Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Espanya té un problema amb la veritat."
Carles Puigdemont
ARTICLES » 03-03-2021  |  LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
3675

Santa Teresa de Jesús i la climatologia

En Cesc Garrido creu que no és versemblant que Santa Teresa fundés el monestir de Carmelites Descalces a Àvila perquè aquesta ciutat es presta poc a caminar descalç a causa del seu rigorós clima. Pensa que és més lògic caminar descalç per un lloc del llevant o sud peninsulars, en els quals les temperatures no són tan fredes i on hi ha més dies a l'any en què és més factible de realitzar-ho.

Convent d'Alcalà actualment. Descalces i cobrint-se el rostre per complet per poder obrir la porta en el cas de rebre alguna visita necessària (metge, operaris…). Així viuen les monges d'aquest convent: gairebé com fa 500 anys.

La primera vegada que vaig sentir dir que prop de casa hi havia una congregació de monges amb el nom de Carmelites Descalces jo era un vailet i vaig preguntar: «on?». Em va fascinar la idea que unes monges caminessin descalces. La meva àvia de seguida em va respondre:

−«Eh!, però no et pensis que van descalces. Porten sandàlies i mitjons».

Em va passar el mateix quan em vaig assabentar que el tiet del meu pare havia estat a la guerra. Jo era petit, i un dia li vaig preguntar si havia matat algú.

−«Ell no va matar ningú», va respondre la meva tia abans que el meu tiet pogués obrir la boca.

A causa de la primera onada de la Covid-19, al març del 2020, vam veure militars que salvaven vides i, per altra banda, sabem que les Carmelites Descalces actuals porten sabates. Suposo que alguns membres de l’exèrcit es volien treure del damunt l’estigma de matons, i les Carmelites, potser consideren que no és necessària tanta penitència per fer vida contemplativa.

Sembla, actualment, que les paraules tenen més d’un significat i, fins i tot, poden tenir el significat contrari; però abans, fa més de 400 anys, tinc els meus dubtes que es pogués invertir el valor d’un mot: «Descalç» volia dir «descalç».

Busco al Diccionari català-valencià-balear el mot «descalç» i hi trobo: «Que no duu sabates o altre calçat».

Jo he vist, a l’any 1966, persones i nens caminar descalços a pobles de Múrcia i d’Almeria. També recordo haver sentit dir que a Barcelona hi havia una balladora flamenca –La Chunga– que ballava descalça des dels 6 anys. I també he vist en processons de Setmana Santa persones que desfilen amb els peus nus en senyal de penitència. A la platja també es camina descalç.

Ara és infreqüent, però en temps no tan llunyans no era tan difícil veure persones descalces. Per tant, amb més probabilitat trobaríem persones mancades de calçat fa 400 anys.

Estic convençut que els ordes religiosos que segueixen una regla on l’esperit ascètic i de pobresa exigeix portar els peus descalços o nus ho fan per acostar-se als més vulnerables, als més pobres.

Dit això, he de dir que últimament he estat llegint l’Obra Poètica de Santa Teresa de Jesús, l’edició bilingüe traduïda al català per En Ramon Dachs i editada per Llibres de l’Índex. Com que jo conec, per motius de feina, que a la ciutat d’ Àvila, en el Codi Tècnic de l’Edificació espanyola, s’hi troba la segona càrrega de neu més alta de les capitals de província espanyoles, només superada per la càrrega de neu de la ciutat de Lleó, he pensat que  Santa Teresa de Jesús esmentaria el fred d’Àvila a la seva obra poètica. A Àvila hi fa molt de fred. A l’hivern hi gela.

Llegeixo i observo que el poema «Nadal» és l’únic poema en què Teresa empra la paraula «fred». Aquest poema es refereix al nen Jesús; és a dir, que parla del fred que pateix un tercer.

«Mira Llorenç,
Quin gran amor;
Ve l’innocent
A patir fred».

Al poema «Vostra sóc» esmenta la calor, el fet d’estar sota el sol sense vel. Una calor que sembla que ella sí que ha experimentat.

«Deu-me riquesa o pobresa,
Deu consol o desconsol,
Deu-me alegria o tristesa,
Deu-me infern o deu-me cel,
Vida dolça, sol sens vel».

Al poema «Déu, Cels i terres» esmenta els raigs del sol. Ho fa metafòricament. Tot i que és una metàfora, la Santa ens dóna entenent que els rajos de sol són bàsics per viure i, en aquest cas, per tenir fe.

«Ai ! On heu anat, amat Espòs?
Per què deixeu sol a qui us estima?
On són els vostres raigs, sol formós?
Per què heu amagat la vostra flama

No em sembla que els poemes de la Santa explicitin el patiment de fred en la pròpia carn. No em sembla que Teresa de Jesús patís fred. En canvi, en el poema «Moro perquè no moro» sí que es lamenta clarament d’estar dins una cel·la amb barrots.

«Ai que llarga aquesta vida,
Que durs els desterraments,
Aquesta cel·la, aquests ferros 
En què l’ànima està closa! 
Només esperar l’eixida
Em causa dolor tan fer 
Que moro perquè no moro».

La temperatura d’Àvila 
Àvila és a una altitud de 1132 metres. La temperatura mitjana anual hi és de 11.0 graus centígrads, segons la wikipèdia, i amb puntes de fred molt importants per sota zero. Per exemple, a Alacant, la temperatura mitjana anual és de 18.3 graus centígrads. La temperatura mitjana de Barcelona és de 18.2 graus centígrads. La temperatura mitjana d’Elx és de 17.8 graus centígrads. La temperatura mitjana de València és de 18.4 graus centígrads.

A Tordesillas (Valladolid), on la història oficial diu que va estar-hi tancada Joana la Boja des de 1509 a 1555, la temperatura mitjana anual és de 12 graus centígrads. Sempre m’ha cridat l’atenció el fet que el reis i reines hispànics visquessin en llocs gèlids i viatgessin per llocs gèlids al pic de l’hivern, podent viure en llocs més càlids. En aquell temps, viure en un lloc càlid significava una despesa molt inferior en calefacció, en llenya. Es diu que el carbó, a Europa, el comencen a fer servir els anglesos entre l’any 1558 i 1603. A Espanya les explotacions de carbó comencen al segle XIX.

Es diu, però, que hi havia a Castella un sistema de calefacció el qual anomenaven Glòria, que consistia a cremar llenya per escalfar la casa mitjançant uns conductes. Escalfar tota la casa, una part o una petita part de la casa. No sembla un sistema de calefacció senzill. La despesa en llenya havia de ser enorme. I a Castella el fred comença molt aviat. Ja no parlem d’escalfar un convent de monges de gran superfície.

Penso que en temps de Teresa de Jesús, a Castella el millor sistema de calefacció era l’estufa de llenya o el braser o la llar de foc. O abrigar-se molt i calçar-se bé. Penso que per escalfar-se havien de fer servir molta llenya, que prèviament s’havia de tallar, recollir, transportar i, finalment, cremar.

Caminar descalç
Estic convençut que el mot «descalç» o «descalces» atribuït a un orde religiós femení és una paraula que prové d’una percepció visual popular, com l’ofici de picapedrer  (picaven pedres) o l’ofici de traginer (traginaven amunt i avall) o l’ofici de fuster (treballaven la fusta), etc, etc.

Algú, o alguns havien vist les monges caminar descalces.

De la mateixa manera que els noms dels oficis esmentats es poden visualitzar amb els ulls tancats, les monges que caminaven descalces quedaven identificades per aquest tret diferencial de caminar amb els peus nus. Potser no caminaven descalces tot l’any. Penso, però, que, si originàriament les carmelites tenien interès a seguir una regla de pobresa, penitència i contemplació, segur que van buscar el millor lloc on poder viure aquesta regla.

On caminar descalç?
Em pregunto quina és la temperatura idònia per caminar descalç. O, més ben dit: quin és el lloc on es pot caminar descalç?

