Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és la mentida enquadernada."
Enrique Jardiel Poncela
ARTICLES » 10-12-2014  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
8227

Espanya ens esborra

En Josep M. Comajuncosa defensa en un article a El Punt/Avui que fa temps que s'explica malament la Història d'Espanya i reivindica el llibre d'En Pep Mayolas Erasme i la construcció catalana d'Espanya per entendre millor com havien d'haver estat els fets, si s'expliquessin més enllà de la versió distorsionada de la censura.

Josep Manel Comajuncosa

La sèrie de televisió Isabel ha generat algunes crítiques per la manca de rigor històric. Sembla que la reina Isabel s'ocupa ella sola de la governació de Castella i que en els afers dels altres regnes són tots dos, Ferran i Isabel, els que hi participen. Els papers diplomàtics o la correspondència amb els oficials reials semblen indicar el contrari. És un període històric interessant, perquè la unió de les corones sovint es pren com el moment fundacional d'allò que avui es considera la nació espanyola. Però amb aquesta unió es van unir regnes de naturalesa molt diferent. L'anomenada Corona d'Aragó era una confederació de regnes amb les seves pròpies lleis i parlaments, que el rei havia de respectar. La Corona de Castella havia assimilat sota una sola llei tots els territoris que va anar incorporant en l'anomenada reconquesta. Una estructura de poder molt més vertical.

En aquest debat s'inscriu el darrer llibre d'en Pep Mayolas: Erasme i la construcció catalana d'Espanya. Mayolas fa una revisió d'alguns personatges i fets històrics. Són propostes agosarades i, sens dubte, alguna pot resultar controvertida. Però fa un esforç ingent per dotar d'un fil conductor uns fets que la història oficial sembla explicar de manera força esbiaixada. El llibre ens obre multitud d'interrogants. I si Joana la Boja no hagués estat boja? I si, en realitat, el seu comportament suposadament extravagant hagués tingut una explicació? Quan va morir la reina Isabel, tant el marit com el pare de Joana van esforçar-se perquè fos declarada no apta per governar. El seu pare, Ferran el Catòlic, va passar a ser regent de Castella en nom d'ella. No pas amb gaire entusiasme de la noblesa castellana, que l'anomenava amb el motiu d'El Catalanote. Per què, després de morir la reina Isabel, Ferran es torna a casar amb Germana de Foix amb la intenció manifesta d'engendrar un hereu per a la corona catalanoaragonesa? No era una manera d'anar en contra del seu projecte unificador?

Mayolas explica aquests fets mitjançant una lluita de legitimitats. Legitimitats condicionades per una idea diferent de l'Espanya que es volia construir: una de confederal a l'estil dels regnes de l'anomenada Corona d'Aragó i una altra d'uniformadora i més sotmesa al poder absolut del monarca. La introducció de la Santa Inquisició castellana a Catalunya el 1487 sembla anar en aquesta direcció. D'entrada, la Inquisició havia de ser un mecanisme per combatre l'heretgia, però ben aviat esdevingué també un mecanisme de control polític que permetia al rei incomplir els usos i les lleis i així imposar la seva voluntat.

En tot aquest panorama, Mayolas hi fa planar la figura d'Erasme de Rotterdam, pseudònim rere el qual s'amagava aquell que fou considerat el príncep dels humanistes europeus. Erasme va escriure el seu Elogi de la follia mig any després que Joana fos tancada en un castell adduint inestabilitat mental, de tal manera que hi ha moments del text que sembla que Joana parli per boca de la Follia, un personatge de l'obra. Aquesta fou redactada per Erasme durant una visita a Anglaterra, poc després que el seu antic alumne, Enric VIII, hagués pujat al tron anglès i s'hagués casat amb Caterina d'Aragó, la germana de Joana. Erasme no va estar mai a Espanya, malgrat que a les Espanyes l'erasmisme va agafar molta volada al segle XVI. Non placet Hispania, li deia per carta al seu amic Thomas More quan aquest li demanava on pensava instal·lar-se el 1517, un cop mort el Rei Catòlic. Tenia Erasme por de la Inquisició? Quan el jove convers Joan Lluís Vives es va exiliar, Erasme el va acollir. Un cosí del filòsof valencià Daniel Vives havia estat sotmès a un llarg procés inquisitorial el 1478 perquè era sospitós d'haver traduït la Bíblia en pla. Es tracta de la famosa Bíblia valenciana, manada retirar i cremar per la Inquisició el 1498. Avui sabem que va existir perquè en queden uns fulls custodiats a Nova York. Hi va agafar gust, la Inquisició, a cercar i cremar llibres escrits en català?

Tot això pot semblar molt novel·lesc i, realment, el seguit d'informació que proporciona Erasme i la construcció catalana d'Espanya”es llegeix amb un plaer similar al d'una novel·la d'intriga històrica. Però, a banda d'això, en Pep Mayolas ens aporta una detallada reflexió sobre el paper de la corona catalanoaragonesa en la construcció d'Espanya en el llunyà segle XV. I ens fa evident la lluita ferotge que es produí, en la centúria següent, per controlar el relat d'aquesta construcció.

