Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història s'assembla a un sord que contesta preguntes que ningú fa."
Lleó Tolstoi
ARTICLES » 09-03-2015  |  LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
7823

Jaume I en el futur de Catalunya

Parlament d'En Jordi Bilbeny a l’Aplec del Pi de les Tres Branques. Pla de Campllong, 20 de juliol del 2008.

Se’m fa difícil parlar en un aplec que se celebra i pren forma justament a l’entorn d’un arbre de tres grans branques. No pas per l’arbre ni per les branques, és clar. Se’m fa difícil, perquè precisament hem atorgat a aquest arbre el valor simbòlic de representar els tres antics regnes de la nostra Nació. Una branca per València. Una per Mallorca. Una pel Principat. Però En Jaume I també va ser rei d’Aragó. I els nostres reis van ser coronats com a tals a Saragossa durant centúries. El pare del rei En Jaume, Pere I, va ser rei d’amplis dominis i comtats a la nació occitana; i el seu fill Pere II va ser rei de Sicília, i aquest regne també formarà part essencial de la nostra Nació al llarg d’uns quants segles més.

Amb això no vull dir que En Verdaguer no fes bé la seva feina de glossar i enaltir aquest pi magnífic de les tres branques i projectar-lo en el futur com una llum i una icona d’unitat trinitària del nostre poble. Ni que el culte que immediatament se li va retre fos un culte erroni. Jo mateix li he dedicat un poema i he assistit diverses vegades a l’aplec. Vull dir només que, si prenem En Jaume I com a referència de reflexió, hi ha una cosa que grinyola. Perquè En Jaume I va ser senyor de quatre regnes. I no crec que li hagués fet cap gràcia que hom prescindís d’un reialme tan valuós com Aragó pel sol fet que la llengua dels aragonesos no fos el català. Aragó constituïa una part inextirpable de la Corona. O millor dit, sense Aragó potser mai no hi hagués hagut Corona i potser mai ni En Jaume I hauria estat rei. I el mateix podem dir de Sicília. Sembla que va ser el mateix rei qui va preparar la jugada mestra de casar el seu fill Pere amb Constança de Sicília i així incorporar aquell regne de domini francès a la Monarquia Catalana. Una jugada que a mi em sembla íntimament lligada amb l’aliança que havia establert anys abans amb el rei d’Armènia, l’emperador de Bizanci i el Gran Kha, i que permetrà la gran expansió catalana d’Orient.

M’hauria complagut parlar a bastament d’aquesta aliança, de la Croada a Terra Santa i de com En Jaume d’Alarich, el seu ambaixador davant d’aquells monarques, va viure uns anys a la Cort dels mongols i la seva gesta ha estat tapada per l’Església Catòlica, per la d’un mercader vulgar anomenat Marco Polo. M’hauria complagut parlar del rei En Jaume com a gran estratega internacional i eixamplador de la Nació.

Però he començat parlant del contrasentit de celebrar una festa davant un pi de tres branques, quan la nostra Nació, llavors, en tenia moltes més. I no era comprensible imaginar-la reduïda a una sola llengua, perquè el que li donava i li garantia la força no era una llengua, sinó diverses llengües i diversos regnes. Pensem que en aquells dies, l’hebreu i l’àrab eren llengües d’ús normal a casa nostra. Així mateix passava amb l’aragonès i el sicilià. L’euskera era un relicte encara viu a l’Aragó, tan silenciós com silenciat. L’occità va ser la llengua de la creativitat poètica fins que Ausiàs March, ja al segle XV, va canviar de registre. I encara hauríem de tenir en compte el grec, el sard, el napolità, el toscà (esdevingut italià) i el castellà. El llatí com a llengua de cultura europea va ser impulsada per En Joan Lluís Vives i, sobretot, per Erasme, que, a la llum de noves recerques, ara podem dir que va marxar de Catalunya, en ser perseguit per la Inquisició. I en passar els nostres missioners al Nou Món van emprar les llengües nadiues com a llengües també de cultura, a despit de les repetides ordres de la Corona perquè tot es fes en castellà.

Aquella va ser una Gran Catalunya. Una Catalunya poderosa. Expandint-se arreu del món amb una gran naturalitat i saviesa. La llavor d’aquella expansió la va sembrar En Jaume I. Els Països Catalans actuals en són un mirall evident.

