ARTICLES » 28-04-2021 | LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
 4747
|
Caterina d’Aragó i Ferran el Catòlic a Mallorca
En Cesc Garrido ha trobat rastres d’una estada de Caterina d’Aragó al palau de l’Almudaina de Ciutat de Mallorca, on es casà per poders amb Artur Tudor, príncep d’Anglaterra, dos anys abans del que afirma la història oficial, i evidències que també hi sojornà el seu pare, En Ferran II d’Aragó el Catòlic, fet que la història oficial també obvia.
Introducció
Fent recerca per la xarxa sobre Caterina d’Aragó, filla dels Reis Catòlics, he trobat un seguit de documents en què s’especifica que ella i el seu pare Ferran II van viure a l’illa de Mallorca, una dada que no consta ni en la història oficial sobre Caterina ni en la de Ferran.
Primer document: Caterina d’Aragó vivia a ‘Majoreta’ i l’any 1499 es va casar «per verba de praesenti». Una carta anglesa
He trobat una carta en anglès on s’hi diu que Caterina d’Aragó va contraure matrimoni el 19 de maig del 1499 amb el príncep de Gal·les Artur. Estem parlant d’una cerimònia que es va celebrar dos anys i mig abans del que fa explícit la història oficial: el 14 de novembre del 1501. El casament va ser per verba de praesenti. Per entendre’ns, va ser una boda per poders. Caterina va donar potestat al doctor De Puebla, un servent seu, perquè viatgés a Anglaterra i la casés en nom seu amb Artur Tudor, el fill primogènit del rei del país.
Però abans de llegir l’esmentada carta anglesa. afegeixo el text que ve tot seguit i que he trobat a la wikipedia. Aquest text ens permetrà conèixer la versió oficial del viatge que va dur Caterina d’Aragó cap Anglaterra.
Diu la wikipèdia: “El 17 d’agost de 1501, l’embarcació de la infanta va llevar àncores des de la Corunya vers Anglaterra, però al golf de Biscaia el pal major de l’embarcació es trencà i va haver de fondejar al port de Laredo, fins a poder iniciar novament el viatge el 27 de setembre del mateix any. Després d’un mes de navegació, Caterina albirava el port de Plymouth, on fou rebuda pel bisbe de Bath, en representació del príncep. El 14 de novembre és casada amb el desconegut, jove i malaltís príncep de Gal·les (Artur de Gal·les) a la catedral de Sant Pau de Londres”.
També ens ajudarà a conèixer el relat oficial la lectura de la contraportada del llibre intitulat Catalina de Aragón, Reina de Inglaterra, redactat per Almudena de Arteaga, duquessa del Infantado. De Arteaga escriu: «Caterina va deixar Granada rumb a Londres l’any 1501 per casar- se amb el Príncep de Gal·les».
Una vegada coneguda la versió oficial, llegirem la carta en anglès que ve a continuació i que hem extret de l’enllaç següent:
https://www.british-history.ac.uk/cal-state-papers/spain/vol1/pp199-213#highlight-first
|
|
Marriage ceremony. After this peroration, the Prince of Wales said in a loud and clear voice to Doctor De Puebla that he was very much rejoiced to contract with Katharine, Princess of Wales, daughter of King Ferdinand and Queen Isabella of Spain, an indissoluble marriage, not only in obedience to the Pope and to King Henry, but also from his deep and sincere love for the said Princess, his wife. De Puebla answered the Prince of Wales that he was the more gratified by this declaration, since the marriage was the fruit of his incessant labours. In the name of the Princess Katharine he declared that he was willing to conclude an indissoluble marriage. The Bishop of Coventry and Lichfield then asked De Puebla whether he had sufficient power to act as proxy of the Princess Katharine. The power was delivered by De Puebla to the Bishop, and read in a loud voice by Doctor Richard Nic [The power of the Princess of Wales to Doctor de Puebla, dated "in the town of Mayorete, 12th March 1499" follows]. After the power had been read, the Prince of Wales took, with his right hand, the right hand of Doctor De Puebla ; and Richard Peel, Lord Chamberlain of the Prince, and Knight of the Garter, held the hands of both in his bands. In this position the Prince declared that he accepted De Puebla in the name and as the proxy of the Princess Katharine, and the Princess Katharine in his person as his lawful and undoubted wife. The same ceremony was repeated, and De Puebla declared, in the name of the Princess Katharine that she accepted the Prince of Wales as her lawful and undoubted husband. |
Traducció de la carta
D’aquesta carta, jo n’he fet la traducció que segueix. La dividiré en sis parts per a una millor comprensió.
-Part 1a:
“El 19 de maig de 1499, essent Diumenge Blanc (Festa de Pentecostès), després de la primera missa, i cap a les nou del matí, Arthur Prince of Wales, el doctor De Puebla en la seva qualitat de representant de Katharine, princesa de Gal·les, William, bisbe de Lincoln i John, bisbe de Coventry i de Lichfield van entrar amb moltes altres persones a la capella de la mansió de Bewdley, a la diòcesi de Hertford, per realitzar-hi —i respectivament presenciar— la cerimònia nupcial «per verba de praesenti» entre el dit príncep i la princesa de Gal·les.
-Part 2a:
“El bisbe de Coventry i de Lichfield va dir amb veu clara al príncep de Gal·les que era ben sabut que el rei Enric va desitjar que el matrimoni entre aquell i la princesa de Gal·les es contractés «per verba de prœsenti»; és a dir, que havia de ser des d’aquell moment indissoluble. El doctor De Puebla, degudament autoritzat per la princesa de Gal·les, havia vingut a aquest lloc sagrat, per realitzar, en nom i en lloc de la mencionada princesa, els ritus prescrits per l'Església. A més, el Papa havia solucionat tots els impediments d'aquesta unió matrimonial, perquè era el seu deure declarar la seva opinió i la seva voluntat.
-Part 3a:
“Després d'aquesta peroració, el príncep de Gal·les va dir amb veu alta i clara al doctor De Puebla que es va alegrar molt de contractar un matrimoni indissoluble amb Katharine, la princesa de Gal·les, filla del rei Ferran i la reina Isabel·la d'Espanya, no només en obediència al papa i al rei Enric, sinó també pel seu profund i sincer amor per la dita princesa, la seva dona.
-Part 4a:
“De Puebla va respondre al príncep de Gal·les que estava molt satisfet per aquesta declaració, ja que el matrimoni va ser fruit de les seves incessants labors. En nom de la princesa Katharine va declarar que estava disposat a concloure un matrimoni indissoluble.
