ARTICLES » 17-03-2013 | CENSURA I LA MANIPULACIó
 7888
|
La manipulació de la història i la destrucció dels documents
Davant dels atemptats reiterats d'exèrcits i estats contra el llegat documental dels pobles vençuts, en Jordi Piqué ens explica com hi ha una raó superior que porta els estats vencedors a eliminar documents de tota mena a fi de construir un nou passat que serveixi per legitimar el futur
La història no s'ha de limitar a facilitar el coneixement del passat, que no és poca cosa, sinó que també ens ha ajudar a comprendre els esdeveniments actuals i, fins i tot, ha de permetre configurar l'esbós del que pot succeir en un futur. Aquest valor que el coneixement del passat presenta en l'actualitat i l'avenir explica l'interès que pot tenir la seva manipulació.
La història és el camp del coneixement que narra el passat de les societats humanes, basat en testimonis materials, com la documentació.
Per tant, aquesta documentació serà un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col·lectivitat nacional. És a dir, aquests documents esdevindran el seu patrimoni documental.
Fixem-nos un moment amb el què va succeir a l'última guerra europea, la guerra dels Balcans, ara fa uns 20 anys.
A Sarajevo, durant els primers dies del setge de la ciutat, l'artilleria dels radicals serbis va considerar com a objectiu prioritari de guerra la Biblioteca-Arxiu de la ciutat. Després de repetits atacs van aconseguir destruir-la parcialment. Què hi havia darrere d'aquesta acció militar? Hi havia la destrucció dels documents que provaven que serbis, croates i bosnis musulmans havien conviscut durant segles. És a dir, l'objectiu era destruir les fonts documentals que demostraven la falsedat d'uns polítics que intentaven justificar la guerra en un odi ancestral que enfrontava les tres ètnies.
Posteriorment, a Kosovo, l'exèrcit serbi també va fixar com a un objectiu militar la destrucció sistemàtica de tot tipus de documentació, no només la històrica, sinó també l'administrativa. L'objectiu, després de l'expulsió del poble albano-kosovar, era esborrar tots els registres civils, mercantils, electorals, títols de propietat, expedients acadèmics i documentació de tota mena, per tal d'impossibilitar el retorn i la reconstrucció de la societat que havia existit fins aleshores.
Fins i tot, respecte als dissortadament coneguts "Papers de Salamanca", podríem pensar que, a l'any 1939, el segrest de les 3.500 saques de documentació catalana no tenien només com a objectiu la repressió sobre les persones que es mantingueren fidels a la República. Bon part d'aquesta documentació fou destruïda i reconvertida en pasta de paper. També hi havia, probablement, un intent d'esborrar les proves documentals de la Catalunya autònoma i republicana, tant pel que fa a l'àmbit polític com al cultural i a l'associatiu.
Per què, doncs, tota aquesta destrucció o segrest del patrimoni documental? Tot just, perquè aquest patrimoni documental –com deia– és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col·lectivitat nacional. I, en aquest sentit, per a Catalunya, que és una nació sense estat, la conservació d'aquest patrimoni documental és imprescindible.
De manipulació de la història per presentar una determinada imatge del present i endegar un projecte de futur, n'hi ha hagut sempre i, malauradament, n'hi haurà.
Un dels exemples més clars és com el nacionalisme espanyol, al llarg dels segles XIX i XX ha fabricat una història d'Espanya plena de distorsions i desfiguracions: des de la pèrdua d'Espanya davant dels àrabs a la batalla de Guadelete al segle VIII fins a la recuperació d'una inventada identitat espanyola durant l'anomenada "Reconquesta". Des de la suposada unitat nacional dels reis Catòlics fins a la hispanitat del descobriment d'Amèrica. Ja a l'època contemporània, des de la Guerra de la Independència com a mite de construcció nacional espanyola, i que a Catalunya en diem encertadament la Guerra del Francès, fins a l'actualitat, amb l'intent de ministre Wert d'imposar un contingut únic i homogeni a l'ensenyament de la història a tot l'estat espanyol.
Sortosament, la història "oficial", només és una part de la història. Per sobre, hi ha la història total, sempre crítica, en continua revisió. Una història que persisteix en les experiències i herències conservades per les classes populars i oprimides per la història dominant.
Però aquesta història total només es pot basar en documents. La manca d'aquestes fons documentals impossibiliten la narració del passat i sense aquest coneixement difícilment es pot fonamentar una identitat col·lectiva nacional com la de Catalunya.