Però els temps han canviat. França i Espanya continuen treballant ferotgement en contra nostra. I penso que hauríem de ser prou intel·ligents i agosarats per saltar per sobre de branques i llengües, sense abdicar a res; saltar per sobre d’Espanya i França –o encara: saltar entre Espanya i França– i cercar nous aliats polítics, com els nostres reis van saber fer –i En Jaume I n’és un exemple irrebatible– i construir una Catalunya del futur amb aquell ideal confederal i políglota que ens va expandir pel món i ens va fer forts i lliures. Aquesta penso jo que és la millor manera d’encarnar el llegat del rei En Jaume en el present i projectar-lo en el futur. Un futur no tan sols bastit sobre la llengua, sinó fonamentalment sobre una gran dosi d’estratègia i d’intel·ligència polítiques.

Jordi Bilbeny



Autor: Jordi Bilbeny




versió per imprimir

  1. Franquinspain
    29-11-2021 13:25

    Queraltó aqui!

    Aqui

    Aqui, amorrat aqui!

    ruc dorm una micona!

  2. Aragonés
    01-05-2015 20:59

    La decadencia de la gran Corona de Aragón empezó con el desastre de la infausta batalla de Muret, y más tarde con el Tratado de Corbeil se perdió para siempre el mediodía francés. Jaime I fue un buen monarca para la pujante nobleza catalana, no así para la altiva nobleza aragonesa con la que tuvo hasta enfrentamientos armados, a partir de este rey el centro de poder ira pasando poco a poco de Zaragoza a Barcelona.

  3. Guerau
    26-03-2015 17:52

    Sincerament, a mi em sembla més adient a l'època de grans canvis que estem vivint ara i que les mentides de la gran màtrix que ha muntat el poder a tot el món des de fa molt de temps. El que s'hauria de reivindicar no és Jaume I que formava part de l'elit de poder i per tant de la gran matrix de corrupció que ens ha governat i continua governant a tot el món. S'hauria de reivindicar precisament la cultura càtara que va desafiar al poder i les seues mentides, amb la reconnexió de l'element femení natural en la societat. Aixó estaria més d'acord amb la "Nova Era" actual de desocultació de les mentides a tots els nivells.

  4. Jordi
    25-03-2015 17:41

    Per a Arnau Mir de Tost.
    És millor que hi apareguin, certament, però tapats. Per tal que qui vulgui els pugui destapar i llegir (i de passada quedi clar a tothom que certs nivells de discussió, a la web, no hi són considerats admissibles. I, sobretot, per tal que qui només vulgui llegir el text i els comentaris normals s'estalviï de llegir-los i de rebre l'impacte del mal exemple que donen (que només serveix per a distreure de pensar amb serenor).

  5. Arnau Mir de Tost
    25-03-2015 09:59

    Alguns comentaris d'aquest tal Alex mereixerien ser titllats d'inapropiats doncs palesa una manca de respecte total a les normes definides AL CODI DE CONDUCTA (segons les normes: "Mostrar respecte per totes les opinions expressades tant a l'article com als comentaris.
    Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, burlesc, violent o xenòfob contra cap persona o la seva feina. Limitar-se a realitzar exclusivament comentaris relacionats amb el contingut de l'article citat." Per exemple. Però potser és millor que apareguin; d'aquesta manera tots podem veure el nivell de cultura, informació i educació que mostren alguns dels comentaristes.

  6. Jordi
    23-03-2015 20:53

    Jo, gràcies per l'atenció.
    Estic d'acord en tot el que dius que solen fer els estats. Els estats-nació. Però és que la confederació catalana medieval, pel que em sembla que en sé, no ho era pas, un estat-nació.
    Pel que fa a això de nació/Nació, no ho dic pas jo, ho diu en Jordi Bilbeny.
    A mi em sembla que el que diu en Jordi Bilbeny té sentit. Però té un defecte de conseqüències greus. Que del fet humà de sentir-se part, la gent de la unió de pobles lliurement acordada amb totes les llibertats, d'una comuna manera de fer i d'un cert compromís d'ajut mutu, d'això en diu Nació, que es pot confondre fàcilment amb nació i embullar-ho tot.
    Potser el que cal és trobar, per a aquesta realitat humana, un nom nou que la defineixi i l'expliciti, i la distingeixi clarament de la de la nació.