-Part 5a:
"El bisbe de Coventry i de Lichfield va preguntar a De Puebla si tenia prou poder per exercir de representant de la princesa Katherine. El poder fou lliurat per De Puebla al bisbe i llegit en veu alta pel doctor Richard Nic [segueix el poder de la princesa de Gal·les al Doctor de Puebla, datat «a la ciutat de Mayorete, el 12 de març de 1499»].
-Part 6a:
“Un cop llegit el poder, el príncep de Gal·les va agafar, amb la mà dreta, el doctor De Puebla; i Richard Peel, Lord Chamberlain del Príncep i Knight of the Garter van tenir les mans de tots dos a les seves bandes. En aquest càrrec, el príncep va declarar que acceptava De Puebla en nom i apoderat de la princesa Katharine i la princesa Katharine en la seva persona com a dona lícita i indubtable.
“La mateixa cerimònia es va repetir, i De Puebla va declarar, en nom de la princesa Katharine, que acceptava el príncep de Gal·les com el seu marit lícit i indubtable.
“Segueixen les signatures dels testimonis; entre ells es troben els de Bernard André, i el notari Johanne de Tomayo, secretari de De Puebla. Llatí. pàgines 18”.
On és troba Mayorete?
Hem llegit la lletra que parla d’aquest casament per poders entre Caterina i Artur. Doncs bé, la versió oficial espanyola ignora tal esdeveniment, cosa que crida l’atenció. «Per què s’amaga aquesta dada?» ̶ em pregunto.
A la carta anglesa s’hi diu també que el document de casament per poders que Caterina va lliurar al doctor de Puebla va ser confegit a la ciutat de «Mayorete». Una dada també obviada.
L’explicació més plausible que trobo per justificar l’ocultació de tot plegat és el topònim que delata la ciutat on resideix Caterina: la ciutat de Mayorete. Com veurem, aquesta denominació fa referència a Ciutat de Mallorca. I en el relat oficial ―en part inventat― no consta enlloc que Caterina d’Aragó visqués en el cap i casal d’aquella illa i d’aquell regne.
Per tant, la ciutat de Mayorete és el lloc on la Princesa de Gal·les va lliurar el poder al Dr. De Puebla per tal que en fos l’apoderat. Si torneu a llegir la part 5a de la carta traduïda, allí s’hi esmenta Caterina d’Aragó com a Princesa de Gal·les. Per tant, Caterina és una princesa, la princesa de Gal·les, i si és una princesa, el fet vol dir que viu en un palau reial: en un palau reial de la ciutat de Mayorete. Molt probablement, la Princesa de Gal·les hi va viure dos anys llargs abans de viatjar cap a Anglaterra.
2n document: «Mayoreto» dins Carles I sense censura
Des d’un altre ordre de coses, llegint el llibre d’història escrit per En Jordi Bilbeny intitulat Carles I sense censura m’adono que ell també troba aquest topònim. L’ha trobat amb la variant «Mayoreto» i fa referència a una residència de Ferran II el Catòlic, pare de Caterina. Jo penso que és normal que pare i filla visquin plegats, al menys algunes temporades.
Al final de l’article veureu que tant Ferran II el Catòlic com Caterina d’Aragò estan vinculats a Majoreta, la més gran de les Illes Balears, és a dir, Mallorca.
3r document: esment de «Majoreta» com una de les Illes Balears
En el llibre Recuerdos y Bellezas de España, Mallorca, dibujados en láminas por F. J. Parcerisa, acompañadas de texto por P. Piferrer, a la pàgina 131 (que està digitalitzat i porta el segell de l’Ateneu Barcelonès ) hi trobem el text que segueix:
Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge
Del document anterior, En Francesc Magrinyà n’ha fet la traducció del passatge que va des de «Dux quoque» fins a «sedis Barchinonensis», en el qual hi apareix el terme «Majoretas». Heus ací el text llatí:
“Dux quoque praedictae urbis Deniae, dum viveret, nomine Mudjehid, interventu jiam dicti Pontificis, revocavit atque subdidit insulas praelibatas Baleares, quas nunc vulgo Majoretas et Minoretas vocant, sub jure et diocesi Sanctae praefatae sedis Barchinonensis”.
Diu la traducció:
"Així mateix, mentre visqué, l'Alcaid d'aquesta ciutat de Dénia, anomenat Mudjehid, va fer retornar i sotmetre, a l'autoritat i diòcesi de la citada santa seu barcelonina” i amb la mediació del citat Pontífex, les anteriorment citades illes Balears ―les quals ara el poble anomena «Majoretas» i «Minoretas».
Quant als termes «Majoretas» et «Minoretas», En Francesc Magrinyà em fa avinent el següent comentari:
―"Entenc que les «Majoretes» serien Mallorca i Menorca, i les «Minoretes», Eivissa i Formentera".
Quart i cinquè document: dos textos més vinculen Ferran II el Catòlic amb «Majorete»
Els dos documents que vénen a continuació vinculen Ferran II el Catòlic el 6 de desembre de 1513 amb «Majorete».
-El quart:
“Petrus de Urea.
Ludovicus Carocins.
Johannes de Lanuza.
The ratification of this league by King Ferdinand follows, dated Majorete, the 6th of December 1513.
Latin. Copy, written by Miguel Perez Almazan. pp. 16”.
Trobem l’esmentat topònim a l’enllaç de dessota:
https://www.british-history.ac.uk/cal-state-papers/spain/vol2/pp172-185#highlight-first
-El cinquè:
“Copy of the treaty of 17 Oct. (No. 2377) as altered by Ferdinand and ratified by him under date Majorete, 6 Dec. 1513. The principal change is that Ferdinand shall enlist 6.000 Germans, and the King of England shall bear the cost of their transport and, before 1 June next, send, Ferdinand their pay for one year or at least eight months, at 20.000 cr. per month".
El fragment anterior està extret del llibre digitalitzat Latin. Modern transcript from Simancas, pp. 8. See Spanish Calendar, Vol. II, No. 148. Heus ací l’enllaç a la publicació:
https://www.british-history.ac.uk/letters-papers-hen8/vol1/pp1102-1121#highlight-first
Documents sisè i setè: ratificacions del casament entre Caterina d’Aragó i el príncep de Gal·les Artur des de Mayorete.
-Document sisè: sobre Caterina d’Aragó
"234. Princess Katharine to Doctor De Puebla.
Ratifies all that has been transacted and concluded by him with Henry VII. concerning her marriage with the Prince of Wales.
Empowers him to repeat and to re-enact, in her name, all he has concluded and done in respect to the said marriage. —Mayorete, 12th March 1499. Signed by the Princess of Wales, and countersigned by Almazan, but neither addressed nor indorsed. Latin.
A continuació, copiem l’enllaç on hem trobat el document:
https://www.british-history.ac.uk/cal-state-papers/spain/vol1/pp199-213#highlight-first
-Document setè: sobre el rei Ferran.
“2725. [4875.] LOUIS XII. Ratification of the truce for one year, made 13 March, 1513, by Francis duke of Valois in behalf of France and Scotland, with Peter de Quintana on the behalf of Ferdinand of Aragon, the Emperor Maximilian, Henry VIII, and Prince Charles, reciting the articles and also the commissions (dated respectively Orleans, 12 March 1513, and Mayorete, 16 Feb. 1514). Orleans, 14 March 1513”.
I l’enllaç corresponent:
https://www.british-history.ac.uk/letters-papers-hen8/vol1/pp1188-1194#highlight-first
Conclusions
1a) Si consulteu la Gran Enciclopèdia Catalana i cerqueu Ferran II el Catòlic de Catalunya /Aragó, trobareu una ressenya escrita per Jaume Sobrequés i Callicó, on diu que Ferran II el Catòlic no va estar mai a Mallorca. Jo ho trobo estrany i no m’ho crec, i penso que en aquest article hi ha prou elements que fan pensar que Ferran II el Catòlic i la seva filla Caterina van viure a Mallorca molt de temps, o hi van fer estades llargues.
2a) Com que el palau reial principal de les Illes Balears és el Palau reial de Mallorca, és a saber el Palau de l’Almudaina, entenc que el topònim «Mayorete» o «Majorete» fa referència a l’illa de Mallorca.
3a) Els documents de més amunt que indiquen la ratificació del casament entre Caterina d’Aragó i Artur Tudor fan referència a l’esmentada Caterina d’Aragó en tant que princesa de Gal·les. Probablement, Caterina d’Aragó va signar, durant més de dos anys i des de l’illa de Mallorca, documents amb el nom de Princesa de Gal·les.
4a) Finalment, jo penso que Caterina, quan es va dirigir a Anglaterra per fer vida matrimonial amb el seu marit, va sortir de l’illa de Mallorca en vaixell cap a Roses o Cotlliure. Allà es va trobar amb el Bisbe d’Elna que la va acompanyar cap amunt. El viatge per terra va durar aproximadament un mes. Es conegut que el bisbe d’Elna tenia molt bona relació amb la Princesa de Gal·les, és a dir, amb Caterina.
Francesc Garrido Costa
NOTES:
Enllaç a la versió digitalitzada del llibre Recuerdos y Bellezas de España: Mallorca d’en Pau Piferrer:
https://books.google.es/books?id=ZxzdCebmjYsC&pg=PA131&lpg=PA131&dq=mallorca+majoreta&source
=bl&ots=VBO_PA1F6w&sig=ACfU3U1UxEx3BEe-nshYe_a7LOBv-_04IQ&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjL_6upkNTpAhVSBGMBHSI4CAYQ6AEwAXoECAsQAQ#v=onepage&q
=mallorca%20majoretas&f=false
Autor: Cesc Garrido
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
I per descomptat, no debatré sobre percepcions de la realitat.
Si entro en aquesta web, es per debatre sobre història.
Negar com fas tu i el teu estat que Catalunya no sigui una nació i amb aquesta negació invalidar la voluntat nacional catalana, és una declaració política que la historigrafia desmenteix.
Si llegisiss P. Vilar o J.H Elliot (te sirven como del resto del mundo?) te n'adonaries de les arrels històriques de la nació catalana.
Però no en tindràs prou només en llegir, et caldria una petita dosi d'obertura intelectual i aparatar-te un moment del teu corsé nacionalista, per poder albirar que la comparació entre Catalunya i Biscaia o Andalusia, coma entitats nacionals és del tot errònia.
Cola, és evident que no es pot debatre amb tu.
Ens trobem en un article sobre la presència reial a Mallorca que la història espanyola omet. Crec que ja t'ho he dit amb anterioritat.
En quin punt de l'article o del debat es victimitza els catalans, dient tot el mantra que poses continuament (espanya ens roba...)?
Si debateixo amb tu sobre la diferència d'habitabilitat i de dinamització econòmica entre el litoral marítim o un altiplà interior, es per demostrar que existeixen més possibilitats que hi hagi activitats de tot tipus a Mallorca que a Valladolid. I aquest fet xoca de ple amb el relat de la història d'Espanya.
Mentida podrida!!
>No vamos de víctimas
Pero...
>España nos roba
>España nos oprime
>España comete genocidio contra nosotros
>Países extrangeros por favor ayuda España nos trata fatal mirad lo miserables que somos
Lluís creo que el problema sobre la percepciónd de la realidad de Cataluña lo tienes tú. Ya has visto lo que dicen los libros de historia españoles, ahora mira lo que dicen los del resto del mundo. Ni Cataluña es un país, ni es un reino ni una nación, es una mera región histórica como lo puede ser Andalucía o Vizcaya.
No cola, la teva ignorància és equiparable al teu fanatisme. La història que debatim aquí es contraposa a la que s, ensenyava als anys 50, que es la mateixa que s,ensenya al 2021. Mira, t les lleis i els plans D, estudi i veuràs com no han canviat gaire. Continua posant a Castella i a Catalunya en llocs històricament equivocats; més ben dit, tendenciosament equivocats.
Qualsevol persona que no tingui ni els estudis primaris, com deu ser el teu cas, podria entendre, sinó fos un fanàtic com tu, que la vida humana i la dinamització econòmica, són més fàcils de portar des del litoral mediterrani que de des la meseta castellana. I no et prenguis això com una ofensa, perquè no es la meva intenció ofendre la gent que viu a la meseta. És tant sols una constatació evident que, excepte els ignorants o fanàtics, poden entendre.
I no t,equivoqui, aquí, no anem de víctimes
La verdad que no se de qué historia denostadora de catalanes estás hablando, parece que estás hablando de lo que se enseñaba en las escuelas en los años 50, esque sóis casposos hasta para haceros las víctimas.
El hecho de que el Derecho Hispánico es fruto del Reino Visigodo relaciona de forma directa y troncal al Reino de España actual con el Reino de España visigodo. Y para más inri resulta que el rey don Felipe VI es descendiente no solo genealógico sino legal de los reyes visigodos. Niegas lo evidente.