Jordi Piqué Padró
Autor: Jordi Piqué Padró
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Martín, ja han fet prou els investigadors de l'INH dedicant el seu temps lliure a escriure una vintena de llibres i centenars d'articles. Però ara és tasca dels investigadors de les universitats i Instituts públics dedicar-hi temps a revisar arxius, tant sigui per acceptar les hipòtesis com per denegar-les. Crec que a dia d'avui els de l'INH han donat prous motius com per fer-ho. Els de l'INH no tenen els recursos per fer-ho, no cobren ni un duro de les administracions (i si dius el contrari primer demostra-ho). Revisar els arxius és feina dels que cobren de les universitats. Pago uns impostos que reben els departaments d'investigació de les universitats que com a humil ciutadà exigeixo que es dediquin a esclarir uns dubtes tan raonables.
Tot i que la mare dels ous de totes les investigacions de l'INH va ser un arxivista, Luis Ulloa, director de la Biblioteca Nacional de Lima als anys 20. Ell sol va tocar més documents originals sobre la descoberta d'Amèrica que tot un departament universitari actual. Hi va dedicar la vida sencera i per més arxius que va visitar, tot el portava a que Colom fou català, en contra de la seva intenció inicial que era demostrar la galleguitat d'aquest. Ell era peruà però d'origen gallec, i per tant gens susceptible de ser catalanista.
I no és l'únic, en Bilbeny, en Mayolas,... pel que tinc entès freqüenten sovint els arxius.
EN AQUESTA PÀGINA SOVINTEJA BARREJAR NAPS AMB COLS. MOLTS COMENTARIS ESTAN DESUBICATS, I NO CORRESPON A AQUESTA PÀGINA EL FET DE PUBLICAR-LOS, NI ALS INTERESSATS NI ALS INVESTIGADORS, ANALITZAR-LOS. SI PODEU-SABEU-CAPACITEU, FEU EL FAVOR DE CENYIR-VOS A LA DISCUSSIÓ-COMENTARIS SOBRE EL DOCUMENT QUE EL WEB MOSTRA. LA RESTA, NO CAL QUE ESMERCEU FORCES EN TRACTAR EL TÚNELS, NEGAR EL REGNE DE CATALUNYA, DEFENSAR LA INDEPENDÈNCIA, DENUNCIAR L'ESPOLI FISCAL, I ESCRIURE ELS IMPROPERIS AL WEB, ENTRE D'ALTRES. US HO AGRAIREM TOTS PLEGATS. GRÀCIES
Si es disposés de cales, de gent, etc. seria interessant elaborar un llistat de fons documentals a biblioteques, fundacions, museus, mans privades... a Madrid, Paris, Roma, Vaticà, Sud-amèrica, etc., etc. El que es podria descobrir. Però... Haurem d'esperar a disposar d'Estat propi.
Lo de panfleto no es con ánimo peyorativo, ni mucho menos, es que es así como se denominan, panfletos o folletos. Era un panfleto propagandístico para distribuir por toda España, también se publicó en portugués e inglés. No pretenderás que publique dicho panfleto diciendo a los españoles que luchen por las libertades de Cataluña, para que recuperen dichas libertades perdidas a manos de Felipe V. Tu muestras ese panfleto, pero no muestras que Capmany y los representantes catalanes en Cadiz (Capmany incluido) reivindicaban las constituciones anteriores a Felipe V. Creo que es más importante esto que aquello. Y aún así, este panfleto sería la opinión de Capmany (un funcionario del monarca), no el sentimiento y el ambiente que se vivía en Cataluña, hay un sinfín de muestras de que luchaban por Cataluña y sus libertades, ya te dejé alguna.No creo que sea necesario que muestre todo. Deberías interrogarte sobre el por qué Napoleón, para ganarse el apoyo catalán, les prometía a estos sus libertades perdidas y su independencia. Y para terminar con Capmany, al menos de mi parte, en su obra "Practica y estilo de celebrar Cortes en el reino de Aragon, principado de Cataluna y reino de Valencia, y una noticia de las de Castilla y Navarra", insiste en la superioridad de las instituciones de la Corona de Aragón frente a las de Castilla. Y eso es lo que él defendía, una vuelta a lo anterior a la Nueva Planta, una monarquía hispánica con sus distintos Estados soberanos. Y esto es lo que reclamaba en Cadiz en nombre y representación de la Junta Superior de Cataluña. ¿Que hera un patriota español? Pues perfecto, pero lo que reivindicaba eran las Cortes previas a la Nueva Planta. En fin, que no tengo ganas de pelearme con nadie, sea españolista o catalanista. Un saludo.
Ernesto: da gusto leer a una persona que habla "ex catedra". Enhorabuena por citar al malogrado Artola. ¿Tergiversar? Interpreto los documentos para justificar mi españolismo, de la misma manera que tu lo haces para justifcar tú catalanismo. Campmany era un prohombre de la política catalana y patriota español. Te dará rabia, lo entiendo, pero éste "panfleto" que que tú dices, salió de su puño y letra. ¿Manipulación? ¿Tergiversación? Ya me explicarás que entiendes por tergiversación- ¿Es un documento falso? ¿No existe? ¿Quieres decir que Cataluña no ha aportado capital humano en favor del proyecto español? ¿Todos los catalanes que han aportado algo a España han sido nacionalistas? Me parece que no vas muy bien encaminado; ahora, eso si, reconozco que de los comentaristas que hay por estos rumbos, eres de lo mejorcito, y no lo digo con ironía.
ANTONI DE CAPMANY: En las provincias de la Corona de Aragón se elegía también a los procuradores entre los miembros de sus consejos, pero los cargos no eran perpetuos, vitalicios ni hereditarios, como en la Corona de Castilla, sino anuales y electivos, por sorteo dentro de la misma matrícula municipal, compuesta únicamente de ciudadanos y del estamento popular, con la exclusión de los nobles y de los caballeros, cuya clase ya tenía representación propia en las Cortes. En las actas de éstas, que eran tan libremente constituidas como podía permitirlo una monarquía, se leen y se oyen las palabras patria, pueblo, nación, constitución, libertad, nombres que nunca pronunciaron ni las leyes ni los legisladores en las Cortes castellanas, en donde no suena nada más que la palabra reinos, representados como provincias por un cierto número de ciudades. (Informe presentado a la Comisión de Cortes. Vegeu Artola: Los orígenes de la España contemporánea, Madrid 1959, pàg. 459-460.)
Capmany no se cansó de reivindicar en Cadiz la recuperación de las Cortes abolidas por Felipe V. Capmany 1809: "En el año de 1708 abolió Felipe 5º la celebración de Cortes en todas las provincias de la Corona de Aragón, como en castigo de la resistencia armada que hacían a sus derechos a la corona de España en la obstinada Guerra de Sucesión. Sin este motivo ayudado de los ejércitos que combatían a su favor, no lo hubiera podido ejecutar, ni lo hubiera intentado. Entonces se vio que el cañón era la última razón de los Reyes." Está exigiendo de forma indirecta el fin de la Nueva Planta. Más Capmany en las Cortes de Cádiz: "No pretendo el estado político de las cortes de Aragón por modelo perfecto de una constitución (...) Lo presento para mostrar al mundo poco instruido de nuestra antigua legislación hasta qué grado de libertad llegaron las provincias de aquella Corona (...) En fin, era el país que tenía una Constitución, que, por los nudos con que estaba ligada, era por sí misma indisoluble (…). Hasta que las armas de Felipe V la derribaron con mayor poder, por aquel derecho de conquista que se atribuyó con la Guerra de Sucesión." Lo vas entendiendo, Capmany era "austracista", más correctamente denominado constitucionalista, pactista o patriota catalán a secas. Así que no sé que pretendes con "Centinela contra franceses", bueno, en realidad sí se lo que pretendes, tergiversar, como hacéis todos los españolistas. Centinela era un panfleto propagandista que debía repartirse por toda España, incluida Portugal, y lo que se puede observar además de la propaganda contra el francés, es que tras muchos años de Nueva Planta, en España seguía habiendo naciones, le pesara a quién le pesara. Por cierto, imagino que ya lo sabrás, pero por si acaso, los catalanes odiaban a los franceses ya desde la guerra dels Segadors, y su odio al francés era proporcional al que sentían hacia los castellanos, también desde la guerra dels Segadors.
Missiva de la Junta de Barcelona als diputats catalans de les Corts de Cadis el 1812, uno de estos diputados era Capmany, estos diputados que pedían la vuelta al orden anterior a la Nueva Planta. Y ya sabemos qué quiere decir volver a lo anterior a la Nueva Planta, verdad?
