Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Abans que l'amor, els diners,la fe, la fama i la justicia, DONEU-ME LA VERITAT."
Henry David Thoreau(1817-1862)
ARTICLES » 21-10-2022  |  IMPERI UNIVERSAL CATALà
2760

El fals escut de Carles I a la catedral de Barcelona

Manipulació i falsificació en temps dels primers reis borbons de l’escut d’armes de l’Emperador Carles I, dit el Màxim, pintat al cadirat del cor de la catedral de Barcelona.

Retrat de Carles I.

El cadirat del cor de la catedral de Barcelona va ser construït amb motiu del capítol dels Cavallers de l’Orde del Toisó d’Or que va celebrar el rei Carles I del 5 al 8 de març de l’any 1519. En aquest cadirat es destaquen principalment els escuts d’armes pintats que desprès de 500 anys representen un valuós testimoni, molt apreciat en el món de l’heràldica, i on es troben representats els principals prínceps i reis de l’època i, fins i tot, tres emperadors romans, com ressalta el doctor Joan Bassegoda. Pocs dies abans s’havia celebrat a la catedral el funeral per la mort del seu avi, l’emperador Maximilià.



Carles I va fer construir el cadirat del cor de la catedral de Barcelona per deixar un testimoni seu per a la història. El que podria ser un referent d’atracció de turisme històric resta amb el pas barrat i només es permeten visites concertades per veure les pintures dels escuts del cor. L’emperador Carles és l’estrella de l’obra on ens va voler deixar ben clar en l’escut d’armes de la seva cadira qui era i el que representava.

Comparant l’escut de Carles amb els altres escuts pintats al cor, en un primer cop d’ull observem que, mentre els dibuixos dels escuts finalitzen per la part superior tocant al quadre, en canvi, en el cas de l’escut de Carles, a la part superior hi ha una sospitosa franja ampla de color fosc entre el dibuix i el quadre, que sembla com si s’hagués fet per esborrar o tapar alguna cosa. Consultant l’Armorial d’En Francesc Llupià del segle XVI en què es van copiar els escuts del cadirat, el que es troba dibuixat just a sobre de l’escut d’armes de Carles I és la Corona del regnes d’Espanya (Hispaniarum Insignia). En canvi, a l’escut actual, al lloc de la Corona dels regnes d’Espanya, hi ha pintat un castell sense corona i a Carles se l'anomena rei de Castella.




Hi ha un altre armorial del segle XVI, fet per En Bernat Mestre, on també hi ha copiats els escuts del cadirat. Al de Carles, l’àguila imperial de dos caps envolta l’escut i a la part superior hi ha la Corona Imperial del Sacre Imperi. Com que en la descripció de l’escut que fa En Bernat Mestre es tracta el rei Carles com a emperador de romans, això fa pensar que aquesta còpia va ser feta amb posterioritat a la d'En Llupià. Si tenim en compte que quan es va celebrar el capítol del Toisó d’Or, al mes de març de 1519, Carles era rei de les Espanyes, és de suposar que aquest és l’escut d’armes que trobem representat a l’armorial d'En Llupià i el que veiem a l’armorial d'En Mestre correspon a l’actualització que es podria fer pocs mesos després, quan, al mes de novembre del mateix any, Carles I el Màxim va ser promulgat oficialment al Palau Imperial de Molins de Rei, Rei de Romans i Emperador Electe del Sacre Imperi.



Com és possible que Carles, rei de les Espanyes i Emperador del Sacre Imperi, es converteixi amb el pas dels segles en el Carles rei només de Castella? Es coneix que un devot de la catedral oferí als canonges uns diners per a una restauració de les pintures del cadirat del cor el 22 d’abril de 1748. En el mateix any, a Cervera es feia el túmul funerari per la mort del rei borbó Felip V. Amb l’arribada del Borbó s’iniciava la destrucció dels nostres drets nacionals amb la conseqüent falsificació de la nostra història. En la mateixa restauració es va suprimir l’escut del regne de Navarra que hi havia pintat dintre del quadrant de la Corona d’Aragó. Avui dia es diu que Navarra és una conquesta de Castella, quan, en realitat, Isabel de Castella era morta i Ferran d’Aragó conquerí Navarra amb l’ajut de la seva nova dona, Germana de Foix. També l’escut d’armes dels Cabrera s’ha manipulat i, en lloc de pintar-hi cabres, han repintat vés a saber quin estrany animal.
Ningú no ha demanat la restauració de l’escut original i el cadirat segueix publicitant i escampant la falsedat imposada, primer per les armes i més tard per la ignorància d’un poble que no sap el que ha estat ni quin és el seu verdader llegat. Ignorància producte d’una censura al servei del centralisme i uniformisme castellà que van imposar els vencedors borbons francesos, veritables destructors de l’Imperi Espanyol, enfront d’una Corona Aragó d’estil federal que tants èxits i prosperitat ens havia aportat amb els Àustries com a centre de l’Imperi Universal de Carles I.