No he podido evitar soltar una carcajada al leer que el altiplá castellá dificulta mucho la vida humana, pues yo la verdad vivo de lo más agusto, seguramente mejor que tú. El problema esque en tu infinita ignorancia asocias Castilla a la meseta o a Tierra de Campos, cuando el Reino de Castilla, que no la Corona, abarca desde el Guadalquivir hasta las costas de Guipúzcoa. Es como decir que Cataluña es solo Barcelona. Pues no, tiene muchos lugares distintos, frondosos bosques, altas montañas, fértiles valles... No todo tiene que ser esa ciudad decadente, ese zoológico de guiris e inmigración marginal que es Barcelona.
La alta montaña cantábrica se encuentra la mayoría en León, no en Asturias, y ya as obviado, ni has nombrado el Sistema Ibérico y Central ni Sierra Nevada. Efectivamente Galicia no es Castilla, yo no he dicho eso, yo he dicho Guipúzcoa y Vizcaya, que son señoríos castellanos. Ellos podrán decir misa y votar al más nazi y al más racista que se presente a la candidatura autonómica, pero eso no los hace menos castellanos.
3- En aquest Fòrum, concretament, estem debatent sobre la presencia de la casa reial catalana-aragonesa a Mallorca. Presència que la història oficial d'Espanya nega.
I per això estem aquí.
Per debatre i rebatre tota la mentida que ha quedat instal·lada en el relat de la història d'Espanya.
Una història que desnona els catalans d'aquest relat, per tal de donar protagonisme als castellans amb fets i esdeveniments que no van protagonitzar. Tu ets de Castella, oi?
No t'ho prenguis malament i tampoc cal que t'enfadis més del compte, Colacola, però es que cada vegada tenim més convenciment, que tant els catalans, com els castellans, la història d'Espanya ens enganya.
Salut i fins un altre
2- "Te animo a salir del sucio y tórrido Mediterráneo y respirar el aire fresco y puro del Mare Tenebrosum, te despejará la mente.”
Prescindint de la teva "bona” educació habitual, com saps tu que no ho he fet tot això ?
És més, quan els anys 2017-18, vaig viatjar per Castellà-Lleó-Astúries, me'n vaig adonar perfectament que Castella és un altiplà immens amb climatologia extrema que dificulta molt la vida humana i la producció i dinamització econòmica.
Però es clar, allà no hi vaig trobar rastre ni del Gualdalquivir, ni de les grans cadenes muntanyoses (que es troben a Astúries i no a Castella) i bé les costes, si són les biscaïnes o les de Guiposcua, crec que al País Basc no acceptaran que les comptis com a castellanes. Crec que a Galícia tampoc t'ho acceptaran.
I tu afirmaves que "También te convendría salir un poco de tu pueblo para ver que Castilla, que como dice el dicho es ancha, tiene tanto altiplanos como fértiles valles como el del Guadalquivir, grandes cadenas montañosas y verdes pastos cantábricos, así como agrestes y extensas costas.”
Et creus que Castella és Espanya i això és el principal error de la teva-vostra interpretació; que és una interpretació falsa i que et dona aquest aire de prepotència que destil·les quan escrius en aquest Fòrum
Colacola,
1- és evidentment tendenciós buscar les arrels de l'estat espanyol actual en el segle VI, durant el regnat visigot. Parteixes, evidentment, d'una interpretació política de l'Espanya que voldries, però que no té un suport historiogràfic que l'avali. T'agradi o no, legitimar la teva història nacional en els visigots, doncs no cola.
Cri cri, cri cri
LluisLluis grandes cadenas montañosas como el Sistema Central, como el Sistema Ibérico, como Sierra Nevada, como la Cordillera Cantábrica que pasa por Castilla en la Sierra del Escudo, en la Montaña Pasiega o en los Montes Vascos, verdes valles como toda Cantabria, las Merindades húmedas de Burgos o toda Vizcaya o Guipúzcoa; y agrestes costas de nuevo como las de Cantabria, Vizcaya o Guipúzcoa. Ya veo que no conoces mucho de la geografía atlántica de España. Te animo a salir del sucio y tórrido Mediterráneo y respirar el aire fresco y puro del Mare Tenebrosum, te despejará la mente.
A ver si lo entiendo, es tendencioso comparar el Reino Visigodo de España con el Reino de España actual, pero sin embargo está muy bien decir que Aragón viene de la desconocida dinastía de los Tárraco y que los catalanes son los herederos de los fenicios, entiendo.
I tot en un fòrum on es parla de la presència de Ferran el Catòlic a Mallorca.
Prengui, prengui unes quantes til·les, faci el favor
Perquè dir : valles como el del Guadalquivir, grandes cadenas montañosas (les d'Astúries?) y verdes pastos cantábricos, así como agrestes y extensas costas (de Galícia?) i identificar-les com a castellanes, mostra un gran equívoc i ignorància, no creu ?
A més, a més, associar l' Hispania visigoda a l'Espanya actual, ja és una opinió molt tendenciosa i poc rigorosa historiogràficament.
No se n'adona que vosté s'apropa més a Sanchez-Camacho que a Isidoro?
L'informo que la tila no es digestiva. Les herbes destinades a facilitar la digestió eren principalment la Camamlilla i la Maria Lluïsa, però la tila és més aviat tranquilitzant i vistes les seves intervencions, li suggereixo que se'n prengui unes quantes abans d'entrar als fòrums de l'INH.
D'aquesta manera tindrà més possibilitats de no fer el ridícul que fa amb les seves intervencions
Luisito? Qui és en Luisito?
Es refereix a mi sr. Caca-cola?
En aquella época España efectivamente era toda la Península Ibérica y más, ya que el reino visigodo se extendía por el Mediodía Francés. Por ello San Isidoro se refiere al Estado Visigodo, no sólo a la Península. Además hay que tener en cuenta el contexto, San Isidoro no era un poeta romántico que componía alabando a un jardín o a una isla, San Isidoro era un político de las más altas esferas de la curia visigótica, fue un personaje esencial durante la conversión de los monarcas visigodos del arrianismo al catolicismo, era una persona con sentimiento de estado, y por ende su loa va dirigida al país, y no a la región geográfica.
Però és que el concepte d'Espanya ha anat canviant en els segles, com totes les coses. Espanya es diu i s'ha dit de moltes maneres, parafrasejant Aristòtil, que diu que l'ésser es diu de moltes maneres. Aquesta lloança pot ser entesa perfectament entenent Espanya com la Península Ibèrica.
Pel que vas dient, tu projectes cap enrere una noció d'Espanya que és molt posterior amb data d'inici: 1716 quan la Nació Catalana passa a ser regida segons els decrets de Nova Planta.
