Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és la mentida enquadernada."
Enrique Jardiel Poncela
ARTICLES » 03-09-2021  |  MEMòRIA HISTòRICA
4212

Coral Cuadrada: “Catalunya va crear un imperi marítim a la Mediterrània”

En Marc Pons ha entrevistat Na Coral Cuadrada, que és professora de la Universitat Rovira i Virgili i és especialista en comerç medieval. Esta fent recerca sobre la companyia marítima Torralba (segle XV). Colom és el resultat d’una transmissió de coneixements que s’inicia segles abans al sector marítim occidental de la Mediterrània: Barcelona, Gènova, Pisa, Nàpols, València... i en el context de l'expansió marítima de companyies comercials catalanes cap a l'Atlàntic (Canàries i l'Anglaterra).

Fragment de l'Atles Català (1375), obra d'Abraham Cresques. Detall il·lustratiu del viatge de Jaume Ferrer / Font: Bibliothèque Nationale de France

Coral Cuadrada i Majó (Mataró, 1954). Professora d’Història Medieval de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i directora de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) de Vilassar de Dalt. És especialista en el comerç medieval i en història de les dones. Va rebre el Premi Iluro (1987) a la seva tesi doctoral. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans. És investigadora del MARC de la URV, i del GRAMP de la Universitat de Barcelona. La recerca vigent es basa en l’estudi de la Companyia Torralba (segle XV).

Professora Cuadrada, s’ha parlat molt de la vocació marítima de Catalunya des de l’inici de la seva història. Però en quin moment s’inicia aquesta projecció cap a la mar?

A principis del segle XII, en temps del comte independent Ramon Berenguer III. Aquest comte va ser el primer que va plantejar una sortida cap a la mar: es va afegir a una expedició en forma de croada promoguda pels pisans, a fi de posar fre a la pirateria mallorquina.

Què vol dir, exactament?

A principis del segle XII, Mallorca era, encara, un domini islàmic; un niu de pirateria musulmana que amenaçava permanentment el trànsit comercial entre els estats cristians de la Mediterrània occidental: Barcelona, Niça, Gènova, Pisa... L’expedició mallorquina va ser per expulsar la pirateria i reforçar un poder marítim de naturalesa comercial.

En aquesta expedició és on es documenta, per primer cop, el gentilici “catalans”?

Es el testimoni més antic que tenim on es documenta Ramon Berenguer III i la seva gent com a “catalans”.

Tot això passa abans de la unió dinàstica entre el comtat independent de Barcelona i el regne d’Aragó?

Sí. La unió dinàstica no es produiria fins a unes dècades després.

És a dir, que aquella Catalunya primigènia prioritza la projecció marítima a la terrestre?

No exactament. Durant aquell segle XII, el comtat independent de Barcelona es projecta cap al continent europeu -amb la incorporació de la Provença marítima (1112)- i cap a la península Ibèrica -amb la incorporació de Tortosa (1148) i de Lleida (1149)-. La unió dinàstica amb l'Aragó (el 1137 es signa l’acord matrimonial, les esposalles, i el matrimoni com a tal es celebra el 1151). Crec recordar que la unió es considera ja des de 1137 (data des de la qual Ramon Berenguer IV ja actua com a governant d’Aragó) i també formaria part d’aquesta projecció expansiva. Abans de tot això, l’expedició mallorquina de Ramon Berenguer III (1114-1115) havia estat una conquesta efímera perquè era, bàsicament, una expedició de càstig contra els pirates.


Làmina núm. 7 de l'Atles Català d'Abraham Cresques (1375) / Font: Bibliothèque Nationale de France

En quin moment es produeix el salt definitiu?

La conquesta definitiva de Mallorca no es produirà fins passat un segle (1229). Després vindran les conquestes de les illes de Gerba, de Malta i de Sicília (1282-1285), i de l’illa de Sardenya (1323-1326). I, finalment, el regne de Nàpols -el terç sud de la península italiana- (1435-1442). Però no ens oblidem que entre les campanyes de Mallorca i de Sicília, es va produir la conquesta del regne de València (1232-1266). I això vol dir que, durant els segles XII i XIII es va compaginar l’expansió marítima i l’expansió terrestre.


Fotografia Coral Cuadrada / Font: URV

Aquella expansió tenia una ideologia imperial?

Jo crec que sí. L’expansió catalana tenia tres claríssims components: un component militar (de dominació), un component religiós (d’evangelització), i un component cultural (de colonització comercial). I una voluntat de projecció molt ferma cap al nord d’Àfrica a través de la conquesta de la Mediterrània. En la meva opinió, són elements que vesteixen una idea d’imperi.

Quan diu ambició de dominació i voluntat d’evangelització s’entén perfectament. Però en aquell context medieval, quan diu colonització comercial, a què es refereix?

Els comerciants catalans ja són presents en molts ports de la Mediterrània abans que el poder militar català hi faci acte de presència. Són l’avançada d’una política clarament expansiva -pel cap baix de domini econòmic-, i durant els segles XII, XIII i XIV, els trobem establerts a Ceuta, a Orà, a Bugia, a Tunis, a Alexandria, a Tir... En aquestes places, els catalans compren matèria primera (que s’envia, bàsicament, a Catalunya) i venen producte manufacturat (produït, principalment, a Catalunya). Per tant, la balança comercial està clarament inclinada a favor dels seus interessos. És un cas claríssim de colonització comercial.

Quin és l’origen familiar i social d’aquests comerciants catalans?

En origen, són els cabalers (els fills segon, tercer, quart...) de les elits pageses rurals. Són fills de pagesos de remença rics; i, per tant, ben relacionats socialment i políticament amb les oligarquies nobiliàries feudals; és a dir, amb la classe militar del país. Si bé és cert que la institució de l’hereu els havia exclòs del seu món originari, també ho és que els seus recursos i els seus contactes -que els venien pel seu origen familiar- els permetrien iniciar-se en el món del comerç.


Làmina núm. 8 de Carta de navegació de l'Atlàntic (1488) / Font: Bibliothèque Nationale de France

Quan diem “recursos” i “contactes” ens referim a l’aliança poder militar-classes mercantils que explica l’expansió catalana?

