Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la"
Nicolás Avellaneda (1837-1885)
ARTICLES » 23-07-2012  |  PROJECTE SERVENT
7015

Una signatura de Cervantes, possiblement adulterada

En Pius Canal ha localitzat una signatura d'En Cervantes, que creu adulterada, i sota la qual li sembla llegir quelcom semblant a Miquel Cervant.

Signatura d'En Cervantes amb indicis d'adulteració

Fa uns dies em va escriure en Joan Condins, perquè acabava de dinar amb en Pius Canal i aquest li havia comentat que havia descobert una signatura d'En Cervantes adulterada, o que li semblava que s'havia adulterat. Em vaig posar en contacte amb en Canal, que em va certificar el que ja m'havia dit en Condins. Es tractava del document de petició de llicència i privilegi d'impressió del Quixot, l'any 1604, amb la signatura de l'escriptor al dessota.

Segons m'escriu en Canal, "la signatura del document, escrita amb diferent lletra, està clarament modificada, fins l'extrem d'escriure "Cerbantes" amb b alta. Si es mira detingudament sembla llegir-se Miquel de Cervant. De ben segur que tu i els teus col·laboradors en sabreu treure-hi l'entrellat, si és que n'hi ha algun".
Efectivament, pels qui creiem que darrera d'En Miguel de Cervantes, que és un personatge creat per la censura d'estat, hi ha un escriptor català, de Xixona, d'una gran cultura i vinculat a la Cort, com tots els seus avantpassats, qualsevol indici que ens permeti recuperar la seva personalitat real, és benvingut.

El document adjunt ens permet veure que hi podria haver una adulteració de la signatura d'En Cervantes. Cert. Però també hauríem de tenir present que el mateix document sembla més un trasllat d'una carta de petició de llicència, que no pas l'original, perquè no conté cap entradeta, ni cap destinatari, ni cap data, ni segueix cap dels formulismes del llenguatge funcionarial cancelleresc que En Cervantes coneixia tan bé.
Sigui com sigui, aquí el teniu per si, tal com diu En Canal, algú hi sabia veure alguna cosa més i per si en podia "treure l'entrellat, si és que n'hi ha algun".


Jordi Bilbeny




versió per imprimir

  1. albert
    11-10-2014 18:22

    xacte, som uns cat-xondos...

  2. cambio de opinión?
    10-06-2014 16:24

    pero........ vuestra teoría no era que en Cervantes en realidad se llamaba Sirvent? os contradecís vosotros mismos? ahora ya no es sirvent sino Cervant? vaya seriedad de estudios.

  3. Pedrito
    15-08-2012 18:50

    http://www.h-net.org/~cervant/csa/artics09/Bouza_RicoS09.pdf En aquest estudi s'afirma que les signatures de ambdós documents son autèntiques i que la lletra dels textos es de Francisco de Robles, l'editor, que era qui feia tots els tràmits pertinents; "Senyor Cervantes signi aquí si us plau". Pero escriu "ingenioso" en un i "Yngenioso" en l'altre.

  4. PAolo
    15-08-2012 12:04

    "En Valladolid, a XI de Setembre 1604" sembla afegit després, amb lletres més grans i ficat on hi havia lloc. Hi ha altres llocs on Miguel sembla retocat de Miquel, i que pinta el real arch. de CERVERA? No estava tot a Castellà? Han fet un gran embolic, hi ha paraules escrites malament, i es nota que hi ha grafies de tot tipus...

  5. Carles
    13-08-2012 19:59

    Només amb el fet de que es pretenia fer pasar Tirante el Blanco per una novela castellana anònima com queda clar per l'edició de Valladolid 1511 en la que no figuraba ni el nom de l'autor ni que era un traducció, ja és un indici de que en el "Siglo de Oro" espanyol hi ha molt de marro. Si no haguesin aparegut fora d'Espanya exemplars de les edicions de 1490 i 1497 en català tothom pensaria que era una novela castellana anónima com es diu encara del Lazarillo de Tormes.