  7. Jordi
    22-03-2015 22:14

    He tornat a llegir l'escrit d'en Jordi Bilbeny, i m'adono que parla de nació occitana i de Nació catalana. Hi distingeix per mitjà de minúscula/majúscula.

    Podríem pensar potser que el que s'hi sobreentén, o jo hi sobreentenc, és que nació és igual a llengua, amb territori. I que Nació és una unió lliurement acordada de diferents nacions. No pas l'estructura política d'aquesta unió, sinó el fet humà de sentir-se part lliurement, la gent d'aquestes nacions, d'una comuna manera de fer i d'un cert compromís d'ajut mutu.

    Crec que l'escrit d'en Jordi Bilbeny es pot llegir perfectament així.

  8. Jo, nmés jo i smpre JO
    22-03-2015 01:55

    1r. Ets un castellà. No t'amaguis més. Et fa vergonya. Ho entenc, però la realitat s'ha d'afrontar

    2n. No sé quin garbuix mental et fas. Ja pots anar repetint tante vegades com vulguis que l'Índia és UNA nació, dient que Suïssa ésbuna nació, que la Xina, etc., o citant qui vulguis, que per més vegades que ho diguis no serà així. No t'adones que ets tan absorvit que et fa l'efecte que no has ni d'argumentar res? Per tu és tan evident que l'Índia és UNA nació, que et penses que per anar repetint que conté moltes llengües, per tu ja és una desqualificació. Quin problema tens a assumir que hi ha altres nacions (visquin o no en províncies; tu tb dius que Cat. és una nació i tb són unes províncies) a l'Índia?

    3r. Respon la qüestió de la terra plana/esfèrica? Depèn del que cregui la gent, que sigui d'una manera o una altra?

    4t. Resol-nos, si us plau, el problema que he formulat a sota sobre que Catalunya és quatre nacions a la vegada (com a mínim) i no n'és cap.

    5è. Pel teu gaudi personal et diré que els EUA són un estat (o una federació d'estaaaaaaats) colonial, que pertany a la nació anglesa.

    6è. Com que et demano que em responguis, si n'ets capaç, i jo no t'havia respòs alguna qüestió, ara ho faig (si me'n deixo cap ja m'ho diràs, si vols).

    Els gitanos són una nació que pel que sé no tenen una economia feudal ni capitalista (no sé si te n'havies adonat mai). Tenen una organització (organització econòmica) diferent. Digues-li tribal, clànica, de parentiu... Bé. No conec prou bé el cas, però no hi ha cap problema per aplicar la teoria al 100%.

    Els exemples desesperats ja els he resolt fa estona. Només subratllaria més que si un fill d'uns alemanys parlen català al seu fill, criat a la Xina, posem per cas, aquest nen pot ser considerat o una mena d'híbrid (ja ho vaig dir) o sigui no representant de cap fenomen social reproduïble, etc., o bé simplelent es podria considerar català. Si els seus pares li parlen aquesta llengua, bé la devien aprendre d'alguna manera ells, oi? Amb llibres de gramàtica tot sols a casa? Bé, aleshores serà un català artificiós. Vaja, una persona artificiosa. Perquè de fet la llengua és = a la nació, perquè a la vegada llengua = persona. Ja saps que no tots els catalans són iguals. Ni els castellans. N'hi ha d'artificiosos, n'hi pot haver de llestos, de grassos, de cultes o com tu, una mica aturats i farsants que es fan passar per catalans (ei, s'agreix l'esforç... Que no deu ser gaire,.escrivint així). Doncs aquest seria artificiós. Però seria català pq el seu cervell conservaria unes associacions fonamentals, que per ell sempre més i d'una manera irremeïable (tant com remei tens tu) serien la.seva base de pensament, per poc elevat que, pobret, fos. Ell podria opinar que és xinès (podria potser tenir-ne la ciutadania, que és una expedició oficial de l'estat), podria oponar que és rus, alemany, o namekià, però aquestes estructures al seu cervellet i la realitat que el condemnaria a poder entendre sempre més espontàniament més bé Vilaweb o Cronica global en versió catalanoïde, que no cap altre camp comunicatiu. Comunicatiu. De comú. D'un "espai" comú.

    Conclusió final: noi,si no ho entens ara, ets curt.

  9. Alex
    20-03-2015 22:08

    Como te he dicho, JO, tu definición es ridícula, pero no es rebatible. "Nación" es un término abstracto y no tiene definición fija. El hecho que no has podido rebatir los tres casos que he propuesto ya lo dice todo.