Exactament. L’expansió catalana (la continental, la peninsular i la mediterrània) va ser fruit d’una aliança permanent entre el poder polític i militar; és a dir, els comtes de Barcelona i els barons feudals catalans; i les classes mercantils catalanes, descendents, en bona part, de les elits pageses rurals. Per posar un exemple, l’empresa de conquesta de Mallorca, es va negociar a casa del mercader Pere Martell, a Tarragona. I quan s’emprenia una d’aquestes campanyes, les naus mercants privades que hi participaven, eren tant o més nombroses que les naus militars. La majoria de les empreses militars catalanes serien finançades per les classes mercantils del país, que després d’aquelles operacions bèl·liques obtenien una posició de privilegi en aquells mercats.

Quin paper tenien els jueus catalans en aquell món de comerciants?

Els jueus catalans van ser un grup molt important. No tan sols en el món del comerç, sinó també en el de l’administració. Aquest col·lectiu va contribuir molt a la solidesa de l’aliança entre el poder polític i militar i les classes mercantils.

Quan sembla que la Mediterrània els ha quedat petita, es llancen cap a l’Atlàntic. En quin moment passa això?

Abans, però, la història de l’expansió mediterrània estarà marcada per una lluita constant amb les altres potències marítimes. A finals del segle XIII, aquells antics aliats (Gènova, Pisa, la Provença que ha passat a domini dels Anjou) s’han convertit en alguna cosa més que rivals; són enemics a abatre. La campanya siciliana va ser per fer recular els Anjou i de retruc, la monarquia francesa. I la campanya de Sardenya per a guanyar la centralitat de la Mediterrània occidental als genovesos i als pisans.

Sabem que a principis del segle XIV les galeres de Catalunya actuaven contra la pirateria musulmana a l’estret de Gibraltar. Aquest fet indica una voluntat de sortir cap a l’Atlàntic?

Sí, és clar. Però les rutes atlàntiques, a través de l’Estret, s’obriran -definitivament- quan la Corona castellanolleonesa completi la conquesta de l’Andalusia occidental, a mitjans del segle XIV. És a dir, quan un estat cristià passa a tenir el domini de la costa nord de l’estret. No obstant això, sabem que els vaixells catalans ja s’arriscaven a solcar l’Atlàntic molt abans. A l’estiu de 1281, la duana de Londres consigna l’estiba i desestiba de la galera mallorquina de Guillem de Bona. A finals del segle XIII, els ports del sud d’Anglaterra eren visitats per mercants mallorquins, genovesos, venecians...

Quin tipus de relació comercial hi havia entre Catalunya i Anglaterra a cavall dels segles XIII i XIV?

Els catalans (i els mallorquins i els valencians) compraven llana. La llana anglesa era la més preuada del món. I venien, principalment, productes manufacturats a Catalunya (armes, draps). També, en aquest cas, la balança comercial era clarament favorable als catalans. Però, en canvi, amb els Països Baixos, la balança estava molt equilibrada: els catalans venien, també, armes, però compraven robes fines, fabricades als telers d’Anvers o de Bruges, que després revenien als mercats peninsulars, o arreu de la Mediterrània.

Qui van ser els pioners d’aquestes rutes atlàntiques?

Potser els mallorquins i els catalans. I després s’hi van sumar els genovesos i els venecians. Aquest és un debat encara obert a la historiografia medieval, hi ha especialistes que argumenten que els genovesos van ser els primers en sovintejar la costa atlàntica del Marroc… Com dic, no hi ha consens.

Amb les Canàries va passar el mateix?

El que sabem de les Canàries és que hi ha una temptativa catalana -molt primerenca- de colonització comercial. I ho sabem a través del viatge del comerciant mallorquí Jaume Ferrer, que el 1343 va tocar les costes de les Canàries i les de Riu d’Or. L’expedició de Ferrer apareix detallada en un dibuix que il·lustra l’Atles Català d’Abraham Cresques, cartografiat el 1375. Fins i tot, alguns historiadors sostenen que, tot seguit al viatge de Ferrer, els mallorquins van crear una petita estructura colonial a les Canàries, que no transcendiria en el temps. Aquella estructura disposava, també, d’un bisbat que tenia la missió d’evangelitzar els indígenes canaris. Comerç i religió, dues de les tres potes de la idea imperial. Això va ser un segle abans de la conquesta castellana d’aquelles illes.

Per què no es va consolidar l’empresa catalana a les Canàries?

Per diverses causes. Una causa va ser la Pesta Negra (1348), que va devastar Europa tan sols uns anys després del viatge de Ferrer. Aquella pesta va aturar moltes empreses que tot just començaven. Comercials i militars.  La de les Canàries i de Riu d’Or seria una d’aquestes. Una altra va ser els pogroms (1391). Quan es començava a sortir dels terribles efectes d’aquella pesta, es va desencadenar una persecució contra la població jueva, que es va iniciar a la Corona castellanolleonesa (a l’Andalusia occidental), però que es va propagar com la pólvora per la Corona catalanoaragonesa. El saqueig dels calls i la dispersió de la població jueva va aturar el redreçament econòmic, i va impedir la recuperació d’empreses; com per exemple la de les Canàries.


Làmina núm. 9 de l'Atles Català d'Abraham Cresques (1375) / Font: Bibliothèque Nationale de France

Tant impacte van tenir els pogroms?

Molt. Els toscans, per exemple, en la seva correspondència comercial, escriuen que els catalans s’han tornat bojos... que no saben el que fan. I escriuen, també, que aquells pogroms han estat, comercialment, devastadors. Diuen que a València, a Barcelona, o a Palma, comercialment, “no es mou ni una ploma”.

Amb tot això, podem apuntar que la idea de Colom no era de collita pròpia?

Colom era un navegant amb un nivell de coneixements extraordinari. Però era el resultat d’una tradició de transmissió de coneixements que s’inicia, segles abans al sector marítim occidental de la Mediterrània: Barcelona, Gènova, Pisa, Nàpols, València... Colom es va formar amb els coneixements que havien aportat navegants com Ferrer, que havien documentat cartògrafs com Cresques, i que havien entusiasmat inversors com Santàngel. Sense aquesta cadena de transmissió de coneixements i sense aquesta ancestral cultura marítima catalana (i també genovesa, i veneciana), l’empresa colombina no hauria existit. No ens oblidem que Colom tenia una idea del seu projecte, bàsicament, de naturalesa comercial.