Així, l'eslògan seria: Espanya ens esborra. Una cosa que està passant no des del 1714, sinó des del segle XVI. I, en esborrar-nos, cada nova generació d'Espanya s'ha de redibuixar a si mateixa.

Josep Manel Comajuncosa

Article original aparegut a El Punt - Avui el 8 de desembre del 2014



Autor: Josep Manel Comajuncosa




versió per imprimir

  1. Jordi
    14-12-2014 00:43

    Enhorabona per la decisió d'aturar els peus, en alguna mesura, als qui aprofiten la web per molestar.
    A partir d'ara ens hi trobarem més bé, llegint-hi.
    Gràcies.

  2. Isidre
    12-12-2014 18:56

    Cesc, en David fa el seu paper, no pot canviar, ell és un teledirigit. És dels que necessiten la Inquisició segles enrere per ser alguna cosa, reparteixen carnets de bons i dolents, no entren a valorar ni analitzar res, només pretenen un únic resultat: el que s'imposa per salvaguardar a la crosta del poder, o sigui, del manar i controlar espais de la vida col·lectiva i individual allà on poden. És d'aquesta església que reparteix l'òstia i et perdona amb 3 parenostres, però ells emeten el veredicte i et mantenen sota el domini de la por del seu discurs imponderable. Ara, de vegades, malgrat no tenir sentit del ridícul, són -és- divertits

  3. Cesc
    12-12-2014 12:05

    David, a tot arreu, són els lectors, els aficionats, els usuaris, els espectadors, etc, aquells que posen a ratlla i al seu lloc als professionals. Pretendre que els aficionats a la història com jo no opinin publicament d'allò que han escrit els professionals em sembla feixista.
    Per molta titulació univesitaria que es tingui, sempre hi ha hagut professionals bons, no tant bons i professionals amb ideologia. Imagina't, per un moment, que el professor Niño Becerra, catedràtic d'estructura econòmica de la Ramon Llull aparegués un dia al programa d'en Josep Cuní dient que aquells que acusen de corruptes i lladres a la directiva de Bankia per haver enfonsat el banc no són ningú, que no poden acusar, que no tenen cap legitimitat per que no són economistes. Oi que és impensable?
    Imagina't que un programa de televisió perd l'audiència que tenia i el responsable d'aquest programa acusa els teleespectadors que han deixat de veure'l de no tenir ni idea de periodisme.
    Imagina't que un metge fa una operació quirúrgica errònia i el pacient quan es queixa és acusat de no tenir ni idea de medicina. Imagina't que al Nou Camp els aficionats xiulen a en Piqué i aquest puja a les grades i acusa als seus xiuladors de no ser professionals del futbol. Imagina't que compres un rentadora i no funciona i quan et queixes, algú de la companyia et diu que no ets enginyer de rentadores .......
    Doncs bé, sembla ser que el que volen els historiadors oficials, és que els lectors d'història com jo, no opinem, que els aficionats no opinin, que no es remarqui que el relat històric oficial, en gran part, sembla inventat. A mi em sembla que alguns intel.lectuals encara no han superat el franquisme.
    David, has d'acabar amb aquest mantra que cantes dia si i dia també que diu està prohibit interpretar i investigar la història d'una manera diferent. Has d'acabar amb el discurs que diu que la història no es pot pensar diferent. A mi em sembla bé que tu opinis dels articles que aquí apareixen, però la teva opinió sempre és tendenciosa.

  4. Isidre
    11-12-2014 23:56

    sèrie? això sí que és un serial.... si preteneu que la matèria gris adopti-assumeixi-beneeixi-llepi els serials castellans del govern, doncs pleguem, santes pàsqües i bona nit de nadal

  5. Daniel
    11-12-2014 23:41

    Amb tot el respecte, qui escriu no ha vist la sèrie "ISabel" perquè queda clar que manaven tots dos, es veu clarament com Ferran II decideix multitud de coses sobre Castella i de fet participa directament en la conquista de Granada. No és per res, però el que diu l'autor és una burrada i demostra no haver vist la sèrie, sincerament, de fet a Aragó ella pinta poc, mentre que el seu marit a Castella era gairebé tan improtant com ella i això es veu reflectit en la sèrie. Si alguna cosa´té la sèrie és que bastant bona. Ho sento però el sr. Comajuncosa no ha vist la sèrie i parla del que no sap.

  6. barbaroja
    11-12-2014 21:49

    David/JOJOJO, ESCRIBE: El caso de la BV rebate buena parte de los ridículos argumentos del INH sobre la "censura secreta".
    REPUESTA: ¿En dónde has leído catedrático que la censura era secreta? en que articulo y que autor, para tu información, la censura era descarada más o menos como tu atrevimiento.