    Es más: según tu definición, un niño nacido en Cataluña con padres castellanohablantes NUNCA puede ser de la Nación Catalana, mientras un niño nacido en Australia con padres alemanes que le hablan en catalán sí. Vaya definición "infalible".

    Es gracioso que te consideres sociólogo. Tienes estudios? De qué?

    PD: Cataluña también es una colonia. El catalán es una lengua románica, con sus orígenes en la Península Italiana. Es una colonia como Chile. La diferencia es que los colonos llegaron muchos siglos antes.

    Perdóname por no enfocarme mucho en este debate, pero es ridículo. Es como si dijeras, "Las chicas más altas son las más guapas. Es una definición infalible!"

  10. Francesc
    20-03-2015 18:18

    Les glosas emilianenses estan escrites en aragonès.

  11. Xavier
    17-03-2015 21:45

    Suposo que ho sabreu però per si de cas: sortiu a Diario Publico.

    https://www.facebook.com/diario.publico?fref=photo

  12. Alex
    17-03-2015 19:35

    No veo ningún argumento en todo lo que dices. Si eres capaz de decir algo inteligente, hazlo por favor. Si no, no voy a perder mi tiempo con tus tonterías. Por qué no has rebatido mis tres ejemplos que demuestran la ridiculez de tus afirmaciones?

  13. Alex
    17-03-2015 15:26

    Adoptar un discurso (pseudo-)intelectual no fortalece tu argumento. Para ti, no son naciones ni los judíos ni los puertorriqueños ni los escoceses. Si ellos se identifican como una nación, te da igual: tú sabes más que ellos, eres el gran JO. Eso se llama arrogancia. Te gusta autofelicitarte por tu brillante defnición ("infalible"..."bueno"..."acurado"...) Bien hecho, porque ningún sociólogo comparte tu opinión. Son parte de una conspiración, oi?

    Sí, el castellano en Cataluña es el resultado de una colonización, como casi todas las lenguas en todo el mundo. Incluso el catalán lo es. Hace tres mil años vivía gente aquí. No hablaban catalán. Dónde están?

  14. Xavier
    17-03-2015 12:29

    Hahaahaaha, gràcies JO, no recordava gens ni mica d'això que expliques.

    No queda altra que continuar amb la recerca de gats, guepards, lleons i tigres.

    Hauria de fer-me alguna mena d'esquema, aaaai, mira que soc soca! :-)))

    Sobre la definició de nació, jo de moment no puc aportar res decent que la faci trontollar o apuntalar.

    Salutacions.

  15. Alex
    17-03-2015 12:20

    La idea de "nación" es una construcción abstracta de la mente humana, sin otra existencia, y por lo tanto no tiene una definición objetiva. En este sentido es como "belleza" o "amor". Si me dices que "en cuanto a las mujeres, cuanto más alta, más bella" no lo puedo rebatir. Lo mismo pasa con cualquier definición de nación.

    Dicho eso, tu definición es inútil. Si "grupo lingüinstico" equivale a "nación", el término "nación" no es necesario.

    No admites "matices" pero cargas contra los "dogmáticos". Vaya vaya.

    Bien.

    Una francés conoce a una alemana mientras viven en Japón. Se hablan en japonés, y se casan y deciden vivir en París. Envían el niño a un cole alemán. Y para que el niño hable japonés (y para no perderlo), hablan entre ellos en japonés. El niño habla japonés con sus padres y por lo tanto, para ti, pertenece a la "nación japonesa".

    Un italiano se casa con una coreana. Viven en Italia. El niño habla coreano con su madre, pero italiano con todos los demás. Nunca va a Corea y no le interesa Corea. Para ti, pertenece a la "nación coreana".

    Todos los catalanes con padre castellanohablante y madre catalanoparlant (o viceversa) pertenecen, para ti, a la "nación castellana" y a la "nación catalana", independientemente de lo que sienten.

    Como he dicho, no puede rebatir tu definición, porque "nación" carece de una definición objetiva. Pero la identidad humana es algo muy complejo. Lo único bueno de tu definición es la absoluta sencillez. Pero utilizar una definición sencilla para describir un fenómeno complejo es sencillamente ridículo.

  16. Xavier
    16-03-2015 22:25

    A val, pensava que era cosa teva. Ja et vaig dir un dia que em semblava molt acurada, jajajajaaaaa.