Lo que a tí te parezca es irrelevante, lo importante esque se trata de una loa patriótica impresionante dedicada a España ya en el siglo VII, mucho antes de la existencia de Castilla, Aragón o Cataluña, y que no hace más que confirmar que efectivamente había un sentimiento de pertenencia y orgullo hacia España, un sentimiento patriótico.
Pepsi, en aquesta lloança hi poses Europa i el significat és el mateix. O Benelux. O Unió Europea.
"Com s'entén, Ferran III i el seu fill Alfons el Savi, porten a terme la conquesta de Sevilla, però, els principals rastres que van deixar són catalans. Funden un hospital a fora muralles, i deixen una verge de Montserrat (l'anterior Macarena) sent l'hospital més antic de Sevilla. L'orde de la Mercè funda un convent. L'orde de Sant Jordi funda la primera parròquia, l'església Santa Anna, avui coneguda popularment com la catedral de Triana, sent l'església més antiga de Sevilla. Si l'empresa fos castellana, aquests rastres serien castellans. Aquests suposats reis de Castella, estarien a les ordres dels Tarragó"
@Lluis Puig no se qué tiene que ver eso con Cataluña ni cómo quita mérito a la Corona de Castilla. Aragón también participó en la conquista, como no era de extrañar con esa confraternidad que aportaba el sentimiento de la patria hispanovisigoda común.
También te convendría salir un poco de tu pueblo para ver que Castilla, que como dice el dicho es ancha, tiene tanto altiplanos como fértiles valles como el del Guadalquivir, grandes cadenas montañosas y verdes pastos cantábricos, así como agrestes y extensas costas.
Ahora me deja pegarlo, aquí lo tienes, De Lauda Hispaniae. Lo dicho, si necesitas alguna tila para digerirlo mejor me avisas.
"Eres, oh España, la más hermosa de todas las tierras que se extienden del Occidente a la India; tierra bendita y siempre feliz en tus príncipes, madre de muchos pueblos. Eres con pleno derecho la reina de todas las provincias, pues de ti reciben luz el Oriente y el Occidente. Tú, honra y prez de todo el Orbe; tú, la porción más ilustre del globo. En tu suelo campea alegre y florece exuberancia la fecundidad gloriosa del pueblo godo.
La pródiga naturaleza te ha dotado de toda clase de frutos. Eres rica en vacas, llena de fuerza, alegre en mieses. Te vistes con espigas, recibes sombra de olivos, te ciñes con vides. Eres florida en tus campos, frondosa en tus montes, llena de pesca en tus playas. No hay en el mundo región mejor situada que tú; ni te tuesta de ardor el sol estivo, ni llega a aterirte el rigor del invierno, sino que, circundada por ambiente templado, eres con blandos céfiros regalada. Cuanto hay, pues, de fecundo en los campos, de precioso en los metales, de hermoso y útil en los animales, lo produces tú. Tus ríos no van en zaga a los más famosos del orbe habitado.
Ni Alfeo iguala tus caballos, ni Clitumno tus boyadas; aunque el sagrado Alfeo, coronado de olímpicas palmas, dirija por los espacios sus veloces cuadrigas, y aunque Clitumno inmolara antiguamente en víctima capitolina, ingentes becerros. No ambicionas los espesos bosques de Etruria, ni admiras los plantíos de palmas de Holorco, ni envidias los carros alados, confiada en tus corceles. Eres fecunda por tus ríos; y graciosamente amarilla por tus torrentes auríferos, fuente de hermosa raza caballar. Tus vellones purpúreos dejan ruborizados a los de Tiro. En el interior de tus montes fulgura la piedra brillante, de jaspe y mármol, émula de los vivos colores del sol vecino.
Eres, pues, Oh, España, rica de hombres y de piedras preciosas y púrpura, abundante en gobernadores y hombres de Estado; tan opulenta en la educación de los príncipes, como bienhadada en producirlos. Con razón puso en ti los ojos Roma, la cabeza del orbe; y aunque el valor romano vencedor, se desposó contigo, al fin el floreciente pueblo de los godos, después de haberte alcanzado, te arrebató y te armó, y goza de ti lleno de felicidad entre las regias ínfulas y en medio de abundantes riquezas."
A ver Luisito, ahora también me vas a negar que España era un reino de pleno derecho con una legalidad bien definida y un sentimiento de unidad claro como el agua. No lo dice ni Aguirre (a la que no le llegas ni al talón) ni la Camacho esa, lo dijo San Isidoro de Sevilla, quien plasmó su entusiasmo patriótico en el prólogo de su Historia Gothorum con el De Lauda Hispaniae, lectura obligatoria de los posteriores príncipes hispanos, leoneses, castellanos o aragoneses para formar su identidad hispana:
Si quieres te llevo una tila para que lo digieras mejor.
XV-XVI, volia dir
I ja no continuo amb el tercer, perquè me n'adono que no estem parlant d'història, ni de relat històric, ni d'historiografia.
Cada vegada que entro als fòrums i trobo aquests tres personatges, el fil argumental desapareix i comença a sortir ÑÑÑÑÑÑ per tot arreu.
Es prou interessant aquest document per continuar validant la tesi que Ferran el catòlic i el centre de la política del segle XV, va estar a la Mediterrània i no a l'altiplà castellà.
Que en no-cola, ho resol en un moment; voleu dades historiogràfiques?
Entomeu:
" España como unidad política es un concepto mucho más antiguo que los reinos cristianos post-invasión musulmana,
Políticamente España era el territorio político heredero del Derecho Visigodo, así de fácil y sencillo.”
No va ser la Esperanza Aguirre qui va dir que España tenia 3000 anys d'història, o va ser la Sanchez-Camacho?
Les interessants aportacions de Prim que pensa que repetir com un lloro la paraula ESPAÑA, l'acosta a la veritat:
De todas formas los ingleses (...) le llamaban Rey de España
Los ingleses lo tenian claro. Por eso hablan de reyes de España
Y los Ingleses hablan de Reino de España.
(...) para los ingleses eran todos subditos de los reyes de España
Hablan de reyes de España.
Los ingleses dicen que son los Reyes de España
Los ingleses sabrian de lo que hablaban y (...) de España es (...) un Reino de España
Lo interesante es que los ingleses (...) eran los reyes de España.
Quin mal de cap !!
Com que ha estat incapaç de respondre amb arguments historiogràfics la pregunta que li feien en el fòrum respecte a què significava "Espanya” al segle XV, ha repetit tota la estona "ingleses -España”
Bravo !!!