Com he dit al principi, a l’any 1966 jo vaig veure caminar descalços nens i persones a Llevant, a zones del sud de la península, a zones càlides. Penso que és més pràctic caminar descalç per un lloc de Llevant.

En Pep Mayolas a l’article «Santa Teresa i el Escacs catalans» ens parla del Convent de l’Encarnació d’Elx. Remarca En Mayolas la coincidència del nom del convent d’Elx amb el nom del convent de La Encarnación d'Àvila, on diu la història oficial que Teresa de Jesús va fundar les Carmelites Descalces. Bé, jo penso que per caminar descalç és millor fer-ho a Elx que a Àvila. També entra pel ulls que, si a Elx tenen una temperatura mitjana anual d’aproximadament de 18 graus centígrads, mentre a Àvila la tenen d’11 graus, l’exercici d’anar amb els peus nus es pot fer durant més dies l’any a Elx. I sense tenir tanta despesa en calefacció.

Tradició de Carmelites descalces a Catalunya
Actualment a Terrassa hi ha un Monestir de Carmelites descalces. Diu el seu web:

«Arreu del món, l’Orde del Carmel Descalç −sorgit el 1562 a Àvila−, compta amb multitud de comunitats contemplatives femenines. Actualment, a Catalunya hi ha 15 monestirs, la majoria d’ells pertanyents a alguna associació o federació.

»La nostra comunitat destaca per ser una de les més nombroses, gràcies a la fusió amb les comunitats de Reus (2003) i Sabadell (2005). La manca de vocacions i l’edat avançada de la majoria de germanes ens han dut a prendre aquesta decisió agosarada però ineludible».

El Convent d’Alcalà
A Alcalà de Henares s’hi troba un dels convents que segueixen unes tradicions ancestrals, com fa quasi 500 anys. Per obrir la porta del convent, en el cas que hagi d’entrar-hi un metge o un operari de manteniment  es cobreixen totalment. No mostren el seu rostre al visitant. També, quan obren la porta, es calcen amb unes sandàlies molt senzilles, diuen, a la manera com es feia en altre temps. Van pràcticament descalces.

Una de les diferència entre un convent del segle XVI i un convent del segle XXI és la calefacció.

Conclusió
Jo penso que Àvila no és el lloc on es van fundar inicialment l’Orde de les Carmelites Descalces, perquè la inspiració per definir un concepte o ideal religiós d’aquest nivell amb aquesta càrrega d’austeritat i pobresa ha d’anar acompanyada de l’entorn. En aquest cas, d’un entorn càlid que permeti una vida menys complicada.

Perquè s’entengi el que intento dir, polaritzaré. Polaritzaré en el sentit d’orientar en dues direccions contraposades. Per exemple, si algú diu que el trineu que fan servir els esquimals el van inventar els tuaregs que viuen al desert, o si algú diu que el país més pobre de la terra va enviar el primer satèl·lit a l’espai, o si algú diu que una nació sense tradició de navegants va descobrir Amèrica, sospitarem. No lliga. A mi no em lliga que l'orde de les Carmelites Descalces fos fundat a la gèlida Àvila.

Francesc Garrido Costa

Enllaç:
https://lalunadealcala.com/conventos-de-clausura-lo-que-nunca-has-visto-el-corpus-christi-de-alcala/



Autor: Cesc Garrido




versió per imprimir

  1. Hola Pepsicola
    14-03-2021 12:47

    @CescT eso es una exageración.

  2. CescT
    14-03-2021 09:38

    Una cosa és fer penitència i una altra el suicidi.

  3. Hola Pepsicola
    14-03-2021 00:21

    Bueno @CescT que no te lo creas es indiferente. Es perfectamente plausible andar descalzo en Ávila, desde luego a no ser que pises un clavo furruñoso no te vas a morir. De hecho en los calurosos veranos castellanos no hay nada más placentero que pisar el fresco terrazo con los pies desnudos.