Marc Pons
Barcelona. Dissabte, 28 de Agost del 2021.
https://www.elnacional.cat/ca/cultura/entrevista-coral-cuadrada-marc-pons-catalunya-crear-imperi-maritim-mediterrania_639593_102.html



Autor: Coral Cuadrada/Marc Pons




versió per imprimir

  1. Edmund Cooke
    15-09-2021 21:02

    ...el blasonari tampoc xuta per Farnés....

    a www.blasonari.net, seleccioneu cognoms i teclejeu Farnés o Farners

  2. Edmund Cooke
    15-09-2021 20:57

    ....aquests militars!....es que no hi ha manera...i això que es de la wiki i no la pròpia web de l'exercit, on també els podreu trobar els escuts.....clickeu al buscador:

    Anexo:Escudos y emblemas de las Fuerzas Armadas de España

    Segur que hi podreu accedir!

  3. Edmund Cooke
    15-09-2021 20:51

    ...ostres no sé què passa pero alguns escuts militars no es veuen...mireu us passo el link a la web de l'exercit, sense que en vulgui fer propaganda....hi ha molta merda, però és necessari per a confrontar els escuts....aquí els trobareu tots....

    https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Escudos_y_emblemas_de_las_Fuerzas_Armadas_de_Espa%C3%B1a

    Donec Perficiam!

  4. Edmund Cooke
    15-09-2021 20:44

    Veig que part dels links als escuts de l'exercit panyol no es van gravar bé....us el torno a adjuntar, a veure si ara es veuen tots....

    Córdoba, 10ª regimiento de artilleria
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Coat_of_Arms_of_the_10th_Armored_Regiment_C%C3%B3rdoba_%28Common_variant%29.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_10th_Armored_Regiment_C%C3%B3rdoba_%28Common_variant%29.svg.png

    Escaquers, senyeres i creus de sant jordi, batallon de infanteria san quintin nº 13
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Coat_of_Arms_of_the_1st-3_Protected_Infantry_Battalion_San_Quint%C3%ADn.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_1st-3_Protected_Infantry_Battalion_San_Quint%C3%ADn.svg.png

    Regimiento de infanteria BRIPAC napoles nº4 senyera
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Coat_of_Arms_of_the_1st-3_Protected_Infantry_Battalion_San_Quint%C3%ADn.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_1st-3_Protected_Infantry_Battalion_San_Quint%C3%ADn.svg.png

    Unidad de acuartelamiento general alvarez de castro. Senyera i aliga brisada del pallars
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Coat_of_Arms_of_the_USAC_General_%C3%81lvarez_de_Castro.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_USAC_General_%C3%81lvarez_de_Castro.svg.png

    Region militar centro, amb lleo de la baronia d'Erill
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Coat_of_Arms_of_the_Former_1st_Spanish_Military_Region_%281984-2002%29.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_Former_1st_Spanish_Military_Region_%281984-2002%29.svg.png

    Comandància naval Almeria, senyeres, creus de sant jordi, lleo d'erill i aliga brisada pallars
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Navy_Naval_Command_of_Almer%C3%ADa.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Navy_Naval_Command_of_Almer%C3%ADa.svg.png

    Comandància naval Màlaga. Senyera
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Navy_Naval_Command_of_M%C3%A1laga.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Navy_Naval_Command_of_M%C3%A1laga.svg.png

    ....i ara adjunto part de l'heràldica Catalana en que es basen aquest escuts militars panyols....suposo que estareu ben asseguts, oi?...agafeu-vos fort companys!

    Farners, Farnese, Farnesio, Farnés....tot el mateix origen: Santa Coloma de Farners. Tot català...Tot arrabassat
    https://www.blasonari.net/apellidos/Farn%C3%A9s-Farners.html
    https://www.blasonari.net/apellidos/Farnesio.html
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Farnese

    Baronia d'Erill. Erill la Vall. Ribargorça/Pallars. Tot Català...
    https://es.wikipedia.org/wiki/Erill_la_Vall
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Baronia_d%27Erill

    Heráldica Pallars Jussà. Àliga bicèfala. Molt interessant anar a Escuts antics.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Escuts_i_banderes_del_Pallars_Juss%C3%A0

    Nobles, bisbes i Templers d'Erill i Pallars
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Gilbert_Erill
    https://dbe.rah.es/biografias/51198/guillermo-de-eril
    https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0024348.xml
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Arnau_d%27Erill_i_de_Mur
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Berenguer_d%27Erill_i_de_Pallars
    https://www.geni.com/people/Guillen-IV-de-Erill-baron-de-Erill-y-Castellvell/6000000037521804606
    https://www.geni.com/people/Guillen-IV-de-Erill-baron-de-Erill-y-Castellvell/6000000037521804606

    Altres Grans Mestres Templers esborats i arrebessats; de la Garrotxa i el Solsonés. Són més coneguts a l'estranger que aquí...
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_de_Montagut
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Arnau_de_Torroja
    https://www.arnaudetorroja.it/en/

    Companys, després de tot el que ja sabem en base als escuts i la heràldica, la pregunta del milió es:

    Com es possible que el gran don Pelayo, el primer i gran fundador de la patria espanyola i del principat d'Astúries, iniciador de la reconquesta, pare dels grans regnes de lleó i castellà no té escut, ni bandera, ni heràldica, no el coneix ningú fora d'espanya ni se li coneixen conquestes importants fora d'asturies, ni a ell ni a la seva gran estirp de reis asturs (fafiles, fabiles i demés) i tampoc hi ha ni un sol retrat, quadre, fresc, document de la època per antic i malmès que estigui..., però per contra a la wiki apanyola li dediquen més línies d'informació que a tots els bisbes, templers, papes i nobles i reis catalans, la simbologia dels quals esta avui dia reflectida al propi exercit apanyol i fins i tot la pròpia bandera nacional d'espanya, que abans era una de les nostres??!!!....(mireu heràldica dels fanerse, quins colors i bandes en alguns dels escuts és idèntica a la bandera panyola)

    La resposta en base al principi d'Ockham és ben simple...Don Pelayo (i tota la seva gran estirp) no va existir mai, o com a molt era el cap dels pastors asturs, que només sabia conduir ramats per les muntanyes i potser també sabia fer servir la honda per llençar pedres...
    ...us passo un article que he trobat al "Diario de Leon” a on experts discuteixen sobre el seu origen....no te pèrdua nois!!....

    https://www.diariodeleon.es/articulo/cultura/historia-don-pelayo-fue-mito/202106150133352122158.html

    Desperta Ferro!