    Home això de "soc Jo i prou" queda massa sec. Jo i les meves circumstàncies sempre queda més creïble, més real. Perquè ja saps que tothom està influenciat per molts aspectes de la vida diària que ens va conformant, influenciant i això de "prou" queda massa dràstic, encara que visquessis a La Lluna. Inclús vivint a La Lluna o a Plutó, sempre tindries influencies inherents a la seva peculiar i singular atmosfera. I això si dugueres ben posada l'escafandre, si te la llevares no et vull ni contar el grau d'afectació d'aquestes circumstàncies...;-)

    Per cert, aquí sempre pronunciem la segona essa de Suïssa com Lluïsa, es alguna cosa greu i exclusiva o es cosa habitual en més zones dialectals?

  17. Xavier
    16-03-2015 19:49

    Bé, JO. Penso que segons la teva noció, o la Noció, de nació sí que n'hi hauria que rectificar alguna cosa en el parlament del Bilbeny, però així mateix, ja deixa en les reflexions, marques per on poder-ho lligar i redreçar-ho tot amb la teva teoria. Quan diu que Jaume I era senyor d'amplis territoris de la nació occitana, es reconeix que no es la mateixa nació que la catalana. Quan diu allò de construir una Catalunya del futur amb el ideal confederal i poliglota ja queda bastant clar quina es la forma de lligar ambdós conceptes.

    La nació serien les 3 branques. Aquestes tres branques junt a les restants seria la confederació catalana: conjunt de varies nacions, algunes d'elles englobades en la seva totalitat i d'altres de forma parcial i que formarien un estat polític. Com ho veus?

    Nota: Ets el Jordi? hahaahaaaa!

  18. Xavier
    16-03-2015 19:10

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  19. jordi
    15-03-2015 19:43

    Si no em demostren que vaig errat, sóc del parer que el qui té raó és en Jo. La seva proposta és clara i les altres, de moment, ben confuses. Encara que, com en tot, s'hi poden considerar molts matisos.

  20. Guerau
    14-03-2015 13:01

    Només hi ha dues cultures a Europa que pensen que la seua llengua i la seua cultura s'ha d'imposar per la força als altres, i que s'ha d'esborrar per complet la cultura del poble que s'ha conquerit: una és la castellana i l'altra la francesa. Casualitats? Amdues parteixen d'una idea totalitària del poder i l'estat com a màxim executor de la violència i el poder.

  21. Jordi
    14-03-2015 00:17

    La ventaja de la definición de JO es que es muy sencilla, y que por lo tanto se puede entender incluso si no sabes nada de la complejidad del mundo. Y claro: todos los catalanes hablan castellano, y por lo tanto son de la Nación Castellana. Como los chilenos y los guatemaltecos.

  22. Xavier
    12-03-2015 22:49

    Qué és Suïsa?

  23. Xavier
    12-03-2015 13:51

    JO, nació pot ser el que tu apuntes i federació, confederació o com vulguis anomenar-ho potser tot lo altre, tot el conjunt.

  24. El curador del web
    12-03-2015 09:21

    Jordi: Teniu raó i ja s'ha fet.

  25. Guerau
    11-03-2015 12:32

    No, Jaume I va ser un fracàs... els Reis Europeus de l'època no entenien perquè Jaume I no va continuar reivindicant el que li pertanyia contra el rei impostor de França i la inquisició: Occitània: bressol de la nació catalana, va condemnar als milions d'occitans a viure sota el jou dels francesos ocupants. Va ser un fracàs perquè va cedir el regne de Múrcia, i va dividir lp'estat amb la separació del regne de Mallorca. i va ser condescendent amb Castella.

  26. BCN
    11-03-2015 11:13

    S. Millán de la Cogolla. Ansar ha entrat a la nostra pàgina

  27. BCN
    10-03-2015 08:53

    ck. No li facis cas, no és basc

  28. ck
    10-03-2015 08:45

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34993
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Un fet poc conegut de la vida del genial arquitecte modernista és la seva detenció un Onze de Setembre, durant...[+]
Leandre Martí descobreix un missatge en clau enviat des de la Barcelona del 1910 i a l'INH ens hem quedat amb la...[+]
En Cesc Garrido, conscient que En Lleonard estaria vinculat a la casa reial catalana de Nàpols, identifica "La...[+]