  4. CescT
    13-03-2021 17:47

    El sacrifici és una cosa bona, quan el que es sacrifica és una mica inferior a allò que vols aconseguir, moltes vegades ens tracem fites i ens oblidem del sacrifici que cal fer per assolir l'objectiu.

    No!, la idea del sacrifici col•lectiu de caminar descalç en un lloc gèlid amb la intenció de salvar l'ànima no me'l crec. Millor caminar descalç en un lloc més càlid

  5. Alvaro Prim
    11-03-2021 20:27

    CescT. Las carmelitas eran descalzas como muestra de sacrificio , no para ir a la playa.

  6. Hola Pepsicola
    10-03-2021 15:58

    @CescT que sí, que en Soria o en Ávila hace mucho frío, pero el refrán no se refiere a eso como dice @Alvaro Prim, sino que en primavera el tiempo en Castilla es muy inestable, y aunque haya una serie de días calurosos y agradables no te debes dejar engañar ya que después puede volver de nuevo el frío sin más aviso. Las heladas tardías son muy comunes en la Submeseta Norte incluso después de días de mucho calor donde muchas plantas ya han brotado y florecido, pudiéndote arruinar el jardín por completo.

  7. CescT
    10-03-2021 10:24

    Alvaro. El meu sogre era de Soria, Castella. Fa vuit o nou anys que va morir. Se molt bé el fred que fa a Castella.

    Va explicar que en la seva infantesa havien hagut de sortir per la finestra a causa de la quantitat de neu que hi havia a la porta. Era una d'aquestes persones que tenia una segona residència a la platja. Recordo que una vegada va dir "jo ara no podria viure al meu poble i aguantar aquella temperatura".

    A Castella fa molt més fred que a la costa mediterrània. Si vols caminar descalç millor que ho facis a la platja de València i no a Àvila.

    El relat històric ha d'aguantar l' anàlisis que es fa des de altres punts de vistes com ara el constructiu. Les carmelites descalces a Àvila no s'aguanta. Estic convençut que han suplantat

  8. Alvaro Prim
    09-03-2021 20:10

    No Cecst. El refran hasta el 40 de Mayo no te quites el sayo no significa que hace mucho frio en Castilla hasta el 9 de Junio. Lo que quiere decir es que la primavera es muy cambiante y que tras dias de calor y buen tiempo puede haber días de bajas temperatura o incluso en el dia pueden producirse esos cambios y no es prudente guardar la ropa de abrigo en el armario o ir en manga corta sin un jersey o chaqueta

    Podrías haber intentado buscar su significado en Google. :D

    Claro que se lo que piensas o mejor dicho de mecánica de pensamiento. Si el personaje no es catalán , es porque lo han suplantado. Punto. Estás haciendo exactamente lo mismo que lo que achacas a los supuestos censores.

  9. CescT
    06-03-2021 12:53

    Per aquesta raó a Castella tenen el refrany: hasta el 40 de mayo no te quites el sayo.

    A Castella fa molt fred, per això Ferran e Isabel tenien la cort a Valencia

  10. Hola Pepsicola
    06-03-2021 00:31

    Todo es adaptarse, nadie se muere por ir en alpargatas en invierno en Ávila. Anda que no se ha visto a los pastores bajar con la camisa abierta y con la nieve por las rodillas en la montaña.

  11. CescT
    05-03-2021 22:32

    Et refereixes a la base de dades que he adjuntat a baix. Vols que et digui que en penso de Caterina de Crist fundadora del convent de Barcelona?

    Primer, diu: Caterina de Crist de Balmaseda, fundadora del convent de Barcelona va néixer el 1544 a un poble d' Àvila. – En la meva opinió aquesta dada és inventada, penso que Caterina de crist va néixer als voltants de Cardona, podria ser Balsareny, si és que Balmaseda no és Barcelona.