  5. Xavi G.
    15-09-2021 11:51

    Tot arrabassat.

    Ho pagareu moniatos.

  6. Edmund Cooke
    14-09-2021 23:22

    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/Coat_of_Arms_of_the_10th_Armoured_Infantry_Regiment_C%C3%B3rdoba.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_10th_Armoured_Infantry_Regiment_C%C3%B3rdoba.svg.png

  7. Edmund Cooke
    14-09-2021 23:16

    cordoba
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Coat_of_Arms_of_the_10th_Armored_Regiment_C%C3%B3rdoba_%28Common_variant%29.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_10th_Armored_Regiment_C%C3%B3rdoba_%28Common_variant%29.svg.png

    senyera al regimiento de infanteria la reina nº2
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Coat_of_Arms_of_2nd_Infantry_Regiment_La_Reina.svg/1024px-Coat_of_Arms_of_2nd_Infantry_Regiment_La_Reina.svg.png

    regimiento de infanteria tercio viejo de sicilià nº67
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Coat_of_Arms_of_the_67th_Infantry_Regiment.svg/252px-Coat_of_Arms_of_the_67th_Infantry_Regiment.svg.png

    regimiento de cavalleria farnesio nº 12, arrebassat de la nissaga Farners, originaria de Santa coloma de Farners, totalment esborrada de la nostra historia, ja que van haver d'emigrar a Italia com els Farnese
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Coat_of_Arms_of_the_12th_Cavalry_Regiment_Farnesio.svg/212px-Coat_of_Arms_of_the_12th_Cavalry_Regiment_Farnesio.svg.png

    escaquers, senyeres i creus de sant jordi, batallon de infanteria san quintin nº 13
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Coat_of_Arms_of_the_1st-3_Protected_Infantry_Battalion_San_Quint%C3%ADn.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_1st-3_Protected_Infantry_Battalion_San_Quint%C3%ADn.svg.png

    regimiento de infanteria BRIPAC napoles nº4 senyera
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Coat_of_Arms_of_the_1st-3_Protected_Infantry_Battalion_San_Quint%C3%ADn.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_1st-3_Protected_Infantry_Battalion_San_Quint%C3%ADn.svg.png

    Tercio "Gran Capitan " 1ºde la legion . comte d'Empuries
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Coat_of_Arms_of_the_1st_Spanish_Legion_Tercio_Great_Captain.svg/276px-Coat_of_Arms_of_the_1st_Spanish_Legion_Tercio_Great_Captain.svg.png

    tercio Duque de alba 2º de la legion. Escaquer dels Urgell, brisat en blau i blanc
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Coat_of_Arms_of_the_2nd_Spanish_Legion_Tercio_Duke_of_Alba.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_2nd_Spanish_Legion_Tercio_Duke_of_Alba.svg.png

    tercio Alejandro farnesio nº4 legion
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Coat_of_Arms_of_the_4th_Spanish_Legion_Tercio_Alexander_Farnese.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_4th_Spanish_Legion_Tercio_Alexander_Farnese.svg.png

    unidad de acuartelamiento general alvarex de castro. Senyera i aliga brisada del pallars
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Coat_of_Arms_of_the_USAC_General_%C3%81lvarez_de_Castro.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_USAC_General_%C3%81lvarez_de_Castro.svg.png

    centro de formación de tropa nº1, amb lleó de la baronia d'Erill a l'alta ribagorça i pallars Jussà
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Army_1st_Troop_Training_Centre.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Army_1st_Troop_Training_Centre.svg.png

    region militar centro, amb lleo de la baronia d'Erill
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Coat_of_Arms_of_the_Former_1st_Spanish_Military_Region_%281984-2002%29.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_Former_1st_Spanish_Military_Region_%281984-2002%29.svg.png

    escudo region division infanteria motoritzada, escaquer Urgell i senyera
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Coat_of_Arms_of_the_Former_4th_Mountain_Division_Urgel.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_Former_4th_Mountain_Division_Urgel.svg.png

    fuerza de accion naval. Senyera i lleo d'erill
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Emblem_of_the_Spanish_Navy_31st_Escort_Squadron.svg/800px-Emblem_of_the_Spanish_Navy_31st_Escort_Squadron.svg.png

    comandància naval Almeria, senyeres, creus de sant jordi, lleo d'erill i aliga brisada pallars
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Navy_Naval_Command_of_Almer%C3%ADa.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Navy_Naval_Command_of_Almer%C3%ADa.svg.png

    comandància naval màlaga. Senyera
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Navy_Naval_Command_of_M%C3%A1laga.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Navy_Naval_Command_of_M%C3%A1laga.svg.png

    tercio de la armada infanteria de marina: aliga pallars, senyera i comtat empuries
    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Navy_Tercio.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Navy_Tercio.svg.png

  8. Edmund Cooke
    14-09-2021 22:23

    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Coat_of_Arms_of_the_10th_Armored_Regiment_C%C3%B3rdoba_%28Common_variant%29.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_10th_Armored_Regiment_C%C3%B3rdoba_%28Common_variant%29.svg.png

  9. Edmund Cooke
    14-09-2021 22:17

    Escut heraldic del comte d'Empuries, arrebessat pel Regimiento Acorazado de Córdoba nº10

    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Coat_of_Arms_of_the_10th_Armored_Regiment_C%C3%B3rdoba_%28Common_variant%29.svg/800px-Coat_of_Arms_of_the_10th_Armored_Regiment_C%C3%B3rdoba_%28Common_variant%29.svg.png

  10. Edmund Cooke
    14-09-2021 22:11

    ...fe d'errates: el darrer paràgraf del meu comentari de les 18:02 sobra; se m'ha colat involuntàriament....disculpeu

  11. Edmund Cooke
    14-09-2021 20:27

    Per cert, que quedi clar que he fet menció a l'exercit panyol, només per demostrar que fins i tot ens han robat la heràldica dels nostres Rogers....ni al infern combregaria amb els militars panyols i el que representen....Deu nos guard!

