Joana la Boja és anomenada «Joana d'Aragó» en una pintura anònima antiga

Bé, però va ser una intitulació, la d'emperador d'Austria, com a reacció a la proclamació de Napoleó I com emperador de França, i ja des de molt abans d'aquesta titulació feia unió l'arxiducat amb, per exemple, el regne de Bohemia, sense estar subordinat a aquest. Sí que ho estava respecte a l'imperi romano-germànic, però és que jo no pose en dubte que els comtats catalans també ho estiguessin sota l'imperi Carolingi, però mentre aquest va existir.

Però és que resulta que el comte de Barcelona també es va intitular i elevar a emperador de Barcelona. O va ver Jaume I en conquerir més estats. I no es va anomenar ni emperador de Saragossa ni emperador d'Aragó, sinó emperador de Barcelona. Per tant el que elevava era el títol de comte al d'emperador i ens mostra el que significava cada estat en les primeries de l'imperi catalanoaragonès (no ja en Pere el Cerimoniós -que a mi ja em valdria). Que aquesta titulació fos reconeguda a l'exterior és irrellevant pel que fa a casa nostra, el que importa es que fou reconeguda pel rei d'Aragó. I per la resta de comtats catalans, si es que en quedava algun fora de la corona imperial en aquell moment, que no ho recordo ara mateix.

El archiducado de Austria estuvo primero subordinado al Sacro Imperio y después fue elevado a Impero Austríaco, entonces fueron unidos el Reino de Hungría con el Imperio Austríaco para formar el Imperio Austrohúngaro. Cataluña ha sido primero un concepto abstracto compuestos por varios condados dependientes de Aragón, luego en el siglo XIV se convertiría en principado simbólico como el de Asturias y ya.

No pots acusar-me de xovinisme mentre no responguis a si l'arxiducat d'Austria estava subordinat al regne d'Hongria.

¡Sobredósis de chovinismo, viva! Pues si no entiendes como un conde está subordinado a un rey vamos apañados.

Jo reivindico el terme catalanoaragonès perquè pense que s'ajusta més a la realitat que només corona d'Aragó. I reivindico el terme "Imperi catalanoaragonès", encara que m'agrada més la "confederació" per la modernitat i lliberalitat que desprén, però crec que ja ha arribat l'hora de posar-nos forts i FER POR. I per fer por millor anar sense embuts ni floretes i emprar el terme IMPERI CATALONARAGONES.

Reivindico el terme Imperi Catalanoaragonès igual que reivindico o enyoro a l'Imperi Austrohongarès i. sobre tot, a Sisi Emperatriu, però que açò últim no surti d'aquí. A partir d'ara només s'han de sentir termes com Imperi Catalanoaragonès, Desperta Ferro, me cague'n l'hòstia puta i coses així.

Hahahaa, el món a l'inrevés.

Si donem per bona tota la tradició historiogràfica i documental, que fa de les barres catalanes l'emblema del rei d'Aragó fins fa dos dies, en que un o un parell d'historiadors es decanten per l'origen purament aragonès, aleshores es que és el comte de Barcelona qui es fa amb l'Aragó, el seu regne i la seva dignitat reial, que incorpora als seus títols.

Potser interessava a la monarquia recalcar el títol de Rei d'Aragó per desprendre's dels atacs i pretensions constants del rei de França respecta als comtats catalans, però res més. No acabo d'entendre que un comtat carolingi després sobirà i el seu comte fos menys que un regne molt posterior i el seu rei.

Per a mi tenim el millor exemple en el cas del ducat o arxiducat d'Austria, que formà amb el regne d'Hongria l'imperi Austrohongarès, i ningú es tirà la mà al cap perquè aparegui un ducat per davant del regne, ni he sentit mai que era el rei d'Hongria o el regne d'Hongria qui manava del arxiducat d'Austria, o que estava per damunt la dignitat de Rei d'Hongria que la d'Arxiduc d'Austria.

Un motivo claro por lo que Cataluña está integrada en el Reino de Aragón.

https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_Ponce_de_Le%C3%B3n_el_Viejo

Aquest cronista castellà del s. XVI tenia ben clar d'on provenien les barres dels reis d'Aragó (veure l'apartat SEPULTURA), encara que fos un dels cronistes falsificadors que denunciem aquí, en aquest cas fabricant nissagues.

https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_Ponce_de_Le%C3%B3n_el_Viejo

És el rei d'Aragó el que és comte de Barcelona, i no a l'inrevés. La jerarquia de la noblesa és implacable.

Cap rei d'Aragó ha sigut mai rei de Catalunya, el comte de Barcelona és rei d'Aragó.

Por supuesto que Cataluña o Valencia estaban supeditadas al rey de Aragón, por ende supeditadas al reino de Aragón. Tanto Cataluña como Valencia son territorios formados bajo el seno de Aragón.

Clar que hi havia relació. Tots pertanyien al mateix rei. I no, francament no. No estava supeditat el Principat de Catalunya a l'Aragó, ni el Regne de València, no el de Sardenya ni el de Mallorca ni el de Nàpols. Tots depenien en igualtat de condicions del rei. Ara, qui tenia més força fins al segle XV va ser el Principat i després el ´Regne de València.

Bernal, hi ha un línia d'investigació que segueix aquest pressupòsit. I l'està resseguint un dels nostres col·laboradors. I es fonamenta en molts textos. Els comtes de Barcelona eren anomenats "Rex Tarraconensis". Només cal que els cerquis i et mantinguis en l'"epoxé" dels grecs, és a dir en l'absència de judici fins a veure si la investigació té fonament o no.

"Estaban verdes", dijo la raposa.

Sr. Puig, el de Tarragona> Tarragó> D'aragó és una hipòtesi que no se sosté ni lingüística ni històricament, apta només per a ser acceptada per persones que no tenen completament de coneixements en la matèria. Pot seguir somiant si ho desitja, però això no farà que es converteixi en realitat el que no és més que una broma.

@LluísLluís ¿A no? ¿Y en qué reino estaba entonces Cataluña? En el de Aragón, pues eso.

Això és reduccionista i historiogràficament fals.

No es del meu interès debatre en aquests termes.

Adeu siau

Els almogàvers quan cridaven Aragó, Aragó, es referien als reis de Tarragona> Tarragó> D'Aragó. Ahir al vespre no cridava Barcelona, Barcelona, sinó, Barça, Barça. Amb la similitud dels noms Tarragona i Aragó, ho van tenir fàcil per fer la gran manipulació. L'Ivan Giménez i en Lluís Maria Mandado ho han deixat prou clar.

El lleó de l'escut d'Espanya representa Galícia, Astúries, Lleó pròpiament dit i gairebé tota l'alta Extremadura, territoris tots que constituïen el Regne de Lleó i en els quals es parlaven i parlen tres llengües diferents, així que fixa't si té "dret" a figurar en aquest emblema. D'altra banda, estem confonent Regne d'Aragó, que és estrictament el territori que comprenen avui les tres províncies (més o menys) amb el que s'ha vingut a anomenar Corona d'Aragó, és a dir, els territoris sota el domini dels reis de Aragó, que així es van cridar sempre. Els almogàvers no cridaven "Catalunya! Catalunya!", Sinó "Aragó! Aragó!", I això és indiscutible. Però vaja, tornant a del principi, Llusi Puig, mira un mapa i comprova com el lleó de l'escut representa una porció de territori més o menys de la mateixa extensió que la englobada en les quatre barres. Posats a ser equànimes, les cadenes navarreses sí que estarien sobredimensionades, i Castella decididament infrarepresentada, ja que el regne comprenia la Castella vella (amb les actuals Cantàbria i la Rioja), dos terços al País Basc, la Castella nova, tota la baixa Extremadura , Andalusia, Múrcia i les Canàries.

@Lluis Puig ¿En qué mapa no sale representado el Reino de Aragón? El "Principado de Asturias" no es orígen de nada, se creó en el año 1388 como título nobiliaro, con lo cual es imposible que originase nada. El original reino de Asturias, que no principado, cambió de nombre a León por decisión personal del monarca ASTURIANO cuando se trasladó la capital, por ende Reino de León es lo mismo que Reino de Asturias. No se oculta nada, puesto que la identidad étnica que otorga el nombre de Asturias corresponde tanto con las tierras al norte como al sur de la Cordillera Cantábrica, siendo el río que nombra a este territorio el río Esla, afluente del Duero, conocido en tiempos de la conquista romana como Astura, siendo los astures aquellos que vivían al oeste del río Astura, y la capital de los astures Asturica Augusta, actual Astorga, también situada en la cuenca del Duero fuera del "Principado de Asturias".

El regne d'Aragó fins que no manipulen la història de Catalunya, als mapes no hi surt mai representat, igual que el regne de Lleó i el principat d'Astúries. I resulta que Catalunya formava part d'un regne inexistent. El regne de Lleó des del segle XIII no té corts pròpies, i és el bressol del parlamentarisme, i el tenim al segon quarter de l'escut d'Espanya actual, no hi té cap dret. El principat d'Astúries, l'origen de la reconquesta cristiana tampoc s'hi troba representat en cap mapa. Per la historiografia espanyola aquests que no surten als mapes, són els que han creat l'estat espanyol.

El regne d'Aragó fins que no manipulen la història de Catalunya, als mapes no hi surt mai representat, igual que el regne de Lleó i el principat d'Astúries. I resulta que Catalunya formava part d'un regne inexistent. El regne de Lleó des del segle XIII no té corts pròpies, i és el bressol del parlamentarisme, i el tenim al segon quarter de l'escut d'Espanya actual, no hi té cap dret. El principat d'Astúries, l'origen de la reconquesta cristiana tampoc s'hi troba representat en cap mapa. Per la historiografia espanyola aquests que no surten als mapes, són els que han creat l'estat espanyol.

Pues Francesc me estás dando la razón mostrando las estrechas relaciones de los reyes de Aragón con Cataluña. Una confederación como tú la entiendes no era, al menos hasta el siglo XIV cuando se creó el "Principado de Cataluña", antes eran varios condados, entre ellos el de Barcelona, supeditados al reino de Aragón. Que tuviesen lengua y administraciones propias no significa nada, porque también había territorios en esa situación en Castilla, en León o en otros muchos territorios de Europa en la época. Esque intentar romper vínculos de esta manera con Aragón es negar vuestra propia historia, no os hace más catalanes.

No, Pepsi. L'estat de la qüestió fins ara és el següent. I això és història oficial. El Principat de Catalunya no estava supeditat al Regne d'Aragó. Eren dos confederats. Cadascú es regia pels seus costums i lleis. Ni l'un estava supeditat a l'altre ni l'altre al primer. Amb tot, cal dir que Ramir el Monjo va fer donació del seu regne a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i va concertar matrimoni de la seva filla Peronella amb aquest comte, que va passar a governar l'Aragó. A més cal dir que els reis que es van succeir se sentien membrfes del casal de Barcelona, tal com ho demostra la manera d'autoanomenar-se dels comtes/reis que es deien Pere i Alfons. Seguien la numerologia catalana. A més, la capital era Barcelona, l'arxiu principal de la monarquia era a Barcelona, la llengua oficial era per a Catalunya València i Mallorca el català. L'aragonès per a l'Aragó. D'altra banda, es feien enterrar en territoris catalans (Poblet i Santes Creus). I, per ultim, l'ensenya que simbloitzava tota la confederació eren els quatre pals dels comtes de Barcelona.

@LluísLluís ¿A no? ¿Y en qué reino estaba entonces Cataluña? En el de Aragón, pues eso.

Franquispain, moderi's si us plau, resulta molt desagradable llegir-lo

El regne d'Aragó, no ha tinguta MAI ni un centímetre de costa. Si us plau !!

Pepsicola reafirmar-te en la falsedat que el regne d'Aragó disposa de costa marítima suposa acabar la conversa per a mi.

@Franquinspain Jo no sóc Bernal Francès si això és el que insinues. Novament t'animo a rebatre els meus arguments, perquè de moment t'has dedicat a picar de peus.

@Gil de Vas Tens raó, en la història i en l'arquitectura les dates no tenen cap importància.

Di x dir, jo diria que les de Sevilla són d'abans de Jesucrist. Com si aixó importara, i plego veles

LluísLluís en temps de la conquesta de Sevilla si, mesurat a grans trets com ja he dit, que les mesures exactes són molt més grans.

Pepsicola, ha dit que el regne d'Aragó disposa de 690 km de costa, ho he entès bé?

Seño, Franquispain me está insultando sin ser yo nada de eso.

@Jerònima comptant a molt grans trets amb la regla de Google Earth, al temps de la conquesta de Sevilla, la costa de la corona de Castella té 960 km, la de el regne d'Aragó 690 km peninsulars + 333 de Mallorca. Cal dir que totes les mesures reals són molt superiors ja que les he fet unint punts seguint la línia de costa, i que la mesura més perjudicada és la castellana ja que la costa és molt més tortuosa i per tant la seva mesura ha estat la més imprecisa pel baix.

@Gil de Vas home, si tenim en compte que les de Sevilla es van construir en 1252-1254 i les de Barcelona a 1381 ... Així i per superfície segueixen guanyant les de Sevilla penso. I a més crec saber d'on has tret aquesta comparació errada, en un vídeo de Curcurull on en un moment va tractar aquesta comparació donant a entendre que aquelles drassanes que haurien de ser de les més grans d'Europa serien en aquest cas les de Barcelona mostrant com dius unas imatges, obviant que són més de 100 anys els que separen l'erecció d'ambdues obres un cop més posant de manifest el rigor rigorós de rigorositat que manegeu per aquestes contrades.

@Jerònima Que la catalana segur, sumant les costes de el regne de València i del de Mallorca per aquí caminarien.

I la perla que ho explica tot. Atles català, mapamundi català Segle XIV

I el més important: Escoles nàutiques de portolans. L'escola mallorquina de portolans. Disseny de mapes portolans catalans a Mallorca, Barcelona, València, Sicília, Sardenya i Nàpols.

Corona de Catalunya i Aragó: Catalunya, Aragó, València, Illes Balears, Sardenya, Sicília, Nàpols (intermitent: Còrsega, Malta, Illes Quèrquens i possessions nord d'Àfrica, Tlemecen, Bugia, Trípols, Alger) i Històric: Atenes i Neopàtria. Les illes canàries al segle XIV amb possessió i assentaments de mallorquins. Més de 150 consolats de mar segles XIII-XVI, a tot el mediterrani i a l'atlàntic. Comenceu a comptar els ports i els quilòmetres de costes. Llibres de Consolat de mar catalans (regulació marítima internacional fins al segle XIX), Drassanes, Duanes, Botigues de mar, ports, rutes comercials, burgesos, artesans i regulació de comerç i fabricació amb estructura de Gremis.

Fent comptes ràpids. No sé si són 3.000 o 2.500. Més o menys.

Vejam. Compto... 2.800 km a Catalunya.

I Catsella? Quants?

Hi ha qui es passa tot el dia per aquests espais, insultant a tort i a dret, (a torcido i derecho) a tothom. És la reacció normal d'un Ñort, quan després de contraposar-li un argument, es posa tant nerviós, que la seva ignorància sense saber-ho el despulla com a ignorant, covard i Pocavergonyes! Típic i tòpic txavacà, amb infules d'entès. No et mereixes el sou que et paguem entre tots, per estar amorrat a aquest espai intentant-lo reventar, i sempre quedés ben retratat! Quixot i Panxó, tot alhora! Ja us va ben retratar ja a través del Quixot de la Manxa!

Ei, Franquispain, potser hauries de pujar la dosi de ansiolític.

És clar que sí, les costes de la Corona de Castella abasten des Hondarribia fins a La Guàrdia i des d'Ayamonte a Sant Pere de l'Pinatar, això sense comptar les Canàries, mentre que les de la Corona d'Aragó, comptant el Rosselló, abasten des de Port Barcarès fins el Pilar de la Horadada, més les illes. Fes el compte.

Pobret l'esbrebat! ja torneu tots a torejar-lo! i ell que no sap ni com raonar, torna a l'insult. No ploris nano, i si no pots raonar ni argumentar el que es planteja, no et queixis. Mirate'l ell que valent! Com insulta amagat rere la mama!. Si no tinguessiu un estat i un exercit al darrera, estaries amagat sota el llit, pepsicola. Has d'entendre que negar que la censura, la inquisició i el poder reial, durant segles ha potinejat tota la documentació, és molt més que ser infantil, és ser un negat. Un faltat. Un quixot? O més aviat un Sanxó Panxó? Si fins i tot el poder fa anar, amb viatge transoceànic inclòs, a l'altre punta del món, a funcionaris, per requisar un llibre!!! Però en canvi el colat, creu que cal empassar-se amb la boca ben oberta, tota la documentació falsificada, com a bona. Mira pessigcolla, si vols mejar amb la boca oberta, menja. Tanmateix mira de raonar i no insultar, i descansa que et veig en baixa forma. Ben marejat et veig noi! I a més, no t'estàs guanyant les garrofes, amb aquestes intervencions tant penoses. On són els teus companys, que raonaven amb base sempre a alguna cosa, més solida que tu. Canviat el nom i torna a començar. No? Hahaahaha. No t'amoinis, tornaràs a participar, creient que vas a pescar, i et tornarem a torejar, que no saps raonar, ni argumentar. Ruc!

Diuen per aquí: Reials Drassanes de Sevilla a mitjan segle XIII, que en el seu moment va constituir el major complex industrial d'Europa, i un dels més grans drassanes només comparable amb el arsenal de Venècia.

Home, si comparem fotos de les de Barcelona i les de Sevilla, a les andaluses sembla que hi feien barquetes de riu, de tan baixes i matusseres que són.

Què diu en Pepsicola? Castella tenia més costa que Catalunya? Ah sí? Tenia més de 2.800 km?

Sí, sí, està clar, tot el referent a Castella, inclòs el territori i la població, és una falsificació, un robatori als catalans, aquests éssers de llum sobrehumans. (Es mejor seguirles la corriente. Nunca se está seguro de cómo reaccionarán estos perturbados)

@ Lluís Lluís no es que Castella tingui un paper preponderant enfront de Catalunya, senzillament una és una potència mediterrània i una altra atlàntica, mentre que Catalunya es dedica a el comerç a la mediterrània Castella es dedica a el comerç a l'Atlàntic.

El fet que Castella era una potència naval europea es veu reforçat amb la construcció de les Reials Drassanes de Sevilla a mitjan segle XIII, que en el seu moment va constituir el major complex industrial d'Europa, i un dels més grans drassanes només comparable amb el arsenal de Venècia.

Per descomptat que Colón va realitzar parades, és obvi.

@Lluís Puig en les cròniques contemporànies a Bonifaz s'afirma que era natural de Burgos, encara que no és segur el seu lloc de naixement es creu que va poder haver estat en realitat de Camargo, com dicta el seu cognom, o de Laredo, fins i tot francès. El que sabem amb certesa es que va morir a Burgos.

Els aragonesos van participar en la conquesta de Sevilla, però no van ser els qui van portar la iniciativa ni hi ha documents contemporanis que així ho indiquin.

El que és segur és que Joana la boja mai va ser Trastàmara, en cas contrari existirien múltiples referències d'aquell temps i no en tenim cap referència. M'agradaria recordar que l'anomenada Joana la boja era Comtessa de Barcelona.

Tota aquesta extensa família utilitzava el nom d' Aragó. Si aquesta família aixequés el cap i s'adonessin que els identifiquen com a Trastàmara potser tallarien el cap d'algú.

Sr. Lluis Puig, la seva aportació la trobo molt interessant, la revisaré amb atenció quan tingui una mica de temps, gràcies.

Sr. Bernal Francès, el primer esment de Castella a la història sembla un document preparat, justament per això, per que quedi constància que Castella apareix a la història. A l'any 800 un abat escriu "Bardulia a la que ahora llamamos Castilla” i a partir d'aquí "pam”, Castella ja queda inscrita a la història. Se'm fa estrany aquest acte identitari sense una fase de conscienciació prèvia de la població. Molt estrany

Pepsicola, celebro el to de la seva intervenció, a diferència de les anteriors. Ara podrem debatre i discutir llargament.
En referència a l' Almirantazgo de Castella observo que es va crear en anys similars al Consolat de Mar català a Sevilla. Els primers proto-consolats catalans van ser creats a Itàlia al segle XI, amb anterioritat a la unió amb Aragó. Inclús a la conquesta de Granada, la marina de la Corona catalana-aragonesa, va tenir un paper cabdal. No crec que Castella es pugui atribuir un paper preponderant a Catalunya en la història marítima. Francament, crec que és un relat inversemblant.
En referència al trajecte Sevilla- Barcelona a peu de Colom, no tinc cap dubte sobre l'esperit mercantilista de Colom, però el que ens explica la història oficial és bàsicament impossible. Els mil kilòmetres de distància, Colom i la seva caravana els haurien d'haver fet a una velocitat de més de 60 km cada dia, sense parades.
Salutacions

https://www.visitarsevilla.com/que-ver/rutas-tematicas/sevilla-para-catalanes/

La conquesta de Sevilla fou una empresa dels TARRAGÓ, i en Ramon Bonifaz formaria part d'aquesta empresa. Segons la història oficial, la conquesta de Sevilla fou feta pel regne de Castella i les seves ordes militars. Aquest article sobre els rastres catalans a Sevilla, ens diu, que a la conquesta de Sevilla hi van intervenir els ordes militars catalanes de Sant Jordi d'Alfama i de La Mercè, i van fundar un hospital on es venerava una verge de Montserrat. Aquesta verge de Montserrat podria ben ser l'anterior Macarena. Ens diuen que la Macarena actual és del segle XVII, abans n'hi havia un altre i no saben el perquè van canviar la talla. Tampoc tenen clar l'etimologia-significat de Macarena, hi ha un munt de teories. ¿Podria ser que l'anterior Macarena fos la de Montserrat, i el seu significat fos de MACA I MORENA? A la Verge de Montserrat de Càceres al segle XVII li canvien el nom i la talla, de verge de Montserrat a verge de la Montaña, una Moreneta portada per catalans durant la reconquesta cristiana del segle XII.

De fet, les viles marineres de Cantàbria (Castro, Santoña, Laredo, Santander, Comillas, Sant Vicent) ja eren castellanes molt abans que ho fossin Segòvia, Àvila, Conca o Toledo. El primer esment a Castella es documenta al monestir de Taranco, a la Vall de Mena burgalès, obert a nord i a tan sols 18 km. en línia recta de l'litoral cantàbric. Vaja, que Castella va ser abans marinera que merinera.

Segons els historiadors anglesos, les descobertes d'Amèrica es van produir gràcies a les innovacions nàutiques dels països que controlaven el mediterrani en els anys anteriors, i és la navegació mediterrània la que possibilita la navegació atlàntica. Full Stop. Checkmate.

@LluísLluís La tradició marítima castellana és igual o més antiga que la Catalana, per començar el almirallat de Castella es va crear l'any 1247 per coordinar la conquesta de Sevilla per l'aigua, sent l'almirall triat Ramón de Bonifaz i Camargo. Aquest fet va consistir en la primera acció naval militar moderna d'Europa per la classe de rangs i organització duta a terme per l'almirall Bonifaz, un avançat al seu temps.

El que diu Bernal és completament cert, els vaixells aragonesos eren propulsats a rem i amb veles llatines, ja que el mar Mediterrani és un mar mans, mentre que les embarcacions castellanes no tenien rems i posseïen veles quadrades, adaptats a les impetuoses tempestes de l'Oceà Atlàntic i el "mar Tenebrós", que és com es coneixia el Cantàbric en aquests temps, famós per ser un mar traïdor i perillós. Això és fàcilment comprovable consultant les il·lustracions sobre el mar aragoneses i les castellanes. Castella regne, no corona, és clar tenia sortida a la mar, el que avui es diu "Cantàbria" era comtat de Castella ja en el regne de Lleó, i posteriorment Castella annexa Biscaia i Guipúscoa amb gran èxit, estenent la seva costa fins els mateixos termes de la Gascunya Anglesa, territori per cert donat pel rei d'Anglaterra a Alfons VIII de Castella en el dot de Leonor de Plantagenet i mai lliurat. I per descomptat després de la unió dinàstica de Lleó i Castella s'incorporen les costes astur-lleoneses i gallegues, convertint-se en una potència atlàntica des Hondarribia fins Tui, una costa molt més llarga que la catalana. I després a més s'afegeixen els territoris reconquerits a Andalusia, encara més costa atlàntica.

Colom va ser fins a Barcelona per terra perquè anava fent processó amb els seus descobriments per tot Espanya, que era la millor manera de publicitar els seus descobriments i assegurar finançament. Mentalitat mercantilista aquesta que tant us agrada jejeje.

Caram, caram, sr. Bernal Francés.
Apel·la al mètode i parla de vaixells aragonesos? De quins ports sortien i arribaven aquests vaixells aragonesos? A quines drassanes es construïen i es reparaven? D'on provenia la seva tripulació? Quin mètode més particular el seu.
Si es refereix als vaixells catalans, comentar-li de memòria, que aquests vaixells també navegaven per l'atlàntic i prova d'això en serien els Consolats de Mar catalans a Londres i Bruges, inclòs també el de Sevilla fundat al segle XIII. Ah! Com que parlo de memòria, m'oblidava les monedes mallorquines trobades a les Canàries.
Aquestes són dades que ens haurien d'interrogar sobre com encaixar la història oficial amb la pròpia lògica de la història. Com pot ser que una persona que no sap nedar, en dos mesos aconsegueixi una medalla olímpica i, en canvi, aquella que porta anys entrenant per a les Olimpíades, s'ofegui un dia a la piscina de casa i no se'n sàpiga mai més res d'ella?
Des del meu punt de vista es fa evident que l'eixamplament del món del segle XV, el van protagonitzar els portuguesos, però considero inversemblant que Castella, no Galícia i ni el País Basc, sinó Castella hi participés realment.
Quina era la tradició marinera de Castella? El Consolat de Mar de Burgos es va fundar el 1493, mentre que el de Barcelona, València es van fundar cap el 1280 i el de Mallorca cap el 1330.
Aleshores, sinó és Castella qui va protagonitzar aquesta exploració marítima conjuntament amb els portuguesos?
Si parlem de mètode, l'explicaré una situació viscuda a classe quan jo estudiava a la Universitat per llicenciar-me com a historiador.
La professora ens explicava que a la tornada del 1er viatge a Amèrica, Colom va arribar a Sevilla i en veure -amb sorpresa- que els reis catòlics estaven a Barcelona, va desembarcar tot el que hi portava i es va plantar en 15 dies a la ciutat comtal...a peu.
Algun alumne va preguntar com era possible recórrer a peu aquella distància, carregats com anaven i amb els indígenes que portaven? No hagués estat més normal continuar el viatge en vaixell?
La resposta va ser "así lo explican la crónicas i los documentos”.
Si algú fes la prova real de recórrer en 15 dies aquesta distància intentant d'imitar el que expliquen els documents, ens n'adonaríem fefaentment que els documents, no sempre reflecteixen la realitat.
Rebi cordials salutacions

Els vaixells aragonesos estaven concebuts per a la navegació a la Mediterrània, majorment de cabotatge. En aigües cantàbriques i atlàntiques es requeria la perícia i tècnica que havien adquirit durant segles els marins bascos, càntabres, asturians, gallecs i andalusos, tots ells pertanyents a la corona castellana. Li recordo que amb qui comerciava Castella era amb altres regnes atlàntics, el que obligava a les seves naus a discórrer per mars braus i perillosos: l'oceà. Per aquest motiu l'expansió colonial europea d'Al segle XVI la protagonitzessin dues potències d'orientació atlàntica: Castella i Portugal.

Resulta molt obvi, Frede, que la seva disciplina no és l'estudi rigorós de la història, ja que maneja els conceptes de forma confusa i desordenada, sense ajustar-se a mètode.

Doncs… no ho sé, Pepsi. Ja saps de que va l'INH. De fer palesa una suposada manipulació de la història. Com bé saps, per manipular cal adulterar documents i pedres. Ho van fer a l'Antic Egipte i ho han fet en totes les cultures i civilitzacions del món. No hauria de ser una sorpresa. N'estàs segur que aquella construcció, aquella tomba, aquella estela no ha estat falsificada? Vaig llegir fa temps, no recordo si era un llibre, un estudi o una tesi, que durant el franquisme es van dur a terme moltes barrabassades arqueològiques per tal d'adequar el relat històric nacionalista (espanyol). De fet, més d'un arqueòleg espanyol, fins i tot d'abans del franquisme va denunciar la manca de rigor científic d'alguns estudiosos. Si això, presumptament, s'ha fet en temps recents, ves a saber que s'ha perpetrat en cinc segles de dominació castellana! entesa Castella com Estat. Els documents són relativament fàcils de manipular, però les pedres també es poden manipular i fins i tot traslladar.
Fins aquí la meva resposta raonada al que m'ha semblat una reflexió raonada per part teva.
No m'ho sembla tant el que expresses a continuació, la afirmació que Castella va tenir el poder de canviar la historia mundial. Home! Castella va iniciar el seu periple de poder amb els Reis Catòlics i crec que aquella unió va ser important per la quantitat de territoris, riquesa, cultura, ciència i vaixells que va aportar la Corona d'Aragó. Sobretot el poder naval, amb el que els catalans van descobrir Amèrica i van eixamplar l'àmbit territorial de poder i riquesa, castellà? Anaves bé, però aquí t'has desviat. Càsum!

PS: Si t'interessa la genètica dels pobles, la Pompeu Fabra va fer un estudi científic molt interessant relacionant cognoms i ADN. I corrobora el que preguntes, els catalans, majoritàriament, es concentraven en un seguit de territoris concrets i es dedicaven a solcar els mars. Els lleonesos i castellans, en canvi, es dedicaven a la llana. Ni millors, ni pitjors. Diferents. Això és riquesa! Però no pretenguem usurpar els llegats, perquè a la curta o a la llarga, tot se sap. Una abraçada!

Doncs com s'entén, una pintura d'en Ferrer Dalmau per representar la batalla de Las Navas de Tolosa de l'any 1212, que segons la història oficial el regne de Castella portava la iniciativa, doncs, en Pere el Catòlic, amb l'escut dels quatre pals. Una pintura que es troba a la catedral de Burgos per representar la conquesta de Granada per part del regne de Castella, doncs, la senyera dels quatre pals. Una pintura que es troba al Parlament de les Canàries per representar el final de la conquesta de les illes per part del Regne de Castella, doncs, una bandera composta pels quatre pals, i la del regne de Sicília. El famós tapís del Real Alcàsser de Sevilla, per representar uns fets del regne de Castella, doncs, les naus d'en Colom amb la senyera i la creu cristiana de Sant Jordi.

Per a Gil de Vas
Transcripció literal:
Aun el nombre de Berenguer manifiesta ser el Santo Infante Fray Berenguer de Aragón Cathalan de Nación, al mismo tiempo que declara descendiente de la casa Real de los Reyes de Aragón, Este nombre de Berenguer fue el apellido de la casa de Barcelona Don Ramón Berenguer IV de este nombre, que caso con Doña Petronila Infanta, y heredera del Reyno de Aragón, hija del rey de Aragón, Don Ramiro llamado el Monge. Conservó sé esta casa, y apellido Berenguer, hasta Don Martin Rey de Aragón. De manera, que hasta este Rey, todos los descendientes de el Conde Don Ramón Berenguer fueron de linaje, y Casa de Berenguer de Cathaluña. Pero como el nombre de Aragón expresaba la dignidad Real que heredo la Casa de Berenguer llamaban Infantes, y Infantas, y Príncipes de la Real casa de Aragón: en el que muchos en las historias de los Reyes de Aragón se equivocan, juzgando, que el apellido de Aragón, es propio del linaje, y casa de los que fueron Reyes de Aragón, Esto se ve claro en todos los Reinos, y Coronas. En España, los hijos, e hijas de nuestro Rey, y Señor Phelipe V. son llamados Infantes, e Infantas de España; pero este apellido de España, no es el apellido de la sangre, y casa del Rey de España, que este es el de Borbón. A si como también en Francia que es el mismo. Y en el Imperio que es el de Austria, con esto se ve claro que el apellido de Aragón, que se da al Santo Fray Berenguer; como también al Santo Fray Pedro, Conde que fue de Ribagorza; al Santo Fray Juan, Arzobispo, que fue de Caller; y al Maestro Fray Guillermo de Aragón, no es apellido de sangre, y linaje, de que descendían, sí solo, porque sus ascendientes eran Reyes de Aragón; y por consiguiente todos los dichos fueron Cathalanes por su descendencia, y por sus nacimientos, pues que los Reyes, y los hijos de aquellos Reyes de Aragón tuvieron siempre su habitación en Cathaluña; y los hijos, los estados, y títulos dentro de Cathaluña, como ya se dixo otra vez…
CRONICA DE LA PROVINCIA FRANCISCANA DE CATALUNYA. Jaume Coll.
Primera part, Pàgina 133.

Com que ningú m'ho aclareix, diguem que els reis d'Aragó de la Casa de Barcelona eren els Berenguer, els quals conformaven la monarquia catalana que regia la Corona. Els Trastàmara també eren reis d'Aragó, però ja no eren Berenguer.

