág. 833
8 Rasgos de pluma, Lima 1911, pág. 124.

Aguaitar viene del catalán aguaitar 'estar en acecho', 'mirar' y éste de guaita 'vigía', 'centinela', palabra de origen germánico

Fuente:
Diccionario de Peruanismos, Martha Hildebrandt




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Ramir
    21-10-2012 14:06

    El 1926, el peruà Luís Ulloa va fer públics a París els resultats de la seva investigació sobre els orígens de Colom. Havia començat a investigar pensant en trobar un Colón gallec (Ulloa descendia de gallecs emigrats al Perú), però el que va trobar el va dur a la conclusió que Colom era català. Molt esperançat, pensant en la rebuda que tindria a Espanya perquè ell havia descobert que Colom era espanyol, va fer pública la notícia i de forma immediata es va desfermar una onada de qüestionaments i desprestigi de la seva feina des de l'Estat espanyol. El diari ABC va convocar un concurs amb 50.000 pessetes de premi (50.000 pts de l'any 1927!! Saps que era, això?) per a qui aconseguís demostrar que "Colón era español". L'Ulloa els ho estava dient!! Colom va ser espanyol sempre!! Espanyol... de Barcelona. No se'l van creure. No volien creure'l. No podien. Al concurs madrileny es van presentar 18 treballs, si no recordo malament, molts d'ells interessantíssims, però cap va aconseguir demostrar de forma fefaent que Colom fos espanyol "de debò", no de Barcelona. Aquesta només és una dada, Charly. Ara podríem parlar del Corredor Central abans que el Mediterrani, el sistema d'AVE que proiritza la connexió amb províncies abans que la connexió amb Europa (que s'ha de fer per Catalunya, vet aquí la pega...), el tractament del català com una llengua enemiga que s'ha de combatre i anihilar, i no com una riquesa d'Espanya que cal protegir i fomentar... Qui és que separa, Charly? Tu creus que els catalans tindríem ganes de separar-nos d'Espanya si se'ns tractés amb un mínim de consideració? Què faries tu si t'assenyalessin i cada dia al matí, des d'una ràdio, una tele o un diari et diguessin fenici, jueu i nazi alhora? Qui és que separa?

  2. charlyplaza
    21-10-2012 02:18

    Ramir, si te entiendo es porque el catalán y el castellano son lenguas hermanas, que comparten multitud de vocablos y se han influido mutuamente durante casi un milenio de convivencia. Quizás sea por eso por lo que Cervantes escribe con palabras de influencia catalana, al igual que los catalanes manejáis en vuestro idioma palabras de influjo castellano. Por eso no comprendo el afán de separar siendo, como somos, pueblos hermanos.

  3. Ramir
    20-10-2012 16:37

    Si el castellà de Cervantes era el més perfecte que es coneix, estant com estava ple de catalanades (tot allò del "lloramicos", "un rayo de vino", "¿quién es ese tonel?", etc), no trobes que ens estàs donant una mica la raó, Charly?

  4. charlyplaza
    20-10-2012 03:31

    Ramir, el idioma de la Inquisición y también el de Cervantes, que siendo catalán, según se afirma por aquí, escribía en el castellano más perfecto que se conoce. Qué cosas...

  5. Ramir
    20-10-2012 03:15

    Al Perú, igual que a tota Llatinoamèrica, avui parlen l'idioma de la Inquisició. Sense pronunciar les zetes, això sí.

  6. charlyplaza
    20-10-2012 01:34

    Pero la pregunta es la siguiente: ¿qué idioma hablan mayoritariamente en Perú...?

  7. charlyplaza
    20-10-2012 00:10

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  8. Eduard
    03-10-2012 13:14

    Fa uns anys, veient un programa de televisió d'una cadena mexicana per satèl·lit, on entrevistaven un cantant espanyol que feia les Amèriques, hi va sorgir la paraula "fuete", que l'espanyol (andalús) no entenia. Li hagueren d'explicar que significava 'látigo', o més precisament 'fusta' (la que usa el genet per a fustigar el cavall). Si el cantant entrevistat hagués estat catalanoparlant, els hauria pogut explicar l'origen d'aquest "mexicanisme".

  9. ignasiCAT
    02-10-2012 02:10

    A Perú hi ha molta devoció per les Mares de déu de la Mercé i Montserrat. Un Barri de Lima té el nom de Monserrate i molt aprop de Lima hi ha un poblet anomenat Lérida.Hi ha una Barcelona en el departament de Madre de Dios, molt aprop de Puerto Maldonado. En un poble del Cusco, Chinchero, a més de 4.000 metres d'alçada, hi ha una esglesia en honor a la Mare de Déu de Montserrat, amb una representació gràfica en un dels laterals de l'esglèsia on apareix Nostra Senyora de Montserrat amb la pell blanca i sobre un fons on es dibuixen les muntanyes de Montserrat en tot el llarg de la paret. Per cert, els peruans no són molt donats a dir "verge" (diria que encara no els he sentit dir), fan com nosaltres, les anomenen Mare de déu o Nostra senyora. Els peruans diuen molt el mot "trompada". Té el mateix significat que en català. I les voreres dels carrers per a ells són veredas.