Però espereu...
El que diu En Gil de Vas és totalment cert. Tant historiadors oficialistes com no oficialistes estem d'acord amb això:
Catalunya era un Estat que existia juridica i legalment, amb una legislació que sorgia de les Corts Catalanes (òrgan legislador) i l'aplicava la Generalitat (òrgan executor) efectiva i real per tot el Principat de Catalunya sobre la qual tenia jurisdicció única i total. Prou que ja ho sabeu.
Catalunya existia jurídicament, Espanya, no".
Com s'entén, Ferran III i el seu fill Alfons el Savi, porten a terme la conquesta de Sevilla, però, els principals rastres que van deixar són catalans. Funden un hospital a fora muralles, i deixen una verge de Montserrat (l'anterior Macarena) sent l'hospital més antic de Sevilla. L'orde de la Mercè funda un convent. L'orde de Sant Jordi funda la primera parròquia, l'església Santa Anna, avui coneguda popularment com la catedral de Triana, sent l'església més antiga de Sevilla. Si l'empresa fos castellana, aquests rastres serien castellans. Aquests suposats reis de Castella, estarien a les ordres dels Tarragó.
Profundes dubtes, profunda saviesa; Petites dubtes, poca saviesa. (Proverbi xinès)
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Dubto que existís Alfons X el savi.
Castella s'ha imposat? Doncs com patiu, sempre teniu a Catalunya a la boca
@Gil de Vas España ya era unidad jurídica y política siglos antes de que existiesen las Cortes Catalanas, durante el Reino Visigodo. Además esa cortes catalanas era algo regional, de andar por casa, nada comparable con la legislación escrita que constituían las 7 Partidas de Alfonso X el Sabio, que recogiendo la legislación visigoda a su vez heredera del Derecho Romano, y que son las bases fundamentales del Derecho Hispánico de influencia planetaria, y también una de las bases de la constitución de las constituciones, la Constitución Americana, lo que le ha valido a Alfonso X su lugar privilegiado en la selectísima galería de personalidades de la "House Chamber" del Capitolio de los EEUU: https://www.aoc.gov/explore-capitol-campus/art/alfonso-x-relief-portrait
Por algo Castilla se ha impuesto al resto de reinos hispánicos, ya desde antiguo apuntaba alto.
Si els anglesos parlaven de rei d'Espanya, tenien tota la raó. A partir de la reconquesta cristiana només hi havia un rei principal, el rei de Tarragona>Tarragó>d'Aragó. Igual que la sèrie de ficció Jocs de Trons. A la sèrie de ficció hi tenim els set regnes de ponent, governats per un rei que es troba a una ciutat marítima, anomenada Desembarcament del rei, en el cas d'Espanya, Barcelona, i als regnes de ponent espanyols representant el rei de Tarragona, el senyor feudal de torn.
Tranquils tots.
L'article, el que vol dir és que s'ha substituït la residència de Caterina d'Aragó a Mallorca per una altra residència inexistent a Granada.
Les conspiracions existeixen, ja que Caterina d'Aragó mai va viure a Granada.
De hecho, nadie en el planeta lo sostiene, solo vosotros, por eso tenéis que acudir a obras descatalogadas y fantasiosas de hace cuatro siglos.
Eso es una falacia, lo sabes perfectamente. Puedes repetirlo hasta la saciedad, que no va a tornarse verdad por arte de magia, tal como pretende el INH.
Veritablement no sé perquè continuo llegint aquesta web amb contestes com la d'en Bernal.
Catalunya era un Estat que existia juridica i legalment, amb una legislació que sorgia de les Corts Catalanes (òrgan legislador) i l'aplicava la Generalitat (òrgan executor) efectiva i real per tot el Principat de Catalunya sobre la qual tenia jurisdicció única i total. Prou que ja ho sabeu.
Catalunya existia jurídicament, Espanya, no
Bé, doncs per aquesta mateixa regla de tres Catalunya tampoc hauria existit, ja que mai hi ha hagut una demarcació administrativa independent amb aquest nom. Veus com és absurd?
El anglesos com xinesos podien dir el que volguessin i el Reis Catòlics ho podien ser d'Espanya o del Congo, però a dreta llei, en aquell temps Espanya no existia jurídicament, per tant, era un terme que no tenia cap validesa jurídica ni legal.
https://www.inh.cat/articles/La-Corona-d'Arago-i-els-reis-de-la-Tarraconensis
https://www.inh.cat/articles/Breu-recull-d'autors-que-anomenen-al-rei-i-regne-d'Arago-com-Tarragona
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-I-
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-II-
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-III-
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-V-
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-VI-
Jaume primer també es referia a si mateix com a el millor rei d'Espanya.... però quina traducció política tenia?
King of Spain però no King of kingom Spain.
Això de reis d'Espanya.... quina traducció política tenia a finals del XV?
No. Al rey de Navarra le llamaban King of Navarre:
https://www.british-history.ac.uk/cal-state-papers/venice/vol7/pp297-306
Y al de Portugal, King of Portugal.
https://www.british-history.ac.uk/no-series/acts-ordinances-interregnum/pp449-451
Queda claro a que se referian como King of Spain
Corona d'Aragó, també es troba cert.
perquè ho era com el rfei portugués i el rei castellà i el rei navarrès. Eccoloquà
De todas formas los ingleses como queda demostrado con las pruebas aportadas por el INH le llamaban Rey de España
Creo que no se le podria llamar así:
https://en.wikipedia.org/wiki/Hispania_Tarraconensis
https://fr.wikipedia.org/wiki/Tarraconaise
https://de.wikipedia.org/wiki/Tarraconensis
Fernando el católico fué rey de la corona de Aragón , no de la nación catalana que seria otra cosa.
D'acord, doncs li direm Catalunya.o Nacio Catalana o la Tarraconensis com estem descobrint.
España como unidad política es un concepto mucho más antiguo que los reinos cristianos post-invasión musulmana, y si no lee a San Isidoro de Sevilla.
Por cierto ya que te pones tan tiquismiquis con los nombres . ¿De donde sacas que querian ser reyes de una corona que nunca ha existido con ese nombre? ¿Catalano-Aragionesa? No, nunca se usó ese nombre.
Políticamente España era el territorio político heredero del Derecho Visigodo, así de fácil y sencillo.
Fedrran quan va morir Isabel, només és rei de la Nacio Catalana....Quina idea d'Espanya, caram....