Josep Barba Raventós


Podeu llegir l'article original a l'enllaç següent:


Autor: Josep Barba Raventós



versió per imprimir

  1. Xavi G.
    25-10-2022 14:04

    Relació amb el Joan Lluís Vives...

    El Serafí, oncle i germà dels dos anteriors Centelles sembla que té una relació estreta, tal com també la Mencía de Mendoza...

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Seraf%C3%AD_de_Centelles_Riu-sec_i_Xim%C3%A9nez_de_Urrea

  2. Xavi G.
    25-10-2022 13:46

    Fixeu-vos amb les dates del senyoriu d'Aiora que consten en aquestes altres dues entrades.

    Una pertanyen al Francesc Gilabert fill de l'anterior Querubí i l'altra a la Mencía de Mendoza, en el requadre de l'esquerra on es representa un llibre d'actes.

    Una de les dos històries ha de ser falsa...

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Gilabert_de_Centelles_Riu-sec_i_Fern%C3%A1ndez_de_Heredia

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Menc%C3%ADa_de_Mendoza

  3. Xavi G.
    25-10-2022 13:35

    Comparant aquestes dues entrades de la Wiki que us adjunto, queda patent que la família Furtado de Mendoza, Ducs del Infantado, cardenals, etc, i senyors d'AIORA realment tapen, oculten o furten a la família Borja-Centelles o Centelles-Borja, familia de Papes (com ho fou el mateix senyor de Senceilles...) i, a més a més foren TAMBÉ senyors d'AIORA.

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Querub%C3%AD_Joan_de_Centelles_Riu-sec_i_Xim%C3%A9nez_de_Urrea

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Aiora




  4. Frede
    25-10-2022 11:32

    No he trobat els escuts. Però en aquesta pàgina parla dels assistents i una dada interessant, al 1748 es van repintar. Ai, carall!

    https://www.armoria.info/actualizaciones/la-asamblea-del-toison-de-oro-en-la-catedral-de-barcelona/

  5. Edmund Cooke
    24-10-2022 18:54

    Segons la wiki castellana, quan consultes l'interior de la nostra catedral respecte al cor hi diu:

    "…

    Carlos I, decide que la celebración del XIX capítulo de la orden del Toisón de Oro sea en Barcelona y manda habilitar el coro de su catedral para la fecha del 5 de marzo de 1519. Joan de Burgunya fue el encargado de pintar la correspondiente heráldica en los 64 plafones de los sitiales, correspondientes a:

    50 sitiales de los caballeros (entre ellos, los reyes de Francia e Inglaterra)
    1 de Carlos I
    1 de Maximiliano[24]​
    6 con frases laudatorias
    4 con divisas borgoñas
    2 con las fechas de celebración.
    …”

    Algú ha pogut identificar cap dels altres 48 escuts heraldics als cadirats o sitials dels cavallers de l'ordre?…

  6. Frede
    22-10-2022 11:26

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35199

Aconseguits 4200€
de 8000€
Queden 14 dies

Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En aquest article, en Dídac Cabrera ens exposa que, a la quasi majoria de llengües, el llibre de Don Quixote es...[+]
Durant un parell d'anys, En Lleonard va estar al servei d'En Cèsar Borja, en tant que enginyer militar. Gairebé...[+]
L'obra d'En Servent està condicionada per la censura i pel control ideològic? O és només una distracció...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS

1.  Cicle de Primavera de 2024: Conferències sobre la manipulació de la història catalana
2.  Quan Picasso va ser Pau de Gósol (i va capgirar la història de l’art)
3.  De la Inquisició al 155
4.  Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el Catòlic
5.  Roser Vernet: “La destrucció de la memòria dels llocs és com si ens fessin alguna cosa al cervell i una part del que som s’esborrés”
6.  La persecució de la religió catalana al segle XIV
7.  El català, llengua de Sardenya
8.  Els “Tiradores de Isabel II” saquegen i destrueixen el monestir de Ripoll
9.  Els Cabot penedesencs medievals
10.  Comença la revolta de Palerm que culminaria amb la conquesta catalana de Sicília
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
1.  Conangla i Fontanilles
2.  Els mariners catalans de la 'Mary Rose', la gran carraca d’Enric VIII
3.  Nostra Senyora de Montserrat a Portugal
4.  De la Inquisició al 155
5.  Una altra història de les Drassanes de Barcelona
6.  Roma tenia un nom secret protegit amb pena de mort. Relacionat amb la Roma valenciana?
7.  Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el Catòlic
8.  Els Cabot penedesencs medievals
9.  Avança l'ocupació
10.  La llengua 'castellana' s'originà a l'Aragó, segons una gramàtica del segle XVI
EL MÉS LLEGIT

1.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
2.  Miquel Servet, català universal
3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
4.  Cervantes, català
5.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
6.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
7.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
8.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
10.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla