Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Sense Història és impossible fer política."
Jules Michelet
ARTICLES » 01-07-2012  |  PROJECTE LLEONARD
6721

Bernat Rovira, capellà papal i auditor l'any 1471

Si els Della Rovere eren els Rovira, llavors tindria sentit que al 1471, any que Francesco della Rovere esdevé el papa Sixte IV, hi hagués al mateix Vaticà un capellà papal i auditor dit Bernat Rovira.

Basílica de Sant Pere, Ciutat del Vaticà

Referent a l'article d'en Pep Mayolas "Domingo Albero, un canonista de Morella a la Cúria de Sixte IV", editat en aquest web, he de dir que fa algun temps, en un portal britànic (British History Online) i dins d'una carpeta que porta per títol "Calendar of Papal Registers Relating to Great Britain and Ireland", volume 12: 1458 -1471, vaig descobrir un personatge a qui es refereixen amb el nom de Bernard Rovira.

El registre és de l'any1471, i se l'esmenta com "the late Bernard Rovira, a papal chaplain and auditor" (capellà papal i auditor). En aquell moment no el vaig saber relacionar. No sé si aquest Bernard Rovira va continuar essent capellà papal del següent papa Sixte IV, Francesco della Rovere, que el 9 d'agost del 1471 va esdevenir el papa 212è de l'església catòlica.

Crida l'atenció que un capellà amb el nom de Rovira tingués tant poder l'any 1471 dins del Vaticà, justament abans que passés a ocupar el seu càrrec Sixte IV –Francesco della Rovere–.

Jo penso que relacionar en Bernard o Bernat Rovira i en Francesco della Rovere amb els Rovira de Morella no és gens forassenyat. Podria ser el mateix Domingo Albero parent d'en Francesco de la Rovere o d'en Bernard Rovira? Podria ser algun dels tres personatges la mateixa persona? Sigui com sigui, la relació és innegable i ens obre un nou vincle entre els Rovira i els Della Rovere.

Dades trobades:

The date has been corrected from 'Rome apud Sanctum Petrum anno etc. mcccclxx. … anno septimo' to 'Rome apud Sanctum Marcum anno etc. mcccclvii. … anno quarto.'

Lyndesay wished to make of their respective benefices, namely, a canonry and the prebend of Croden in Aberdeen, and the precentorship (cantoriam) of the same church; that subsequently, upon Thomas Vaus, clerk, falsely claiming the said canonry and prebend, and despoiling the said William of his peaceable possession, and the latter appealing to the apostolic see, a cause arose between William and Thomas Hay, clerk (who had succeeded to Vaus), about the said canonry and prebend, William's provision of which Hay opposed, etc. The said pope, therefore, at William's instance, committed the cause, although it had not lawfully devolved to the Roman court, to the late Bernard Rovira, a papal chaplain and auditor, and then, on account of his death, to the above Master Anthony, who has proceeded, short of a conclusion; and upon the same pope's learning that the said William proposed to enter and make his profession as a canon of the order of St. Augustine, whereby his right in or to the said canonry and prebend would become void, he granted a mandate to the said auditor, under date 8 Id. Feb. anno 7 [1470–1],

Traducció que jo en faig:

"Lindesay desitjava emportar-se els seus respectius beneficis, concretament una canongia i la prebenda de Croden a Aberdeen, i el xantre (cantor) de la mateixa església; que posteriorment en Thomas Vaus, escrivà, reclamant falsament la dita canongia i prebenda i expoliant el dit William de la seva pacífica possesió, i el segon apel·lant a una vista apostòlica, va sorgir una causa entre en William y en Thomas Hay, escrivà (que havia succeït en Vaus), sobre la dita canongia i prebenda; en Wiliam i en Hay s'hi van van oposar, etc.