  6. Miquel
    11-08-2012 23:11

    La realitat es aquesta: 1. la teoria del Cervantes català-valencià en cap moment afirma que el nom de Miguel de Cervantes fos Miquel de Cervant. 2. Com molt bé ha explicat Jordi Coll la variació en les formes de les signatures al segle XVI-XVII (i abans) és normal. Una ràpida ullada amb el Google a les signatures de Quevedo o Calderón de la Barca (no he mirat més) ho demostra: no n'hi ha dugues d'iguals, canviant inclús el mateix nom (Francisco de Quevedo - Fran Quevedo - Francisco Quevedo... i més). Per altra banda l'absurda disputa sobre l'evident i més que conegut analfabetisme de les classes populars, i inclús de les dominants fins ben entrat el segle XVIII, fa vergonya de llegir. A Catalunya no va ser obligatòria la firma en els documents notarials fins a novembre de 1736. Abans, senzillament, no n'hi havia, i no n'hi havia perquè era una cosa impossible de demanar pràcticament a ningú. Segons l'enquesta de Bennasar (La España del siglo de Oro, Barcelona 1986) al segle XVII a Espanya només sabia llegir i escriure el clergat, la noblesa majoritàriament només sabia llegir i els artesans i petits comerciants sabien llegir i escriure en un 30%, la resta de la població era analfabeta. En aquest sentit és molt interessant l'estudi de Philip Berger per a la València del segle XVI, on queda descarnadament demostrat el nivell de capacitats lectores i escritores de la població. Els documents oficials amb signatura de l'interessat, si aquest és un membre de les classes inferiors, són sempre, tret d'excepcions, redactats i signats pel funcionari, que efectivament i com bé explica Jordi Coll, no era subjecte de cap norma ortogràfica senzillament perquè aquestes no existien (la normalització de la llengua es va imposar a espanya a finals del XVIII i a Catalunya al segle XX!) . D'aquí prové, i això és un fet conegut en antroponímia, la variabilitat en molts cognoms homòfons que avui dia s'observa. Afirmar amb exabruptes ho contrari... en fi. Per acabar, aquesta signatura, per mi, no està retocada amb cap intenció perversa. La lletra és la mateixa que la del document, la qual cosa confirma que no es tracta d'un autògraf de Miguel de Cervantes. La floritura final és comuna a moltes signatures de l'època, i les imperfeccions que s'observen poden ser degudes a multitud de raons. I per cert, no conec cap firma de Cervantes amb "v", totes les que trobo són amb "b", i són unes quantes.

  7. Jordi Coll
    26-07-2012 21:32

    A veure JO, no és que negui que hi hagi manipulació o no, és que afirmo que un nom retocat o mal escrit no és cap prova que demostri que Cervantes no es deia Cervantes...sinó Cervant, Servant, Sirvent, Servent, Cervent.... perquè no ho sabem encara. Per descomptat que els pagesos no escrivien el seu nomni bé ni malament, perquè no sabien escriure. I la gent culta l'escrivia com li semblava o com li sonava a qui en aquell moment (notari, funcionari, escrivent) tingués la ploma a la mà. Això de la grafia del cognom com un element sagrat i intocable és una idea moderna, que no existia abans. No m'ho invento. És així. De la mateixa manera que es traduïen els noms i cognoms segons en quin idioma es publiqués el llibre si publicaven un llibre en català hi posaven "Joan". si era en castellà hi escrivien "juan" i si el llibre era en llatí també llatinitzaven el nom de l'ahtor i hi posaven "Johannes". Només cal veure les edicions de les obres de Llull com varia el nom segons l'idioma de l'edició: Ramon Llull. Raymundo Lulio. Raymundus Lulli.... I pel que fa a William Shakespeare, només has de buscar informació a internet. Els 6 documents que conservem amb la seva signatura, resulta que presenten una forma diferent diferent cada vegada: (1) William Shackper (2) :William Shakspear (3) Wm Shakspea (4) William Shackspere (5) Willm. Shakspere (6) William Shakspeare Sorprenent, oi? Als segles XVI i XVI era "normal" això que ara ens sobta tant.

  8. Esteve Renom
    26-07-2012 14:37

    Com algú comentava, segurament en aquella època no es donava molta importància a l'ortografia. Però en aquest cas concret de l'escrit que ara comentem s'hagués procedit a corregir 's' per 'c' i 'b' per 'v' sembla que un cert interès sí hi van tenir, en prendre's la molèstia de substituir les lletres.

  9. manolo
    24-07-2012 20:17

    No soy calígrafo, pero a mi modesto entender, la firma más que adulterada me parece copiada de otra: el trazo es inseguro y parece realizada despacito, despacito,... como intentando asemejarla a otra. Pero no me hagáis mucho caso: yo escribo con Pilot punta fina. Saludos.

  10. Pep
    24-07-2012 18:00

    Hosti, m'he equivocat d'article! No es pot tenir dues finestres obertes alhora!!