  12. Edmund Cooke
    14-09-2021 19:51
  13. Edmund Cooke
  14. Edmund Cooke
    14-09-2021 18:02

    Companys, per acabar d'arrodonir l'article i els comentaris intel·ligents al xat, voldria trencar una llança a favor de la Gran Companyia Catalana, els Almogàvers i els Rogers, tots ells grans herois catalans oblidats de la nostra història com tants d'altres...i si bé és cert que eren militars i guerrers despietats, les seves campanyes a Turquia i Grècia van permetre que l'Imperi Català pogués comerciar per mar amb Orient fins a la caiguda de Constantinoble en mans Otomanes.

    Aquest fet, a priori negatiu pels interessos comercials de l'Imperi català, de fet va ser el tret de sortida pels navegants i exploradors catalans, essent el màxim valedor el nostre Descobridor, que després de segles de domini marítim i profunds coneixements cartogràfics, cosmogràfics i navals, va afrontar amb esperit exclusivament comercial l'aventura americana, tal i com apunta En Marc al final de l'entrevista a Na Coral

    marítims i contribuir a alentar que d'altra banda, va empènyer definitivament alentar als navegants, exploradors i cartografs catalans a encetar l'aventura després de segles d'esperiencia

  15. Guerau
  16. Guerau
    14-09-2021 12:37
  17. Edmund Cooke
    14-09-2021 11:10

    ,,,i aquells de vosaltres que tingueu per vàlida com a explicació a aquesta paradoxa el famós dret de conquesta, hauríeu de saber que aquest dret és una pura fal·làcia i una contradicció en sí mateix:

    Dret: Ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia

    Conquesta: Acció i efecte d'apoderar-se de territoris aliens amb l'ajut d'un exercit mitjançant la violència i us de la força bèl·lica

    És a dir, per tal que la vostra explicació fos coherent, hauríeu de canviar el concepte Dret de Conquesta, simplement per Conquesta...i res més que Conquesta, oi?.....Una Conquesta les conseqüències de la qual encara patim avui dia, essent vosaltres els que la doneu per vàlida i la revalideu cegament un cop i un altre, sense cap argument sòlid i obviant que aquest comportament va en contra de vosaltres mateixos i en contra de la societat en el seu conjunt, ja que l'aplicació d'aquest dret inexistent comporta l'aniquilació del DRET NATURAL de les persones com a individus lliures que pertanyen al territori on s'ha aplicat aquest fal·laç e inexistent principi jurídic....

    Per tal que ho entengueu, parlar de dret de conquesta, seria com parlar d'una pilota de futbol quadrada, o d'una piràmide egípcia esfèrica....quelcom que per a vosaltres sembla que sí té sentit, però òbviament no per a nosaltres ni per a cap esser pensant....

    Desperta Ferro!



  18. Edmund Cooke
    14-09-2021 09:44

    ......si això no hagués estat així, com poden explicar que avui dia no sigui Barcelona la capital de l'estat espanyol, quan resulta que el cap de l'estat espanyol es el comte de Barcelona, títol amb origen segons l'academia oficial l'any 801 i no existeix ni ha existit mai ni el comte, ni el comtat de Madrid?

    Donec Perficiam!

  19. Edmund Cooke
    13-09-2021 23:20

    ...Bona hipotesi Francesc D. Hi estic d'acord. De fet, en bona lògica amb tot el que hem anat esbrinant, penso que la historia la podem resumir dient que tots aquest reis llionesos i castellans, suposadament i pueril descendents de Don Pelayo i el ficti i inexistent principat asturia, no són més que els noms sobre el paper que els mateixos reis catalans anaven adoptant a mesura que els seus nobles catalans reconquerien la península constituint nous subreialmes, fent veure davant dels francs que en realitat eren reialmes independents de la marca hispànica o Gotia, amb la finalitat d'evitar que el francs carolingis reclamesin aquests territoris....però a mesura que els nobles catalans anaven fent feina i assolien més territoris i riqueses, i per evitar la seva dependencia tributaria i juridica del reis catalans i dels foros, les lleis i el control de les institucions catalanes, alguns d'ells van aprofitar l'estrategia adoptada pels reis catalans, i els subreialmes finalment es van convertir en reialmes, amb reis de sang bastarda i pleveua, guerres i conflictes interns permanents, fins que al final van guanyar el més tramposos, desleials i traidors al poble...obviament les elits purament catalanes que no van transigir amb la deriva absolutista i despotica que els bastards van aconseguir imposar van ser esborrats i tots els seus mèrits els van ser arrebesats....i els botiflers van castellanitzar-se pujant-se al carro del despotisme....tot lliga amb lògica matemàtica, com anell al dit...

    desperta Ferro!!

  20. Francesc D.
    13-09-2021 21:05

    Bona feina Xavi. G! I també bona feina Guerau i Edmond! Però jo sospito encara que no ho puc demostrar que, inclús els primers reis Castellans son també Catalans. No només els Urgell i els Cabrera que aquests son força evidents. Potser eren fills no primogènits dels Berenguer catalans i els enviaven a les Castelles i adoptaven noms castellans com,Alfonso,Sancho, etc... per a despistar als Francs, fora cosa que reclamesin les Castelles i totes les terres conquerides. Penseu que Catalunya als inicis de la marca Hispànica depenia dels Francs. Vaig llegir l'article de l'INH " Joan II de Castella, un rei de ploma i paper" on l'autor de l'article sospita que el rei de Castella,Joan II pot ser un rei inventat, o tal vegada és el mateix Joan II d'Aragó. Ja dic, és només una sospita. Caldrà demostrar-ho. Donec Perficiam!

  21. Xavi G.
    13-09-2021 20:34

    Ara he trobat allò del anar per lliure.