  7. Pep
    11-12-2014 16:26

    "Ignorancia, deshonestidad y falta de objetividad". Digue'm de què acuses al sr. Comajuncosa i et diré quines són les teves faltes, David. És d'ignorants i deshonestos desqualificar una persona de qui no en saps pràcticament res, llevat que és un doctor en economia que ha fet un article sobre un llibre que, a grans trets, sembla que li ha agradat. Aquest és el seu pecat. Però segons la teva vara de mesurar, és clar, com que no és "erudit" en la Història de la Bíblia valenciana, no té dret a fer-ne cap comentari. T'has documentat prou sobre l'objectivitat del sr Comajuncosa per poder emetre un dictamen sobre la seva ignorància, deshonestedat i manca d'objectivitat? No és propi d'erudits com tu, això. A no ser que siguis deshonest i mancat d'objectivitat, és clar, i força ignorant sobre la personalitat del sr. Comajuncosa.

    1. "La destrucción de la BV fue documentada en gran detalle. Por eso sabríamos de su existencia de todas formas".

    Cert. La Inquisició no s'amagava de la destrucció de les obres considerades condemnables, perquè així obtenia la publicitat que calia: al qui se l'enxampés en possessió d'una Bíblia o d'un llibre prohibit, se'l condemnaria sense clemència.

    2. Sobrevive UNA hoja, no "uns fulls".

    Possiblement, per fer la seva afirmació, el sr Comajuncosa es va refiar d'un comentari que li vaig fer jo, en plena conversa sobre el meu llibre. Ara fa temps que no toco el tema de la Bíblia, i no sé on vaig llegir que es conservaven unes pàgines: potser hi deien un full i comptaven la pàgina de l'anvers i del revers, o potser no parlaven només de Nova York, però crec recordar que ho expressaven en plural, i potser per això li vaig dir "uns fulls" en lloc d'unes pàgines. En tot cas, assumeixo "l'error" del sr Comajuncosa com a meu, i és a mi que has de tractar d'ignorant, en tot cas.

    3. El caso de la BV rebate buena parte de los ridículos argumentos del INH sobre la "censura secreta".

    Em temo que no. El cas de la BV demostra que es perseguien i es cremaven llibres prohibits, i que per al cas de la Bíblia en pla convenia que se'n fes una publicitat tan àmplia com fos possible. Però no demostra que no es cremessin més obres de les quals, després, se n'esborrés tota traça d'existència. Per tant, la hipòtesi de la "censura secreta" continua del tot vigent. Només no se la creuen els "erudits". Tothom té les seves limitacions.

    "Realmente, Pep, si quieres ser investigador de verdad, tienes que aprender a pesar las pruebas con erudición y objetividad, y no siempre ver exactamente lo que quieres ver".

    A mi no em miris. Ha esta el sr Eze el qui ha dit que Jaume I, rei dels catalans, "prohibe la posesión y lectura de la Biblia "in romancio"" el 1234. En quin idioma romanç estava aquella Bíblia? En danès? En toscà? En ancient français? El problema que tenia la Bíblia en romanç, el 1234 i el 1498, és que els qui no sabien llatí podrien llegir-la. Dic jo, però és clar, no sóc "erudit". Bo i així, m'entreno cada dia per a "aprender a pasar las pruebas con erudición y objetividad" y estar a disposición del Císter, ai, vull dir "del míster".

  8. David
    11-12-2014 15:10

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  9. David
    11-12-2014 15:06

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  10. Pep
    11-12-2014 14:27

    Confirmat, David: segueixes sent el més ràpid en desenfundar i disparar. Com es nota que vens del país del Far West.
    Eze, un notícia excel·lent: si Jaume I ja va prohibir la possessió i lectura de la Bíblia "en romanç", senyal que ja existia "en romanç". I no seria pas romanç indo-germànic, no? La Bíblia en romanç, si podia fer mal, seria en el romanç del poble. Interessant que a Catalunya ja comptéssim, el 1234, amb una traducció de la Bíblia. No en tenia notícia. Moltes gràcies, sincerament.

  11. Eze
    11-12-2014 04:31

    Esto... La Iglesia persiguió cualquier Biblia escrita en lengua vulgar (catalán, castellano, francés...) para reducir el acceso del pueblo al texto sagrado y mantener así el monopolio de la palabra de Dios. Esta idea, de origen medieval, se incrementó tras las tesis de Lutero, que pretendía un contacto directo de los fieles con Dios sin intermediarios (Lutero tradujo la Bilblia al alemán). Por ejemplo, en Sevilla se requisaron más de 400 biblias.
    Un dato: En un sínodo en Tarragona del año 1234, Jaume I prohibe la posesión y lectura de la Biblia "in romancio".

  12. David
    10-12-2014 23:26

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  13. David
    10-12-2014 21:23

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34989
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La pregària hebrea del segle XV Ein K'Eloheinu té grans similituds musicals amb l'himne nacional...[+]
Canal 9 informa dels estudis de Jordi Bilbeny i Francisco...[+]
En un llibretó d’En Ferran Soldevila, editat al 1923 ja hi trobem la presència d'un Colom català, defensat...[+]