  11. Pep
    24-07-2012 17:58

    Valent, Pere Blavet, i tots els altres amics que ens feu costat: gràcies per la vostra defensa insubornable d'en Jordi i de l'INH. Els vostres últims comentaris no han perdut ni un gram de contundència, però tenen un to més desitjable i encertat -al meu parer- que algunes de les intervencions anteriors. Penso (és un opinió i puc estar equivocat) que no hem de permetre que ens treguin de polleguera. Que siguin els altres que es retratin. L'argumentació d'en JO és remarcable i digna de ser contestada, si hi ha algú de l'altra riba que s'atreveixi a collir el guant. Ho reitero: gràcies de nou.

  12. Jordi Coll
    24-07-2012 17:45

    Sí, Cesc però no hi ha proves que existís cap Miquel Servant, Cervant, Cervent, Sirvent.... i que "es deixés" adulterar el nom i a més "traduir" les seves obres (totes?) al castellà. el fet que de vegades escriguin "Cervantes" o "Cerbantes" (en un mateix document) o "Saavedra" o "Saabedra" respon a la poca cura i interès (lapsus al marge) que es tenia cap a l'ortografia. És exactament el mateix que he explicat de Shakespeare. El cas és que m'encantaria que es confirmés la teoria del Cervantes català o valencià, m'agradaria molt, però encara ningú no m'ha aclarit si la 2a part del Quixot (1615) publicada deu anys després també va ser traduída o ja escrita directament en castellà. Ni ningú m'ha aclarit que les altres obres de Cervantes (Novelas ejemplares, etc.) també siguin traduccions. Quin autor permetria això (passar a la posteriyat com un autor amb el nom manipulat i les obres traduïdes)? UN llibre encara, però TOTA UNA OBRA? No ho veig clar, ho sento.

  13. Cesc
    24-07-2012 17:19

    Però aquí no només es tracta de que escriuen diferent, sinó que el nom està corregit dues vegades. El nom està corregit, aquesta és la qüestió

  14. Jordi Coll
    24-07-2012 17:08

    Vull respondre (amb la millor intenció) a Esteve Renom, Jo i Cesc per fer aclariments a les seves intervencions. No és estrany que persones "cultes" del segles XVI i XVII escriguin el seu nom amb diferents grafies. Les cultes ho feien així, perquè les classes populars no sabien firmar perquè ni sabien escriure el seu nom (no és broma: se sap que la segona filla de Shakespeare, que es deia judith, no sabia escriure el seu nom). I parlant del mateix Shakespeare, ens han arribat 6 documents legals (testament, compravenda cases, contractes, etc) i cada document té el cognom escrit amb una grafia diferent (Shakespeare, Shake-speare, Shakesper, etc.). Si les analitzem bé, totes aquestes grafies correspondrien a una sola manera de prouniciar el cognom, que és el que comptava realment, la manera de dir-lo. I no cal anar tan lluny.... de quantes maneres ens han arribat els nostres cognoms? Exemples: Ferrer, Ferré, Farré, etc. La raó d'aquesta diversitat gràfica és que de vegades el nom en els documents oficials no l'escrivien les persones afectades, sinó algú altre (un notari, un funcionari) i l'altra raó per la qual puguem trobar un cognom escrit de diverses maneres és que en aquella època (i fins a l'edat moderna) no es donava importància a l'ortogradfia. La gent escrivia com parlava, l'ortografia o el model a imitar era el de la llengua "culta" (és a dir, el llatí) que era la llengua de l'església i de les universitats, és a dir, la llengua important. I tant en català, castellà, francès o fins i tot anglès s'escrivia sense donar importància a un fet (la correcció ortogràfica i les regles d'escriptura) que no va ser reconegut fins més endavant (segles XVIII i XIX), quan es comença a parlar de normativa ortogràfica. Fins aleshores el que importava era la gramàtica, no l'ortografia.

  15. cesc
    24-07-2012 16:22

    El lector crític no si et plau, no m'interessa la seva opinió. Suposo que s'enfila per les parets perquè li han tret la paga de Nadal. Madrid es així noi, desde Felip II. No tenen mar. Bé , voldria dir que trobo impossible que una persona no sàpiga escriure el seu nom dues vegades. No m'ho crec