    Ponce Giraldo de Cabrera. (anar al capítol "Al servicio de los herederos de Alfonso VII"

    https://es.wikipedia.org/wiki/Ponce_Giraldo_de_Cabrera

  22. Xavi G.
    13-09-2021 20:00

    Doncs sí, totes aquestes nissagues que esteu donant son d'orige català. Però es que és el més normal. Des de els fenicis, grecs i romans que la civilització avançava d'Est a Oest, de la Mediterrània cap a endins de la península, i amb la marca carolíngia hispànica va passar el mateix, d'Est a Oest, de la Mediterrània cap a Vatulia, i després cap al sud mahometà.

    Francesc D. jo també penso com tu respecte a la fidelitat d'aquestes nissagues. En un primer moment sabien a qui es devien, però desprès anirien prestant fidelitat al monarca castellà de torn i també pot ser que anaren per lliure.
    Fa pocs dies vaig llegir, no recordo si mirant als Urgell o als Ponç, que un del reis a qui servien, no recordo si Alfonso VII o el seu succesor i fill Fernando, que el tal Ponç o Armengol li va deixar ben clar que ell era comte de Samora o no sé cert ara de quin lloc, no per la seva gracia, sinó per la gracia de Déu, i el que comentava l'article deia que amb això li deixava clar al rei que no li devia res. Vamos, que anava per lliure.

    Amb el pas del temps prestarien fidelitat al rei castellà i les seves arrels catalanes anirien diluint-se (encara que suposo que sempre ho tindrien en compte en la família).

    El que passa és que tot açò grinyola un poc amb els tractats que van anar signant els successius comtes de Barcelona i reis d'Aragó amb els reis castellans; Cazorla, Almizra, on sembla que ens barren el pas estretint el nostre territòri.
    Bé, també és cert que València val per les dos Castelles, però sembla una mica això.

  23. Edmund Cooke
    13-09-2021 19:31

    …Priego de Cordoba, Comares, Valenzuela, tres de moltes poblacions andalusis amb armes dels comtes d'Empuries, quin representant, Enric I de Catalunya, Aragó i Sicilia, Duc de Sogorb i Compte d'Empuries, cosi germa del bastard trastamara ferran el catolic i nebot d'Alfons el magnanim, va liderar la reconquesta andalusi….

    Tot brisurat de la quatribarrada….senyera reial dels comptes de Barcelona i Reis d'Espanya..,,,

    Fins i tot el paiasso del borbó Felipvi, n'es compte de Barcelona….

    Tot castellanitzat, Filemon poruc!

  24. Guerau
  25. Guerau
    13-09-2021 16:52

    Els Castro són la mateixa família que els Castre de la Ribagorça. Tenen el mateix escut amb les barres catalanes i l'estel.

  26. Guerau
    13-09-2021 16:46

    Laí Calbó, Laín Calvo, jutge de Castella, gendre de Nunó Rasura, amb l'escut amb la senyera catalana.

    https://www.condadodecastilla.es/personajes/lain-calvo/

  27. Guerau
  28. Guerau
    13-09-2021 16:39

    Nunó Rasura, Jutge llengendari de Castella: català.
    Nuño Núñez llamado Nuño Rasura o Rasuella.
    Juez legendario de Castilla.
    Personaje legendario, que junto con Laín Calvo era uno los primeros Jueces de Castilla representando la idiosincrasia castellana frente al reino leonés.

    De origen catalán, alemán o lombardo. La leyenda le define como un hombre justo, trabajador y sensato que logró un amplio consenso entre los nobles castellanos a pesar de que no era de la alta nobleza. Tanto prestigio alcanzó que los nobles le dieron uno de su hijos para que se criaran junto a él. También le asigna la paternidad de Gonzalo Núñez, que le sucedería en el gobierno de Castilla como conde y que a su vez sería, erróneamente, el padre de Fernán González.

    https://www.condadodecastilla.es/personajes/nuno-rasura/

  29. Edmund Cooke
    13-09-2021 15:00

    Doncs sí Francesc, al·lucinant és poc...
    .
    Guerau, igualment al·lucinant....

    ...i que m'en dieu dels Castro?....segons l'academia oficial són originaris de Galicia i Portugal, quin fundador va ser un tal Fernando García de Hita, al segle XII, però en realitat provenen del llinatge dels Montcada, quin primer representant segons l'academia oficial va ser en Guillem I de Montcada, ja al segle X, a Catalunya. La pròpia acadèmia oficial afirma que el llinatge original fundat per en Guillem I, es va estendre per tota la península i per la resta d'Europa...

    És sorprenent comprovar com els acadèmics oficials reconeixen igualment que els Trastàmara es van treure de la màniga el comtat de Lemos al 1456 com a títol autònom i hereditari, essent el seu primer membre un tal Pedro Álvarez Osorio y Jacob-Figueroa, primer comte de Lemos, amb unes armes brisades a partir de les del senyors de Montcada....Al segle XVII, en Pedro Fernandez de Castro, Andrade y Portugal, 7è compte de Lemos, va assolir el Virregnat de Nàpols, amb l'escut heràldic brisat dels Montcada. Més endavant, ja amb el Borbó, el comtat va passar a la Casa d'Alba l'any 1794....les armes del casal d'Alba són l'escaquer dels Urgell, brisat en blanc i blau, els mateixos colors que la brisura dels Montcada a favor del comtat de Lemos.

    ....En resum, estem parlant d'una manipulació sostinguda de més de vuit cents anys....vuit segles senyors!!!...del segle X, amb la formació original del llinatge Montcada, passant als Castro i finalment als Alba, al segle XIX.

  30. Hola Pepsicola
    13-09-2021 11:50

    Resúmen, que los palos de oro y gules se pusieron de moda en el siglo XIII, ale, a otra cosa.