Després se'n va desdir i al final va succeir que la corona catalanoaragonesa perdés el seu estatus polític i juriídic i passes a ser regida per les lleis de Castella, "por justo derecho de conquista"... I així neix de fet Espanya, per dret de conquesta --que no és fonament de cap dret-- i com una prolongocaió de Castella.
Que si Francesc, por supuesto. Querían ser reyes de la corona española. No de un trozo. Es lógico
Políticament què era Espanya? Guerra de Successió i tant que ho tenien clar els uns i els altres. Perquè els dos candidats volien ser resi de la Nació Catalana o coronacatalanoaragonesa i també reis de Castella. Volien tots dos titols que hi havia en joc. Tan es així que Felip V va jurar les constitucions de Catalunya
Los ingleses lo tenian claro. Por eso hablan de reyes de España y no reyes de la corona de Castilla y de la corona de Aragón. Por eso cuando la guerra de sucesiónn no se pusieron a favor del rey de la corona de Aragón o de la de castillas si no de unos de los candidatos a la corona Española. Y por eso hablaban de la armada española.
Legalment els catalans, valenciansx aragonesos eren súbdits naturals dxel seu rei: En Ferran. I els castellans, lleonesos etc eren súbdits naturals de la seva reina: Isabel
Però que era Espanya políticament a finals del XV? Què? I encara si hi afegim els portuguesos?El títol de rei d'Espanya com a cosa política neix amb Amadeu I de Savoia.
Y los Ingleses hablan de Reino de España. Y todos los pueblos que he indicado eran subditos de los reyes catolicos.. Cosa de los ingleses
Els catalans i aragonesos no eren estrangers València; els catalans i els valencians no eren estrangers a l'Aragó; els valencians i els aragonesos, no eren estrangers al Principat.
Els castellans eren estrangers a tots aquests territoris i els estrictament bascos també. I els gallecs.. I els portuguesos, es clar.
Coses de lleis, coses de la política, coses de la sobirania.. Per això dic que el que més s'acosta en l'actualitat a la situació política d'aleshores és el de Balcans, Escandinàvia o si vols la Unió Europea
Francament, el que més s'acosta en l'actualitat a aquest organ
Por cierto, Lo castalanes, Valencianos, Aragoneses, Leoneses, Gallegos, Vascos, Castellanos para los ingleses eran todos subditos de los reyes de España
No, no te vayas por los cerros de Ubeda. Los Ingleses no hablan de los reyes de una region geografica como los Balcanes. No hablan de los reyes de la Peninsula IBerica. Hablan de los reyes de España.
que és com Balcans, o Escandinàvia.... Aquesta és la relació. Quina relació política hi pot haver si un castellà era estranger a Catalunya i un català a castella?
Estás en fase de negación. Hablan de reyes de España.
Exacte, com també hi ha Europa, o Escadinàvia o els Balcans
Yo digo que los ingleses hablan de España y por tanto existía para ellos. No me meto en la organización interna que ha cambiado a lo largo de la historia
Hi ha Maquiavel.....
Quina unitat política? Engruna'ns-ho si us plau
Boccaccio y Petrarca son poetas medievales, del siglo XIV, en el siglo XVI la lengua "toscana" ya no producía obras de la misma calidad.
Bocaccio i Pterarca .... si poguessis provar la teva afirmació, t'ho agrairiem..
El problema esque intentáis entender el panorama político del siglo XV y XVI con la mentalidad de un nacionalista lobotomizado del siglo XIX, las naciones, lo cual es un concepto moderno aplicable sólamente a estados modernos, no existían en aquella época, existía una unidad geográfica y política llamada España, distinguible no sólo por su geografía, sino también por una cultura y un pasado común, siendo la mayor seña identitaria el Viejo Reino Visigodo. Así que no, no sólo se referían a la región geográfica.
Es referien aun territori concret que forma part d'Espanya, un tros del qual territori està sota sobirania de Ferran i l'altre sota sobirania d'Isabel. I cadascú amb les seves lleis pròpies, de manera que en Colom era estranger a Castella. Una estarngeria que va durar fins als decrets de NOva Planta (1716).
Los ingleses saben perfectamente a que se estaban refiriendo. Se referian a un territorio concreto bajo sobreania de los Reyes Catolicos.
Si vamos a poner en duda algo que aparece tan claro en varias cartas también ponemos en duda todo. ¿No?.
Sobre Bocaccio y Petrarca era la consideración generalizada en la época de Juan de Valdes que has tenido a bien traer a colación.
Que no llegaban a la altura de Bocaccio y Petrarca.... Buffff.....
Es com dir que els Reis Catòlics són reis d'Europa....
Que no llegaban a la altura de Bocaccio y Petrarca.
Que los ingleses decian que los Reyes Catolicos eran Reyes de España por tanto España ya era reconocida como tal por los Ingleses, sin Portugal que no formaba parte de los territorios de Isabel y Fernando
"Juan de Valdés está fijando como referencia a Boccacio y Petrarca, que no son precisamente dos cualesquiera. Si comparamos otras lenguas europeas hasta la época de Juan de Valdés (primer tercio del siglo XVI) con el toscano, ninguna produjo nada a la altura de Petrarca: ni el castellano, ni el portugués, ni el catalán, ni el francés, ni el inglés, ni nada.
En català tenim Ramon Llull, Bernat Desclot, Bernat Descoll, Eiximenis, Vicenç Ferrer (un f.d.l. g. p., per atra banda), Jordi de Sant Jordi, Bernat Metge, Jaume Roig, El Tirant, El Curial, Ausiàs March, Guillem de Torroella, Anselm Turmeda.... En francès, tota a la novel·lística en vers sobre Artur ( que segurament deu ser traducció de sagues bretones escrites en bretó), Villon. En anglès els contes de Canterbury.
Los ingleses dicen que son los Reyes de España. Creo que tenían muy claro a lo que se referían.
A que?
Como respondió el Santo Job:
"Juan de Valdés está fijando como referencia a Boccacio y Petrarca, que no son precisamente dos cualesquiera. Si comparamos otras lenguas europeas hasta la época de Juan de Valdés (primer tercio del siglo XVI) con el toscano, ninguna produjo nada a la altura de Petrarca: ni el castellano, ni el portugués, ni el catalán, ni el francés, ni el inglés, ni nada."
Los ingleses dicen que son los Reyes de España. Creo que tenían muy claro a lo que se referían.