Estat profund

I la pista per entendre això són els jueus catalans i la càbala.

No hi ha cap "història de estat", ni tampoc ningú sosté aquests conceptes de postguerra. Em pregunto si tots els seguidors de l'INH són persones d'edat avançada escolaritzades en els anys 50, perquè manegen un marc teòric que ja no compartia ningú ni en el tardofranquisme. Facin el favor de llegir i documentar-se més, si us plau

La història d'estat actual espanyola diu que tot, tot i tot ho va fer Castella, que Aragó va desaparèixer de la història per una gran crisi, i els súbdits de la corona d'Aragó no van fer res de res... Qui es crega això és perquè té dissonància cognitiva.

El que diu Murado, que no descobreix res de nou, és que la història de Covadonga i Pelayo en concret té aspectes de llegenda, cosa acceptada des de fa temps per l'acadèmia, però en abosluto posa en dubte l'existència d'una dinastia asturlleonesa ni l'existència del Regne de Lleó. No llegiu ni el que citeu.

Ah no? Llavors les cròniques medievals contemporànies i posteriors són totes falses? Són les proves arqueològiques tant d'enterraments com d'edificis contemporanis a aquests monarques també fruit de la censura castellana? És el subconscient col·lectiu de la gent d'aquests regnes com els asturians, lleonesos, gallecs i castellans també fruit de la manipulació castellana? És la genètica d'aquesta gent, que coincideix a la perfecció amb els territoris d'aquests monarques també una basta manipulació d'aquesta castella que és immensament pobre i endarrerida però alhora els sufucientemente poderosa per canviar la història mundial, fins i tot manipulant la genètica d'un país sencer? Si us plau, si us plau.

Sí? Llavors què és el que hi havia al nord-oest de la península? Res?

Per a Holapepsicola (que si cola cola oi ?):
Llegeix el llibre de l'historiador i assagista Miguel-Anxo Murado (ell mateix galaico-asturià), "La invención del pasado": veuràs com tota la història aquesta de la dinastia astur-lleonesa és una pura fantasia sense cap base indiciària, documental ni històrica.

@Lluís Puig Els contes d'aventures estan molt bé, però la realitat és que molt abans que els Trastàmara i els Borgonya estava la dinastia astur-lleonesa, que molt abans que els catalans cruzaseis dels Pirineus des del Rosselló, ells ja estaven donant la batalla contra el invasor.

Molt bé. Proves? Documents? Alguna cosa que no caigui dins el pensament màgic?

Jo diria que sobren els Borgonya i els Trastàmara. L'única dinastia que ha regnat a Espanya després de l'ocupació musulmana són els Tarragona> Tarragó> d'Aragó, primer títol de rei cristià de l'Espanya ocupada, títol assolit pel comte de Barcelona. Els Aragó amb els pals vermells i grocs, els colors cristians i representant el cristianisme, els varen dur per tots els fets històrics, fins a l'actual bandera espanyola.

És que no era ni és un tràmit obligatori, sinó voluntari i segons els interessos de cada família

Així com dius, el Borbó s'haurien de dir ESPAÑA, els Windsor ENGLANT i els Aragó BERENGUER

Sí, com els Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg-Beck ho van canviar per Grécia i Dinamarca, y aixina es diu la Sofia de Grécia i Dinamarca, y el seu fill és de Borbó i Grécia. Res d'estrany. Els Trasstàmara, malgrat que el titòl porcedeix de Galícia, eren de nissaga borgonyona. La "nacionalitat" no tenia cap importància en el joc de trons dels regnes europeus, i tot quedava en família, fossin castellans, aragonesos, francesos o anglesos. Porten repartint-se el pastís tots aquests segles, Catalunya inclosa.

Si Joana portava el cognom del pare vol dir que els Trastàmara es van canviar el cognom quan van esdevenir reis d' Aragó, perquè abans no se'n deien.
A banda d'Aragó, em demano quin era el vertader cognom dels reis del Casal de Barcelona: Barcelona, Berenguer, Bel·ló ...

Cap, la possibilitat que la pintura sigui patrimoni de l'estat, ja que l'Hostal és un "Parador Nacional".

Com han regnat dels Borgonya (França), Trastàmara (Galícia), Habsburg (Àustria) o Borbó (França). A Castella mai hi va haver cap problema amb aquestes coses. I a Catalunya tampoc. De fet, estava integrada a la corona d'Aragó.
Aragó.
No hi ha res a imaginar, només cal fixar-se en la història documentada, no en la inventada.

Algú s'imagina els ARAGÓ regnant a Castella? Mmmmmm

Sí, i també el que havia de ser l'hereu es deia Joan d'Aragó. Com totes les seves germanes. Es diu cognom, i el corrent és que el primer sigui el patern (Ferran d'ARAGÓ). Sensacional descobriment.