    Segon .- Diu: Des de la seva infantesa va sentir una forta inclinació religiosa i sentí una gran admiració per la vida de Caterina de Cardona. És curiós, Caterina de Cardona és retira a fer una vida eremítica l'any 1562 i va ser descoberta per un pastor l'any 1566. La fama de persona santa i exemplar a Caterina de Cardona li ve de l'any 1566, es a dir, com a molt Caterina de Crist es va assabentar de la vida religiosa de Caterina de Cardona als 22 anys

    Tercer.- El juliol de 1568 va conèixer Teresa de Jesús, quan aquesta passà pel seu poble camí del convent de Medina del Campo. Ja saps que en el INH sostenim que Teresa de Jesús és Teresa de Cardona

    Quart.- Va viure cinc anys a Barcelona, i a Barcelona va tenir molts amics, com el bisbe Capella, de la seu, l'abat Salinas, de Montserrat, els ducs de Cardona o el P. Pere Gil, jesuïta. Un altra vegada surten els ducs de Cardona

    Cinquè: Tant és així que molts barcelonins, i gent de tot arreu que l'havia coneguda, una vegada morta ( perquè Caterina de Crist era una santa) començaren a obtenir gràcies i favors per la seva intercessió. És a dir, en cinc anys de residència a Barcelona es va fer una gran parròquia d'admiradors degut a la seva santedat.

    Total. Per mi Caterina de Crist de Balmaseda era més catalana que la botifarra de pagès

    Ah! Una cosa és fer penitència i una altra és morir-se de fred

  12. Alvaro Prim
    05-03-2021 19:17

    El Cesc es un genio. Está dando pruebas de que la congregación se creó fuera de cataluña. Las primeras monjas todas de fuera de Cataluña. Cuando una orden religiosa se extiende envia a crear un nuevo convento monjas/monjes/curas/religiosos de otros establecimientos religiosos ya establecidos . Si la hubiera creado una monja catalana las primeras monjas serian catalanas.

    Por cierto, si las carmelitas descalzas, iban descalzas o con ese calzado era porque querian sacrificarse. Evidentemente el sacrificio se producesi lo llevas a bajas temperaturas y no a veintitantos grados

  13. Hola Pepsicola
    04-03-2021 00:15

    Hombre, si hacía frío pues se pondrían cerca de la chimenea o se aguantarían, todo es acostumbrarse a ello. Ávila tampoco es Laponia Finlandesa, hay ciudades más frías como Burgos, Astorga o León.

  14. CescT
    03-03-2021 12:17

    A la xarxa s'hi troba una base de dades de Carmelites descalces catalanes.

    Observareu que les cinc primeres monges que apareixen professen a Medina de el Campo, Àvila, Sòria, Sòria, Pamplona i la resta de monges gairebé totes a Barcelona.

    La primera carmelita descalça que apareix a la base de dades és Catalina de Cristo Balmaseda Sant Martin que neix a Madrigal (Àvila). Aquesta monja professa a Medina de el Campo i mor a Barcelona.

    Doncs bé,a la base de dades, a l'apartat d'observacions - DBACD - diu que aquesta monja va sentir una gran admiració per Caterina de Cardona .... més tard va conèixer a Teresa de Jesús.

    Em crida l'atenció que la carmelita Catalina de Cristo estableixi un vincle d'admiració amb Caterina de Cardona i acabi seguint Teresa de Jesús.

    Caterina de Crist acabarà els seus dies fent de priora al convent de Barcelona fins a la seva mort, però s'emportaran el seu cos a Pamplona i bla, bla bla. Alguna cosa em grinyola i no sé que pot ser

    https://castellinterior.com/recerca/cataleg-de-monges-carmelites-descalces-de-catalunya-les-illes-i-valencia-segles-xvi-xix/carmelites-descalces-del-convent-de-barcelona/



Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35163
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Primera part: La destrucció i adulteració de les fonts...[+]
A l'octubre del 1994 es va trobar a Guissona una estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics. En Jordi Bilbeny...[+]
El català va ser la llengua dominant a la Cúria romana durant els pontificats de Calixt III i Alexandre VI. En...[+]
Tot seguit us mostrem una sèrie de quadres d'En Ferran Cortès, mes conegut per la historiografia oficial com...[+]