  10. Pere
    01-10-2012 11:19

    Miquel, el teu argument podria ser cert sinó que...passa amb el 100% de paraules catalanes que recull la Real Academia de la Lengua com si fossin espanyoles/castellanes. El procés és: 1. Es tradueix una obra catalana al castellà i desapareix l'original català. 2. Com que hi ha obres que fan servir paraules catalanes castellanitzades la Real Academia de la Lengua les inclou al seu diccionari (pensant-se que són originàries i genuïnes del castellà i no males traduccions del català al castellà). 3. Totes aquestes paraules (aguaitar, arribar, etc) desapaerixen del castellà actual i en canvi resten a Amèrica, vives fins a dia d'avui. Conclusió? Dues opcions: 1. Van passar a Amèrica del castellà,allà perviuen fins a l'actualitat i, en canvi a Espanya ningú les usa a partir del s. XVII (efecte Poltergeist) 2. Van passar a Amèrica del català (de la llengua dels mariners) i allà les fan servir tal com les fem servir aquí, en català actual. Em quedo amb l'opció 2. La 1...no pot ser. Són totes les paraules que "desapareixen" del castellà actual i es mantenen a Amèrica. Totes! On vas a parar. I passa el mateix amb les "catalanades" del siglo de Oro...

  11. cesc
    01-10-2012 10:12

    Miquel tens un problema amb l'enemic terrible. Es nota que l'enemic t'ha minat la moral. Quina vergonya, potser l'enemic s’enfoterà de nosaltres. Millor no dir res. No sé si te n'adones, però és la Reial acadèmia del Perú la que diu: “Entre marineros catalanes se llamaba guaita cada uno de los cuatro turnos de guardia nocturna “ Hi ha moltes paraules catalanes que vénen de germànic per exemple “camerlenc” la paraula camarlenc procedeix de l'idioma germànic franc kamarling (cambrer) La paraula camarlenc la utilitzen els reis catalans de l'edat mitjana i més tard els castellans se la copien. Ara els castellans utilitzen el terme "camarlenco", referit a l’ajudant del Papa. No cal ser filòleg per entendre que totes les paraules que vénen del franc germànic apareixen a Catalunya abans que a Castella. Suposo que ja saps que a Castella gaudeixen apropiant-se de quelcom que és català

  12. Miquel
    01-10-2012 00:33

    Però què dieu! Si aguaitar és un catalanisme de la llengua castellana, com 'avería', 'bajel', 'manjar', 'pincel' o 'escarola' d'entre milers que n'hi ha. I per cert, 'aguaitar' és un germanisme en la llengua catalana. És tracta de préstecs lingüístics normals i corrents entre llengües properes. Quan l'espanyol va arribar a Amèrica ja incorporava el verb 'aguaitar', ja l'havia fet seu. Avui dia a la Península ha desaparegut, però com molts altres arcaismes, sobreviu en punts d'Amèrica. Ho pitjor que es pot fer és veure fantasmes per tot arreu, perquè es desprestigia aquella part legítima de la feina ben feta i es dona gratuïtament arguments a l'enemic.

  13. lluisa
    30-09-2012 10:49

    Mexic.- Tengo dos sentavos no más

  14. Salvador
    29-09-2012 15:45

    Ei! Ara m'ha vingut a la memòria una de les que no recordava: "amo". Una altra paraula doncs dels mexicans, presumiblement d'origen català.

  15. Ricard
    29-09-2012 00:30

    A Mèxic hi diuen també "no te amoines" per no t'amoïnis. Podeu veure-ho a la pel·lícula "como agua para el chocolate"

  16. Salvador
    28-09-2012 23:14

    Els mexicans (si més no una m'ho comentava fa poc), diuen com a mínim "estimar", "gos"... i ja em perdonareu però ara he oblidat ben bé un parell de temes més, dels quals se'm fa indubtable l'origen català, tot i que no sóc lingüista...

  17. JOAN
    28-09-2012 22:38

    A Colombia usan la paraula crispetes clarament d'origen català.

  18. Joan S.
    28-09-2012 17:20

    Molt instructiu l'article. No sabia que la paraula aguaitar hagués passat l'oceà Atlàntic. Possiblement sigui reminscències d'un temps passat que ens volen amagar

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
36396 lectures
11a UNH - Presentació de la universitat
Abel Cutillas - Pensar la Història: de Nietzsche a Maquiavel
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
És universalment sabut que en Lluís Vives era un català monolingüe i que, llevat del llatí, la seva única...[+]
D'on ve el terme "virrey" que En Colom va utilitzar fins a l'avorriment? Directament del llatí? O és un...[+]
A l'octubre del 1994 es va trobar a Guissona una estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics. En Jordi Bilbeny...[+]
Va tenir alguna cosa a veure En Narcís Monturiol i el seu submarí Ictineu amb el projecte literari de Jules...[+]