¿Te suena "Centinela contra los franceses" de Antoni de Campany? Todo se puede discutir en esta vida... Por citarte, diré que: a buen entendedor
Joseph Napoléon Fervel, Chef de bataillon du Génie: "La tendresa dels catalans per la llibertat no és, en el fons, res més que, un amor exclusiu per la independència absoluta"
El general francés Foy: "Catalunya és menys una província d'Espanya que un petit Estat sotmès al ceptre dels monarques catòlics. Tenen uns altres costums, una altra llengua, una organització social diferent de la de Castella. (...) Enlloc més de la Península no se sent tanta set de llibertat i d'independència ». Però, al mateix temps, «enlloc els pares no transmeten als fills més odi als francesos, veïns seus. Els retreuen d'haver-los arrossegats, durant el segle XVII, a contínues revoltes contra els reis d'Espanya i d'haver-los abandonats, després, al ressentiment d'un amo ultratjat. No els perdonen d'haver-los impost, a principis del segle XVIII, el rei que ha humiliat el seu orgull i destruït els seus privilegis.(...)"
Missiva de la Junta de Barcelona als diputats catalans de les Corts de Cadis el 1812. Junta de Barcelona, encarregada de defensar la ciutat de les tropes Napoleòniques: "... puede decirse entonces que Cataluña no sólo debe mantener sus actuales derechos y privilegios, sino además recuperar los que tuvo en los tiempos en que la augusta casa de Austria ocupaba el trono de España..." Casa de Austria? Antes de la Nueva Planta? A buen entendedor...
Pon la información a la que te refieres sobre el tapete. Si eres historiador, tienes el deber y el compromiso moral de ponerla. ¡Hazlo! Y lo mismo que piensas sobres los españolistas, pienso yo sobre los catalanistas. Lo imporante es denigrar a España, no reconocerle nada positivo, y lo "poco" bueno que pueda haber en ella (la literatura, por ejemplo, viendo como desde este foro se niega la castellanidad de El Quijote, El Lazarillo y La Celestina), el catalanismo lo reclama como propio. ¿De verdad piensas que no se va a rebatir eso con uñas y dientes? ¿En qué mundo vivimos? El "ordeno y mando" en Historia no funciona.
Un ejemplo contemporáneo a los hechos, no como el de Cinto, Informe del comisario general de la Baixa Catalunya, Hubert de Beaumont-Brivazac. Dirigido al duque de Rovigo, ministro de la policía general del imperio, el 13 de febrero de 1813 “He escrit moltes vegades a Vostre Excel•lència sobre l’esperit dels catalans. Segueix sense variar... El més gran obstacle a la pacificació d’aquest país és el dubte sobre el seu futur. Seran espanyols? La majoria no ho volen; seran francesos? Hi hauria molts descontents. Esdevindran els catalans independents de totes les altres potències continentals? Això és el que els demana la vanitat, però els més previnguts, els més entesos, senten que són massa febles per formar sols un estat sobirà… Es pot treure partit d’aquesta fluctuació d’idees, d’aquesta indecisió: doneu als catalans un fantasma d’independència i la província serà pacificada ben aviat. Catalunya cada dia està més lluny d’Espanya. Les relacions comercials establertes amb el Rosselló deixen a entreveure un futur brillant per les riques produccions que dóna el sol d’aquesta bella província, on tot respira a indústria i a treball. El català és viu, brau, intrèpid i espiritual fins a l’excés, però el seu caracter independent el fa de maneres rudes, indòcil i amb tendència a la revolta.”
El León es España, la madre Patria es Cataluña. Pues es verdad, hay muchas interpretaciones. Podríamos poner un sinfín de documentación de la época donde se observa que la madre Patria es Cataluña, y que se lucha por Cataluña. Y que el odio era el mismo hacia los castellanos (españoles) que hacia los franceses. Pero ya sabemos que eso les importa un huevo a los españolistas.
De Jordi Piqué Padró os recomiendo este libro "La Crisi de la Rereguarda: Revolució i guerra civil a Tarragona 1936-39", http://josepaloma.blogspot.com.es/2011/08/la-crisi-de-la-rereguarda-revolucio-i.html
Molt instructiu aquest article. I les guerres europees sempre han estat devastadores pels que volem informació sobre un tema determinat. Només cal veure què suposa per la documentació d'un possible escriptor que vulgui parlar sobre un tema determinat