  16. Esteve Renom
    24-07-2012 09:45

    A mi em fa tenir certs dubtes que tots els escrits de Cervantes/Servent tinguts per autògrafs seus, ho siguin, perquè se'm fa difícil de pensar que una persona no tingui clar com s'escriu el seu nom. A vegades apareix Cervantes amb 'v' baixa i altres amb 'b' alta. Algunes vegades, en comptes de Cervantes, amb 'c' inicial, apareix amb 's' (Servantes). Aquest escrit ara comentat, és curiós, perquè efectivament, en el Cervantes inicial, dins el cos de l'escrit, sembla que s'ha corregit la 'S' per la 'C', posada a sobre; i en el Cervantes de la signatura, sembla que s'ha corregit la 'v' per la 'b'. Això il·lustraria els dubtes de qui realment va escriure aquests escrits a l'hora d'escriure Cervantes, cosa que, com ja he comentat, s'adiu poc amb que la persona que escriu sigui realment Cervantes/Servent. Si amb Colom van transcriure totes les seves cartes i escrits, també podria haver succeït que s'hagués fet el mateix amb els de Cervantes/Servent. El copista, en la traslació, se li podia haver escapat una i altra vegada la 'S' inicial i la 'v'. Altra cosa fora que fos el mateix Servent/Cervantes, però a qui els dubtes a l'hora d'escriure Cervantes vingui del fet que és un seudònim, cosa que casa millor amb què a vegades ho escrigui d'una manera i altres d'una altra, en no ser el seu nom real.

  17. Jordi Coll
    23-07-2012 23:35

    I què me'n dieu de les teories de César Brandáriz que Cervantes era gallec o mig gallec ? També aporta arguments lingüístics,culturals, etc. Llegiu l'entrevista: http://www.farodevigo.es/sociedad-cultura/2011/02/09/cervantes-nacio-sanabria-estudio-jesuitas-monterrei-ourense/516831.html

  18. Lluís MªMAndado i Rossell
    23-07-2012 17:50

    Al llibre "El quixote va esborrar el Quixot", dedueixo que un dels noms en trama d'aquest autor català era servant el que guarda, serva o conserva les informacions, cosa que és molt coherent amb el lema "spes post tenebras", que significa: "esperança després de les tenebres". Quina esperança? La de que hom sàpiga el que ha servat acuradament i enganyant el censor del govern.

  19. godminor
    23-07-2012 16:06

    Podria ser que aquest llibre fós especialment persseguit per tenir continguts perillosos ? Ës molt més crític i agressiu que els altres respecte a la Castella del s.XV. En la foto de dalt jo diría que fins i tot la M de Miguel està retocada,i la traçada del "..guel" i"...bantes" és més gruixuda que la resta. Per mí, tot el nom està retocat.

  20. Joan-Carles Llorca
    23-07-2012 15:01

    Ja, però havíem quedat que (en realitat) es deia Joan Miquel Servent o Sirvent, no? Per què ell mateix hauria de signar "Miquel Cervant"? I és que jo no acabo d'entendre el cas Cervantes, la veritat. Hi ha massa preguntes sense resposta. Exemples: 1) Si ell no es deia Cervantes, per què hauria acceptat que a més de tradui-li les obres al castellà també li canviessin el nom ? Al segle XVI tots els casos que hi ha d'autors a qui es fa traduir les obres al castellà per poder ser publicades, com Beuter, Ponç d'Icart, no canvien pas de nom i es justifiquen al pròleg pel canvi de llengua. Cervantes no. 2) Per què al pròleg de les "novelas ejemplares" fa gala que les seves obres no són traduïdes ni copiades d'altres (com fan altres autors) sinó que han estat escrites en castellà? 3) Per què, si era català o valencià, els seus contemporanis espanyols (a Madrid, per exemple) no l'ataquen esgrimint aquest argument per desacreditar-lo literàriament? Lope de Vega diu que Cervantes era un mal poeta en castellà, etc., però no diu mai que fos català o valencià o que aquesta sigui la raó per la qual no domina la llengua. 4) La diferència amb els altres casos sota sospita (Celestina, Lazarillo) és que les obres són anònimes i això permet especulacions. El "Tirant" en castellà (Valladolid 1511) també surt com a anònim, però el Quixot NO. De Cervantes hi ha una biografia (naixement, pares, casament, fills, batalla de Lepant, Alger, etc.). Serà més o menys manipulada, hi haurà falsedats o no, però el "quixot" no és una obra anònima. Per què prendre's tantes molèsties a canviar noms i dades i partides de naixement, podent fer passar l'obra (o les seves obres) com a anònimes?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
17379

Aconseguits 3720€
de 3500€


Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona...[+]
Prop de 30.000 manifestants occitans han recorregut els carrers de Carcassona. Els carrers han estat bloquejats...[+]
Podia ser que un nen, criat al camp, sense contacte amb cap centre de coneixement tècnic, fos un dels enginyers i...[+]
El llicenciat en Història de l'Art Sito Millán ens parla dels seus estudis universitaris i opina que, més...[+]