  31. Guerau
  32. Guerau
    13-09-2021 09:59

    Les armes catalanes dels Limia a Portugal, Lleó i Castella.
    https://journals.openedition.org/e-spania/20540

  33. Francesc D.
    12-09-2021 21:03

    I alhora, els Pacheco tenen les dues ollas o calders dels Lara, o Manriquez de Lara amb, l'escacat dels Urgell. Alucino!!! https://es.m.wikipedia.org/wiki/Casa_de_Lara

  34. Francesc D.
    12-09-2021 20:21

    Ara li estava fent un cop d'ull a la Casa de Pacheco i ens diu la Viqui que és una branca dels Girón i clar, si els Girón son els Vescomtes de Girona, o sigui els Cabrera i els Cabrera alhora son una branca dels Urgell, podriem entendre perqué la casa de Pacheco te al seu escut l'escacat dels Urgell. Ho han anat castellanitzat tot a base d'anar donant nous títols. https://es.m.wikipedia.org/wiki/Casa_de_Pacheco

  35. Edmund Cooke
    12-09-2021 19:39

    ...Ostres Francesc, ara ho has dit...tot acabat castellanitzant-se!....TOT

    ...i resseguint el teu fil, haig d'apuntar una nova hipòtesis, i es que el famós Alfons VII de Castella, autoanomenat emperador, no era més que un noble català sota jurisdicció de la corona catalana, el nom del qual possiblement no sabrem mai....i dic això no per acte de fe, si no en estricta aplicació del mètode científic, ja que tenim prou evidencies per afirmar-ho....m'explico:

    El Pare jesuita madrileny, Juan de Mariana, historiador, professor universitari i economista, format a la universitat d'Alcalá de Henares al segle XVI, a la seva obra "Historia general de España” del 1601, escriu que al juny de l'any 1109: "Después de la muerte de D. Alfonso VI,...en las fortalezas de Castilla se pusieron guarniciones de aragoneses para que los castellanos no se moviesen”...i acte seguit es pregunta tot estranyat: " de donde salian y quien comandaba estas guarniciones aragonesas en los castillos castellanos?”

    En Prosper de Bofarull i Mascaró, arxiver i historiador tarragoní, membre de la real acadèmia de historia i arxiver en cap de l'arxiu de la corona d'Aragó, el 1856, a la seva obra "Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón”, ens diu que al comte d'Urgell Ermengol IV el de Gerb, el succeeix Ermengol V de Mollerussa, Moyeruca, o de VALLADOLID, desposat amb Maria, filla del Pedro Ansurez comte de Trava, el qual Ermengol, és succeït per Ermengol VI d'Urgell o de CASTELLA, el qual heretà territoris "in CASTELLA, et in CAMPA, et in EXTREMADURA, et in ASTURIIS”

    En Jaime Villanueva Astengo, frare dominic, historiador valencià, membre de la real acadèmia de historia, a les seves "Memorias cronologicas de los condes de Urgel” editades al 1814, ens diu: " En otra escritura consta que nuestro conde, Ermengol VII de Urgel, o de VALENCIA, no solo recibía parias de los reyes moros tributarios, si no también de los cristianos. Pero me causa maravilla i no sé entender como los reyes de leon, las pagasen por esos tiempos a un conde de Urgel”

    Està clar companys, a mesura que s'anaven reconquerint els territoris peninsulars, la corona catalana, mitjançant els seus nobles militars més rellevants, anaven constituint diferents subreialmes que tributaven a la corona, essent els recaptadors els comptes urgellencs....quina altra explicació es pot donar a les afirmacions versades per aquest senyors erudits, experts i alhora sotmesos a l'aparell censor-inquisitorial estatcastillanopanyol??

  36. Francesc D.
    12-09-2021 18:28

    Si Edmund, pasa igual amb el Ducat de Veragua,atorgat al net d'en Colom, Lluís, l'any 1537. Vull pensar que, les armes que se'ns venen com les armes d'en Colom, en realitat son unes noves armes ja Castellanitzades i que esborren tota traça de Catalanitat. I vull pensar també que, els descendents d'en Colom les van aceptar i van acabar castellanitzats, contribuïnt així a l'engany, potser cansats de tants anys pleitejant i lluitant contra la corona ja Castellanitzada. Queda clar que les armes primigènies dels Colom son un colom de plata en camper d'atzur i l'escut dels Ducs de Veragua son les noves armes per a despistar. Donec perficiam. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Ducat_de_Veragua

  37. Edmund Cooke
    12-09-2021 18:10

    Francesc D., just a la fusta!....això es aplicar el metode cientific com manen els canons!...Molt bé!

    Filemon, bona hipotesi inicial!.... si eren personatges rellevants es que eren catalans.... Enhorabona!.... continua treballant-la i seràs lliure!... per cert, cap suggeriment respecte a les hipotesis que us plantejava sobre el Descubridor: A, B, C, D, ..... , Z?.....Afanyat si no haurem de pensar que nomes et mous per actes de fe i no per logica cientifico-empirica....

    Desperta Ferro!

  38. Francesc D.
    12-09-2021 17:39

    Podriem discutir si, aquests Ponce de Llión descendents dels Cabrera Catalans que es van establir a la cort d'Alfons VII de Llió, se sentien Catalans, o amb el pas del temps ja estaven Castellanitzats i preferien potser les lleis Castellanes on, eren els veritables amos, o pagar tributs al rei d'Aragó, diguem-li Català, i estar sotmesos a les constitucións i lleis molt més desfavorables per a ells, de la confederació Catalano-Aragonesa. M'inclino a creure que, a Castella eren els veritables senyors i amos on la llei la feien els nobles i no havien de estar sotmesos a l'ordenament Català. El que si que queda clar és que son descendents dels Cabrera Catalans. Donec Perficiam!

  39. Francesc D.
    12-09-2021 17:21

    I com les armes dels Ponce de León, son el Lleó i els Pals del casal Català, aquestes armes catalanes només les hi podia concedir el rei. El rei Català per descomptat car, eren les seves propies armes. Donec Perficiam!

  40. Hola Pepsicola
    12-09-2021 17:13

    Todos catalanes, si fue relevante esque tuvo que ser catalán.

  41. Francesc D.
    12-09-2021 17:11

    Els Ponce de León que, son els Cabrera Catalans, o si voleu els Cabrera ja Castellanitzats son els senyors de Cadis, o Marquesat de Cadis. https://es.m.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_C%C3%A1diz

  42. Francesc D.
    12-09-2021 17:01

    Com els Cabrera son també Vescomtes de Girona, a Castella pasan a ser els Giraldo o Girón.