Dit Papa, a instàncies d'en William, va comissionar el cas, encara que no tenia legalitat transferida a la cort romana, cap el darrer capellà papal i auditor, Bernard Rovira, i llavors, a causa de la seva mort, de l'anterior Master Anthony, qui ho ha dut a terme sense arribar a una conclusió; i una vegada assabentat el mateix Papa que el dit William va proposar d'entrar i fer la professió com a canonge de l'Orde de Sant Agustí, a través del qual el seu dret en o vers la dita canongia i prebenda es convertia en nul, li va concedir una manament del dit auditor amb data de 8 Id. Feb. anno 7 [1470–1]".

From: 'Vatican Regesta 539: 1467-1471', Calendar of Papal Registers Relating to Great Britain and Ireland, Volume 12: 1458-1471 (1933), pp. 373-380. URL: http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=103885&strquery=rovira

 

Francesc Garrido Costa




versió per imprimir

  1. Andreu Marful-Pujadas
    01-08-2015 23:14

    El cap del llinatge dels Gualbes, al segle XIV, es deia Pons de Gualbes i de Rovira. Els Gualbes foren, juntament amb els Llorai, les famílies més riques del Principat al segle XV. Tindria sentit que els Gualbes i els Rovira/Rovere tinguessin interessos comuns. Els Gualbes eren rics i grans comerciants implantats a tot Europa, però també eren omnipresents a l'Orde de l'Hospital amb seu a Rodes intentant frenar l'avanç otomà implacable, mentre els Rovere dominaven Roma i preparaven una croada contra l'Islam. En Jaume de la Guialtru i de Gualbes, mort el 1481, fou el Governador Militar de l'Illa de Rodes entre 1453 i 1479. Recordo que els Gualbes s'emprarentaren també amb els Colom i Bertran.

  2. Cesc Garrido
    05-07-2012 17:34

    Se m'ha acudit mirar la llista de camerlencs del Papa, perquè sé que alguns camerlencs van esdevenir Papes. He trobat dues coses interessants. Primera cosa interessant, la definició: (tradueixo del castellà) "A partir del franc Kamarling – camarero -arriba al castellà procedent del català camarlenc, fent referència a un títol de dignitat tant a l'Església Catòlica, com a la casa reial d'Aragó, similar al de –camareo-, a Castella". Segona cosa interessant: curiosament la llista de camerlencs conté un buit entre els anys 1465-1471. … Corrado Caraccioli 1396- 1405; Leonardo de Sulmona nomenat l’any 1405; Antonio Correr 1406-1415; François de Conzie 1415 – 1431; Francesco Condulmer 1432 – 1440; Ludovico Trevisan 1440 – 1465; Latino Orsini 1471 – 1477; Guillaume d'Estouteville 1477 – 1483; Raffaele Riario 1483 – 1521; Innocenzo Cibo 1521; Francesco Armellini Pantalassi de' Medici 1521 -1527…. Són coses de la història oficial

  3. Cesc Garrido
    04-07-2012 13:15

    Que els Rovira entressin al Vaticà acompanyant a Calixt III és possible i lògic. Que els Rovira romanguessin al Vaticà després de la mort de Calixt III també és possible i lògic, i també és lògic i possible que en Bernat Rovira fes venir als seus familiars a Roma o al Vaticà, tenint en compte el càrrec que ostentava de proximitat al Papa. Em pregunto si hi ha algun parentiu entre els Borja i els Rovira

  4. Joan S.
    04-07-2012 08:07

    No m'agrada posar aigua al vi, però voleu dir que no podrien ser dues persones diferents en el sentit que Bernat de la Rovira fos algun càrrec de confiança de Calixte III mantigut aquella temporada?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
23288
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Jordi Molet entrevista l'historiador Jordi Bilbeny al programa 7 dies de...[+]
A partir d’uns textos on els cronistes ens diuen que En Colom es trobava sobre les Canàries a la tornada d’un...[+]
Per què van tancar Joana la Boja a la presó? Per amor? Perquè era boja? O per una evident raó d’Estat? En...[+]