Prestigi del castellà. En Joan Ventura diu això: "Llegint el llibre Del imperio a la decadencia. Los mitos que forjaron la España moderna, d'en Henry Kamen, trobo que l'autor hi fa l'afirmació següent:
"A mitjan segle XVI, el castellà amb prou feines havia començat a tenir impacte a Europa, si ho jutgem per l'obra inèdita del segle XVI Diálogo de la Lengua (escrita vers el 1536), d'En Juan de Valdés, que residia a Itàlia en aquest moment. Al començament de l'obra l'autor admeté que el seu idioma natal, el castellà, tenia menys prestigi com a llengua literària que el toscà (idioma que més tard es conegué com a "italià"), perquè la llengua toscana "está ilustrada y enriquecida por un Boccacio y un Petrarca [...] y como sabéis la lengua castellana nunca ha tenido quien escriba con ella con tanto cuidado y miramiento cuanto sería menester"
https://www.inh.cat/articles/La-llengua-castellana-no-tenia-una-bona-literatura-al-segle-XVI.
D'Espanya com a concepte geogràfic o com a país?.
Francesc que te vas por los Cerros de Ubeda. La carta no habla de reinos hispanicos. Habla de España
Eso está muy bien pero no tiene nada que ver con el tema que eran las composiciones portuguesas en castellano y no en catalán. Nadie las pone en duda, ni los portugueses. Y esto sucede porque el castellano era la lengua de prestigio, no creo que ni supieran lo que era el catalán.
Lluís, jo també ho penso. Quan s'hi parla dels regnes hispànics, En Colom no hi surt. I reconec que em té capficat el fet que se sàpiga tan poca cosa de l'autor. El mateix que li esdevé a En Shakespeare. És a dir que de l'un i de l'altre els estats respectius no han volgut que transcendís en la memòria col·lectiva parts importants de les respectives vides.
Fa dies que arreu ensopego amb Os lusíadas.
Aquest article està força bé: https://journals.openedition.org/e-spania/26695
Veureu que explica casos molt semblants als que en Jordi recull al seu "Inquisició i decadència", i diu com hi havia interessos polítics en unes ràpides traduccions d'Os lusíadas.
Potser el text portuguès ens ha arribat arregladet, qui sap.
Lo aún más raro esque ningún portugués se haya planteado nada distinto. ¿No será que el castellano era de verdad la lengua importante y de prestigio del Imperio Español y por tanto se componían en Portugal obras en castellano? Es la explicación más lógica, no crees.
Tu ho has dit, raríssim. Caldria estudiar-ho, com deia.
Canciones portuguesas en castellano y no en catalán en el siglo XVI, cómo es posible semejante cosa si el castellano de aquella no tenía literatura ni tenía nada y no era la lengua que se hablaba en América que era el catalán. Rarísimo todo.
https://www.youtube.com/watch?v=-J3sN9vh01Y
A mi, personalment, el que m'estranya d'En Camoens és que no se sap gairebé res segur de la seva vida. I és una glòria nacional portuguesa. I encara hi ha una altra cosa. Quan Felip II, III i IV passen a regnar sobre Portugal es produeix també una mena de davallada de la literatura portuguesa.
Aquest és un tema a estudiar, sí.
Francesc precisamente Luís de Camones escribió en castellano, que no en catalán (la supuesta lengua imperial según vosotros del siglo XVI), al igual que muchos escritores y músicos lusitanos del renacimiento. ¿Cómo explicas eso? El castellano era una lengua de prestigio internacional, y así lo atesiguan los villancicos portugueses del 1500
https://www.youtube.com/watch?v=AjRm2BsmDZ4
Pero Francesc. No se me vaya por las ramas. Estamos hablando de unos documentos no españoles donde se dice claramente que eran reyes de España Isabel y Fernando. Lo que piensen unos portugueses no importa nada.
Al final el INH ha aportado pruebas documentales de la existencia de España en tiempo de los reyes catolicos, al menos desde el punto de vista de los ingleses. Un gran triunfo
Si cou és que pica no Trolls?
Marejareu, provocareu i emmerdareu, però sobretot rebreu plantufades, com les que ara mateix us ventilen. Com Crisi, tu!
Finalment, ferits, us sortirà el raonament que dueu dins: viapaññña! O també el famós: que posa al teu DNI? O millor encara, el que m'agrada més, que és el que us delata com als primers que us desprecieu, que odieu profundament allò que us encaparreu a fer veure que estimeu: moriràs pañó!
Malgrat tot trolls, gira!
I pica oi?
Rasqueu.Rasqueu.
Camoens, per exemple, parla a Os Lusiadas de Portugal com a regne d'Espanya . Encara al segle XIX, el dramaturg Almeida Garret es queixava que els castellans s'havien fet seu políticament el terme Espanya. Com ho havia fet ja al segle XVI Despuig.
insulas praelibatas Baleares, quas nunc vulgo Majoretas et Minoretas vocant,
Sí que hi ha menció de les illes Balears de les quals hi ha les majoretes i les minoretes.
Que haya siete textos donde nombran Mayorete , por cierto, sin hacer ninguna relación con las islas Baleares , no implica que sea Mallorca.
Los ingleses siempre han diferenciado a Portugal de España. Tu teoría se cae por los suelos.
Bé, hi ha set textos. Però jo tampoc coneixia aquesta denominació. Potser algun mallorqui pot fer-nos-en cinc cèntims.
daughter of King Ferdinand and Queen Isabella of Spain," No pas daughter of King Ferdinand and Queen Isabella of "Kingdom" of Spain,
Supongo que los ingleses sabrian de lo que hablaban y si hablaban de España es porque veian un Reino de España y no una Peninsula Iberica . Porque si hubiera sido esto ultimo no les hubiera dado ese titulo al no ser reyes de Portugal.
De todas formas seria la primera vez que veo escribir Mallorca como una Mayorete, salvo en este texto.
Tothom troba interessant el que troba interessant. Però en aquest article es fa referència a unes dades que no es coneixien: l'estada a Mallorca de Ferran II i la seva filla Caterina.
Hi havia un títol reial anomenat "Rei d'Espanya' en aquella època? O bé significava Península Ibèrica -un concepte geogràfic amb Portugal inclòs? .
Lo interesante es que los ingleses tenian claro que Isabel y Fernando eran los reyes de España.
"daughter of King Ferdinand and Queen Isabella of Spain," Nada de Castilla o de Aragón. Hay que decirlo todo eignora esta otra carta que indica que ratifico la boda en Sevilla
247. Katharine, Princess Of Wales.
Ratifies the act of marriage with Arthur, Prince of Wales, performed in her name by Doctor De Puebla in the chapel of the manor of Bewdley on the 19th of May 1499.—Seville, 20th December 1499
Latin.