  43. Francesc D.
    12-09-2021 16:58

    Com be apunta l'Edmund, els Ponce de Llió son els que conquesten gran part de l'Andalussia. Aquests Ponce de Llió son els descendents dels Cabrera Catalans establers a Llió amb el rei Alfons VII i inicien la reconquesta de Ça Mora, Badajoz,Coria, son senyors de Marchena, son Ducs d'Arcos
    i Ducs de Cadis. Com a proba faig meva la dita dels Vardulios"Que pone en tu DNI?" Però en el cas de l'edat mitja seria" Que pone en tu escudo de armas?" Com podeu veure en aquest enllaç que, ja he penjat en algún article anterior, les armes de Dom Ponce Vela de Llió son les mateixes que les dels Cabrera Catalans. Donec Perficiam! https://es.m.wikipedia.org/wiki/Ponce_Vela_de_Cabrera

  44. Edmund Cooke
    12-09-2021 16:34

    Per aquells que trieu la opciò Z, és a dir, la del llaner genoves pobre i analfabet, sapigueu que això comporta inexorablement que el llaner i el seu fill van poder enganyar al rei, els nobles, els bisbes, el militars i al papa…. Tampoc s'ho pot creure ningu això…. No fa falta cap document…. Es simplement i sencilla del tot impossible…. A mes tenint en compte que en aquells temps qualsevol pleveu, fos d'on fos, si es feia passar per noble, el pelaven directament sense judicis ni jutges….i us recordo que en Jaume colom va incoar plets contra la corona per revalidar el privilegis otorgats pel bastard, i els va perdre obviament, però no van pelar-lo ni a ell ni al descubridor…..

  45. Edmund Cooke
    12-09-2021 16:10

    …. I per rematar la jugada… si trieu A, no nomes accepteu que el bastard fos un boig, tambe comporta inexorabement que totes les elits, es a dir, els nobles, militars, clergues, bisbes, etc….i fins i tot el papa borja tambe estaven boixos!…. Impossible oi?…. No s'ho pot creure ningú això!…..

    I si plantegeu altres possibilitats C, D, E, …. Prego les exposseu per poder-les analitzar, rebatre, tombar i esmicolar…. Doncs ja us dic ara que no hi ha mes que l'A i la B

    Desperta Ferro!

  46. Edmund Cooke
    12-09-2021 15:31

    Ah!… i finalment, sapigueu que tots aquells que no triin la resposta A o B, estan aplicant quelcom que res te a veure amb els principis cientifics…. Simplement està exercitant un acte de fe!..,,

    I que no passa res si ho feu, però heu d'admetre això, que es un ACTE DE FE!…. I la fe és l'antitesi de la ciencia!

  47. Edmund Cooke
    12-09-2021 15:15

    Mireu és molt sencill, si verament en Ferran el bastard va otorgar tots aquests privilegis a uns llaners genovesos, nomes hi ha dues explicacions:
    A- en Ferran estava boig
    B- el Descubridor i el seu fill no eren ni analfabets, ni llaners, ni taverners ni genovesos, si no tot el contrari, es a dir, nobles, erudits, cultes i hispànics
    Aplicant la llei d'ockham, la resposta es la B

    Per cert, la llei d'ockham, la primera i básica llei per poder aplicar el metode cientific, ja sigui a l'arqueologia, la historia, la física, la química, la filosofia, etc…rep aquest nom gràcies al frare franciscà Guillem d'ockham, d'origen angles, que va haver d'emigrar a Occitania, quan era catalana, per defugir la persecució dels dominics, l'ordre religiosa que instrumentava la imquisició per mantenir els seus principis catòlics, despòtics i excloents.

  48. Edmund Cooke
    12-09-2021 14:43

    …..Tots, i vull dir tots, es a dir, tothom que s'empassa que això fos possible, no es que estigui boig, es que no te ni gota de seny!

  49. Edmund Cooke
    12-09-2021 14:41

    Vols dir mortadelo?….no es mes boig qui es creu que el descubridor i el seu fill van ser virreis de les indies des del 1492 fins al 1535, amb otorgament expres del bastard Ferran, essent pleveus, analfabets, llaners i taverners genovesos?….pensa una mica llondro!

  50. Edmund Cooke
    12-09-2021 14:36

    …. És molt trist, però és així de simple!

  51. Edmund Cooke
    12-09-2021 14:35

    Molt ben vist Francesc….tot encaixa si tenim en conte que castella, llio, asturies, andalucia i portugal eren subreialmes catalans, depenents i sota jurisdicció de la corona catalana..,, pensa que l'autora de l'article no ho pot dir tot clar i català, si no la foten fora de la càtedra!…,i es queda sense feina i sou!….

  52. Ramiro Romero
    12-09-2021 14:10

    Vamos, en resumen que la "nación catalana", nación en el siglo XV!!!, hizo el descubrimiento y la reconquista,,,,,,,!!!!!! Y los demás?? Los castellanos, andaluces, gallegos, vascos, navarros, portugueses????, esos??? Al ser pueblos inferiores NO HICIERON NADA,,, SÓLO NOS QUEDA LA, RISA,,,,, JUA JUA JUA

  53. Francesc 2
    12-09-2021 13:47

    L'autora diu: "[...] Les rutes atlàntiques, a través de l'Estret, s'obriran -definitivament- quan la Corona castellanolleonesa completi la conquesta de l'Andalusia occidental, a mitjans del segle XIV.". Rere aquesta asseveració hi trobo quelcom que em grinyola. Si els castellans i lleonesos van completar la conquesta d'Andalusia, no entenc perquè no van ser ells qui no van aprofitar l'avinentesa de comercialitzar amb l'Anglaterra i l'Atlàntic Nord i establir-hi companyies. D'altra banda, penso que l'autora no té prou en compte el paper que va exercir la Nació Catalana en la conquesta del litoral andalús i del regne de Granada.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34986
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Joan Calsapeu ens ofereix una ressenya del llibre d'En Pep Mayolas, La princesa a l’exili. Felipa de Coïmbra...[+]
No deixa de ser soprenent que el terme anglès “marine” s’assembli tant al mot català “mariner” i que...[+]
Dues cartes del rei Ferran a en Diego Valera, a la tardor del 1476, en què el monarca dóna ordres d'atacar...[+]
Un historiador del segle XVI afirma que la descoberta d'Amèrica "no s'ha d'atribuir als castellans". El text diu...[+]